![\"image\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/image.jpg\")
Alberto L\u00f3pez Basaguren<\/b> (Basaruri, 1957), catedr\u00e0tic de Dret Constitucional per la Universitat del Pa\u00eds Basc, est\u00e0 considerat per nombrosos experts com la m\u00e0xima autoritat espanyola sobre els processos sobiranistes d’Esc\u00f2cia i el Quebec, que ha seguit sobre el terreny des de les universitats d’Edimburg i Montreal. Tamb\u00e9 ha cursat estudis a Cambridge.<\/p>\n
Pregunta. El 18 de setembre, Esc\u00f2cia celebra un refer\u00e8ndum sobre la seva possible independ\u00e8ncia Quina incid\u00e8ncia tindr\u00e0 a Espanya ia Catalunya i Euskadi en particular?<\/p>\n
Resposta. Amb la comunicaci\u00f3 d’avui, tan fluida i profunda, els efectes en pa\u00efsos propers amb problemes similars s\u00f3n innegables i ineludibles. No obstant aix\u00f2, el cas escoc\u00e8s t\u00e9 particularitats jur\u00eddiques que el diferencien dels problemes de Catalunya i Espanya perqu\u00e8 la Constituci\u00f3 brit\u00e0nica, a difer\u00e8ncia de l’espanyola, no \u00e9s superior a les lleis ordin\u00e0ries. Per\u00f2 hi ha un rerefons pol\u00edtic en el cas escoc\u00e8s que ens afecta. Per qu\u00e8 \u00e9s possible en el Regne Unit el que no \u00e9s possible a Espanya?<\/p>\n
P. Doncs aix\u00f2. \u00bfPer qu\u00e8 \u00e9s possible en el Regne Unit el que no \u00e9s possible a Espanya?<\/p>\n
R. El cas escoc\u00e8s, igual que l’quebequ\u00e8s, s\u00f3n excepcions. Per\u00f2 cada un, des de la seva singularitat jur\u00eddica, ha donat resposta a un problema pol\u00edtic. Espanya tamb\u00e9 haur\u00e0 d’afrontar aquest repte pol\u00edtic, encara que el seu legalitat ho impedeixi. Des de la legitimitat pol\u00edtica, Espanya est\u00e0 obligada a preguntar-se per qu\u00e8 la regulaci\u00f3 legal espanyola \u00e9s diferent. I si ha d’afrontar aquests reptes quan el Regne Unit i el Canad\u00e0 ho han fet.<\/p>\n
P. Per\u00f2 diu vost\u00e8 que el cas escoc\u00e8s i el quebequ\u00e8s s\u00f3n excepcions.<\/p>\n
R. S\u00f3n excepcions jur\u00eddiques i cadascuna d’elles ha donat la seva pr\u00f2pia resposta. Al Canad\u00e0, la seva Constituci\u00f3 no deia res sobre un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 el sistema el va acabar regulant legalment amb la Llei de Claredat.<\/p>\n
P. I en el cas escoc\u00e8s?<\/p>\n
R. El Parlament brit\u00e0nic no t\u00e9 l\u00edmits constitucionals com a Espanya. Es va acceptar que, segons l’Estatut d’Esc\u00f2cia, nom\u00e9s es podria fer el refer\u00e8ndum si aix\u00ed ho aprovava el Parlament brit\u00e0nic. I aix\u00f2 es va fer despr\u00e9s de la majoria absoluta del Partit Nacionalista Escoc\u00e8s a les eleccions regionals, que es va presentar amb un programa pol\u00edtic de m\u00e9s autonomia i refer\u00e8ndum per la independ\u00e8ncia. El Parlament brit\u00e0nic, al seu torn, va imposar que el refer\u00e8ndum escoc\u00e8s no podia ser unilateral i havia de ser negociat.<\/p>\n
P. Com va ser la negociaci\u00f3?<\/p>\n
R. El Govern escoc\u00e8s va acceptar totes les condicions del Parlament brit\u00e0nic sobre la manera de celebrar el refer\u00e8ndum, especialment que hi hagu\u00e9s una \u00fanica pregunta i que fos clara sobre si s’acceptava o no la independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia. El Govern brit\u00e0nic, al seu torn, va acceptar que poguessin votar els joves de 17 i 18 anys. Crec, per\u00f2, que David Cameron va cometre un error de precipitaci\u00f3 en for\u00e7ar el refer\u00e8ndum \u00fanicament sobre la independ\u00e8ncia perqu\u00e8 el que els escocesos volien primordialment era una major autonomia.<\/p>\n
P. Qui creu que guanyar\u00e0 a Esc\u00f2cia el dia 18 el s\u00ed o el no?<\/p>\n
