![\"diada\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/diada-300x199.jpg\")
La transformaci\u00f3 que ha patit la celebraci\u00f3 de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, podria ser un bon term\u00f2metre de la situaci\u00f3 a Catalunya.\u00a0Mentre que el 1977, durant el proc\u00e9s constituent, el crit era “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, avui el crit majoritari \u00e9s el “d’independ\u00e8ncia”.<\/p>\n
El 9 de novembre s’acosta i el debat est\u00e0 cada vegada m\u00e9s enc\u00e8s.\u00a0S’amunteguen sobre la taula dubtes sobre diferents q\u00fcestions emmarcades en un proc\u00e9s que, tot i aix\u00ed ens ho intenten fer creure des d’aqu\u00ed i des d’all\u00e0, no s\u00f3n ni blanc ni negre. I dubtes que segurament es veurien resolts a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 obert, gener\u00f3s i seri\u00f3s entre els governs implicats.<\/p>\n
\u00c9s la consulta legal?\u00a0A menys de dos mesos de la data fixada per a la celebraci\u00f3 de la consulta, continua sense existir acord sobre la compatibilitat de la seva convocat\u00f2ria i celebraci\u00f3 amb la Constituci\u00f3.\u00a0En alguns sectors es defensa que no, en cap cas, perqu\u00e8 es tracta d’un refer\u00e8ndum i, per tant, \u00e9s impossible que se celebri sense la pr\u00e8via autoritzaci\u00f3 del Govern central que \u00e9s la inst\u00e0ncia que constitucionalment t\u00e9 potestat exclusiva per fer-ho.\u00a0En aquesta negativa s’acumulen diversos arguments que han de separar i explicar-se de forma aut\u00f2noma.<\/p>\n
\u00c9s cert que el refer\u00e8ndum \u00e9s una potestat exclusiva del Govern de l’Estat,\u00a0segons l’art.<\/a>\u00a092 CE<\/a>. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que el Govern no compta amb cap mandat constitucional que li impedeixi convocar un refer\u00e8ndum a Catalunya;\u00a0de fet, ni la Constituci\u00f3 ni la\u00a0llei del Refer\u00e8ndum<\/a>\u00a0fan refer\u00e8ncia a aquesta possibilitat.\u00a0Existeix, si m\u00e9s no, un buit normatiu sobre aix\u00f2.<\/p>\n A m\u00e9s, malgrat el que sembla deduir-se de les afirmacions d’algunes veus autoritzades, la Constituci\u00f3 no prohibeix que es pregunti a la ciutadania (sigui de l’Estat o d’una comunitat aut\u00f2noma) sobre la independ\u00e8ncia d’una de les parts.\u00a0Tampoc prohibeix que se li pregunti sobre la forma de govern, monarquia o rep\u00fablica.\u00a0Ni tan sols prohibeix que existeixin formacions pol\u00edtiques que defensin la independ\u00e8ncia com, per exemple, de forma expressa ha fet Esquerra en el seu ideari durant tota la democr\u00e0cia, ni que defensin la Rep\u00fablica com a forma de Govern, com fa Esquerra Unida en el seu programa.\u00a0I aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 la Constituci\u00f3 espanyola, que no \u00e9s de ning\u00fa o \u00e9s de tots, no exigeix \u200b\u200bque s’estigui d’acord amb ella.\u00a0El nostre,\u00a0com recorda el Tribunal Constitucional, no \u00e9s un sistema de democr\u00e0cia militant<\/a>\u00a0de manera que la Constituci\u00f3 permet l’oposici\u00f3 frontal i el desig del seu canvi, transformaci\u00f3, i fins i tot eliminaci\u00f3, sempre que es faci de forma no violenta, respectant els drets fonamentals dels altres ia trav\u00e9s de les lleres previstes per a aix\u00f2.\u00a0Recordeu que a la Constituci\u00f3 tot \u00e9s reformable seguint els procediments previstos.\u00a0En definitiva, cap article de la Constituci\u00f3 impedeix al Govern convocar un refer\u00e8ndum a Catalunya sobre el seu potencial independ\u00e8ncia.<\/p>\n Traslladant ara l’atenci\u00f3 a Catalunya, el dubte plana sobre si la consulta calendaritzada per al dia 9, i que tindr\u00e0 cobertura legal a les pr\u00f2ximes setmanes despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de la\u00a0Llei de consultes pel Parlament<\/a>\u00a0, \u00e9s conforme a la Constituci\u00f3 o no.