{"id":11611,"date":"2014-09-08T12:31:33","date_gmt":"2014-09-08T10:31:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11611"},"modified":"2014-09-08T12:31:33","modified_gmt":"2014-09-08T10:31:33","slug":"entrevista-a-vicenc-navarro-qui-controla-la-bandera-controla-el-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-vicenc-navarro-qui-controla-la-bandera-controla-el-pais\/","title":{"rendered":"Entrevista a Vicen\u00e7 Navarro: “Qui controla la bandera, controla el pa\u00eds”"},"content":{"rendered":"

\"vnavarro\"Vicen\u00e7 Navarro va participar en la resist\u00e8ncia enfront de la dictadura, motiu pel qual va iniciar un llarg exili l\u2019any 1962. Va viure a Su\u00e8cia, Gran Bretanya i els EUA, integrant-se de nou a Catalunya en el per\u00edode democr\u00e0tic com a catedr\u00e0tic d’Economia a la Universitat de Barcelona i, en establir-se la Universitat Pompeu Fabra, com a Catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Pol\u00edtiques P\u00fabliques, on dirigeix el programa de Pol\u00edtiques P\u00fabliques i Socials en col\u00b7laboraci\u00f3 amb The Johns Hopkins University, de la qual ha estat professor durant m\u00e9s de trenta cinc anys. Ha escrit extensament sobre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica a Catalunya i a Espanya, sent el seu llibre\u00a0Bienestar Insuficiente, Democracia Incompleta. De lo que no se habla en nuestro pa\u00eds\u00a0<\/em>Premi Anagrama d’Assaig l’any 2002. \u00c9s un dels cient\u00edfics m\u00e9s citats en la literatura cient\u00edfica internacional. El seu llibre, escrit amb Juan Torres i Alberto Garz\u00f3n,\u00a0Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en Espa\u00f1a\u00a0<\/em>(2011) va ser un dels llibres econ\u00f2mics m\u00e9s venuts a Catalunya i a Espanya.<\/p>\n

Com veu la tardor pol\u00edtica a Catalunya?\u00a0<\/b>Qu\u00e8 creu que passar\u00e0 als propers mesos?<\/b><\/p>\n

Per entendre els propers mesos \u00e9s important entendre qu\u00e8 ha passat en els \u00faltims anys. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques p\u00fabliques dutes a terme pel govern Rajoy i tamb\u00e9 pel govern Mas, avui la poblaci\u00f3 a Catalunya est\u00e0 vivint la major deterioraci\u00f3 del seu est\u00e0ndard de vida i el seu benestar que hem vist des que es va iniciar el per\u00edode democr\u00e0tic a Espanya i, per tant, a Catalunya. Mai abans hav\u00edem assolit durant aquest per\u00edode de temps uns nivells de desocupaci\u00f3 i de pobresa tan elevats com ara, nivells que s\u00f3n, per cert, dels m\u00e9s elevats avui a l’Europa dels Quinze, el grup de pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea m\u00e9s semblants a Espanya pel nivell de desenvolupament econ\u00f2mic que tenim. Som tamb\u00e9 un dels pa\u00efsos amb majors desigualtats de la UE-15. Per primera vegada en el per\u00edode democr\u00e0tic, les rendes derivades del capital s\u00f3n majors que les rendes derivades del treball, una situaci\u00f3 sense precedents. I a aix\u00f2 hi han contribu\u00eft, en gran mesura, les pol\u00edtiques p\u00fabliques aprovades tant al Parlament de Catalunya com a les Corts espanyoles, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una alian\u00e7a dels partits pol\u00edtics conservadors i neoliberals que governen a les dues bandes de l’Ebre.<\/p>\n