R. Fins fa un mes hi havia una s\u00f2lida posici\u00f3 del no. Per\u00f2 les \u00faltimes enquestes donen una al\u00e7a a si per una esllavissada del vot laborista perqu\u00e8 al Regne Unit s’ha produ\u00eft una fractura terrible en el seu model econ\u00f2mic i social, que ha emp\u00e8s a una part de l’electorat laborista a creure que la independ\u00e8ncia pot ser una resposta a aquesta fractura social. Crec que, al final, guanyar\u00e0 el no, que predomina entre les dones i els majors que temen per les seves pensions, per\u00f2 per poca difer\u00e8ncia. Per\u00f2 a punt el risc que suposa la fallida del model social, que est\u00e0 afavorint el s\u00ed.<\/p>\n
P. I si guany\u00e9s el s\u00ed. Qu\u00e8 passaria?<\/p>\n
R. S’obriria un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 complex i molt incert perqu\u00e8 seria per una difer\u00e8ncia molt petita. Hi ha el precedent del Quebec i llavors, el Tribunal Suprem del Canad\u00e0 va dir que la negociaci\u00f3 no seria nom\u00e9s sobre la log\u00edstica de la independ\u00e8ncia. Cal tenir en compte que no estem davant d’un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 d’una col\u00f2nia, reconegut pels organismes internacionals. Hi ha assumptes molt importants de negociar. Per exemple, la divisa, molt important per al Regne Unit que no est\u00e0 en l’euro. El Parlament brit\u00e0nic ja ha avan\u00e7at que si Esc\u00f2cia s’independitza es queda fora de la unitat monet\u00e0ria brit\u00e0nica, el que seria un rev\u00e9s molt seri\u00f3s per als escocesos. Est\u00e0 tamb\u00e9 el problema del deute. Per aquest motiu, alguns entenen que caldria celebrar un segon refer\u00e8ndum sobre el pactat, despr\u00e9s de la negociaci\u00f3.<\/p>\n
P. I si guanya el no?<\/p>\n
R. Com que la difer\u00e8ncia sobre el si ser\u00e0 petita, hi ha el risc que es comenci el que fa de mai acabar. El Partit Nacionalista Escoc\u00e8s pot tenir la temptaci\u00f3 de tractar de seguir repetint els refer\u00e8ndums fins a aconseguir el s\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil que el Parlament escoc\u00e8s pugui convocar nous refer\u00e8ndum de manera unilateral sense consentiment del Parlament brit\u00e0nic. L’exemple del Quebec \u00e9s revelador. El s\u00ed va perdre per molt poc. Els independentistes van creure que en la seg\u00fcent legislatura guanyarien. Per\u00f2 els fets van mostrar que van fracassar les seves previsions i avui el moviment independentista del Quebec est\u00e0 en clar retroc\u00e9s.<\/p>\n
P. El PNB ha apuntat el model escoc\u00e8s com un referent a seguir i no el de Catalunya.<\/p>\n
R. El cas escoc\u00e8s t\u00e9 el suport d’un pacte al seu propi pa\u00eds i el PNB sap que una pretensi\u00f3 unilateral, com la catalana, fora de la legalitat, no va a acceptar. Jo he vist a Esc\u00f2cia experts impulsors de la independ\u00e8ncia distanciar expressament del cas catal\u00e0 per la seva actuaci\u00f3 unilateral, no pactada.<\/p>\n
P. Esc\u00f2cia podia ser el precedent a la UE d’una cadena de secessions?<\/p>\n
R. En cap cas, una hipot\u00e8tica independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia seria un precedent a la UE. Els mateixos independentistes escocesos el presenten com un cas especial, pactat, i recalquen la seva excepcionalitat per ser acceptats. Descarten ser l’inici d’una cua d’independ\u00e8ncies a la UE.<\/p>\n
P. Per qu\u00e8 a Catalunya o Euskadi no pot fer-se un refer\u00e8ndum pactat?<\/p>\n