\u00a0Aqu\u00ed entrem en un altre debat, la “consulta” proposada \u00e9s en realitat un refer\u00e8ndum encobert?\u00a0En aquest cas s\u00f3n m\u00e9s els dubtes generats perqu\u00e8 veus igualment autoritzades (tamb\u00e9 dins del Consell de Garanties Estatut\u00e0ries) ofereixen arguments jur\u00eddics de pes, de vegades discutibles per\u00f2 raonables, per afirmar que la consulta, tant per l’abast de la pregunta (est\u00e0 dins l’\u00e0mbit competencial propi?) com pel procediment i exig\u00e8ncies del proc\u00e9s electoral que comporta, que s\u00f3n propis, sembla de refer\u00e8ndum reservat a l’Estat.\u00a0Cal no oblidar que el respecte escrupol\u00f3s del procediment electoral \u00e9s la garantia de la igualtat en l’exercici del dret de participaci\u00f3 i, per tant, de la seva validesa.\u00a0En definitiva, hi ha dubtes raonables que poden portar, en efecte, que el Tribunal Constitucional, despr\u00e9s d’una potencial impugnaci\u00f3, suspengui la convocat\u00f2ria que s’ha de fer per Decret del President Mas.<\/p>\n Ara b\u00e9, tots aquests dubtes sobre la consulta, m\u00e9s o menys intenses, no amaguen que a Catalunya hi ha una \u00e0mplia part de la ciutadania que s’ha cregut o que ha cregut que aquesta s’anava a produir i que, potencialment, s\u00ed podria portar a la independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/p>\n En un altre ordre de coses, tamb\u00e9 hi ha dubtes sobre si aquest moviment popular ha estat teledirigit per les elits pol\u00edtiques o si b\u00e9 respon a un moviment social que ve creixent des de juliol de 2010,\u00a0despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 massiva de protesta contra la sent\u00e8ncia del TC sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya<\/a>.\u00a0Sigui quin sigui el motor, la veritat \u00e9s que malgrat el que molts vaticinaven, el sufl\u00e9 no ha baixat, sin\u00f3 m\u00e9s aviat tot el contrari, el que es tradueix en el fet que cada vegada m\u00e9s gent s’ha anat sumant a l’aposta per la consulta i, potser, a la de la independ\u00e8ncia.\u00a0En aquest context, quin \u00e9s avui dia la ra\u00f3 de fons que mou a la ciutadania a apropar-se a la posici\u00f3 a favor de la consulta?\u00a0\u00c9s un sentiment eminentment identitari o de defensa nacional el que mou a aquestes persones?\u00a0o \u00c9s m\u00e9s aviat una mostra que la ciutadania vol ser escoltada, vol participar activament i vol reaccionar davant la crisi pol\u00edtica que vivim?\u00a0\u00c9s la consulta un s\u00edmbol de ressorgiment de la\u00a0voluntat participativa d’una ciutadania farta de ser feta callar<\/a>?\u00a0Segurament una suma dels dos.\u00a0El que \u00e9s segur \u00e9s que s’equivoca i, per tant, no ent\u00e9n el que est\u00e0 passant a Catalunya, el que segueix creient que la consulta \u00e9s nom\u00e9s cosa d’uns quants independentistes de tota la vida.<\/p>\n En aquest escenari, qu\u00e8 passar\u00e0 si el dia 9 de novembre finalment la consulta no se celebra? M\u00e9s enll\u00e0 de q\u00fcestions jur\u00eddiques i “d’alta” pol\u00edtica, estarem davant d’una ciutadania molt descontenta, amb uns i\/o amb altres depenent de quin hagi estat el referent per a cadasc\u00fa, i amb una gran sentiment d’insatisfacci\u00f3 i de frustraci\u00f3.\u00a0Els governants no poden escudar-se en donar la culpa al de davant i, per tant, s’han de posar a buscar solucions ja mateix: eleccions, canvi de pregunta, postergaci\u00f3 sine die per\u00f2 amb voluntat ferma de negociar la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum.<\/p>\n Contrasta, en tot cas, la voluntat ferma de la ciutadania de ser escoltada amb els dubtes sobre un proc\u00e9s que corre el perill de ser finalment vist com una estrat\u00e8gia per tensar posicions i no per arribar a \u00cdtaca ni per salvar Espanya.<\/p>\n