Davant aquesta situaci\u00f3, el m\u00e9s l\u00f2gic, tant a Espanya com a Catalunya, seria que aquests temes socials centressin el debat pol\u00edtic del pa\u00eds. El debat est\u00e0 centrat, en canvi, en el tema nacional, amb un enfrontament de nacionalismes, l’espanyolista i el catalanista, que utilitzen les banderes per mobilitzar a la poblaci\u00f3, als dos costats de l’Ebre, per ocultar el deteriorament social i l’alian\u00e7a dels partits nacionalistes que ha estat responsable d’aquest deteriorament. El nacionalisme espanyolista mobilitza la poblaci\u00f3 en defensa de la mare p\u00e0tria en contra d\u2019aquells que volen trencar Espanya i els nacionalismes catalanistes indicant que el deteriorament de Catalunya es deu a l’espoli fiscal al qual Catalunya est\u00e0 sotmesa. \u00c9s una f\u00f3rmula amb molt \u00e8xit, com demostra el fet que tant el PP com CiU siguin dels poqu\u00edssims partits governants a Europa que, seguint pol\u00edtiques neoliberals, continuen tenint un ampli suport entre les seves bases electorals. \u00c9s probable que, en el futur, CiU amb el suport d’ERC o ERC amb el suport de CIU continu\u00efn governant Catalunya i quelcom semblant passa amb el PP a nivell de l’Estat espanyol. La intransig\u00e8ncia per les dues bandes ha estat una estrat\u00e8gia electoral d\u2019\u00e8xit per a tots dos partits, encara que est\u00e0 portant-los a una situaci\u00f3 que els podria explotar a les mans.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 una consulta (legal o il\u00b7legal) el 9 de novembre?<\/b><\/p>\n

A aix\u00f2 volia arribar. No hi haur\u00e0 consulta legal i el govern catal\u00e0 ha estat i continua estant plenament conscient de que aix\u00f2 no \u00e9s possible. La intransig\u00e8ncia del PP li \u00e9s summament rendible pol\u00edticament al Partit de Rajoy. I el mateix amb el govern Mas. No hi haur\u00e0 consulta legal i s\u00ed que hi hauran, en canvi, eleccions plebiscit\u00e0ries. Aix\u00f2 es podria preveure des del principi. El que volen CiU i ERC \u00e9s, precisament, que les eleccions es presentin en termes d’Espanya versus Catalunya. Ara b\u00e9, imagini’s per un moment que el tema nacional no tingu\u00e9s l’espai medi\u00e0tic que t\u00e9. A la vista de l’enorme deteriorament de la situaci\u00f3 social als dos costats de l’Ebre, podr\u00edem esperar que, com ha ocorregut a tots els pa\u00efsos de la UE-15, els partits governants rebessin un enorme c\u00e0stig. I encara que el rebran, a causa de la situaci\u00f3 social, no ser\u00e0 tan important com es podria haver predit. \u00c9s probable que hi hagi una consulta informal i il\u00b7legal, per\u00f2 amb una participaci\u00f3 que dubto que sigui majorit\u00e0ria, anant a votar nom\u00e9s els independentistes, amb la qual cosa el vot s\u00ed\/s\u00ed ser\u00e0 enormement majoritari, per\u00f2 minoritari en relaci\u00f3 al total de l’electorat potencial. En aquest aspecte, cal aclarir que si l’inter\u00e8s dels partits CiU i ERC hagu\u00e9s estat primordialment el de promoure el dret a decidir de la poblaci\u00f3 catalana, un dret al qual, per cert, jo personalment dono suport, haurien desenvolupat una estrat\u00e8gia i unes preguntes m\u00e9s obertes i menys esbiaixades amb plena llibertat i diversitat en els mitjans que controlen, com TV3 i Catalunya R\u00e0dio, a fi de facilitar una \u00e0mplia participaci\u00f3. El 82% de la poblaci\u00f3 est\u00e0 a favor del dret a decidir. En lloc d’aix\u00f2, aquests partits, CDC i ERC, i grans sectors d\u2019UDC, van voler promoure l’independentisme, amb la qual cosa s’estan carregant el que era m\u00e9s important, \u00e9s a dir, el reconeixement de Catalunya com a naci\u00f3 amb dret a decidir la seva articulaci\u00f3 amb l’Estat espanyol. Hagu\u00e9s estat molt millor aconseguir una participaci\u00f3 a la consulta d’un 82% de la poblaci\u00f3 de Catalunya que un vot del 50% a favor de la independ\u00e8ncia, per\u00f2 amb una participaci\u00f3 molt menor. Ha estat un error estrat\u00e8gic important. L’element m\u00e9s important ara \u00e9s aconseguir el dret a decidir, amb el qual es pot aconseguir la independ\u00e8ncia, si no ara, s\u00ed m\u00e9s tard, si la poblaci\u00f3 a Catalunya aix\u00ed ho desitja. Per\u00f2 anar directament a la independ\u00e8ncia est\u00e0 obstaculitzant que es mobilitzi a m\u00e9s gent a favor del dret a decidir. Repeteixo que, per aconseguir el dret a decidir, es requereix una gran mobilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a Catalunya. Aix\u00f2 no s’aconseguir\u00e0 i augmentar\u00e0 la frustraci\u00f3, cosa que servir\u00e0 per mobilitzar les seves bases electorals del nacionalisme catalanista en les properes eleccions plebiscit\u00e0ries.<\/p>\n