R. Quebec i Esc\u00f2cia s\u00f3n dos casos excepcionals, on es presentaven elements molt s\u00f2lids. A Espanya, per comen\u00e7ar, hi ha un problema de constitucionalitat. La Constituci\u00f3 i els estatuts no ho preveuen. Per\u00f2, a m\u00e9s, en clau pol\u00edtica, hi ha una difer\u00e8ncia radical entre la proposta del Partit Nacionalista Escoc\u00e8s i les propostes de consulta d’Ibarretxe, al seu dia, i avui d’Artur Mas. Ni Ibarretxe ni Mas es van presentar a les eleccions amb un programa clar, de sotmetre a consulta una proposta d’independ\u00e8ncia. Ho van fer a mitges tintes. La proposta clara del Partit Nacionalista Escoc\u00e8s va ser precedida d’un ampli debat pol\u00edtic que aqu\u00ed no s’ha produ\u00eft. Per\u00f2 que haur\u00e0 d’acabar per fer-se perqu\u00e8 \u00e9s insostenible pol\u00edticament la situaci\u00f3 en qu\u00e8 vivim a Catalunya.<\/p>\n
P. El Govern del PP \u00e9s reticent a obrir aquest debat.<\/p>\n
R. \u00c9s cert, per\u00f2 pol\u00edticament ser\u00e0 insostenible en el temps pels seus efectes negatius. Res es pot fer fora de la legalitat, per\u00f2 qui la defensa, ha de justificar la seva legitimitat. \u00c9s veritat que la Constituci\u00f3 \u00e9s reticent als refer\u00e8ndum, per\u00f2 es pot explorar un consens majoritari sobre en quines condicions i amb quins requisits es podria celebrar.<\/p>\n
P. Qu\u00e8 passar\u00e0 a Catalunya?<\/p>\n
R. Una part important dels catalans estan mobilitzats per la independ\u00e8ncia. Hi ha una tancament al debat per una banda i per l’altra, una pretensi\u00f3 de fugida cap endavant. L’actitud d’Artur Mas est\u00e0 provocant una implosi\u00f3 del sistema catal\u00e0 de partits i una fractura social molt greu. La situaci\u00f3 catalana \u00e9s, per tant, extremadament preocupant i dif\u00edcilment governable.<\/p>\n
P. ERC est\u00e0 obstinada a celebrar unilateralment el refer\u00e8ndum per la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
R. I declarar\u00e0 la independ\u00e8ncia unilateralment? \u00bfOptar\u00e0 per la via insurreccional?, Ja no som als anys trenta.<\/p>\n
P. Com pot afectar l’esc\u00e0ndol de la fam\u00edlia Pujol al proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0?<\/p>\n
R. A qui afectar\u00e0 \u00e9s a CiU. Aquest partit t\u00e9 molt malament futur. La governaci\u00f3 de Mas ha portat CiU al su\u00efcidi i l’esc\u00e0ndol de Pujol \u00e9s la rematada.<\/p>\n
P. On anir\u00e0 Catalunya?<\/p>\n
R. A curt termini, es produir\u00e0 una enorme frustraci\u00f3. Estic conven\u00e7ut que si Esc\u00f2cia i Catalunya haguessin tingut un finan\u00e7ament com el que ha perm\u00e8s el concert econ\u00f2mic, no s’haguessin plantejat els problemes posteriors. Avui nom\u00e9s veig com a sortida un enorme bany de realisme.<\/p>\n
P. Qu\u00e8 poden fer el Govern central i les institucions?<\/p>\n
R. El Govern central no ha donat una resposta seriosa a l’estrat\u00e8gia del nacionalisme. Nom\u00e9s l’apel\u00b7laci\u00f3 a la legalitat i no pot convertir-se en una trinxera infranquejable. El primer error est\u00e0 sent no afrontar el debat pol\u00edtic. I s’ha de fer sense per aix\u00f2 acceptar el terreny de joc del nacionalisme. Els problemes que al seu dia ja es van detectar en el funcionament de l’Estat auton\u00f2mic van haver de ser abordats llavors. Perqu\u00e8 aqu\u00ed radiquen els problemes d’ara.<\/p>\n
P. A qu\u00e8 es refereix?<\/p>\n
R. Per exemple, al repartiment de compet\u00e8ncies. En tots els estats federals, la Constituci\u00f3 fixa n\u00edtidament les compet\u00e8ncies de l’Estat mentre aqu\u00ed han estat els estatuts d’autonomia dels que les han fixat obrint situacions conflictives com va succeir amb la reforma de l’Estatut de Catalunya. Est\u00e0 pendent, tamb\u00e9, de resoluci\u00f3 del finan\u00e7ament i les relacions intergovernamentals.<\/p>\n
P. El fenomen escoc\u00e8s o el catal\u00e0 pot afectar Euskadi?<\/p>\n
R. El PNB est\u00e0 marcat per l’experi\u00e8ncia del pla Ibarretxe i amb una aposta pel sobiranisme, unilateral, arrisca la p\u00e8rdua del poder i l’enfortiment de l’esquerra abertzale. El que em sorpr\u00e8n \u00e9s que Artur Mas no hagi apr\u00e8s de l’experi\u00e8ncia d’Ibarretxe.<\/p>\n