Com influir\u00e0 la confessi\u00f3 de Jordi Pujol que tenia diners a l’estranger en el proc\u00e9s sobiranista?<\/b><\/p>\n

S\u00ed que hi influir\u00e0 perqu\u00e8 una estrat\u00e8gia molt h\u00e0bil del nacionalisme espanyolista ha estat identificar CiU amb Catalunya i presentar Pujol com el pare de la p\u00e0tria catalana. Aquesta visi\u00f3 de la realitat catalana ha fet un mal enorme a Catalunya. I ho estem veient ara, en qu\u00e8 hi ha una enorme mobilitzaci\u00f3 a Espanya per atacar els moviments reivindicatius i identitaris a Catalunya, utilitzant el cas Pujol com a punt de refer\u00e8ncia. Algunes de les coses que estan escrivint els nacionalistes espanyolistes s\u00f3n m\u00e9s que preocupants, sobretot per l’enorme ignor\u00e0ncia que transmeten. No s’adonen, o no volen recon\u00e8ixer, que no va ser la dreta catalana, sin\u00f3 les esquerres catalanes, les que sempre van oferir el lideratge en la defensa nacional de Catalunya. \u00c9s aquesta ignor\u00e0ncia la que suposa un enorme problema per resoldre la relaci\u00f3 Espanya-Catalunya. El fet que l’independentisme hagi pujat tant es deu precisament a aquesta inhabilitat del nacionalisme espanyolista, que avui domina als dos partits majoritaris a Espanya, per entendre que han estat les esquerres, i no les dretes, les que han lluitat m\u00e9s perqu\u00e8 Catalunya es reconegu\u00e9s com a una naci\u00f3 dins d’un Estat plurinacional. Aquesta impossibilitat \u00e9s el que explica l’increment de l’independentisme<\/p>\n

I Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica? com es veur\u00e0 afectada per la commoci\u00f3 pol\u00edtica creada pel seu fundador, Jordi Pujol?<\/b><\/p>\n

Converg\u00e8ncia patir\u00e0 un cost, per\u00f2 no tan elevat com es prediu. Dins del nacionalisme catalanista hi ha la versi\u00f3 profundament conservadora d’inspiraci\u00f3 gaireb\u00e9 religiosa, ben reflectida en Uni\u00f3, i una altra neoliberal pr\u00f2pia d\u2019aquella intel\u00b7lectualitat catalana que t\u00e9 un gran seient en el sistema generador de valors, incloent els mitjans d\u2019informaci\u00f3 i persuasi\u00f3, i en l’Administraci\u00f3 de la Generalitat, que controlen els mitjans p\u00fablics, com TV3 i Catalunya R\u00e0dio, i que tenen gran influ\u00e8ncia en definir la saviesa convencional del pa\u00eds. Aquest grup t\u00e9 gran poder. \u00c9s m\u00e9s, aquests mitjans ja presenten Pujol com a v\u00edctima del nacionalisme espanyolista, diluint el component de corrupci\u00f3 en el seu comportament.<\/p>\n

\u00c9s interessant i predictible veure tanta gent a Catalunya sorpresa i decebuda amb Pujol. En realitat, Pujol \u00e9s molt representatiu d’aquesta dreta nacionalista que veu Catalunya com el seu patrimoni, presidint un dels governs m\u00e9s caciquistes i clientelars existents al sud d’Europa. Aquesta definici\u00f3 no \u00e9s un insult. \u00c9s una mera descripci\u00f3 del que ha ocorregut a Catalunya sota el govern CiU. \u00c9s el m\u00e9s proper que hi ha al Sud d’Europa al que era la democr\u00e0cia cristiana italiana. El que \u00e9s realment sorprenent \u00e9s que aix\u00f2 sigui tan sorprenent per a tanta gent avui decebuda. Quan vaig tornar de l’exili fa ja molts anys, ja vaig criticar el pujolisme, presentant-lo pel que \u00e9s en un article a\u00a0El Pa\u00eds<\/em>\u00a0que va causar un gran enrenou i enuig aqu\u00ed, a Catalunya. El que \u00e9s frustrant \u00e9s que el podria haver escrit ara, sense canviar ni una coma.<\/p>\n

El debat sobre q\u00fcestions socials continuar\u00e0 sent ignorat o en un segon pla com ha passat els darrers temps?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, per desgr\u00e0cia continua ocultat a causa de l’enorme domini de les dretes conservadores i neoliberals en els majors mitjans d’informaci\u00f3 i persuasi\u00f3, incloent TV3 i Catalunya R\u00e0dio, que promou, sense cap embut, no sols l\u2019independentisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 el neoliberalisme. Per\u00f2 hi ha un altre factor que explica el domini de les dretes en el discurs nacionalista. I \u00e9s un problema a Catalunya i a Espanya, que radica en el comportament de les esquerres. A Catalunya s’ha perm\u00e8s que fos CiU, i m\u00e9s tard ERC, la que es present\u00e9s com la gran defensora de Catalunya. L’evid\u00e8ncia hist\u00f2rica mostra clarament el contrari. Les pol\u00edtiques que estan danyant a les classes populars de Catalunya les ha estat recolzant CiU, i ara ERC.<\/p>\n

I el fet que CiU fos el que es va apropiar de la bandera a Catalunya es deu a que les esquerres van permetre que aix\u00f2 ocorregu\u00e9s. La desaparici\u00f3 del PSUC, la for\u00e7a pol\u00edtica catalana que hist\u00f2ricament havia identificat millor la lluita pel benestar de les classes populars amb la defensa de la naci\u00f3 catalana, va deixar una bretxa oberta perqu\u00e8 es fes aquesta divisi\u00f3 de temes, el nacional controlat per les dretes d’una banda, i el social controlat per les esquerres per l’altre, la qual cosa no deixa de ser paradoxal perqu\u00e8 \u00e9s f\u00e0cil de veure que els dos estan \u00edntimament lligats. Les mateixes forces pol\u00edtiques que controlen l’Estat central i s’oposen a la plurinacionalitat de l’Estat espanyol s\u00f3n tamb\u00e9 responsables de l’enorme endarreriment social de Catalunya i d’Espanya. Fa falta una esquerra forta que sigui la que continu\u00ef defensant la identitat catalana juntament amb la just\u00edcia social. Avui la despesa p\u00fablica social per habitant \u00e9s de les m\u00e9s baixes de la UE. I aix\u00f2 no es deu principalment a l’espoli de Catalunya per part d’Espanya, sin\u00f3 a l’enorme domini que les dretes han tingut hist\u00f2ricament al govern, tant de Catalunya com d’Espanya, tal com passa a Gr\u00e8cia i Portugal, pa\u00efsos on hi ha hagut hist\u00f2ricament tamb\u00e9 un gran domini de les forces conservadores sobre els seus Estats.<\/p>\n

Voler centrar-se en el tema social sense redefinir el tema nacional, tant a Espanya com a Catalunya, \u00e9s un regal a les dretes nacionalistes. Qui controla la senyera controla el pa\u00eds. I aquest \u00e9s el problema que la majoria de les esquerres espanyoles no entenen o no volen entendre. Les esquerres haurien d’indicar que, avui, tant l’Estat espanyol com el catal\u00e0 s\u00f3n un obstacle per millorar la situaci\u00f3 social de les classes populars de Catalunya i d\u2019Espanya. Es requereix un canvi en les institucions anomenades representatives, de gran import\u00e0ncia, tant a Catalunya com a Espanya. El Tripartit, el govern m\u00e9s progressista que ha tingut Catalunya, ho va intentar amb l’Estatut de Catalunya. La impossibilitat d’aconseguir una redefinici\u00f3 de l’Estat explica el creixement de l’independentisme. \u00c9s l\u00f2gic, per tant, que, a m\u00e9s del 20% d’independentistes, hi hagi un altre 20% que, considerant-se espanyols, votaria per la independ\u00e8ncia perqu\u00e8 creuen que l’Estat espanyol no acceptar\u00e0 mai la plurinacionalitat de l’Estat, ni tampoc far\u00e0 les reformes socials i fiscals que permetin millorar la qualitat de vida de la ciutadania. No hi ha arguments f\u00e0cils per rebatre aquesta postura. Aquells que s’hi oposen han d\u2019aportar evid\u00e8ncies que mostrin el contrari, i no n\u2019hi ha molta.\u00a0Ens hem d\u2019adonar que despr\u00e8s de 32 anys de democr\u00e0cia, Catalunya i Espanya continuen amb uns dels Estats del Benestar menys finan\u00e7ats de la UE-15.Estem a la cua de l\u2019Europa Social.<\/p>\n

Es responsabilitza el govern espanyol de l’ofec financer de Catalunya per\u00f2 no es t\u00e9 prou en compte la responsabilitat \u00faltima que en t\u00e9 Europa amb la seva pol\u00edtica austericida?<\/b><\/p>\n

El fet que els dos nacionalismes es reforcin l’un a l’altre no vol dir que els dos siguin igualment responsables de la situaci\u00f3 actual. El nacionalisme espanyolista \u00e9s el dominant a Espanya i ha estat hist\u00f2ricament el m\u00e9s fort i agressiu, doncs controla l’aparell de l’Estat central. Per aquest motiu, hi ha una explotaci\u00f3 real de l’Estat central a l’Estat perif\u00e8ric, que es d\u00f3na a tota Espanya, per\u00f2 que adquireix gran intensitat en el cas de Catalunya. L’Estat espanyol continua sent enormement centralitzat i jacob\u00ed. \u00c9s fr\u00edvol definir-ho com gaireb\u00e9 un Estat federal. Els que aix\u00ed ho afirmen mai han viscut en un Estat federal. A Espanya, l’Estat central \u00e9s enormement poder\u00f3s. La manera com s’assigna la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic d’Espanya n\u2019\u00e9s un exemple. Aquesta reducci\u00f3 recau desproporcionalment en les CCAA, la qual cosa vol dir la deterioraci\u00f3 del ja subfinan\u00e7at Estat del Benestar, gestionat per les CCAA.<\/p>\n

D’altra banda, cal entendre que les pol\u00edtiques que s’estan duent a terme a Catalunya i a Espanya s\u00f3n el somni de les dretes, tant a Catalunya com a Espanya. Els salaris estan baixant, l’Estat del Benestar s’est\u00e0 desmuntant, els serveis p\u00fablics s’estan privatitzant i un llarg etc\u00e8tera. El que avui estem veient \u00e9s una alian\u00e7a de les forces conservadores i neoliberals a nivell de tota Europa, i tamb\u00e9 dins d’Espanya, incloent Catalunya, per aconseguir el que sempre han volgut. I ho estan aconseguint, amb l’excusa de que no hi ha alternatives. Constantment diuen que no s\u00f3n ells \u2013el govern del PP-, sin\u00f3 Frankfurt, Brussel\u00b7les o Berl\u00edn, els que els forcen a fer el que fan. Aqu\u00ed a Catalunya, el govern CiU i ERC , responsable de les mes grans retallades de la despesa p\u00fablica social a Catalunya, afegeixen Madrid a aquella llista per assenyalar als culpables de que ho hagin de fer. \u00c9s l\u2019externalitzaci\u00f3 de responsabilitats. Per\u00f2 les dades mostren que la major responsabilitat resideix al propi pa\u00eds.<\/p>\n

La dial\u00e8ctica dreta-esquerra tornar\u00e0 a l’escena catalana?<\/b><\/p>\n

La dial\u00e8ctica dreta-esquerra sempre ha estat present. No va desapar\u00e8ixer, ja que mai se\u2019n va anar. El que passa \u00e9s que la seva expressi\u00f3 \u00e9s diferent. Vegem, per exemple, la manera de dur a terme les retallades. Quan els partits governants a Espanya i a Catalunya van congelar les pensions o van retallar la sanitat amb l’intent d’aconseguir 1.500 milions d’euros d’estalvi, podien haver aconseguit m\u00e9s diners revertint la baixada de l’impost del patrimoni o el de successions, amb la qual cosa haguessin aconseguit 2.500 \u00f2 2.200 milions d’euros respectivament. Si van fer el primer per\u00f2 no el segon, no \u00e9s perqu\u00e8 els ho man\u00e9s Brussel\u00b7les, Frankfurt o Madrid. \u00c9s perqu\u00e8 uns grups i classes socials tenen m\u00e9s poder pol\u00edtic que uns altres.<\/p>\n

Quin paper jugaran opcions noves com Podemos, Guanyem o Proc\u00e9s Constituent en el futur immediat de Catalunya?<\/b><\/p>\n

Avui estem veient la fi de la Transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia, un proc\u00e9s que es va realitzar sota el gran domini de les forces conservadores que controlaven els aparells de l’Estat. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, l’Estat espanyol est\u00e0 a la cua de l’Europa Social, com a resultat de tenir un Estat pobre, amb escassa sensibilitat social i molt poc redistributiu. Les dades s\u00f3n robustes i parlen per si mateixes. I quan dic Estat, incloc tant al central com la Generalitat de Catalunya. I aix\u00f2 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l’enorme domini de les dretes al govern de tots dos.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques p\u00fabliques han generat una gran desigualtat que, com he documentat en els meus estudis, \u00e9s una de les majors causes de les crisis que vivim a Catalunya i a Espanya. No \u00e9s casualitat que siguin els pa\u00efsos amb majors desigualtats, com Gr\u00e8cia, Espanya, Portugal i Irlanda, els que tenen majors crisis. I les dures mesures d’austeritat, summament impopulars, expliquen la p\u00e8rdua de legitimitat de l’Estat. Aquest est\u00e0 imposant pol\u00edtiques p\u00fabliques que no estaven als programes electorals. Per aquest motiu, hi ha un ampli rebuig cap a les institucions anomenades representatives, que no es perceben, a nivell de carrer, com a representants de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Per aquest motiu, estan sorgint moviments contestataris que tenen l’objectiu de democratitzar l’Estat i amb aix\u00f2 dur a terme pol\u00edtiques diferents, moltes vegades oposades a les que s\u2019estan realitzant. \u00c9s l’enorme rebuig cap a aquestes institucions el que explica, per exemple, que un partit que no existia fa sis mesos iguali i superi en intenci\u00f3 de vot a partits amb una llarga hist\u00f2ria a Catalunya. I el mateix a Espanya. Francament, no m’estranya. El mateix amb el Proc\u00e9s Constituent, que no \u00e9s un partit, sin\u00f3 un moviment que vol canviar de baix a dalt totes les institucions pol\u00edtiques de Catalunya, al mateix temps que intenta establir \u00e0mplies aliances entre les forces aut\u00e8nticament reformadores per tot l’Estat espanyol. I aix\u00ed un llarg etc\u00e8tera. Crec que aquests moviments s\u00f3n el futur de Catalunya i d’Espanya. Ajudaran a radicalitzar el panorama pol\u00edtic del pa\u00eds, tant a Catalunya com a Espanya, entenent per radicalitzar anar a les arrels dels problemes que tenim. No cal dir que hi ha forces pol\u00edtiques, socials i sindicals d’enorme v\u00e0lua. Per\u00f2 crec que l’esgotament de la Transici\u00f3 del pa\u00eds requereix canvis m\u00e9s profunds que els que s’estan considerant.<\/p>\n

El proper president de la Generalitat es dir\u00e0 Oriol Junqueras o acceptar\u00e0 formar una candidatura conjunta amb CIU, encap\u00e7alada per Artur Mas?<\/b><\/p>\n

Tant se val un govern Mas-Junqueras que un govern Junqueras-Mas. No crec que facin pol\u00edtiques p\u00fabliques massa diferents. A ERC hi havia una esquerra que crec que est\u00e0 marginada a favor d’una ERC molt nacionalista, que en temes econ\u00f2mics pren com a punt de refer\u00e8ncia, segons les declaracions d\u2019alguns dels seus dirigents, a Tony Blair. No cal ni dir que moltes de les seves bases electorals s\u00f3n aut\u00e8nticament progressistes. Per\u00f2 veig una escassa sensibilitat social en la direcci\u00f3 actual. El seu punt central es que l\u2019endarreriment social de Catalunya es deu al espoli de Catalunya per part d\u2019Espanya, amb la qual cosa augmenta la mobilitzaci\u00f3 en contra d\u2019Espanya, quan el problema es l\u2019enorme control que les forces conservadores i neoliberals han tingut hist\u00f2ricament sobre l\u2019Estat espanyol i sobre la Generalitat de Catalunya. D\u2019aix\u00f2 gaireb\u00e9 ni se\u2019n parla.<\/p>\n

Hi ha alguna possibilitat de que es produeixi una Declaraci\u00f3 Unilateral d’Independ\u00e8ncia per part d’un nou Govern de la Generalitat?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 no \u00e9s en si la Declaraci\u00f3 el que compta, sin\u00f3 com es realitza. No hi tinc massa fe, en aix\u00f2. Dep\u00e8n de les mobilitzacions populars, que s\u00f3n el punt clau. M’explico. El gran tema del que no es parla a Catalunya \u00e9s el tema de la transici\u00f3 de la Catalunya actual a la suposada futura Catalunya desitjada. La Catalunya de dem\u00e0 dependr\u00e0 de qui domini i gestioni el proc\u00e9s de transici\u00f3, si es que tal transici\u00f3 es dona. La transici\u00f3 espanyola n\u2019\u00e9s un clar exemple. Lluny de ser una transici\u00f3 mod\u00e8lica, va ser profundament immod\u00e8lica. Va estar dominada per les dretes que controlaven l’Estat. I el resultat \u00e9s un Estat pobre, amb escass\u00edssima sensibilitat social, poc redistributiu i sense reconeixement del car\u00e0cter plurinacional.<\/p>\n

Avui, la transici\u00f3 a Catalunya l’estan dominant les dretes conservadores i neoliberals que comprensiblement estan cridant a la unitat. Sempre accentuen que cal estar units, que no \u00e9s ara el moment de barallar-se. Ja ens barallarem m\u00e9s tard. I aquest missatge est\u00e0 calant, facilitant que tinguem una futura Catalunya dominada per les dretes que privatitzaran les pensions, que \u00e9s el que l\u2019economista m\u00e9s promogut per TV3 est\u00e0 demanant. I \u00e9s en aix\u00f2 en el que les esquerres haurien d’estar ja ficades fins a la medul\u00b7la: a presentar ja, ara mateix, una altra Catalunya. Distanciar-se d’aquest moviment de transici\u00f3 \u00e9s un gran error. Les dretes catalanes ja ho estan fent. Vegeu, per exemple, el pla sanitari de la ANC que desitja privatitzar encara m\u00e9s la sanitat a la Catalunya independent. \u00c9s un error distanciar-se. Abans al contrari, \u00e9s fonamental lluitar des de dins, doncs \u00e9s essencial connectar el desig profund de canvi que existeix a Catalunya amb el rebuig cap al neoliberalisme i les pol\u00edtiques que estan danyant tant al poble catal\u00e0.<\/p>\n

Hi ha risc de que el debat obert sobre la independ\u00e8ncia surti del terreny de la discussi\u00f3 democr\u00e0tica i es produeixi algun episodi de viol\u00e8ncia?<\/b><\/p>\n

Si que n\u2019hi ha. Per\u00f2 veig la viol\u00e8ncia m\u00e9s generada per la ultradreta nacionalista espanyolista que pels nacionalismes conservadors i neoliberals o per les esquerres. Un moviment violent proindepend\u00e8ncia seria un aut\u00e8ntic pas enrere per a Catalunya. Seria un desastre. Cal adonar-se que ETA va fer un mal enorme al Pa\u00eds Basc, a les esquerres abertzales i a les esquerres espanyoles. Mai l’esquerra abertzale havia tingut m\u00e9s influ\u00e8ncia que ara, quan no hi ha ETA. ETA va contribuir enormement a refor\u00e7ar les ultradretes. Tota l’evid\u00e8ncia apunta al fet que la viol\u00e8ncia \u00e9s i seria profundament reaccion\u00e0ria. El que es requereix \u00e9s la resist\u00e8ncia contundent, sense utilitzar la for\u00e7a, contra la viol\u00e8ncia institucional, que \u00e9s la m\u00e9s generalitzada a Catalunya i a Espanya.<\/p>\n

Entrevista de Siscu Baiges per a ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vicen\u00e7 Navarro va participar en la resist\u00e8ncia enfront de la dictadura, motiu pel qual va iniciar un llarg exili l\u2019any 1962. Va viure a Su\u00e8cia, Gran Bretanya i els EUA, integrant-se de nou a Catalunya en el per\u00edode democr\u00e0tic com a catedr\u00e0tic d’Economia a la Universitat de Barcelona i, en establir-se la Universitat Pompeu Fabra, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-11611","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11611","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11611"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11611\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11613,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11611\/revisions\/11613"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11611"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11611"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}