{"id":11609,"date":"2014-09-08T09:10:20","date_gmt":"2014-09-08T07:10:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11609"},"modified":"2014-09-08T09:10:20","modified_gmt":"2014-09-08T07:10:20","slug":"antoni-puigverd-temps-calent-i-incert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-temps-calent-i-incert\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Temps calent i incert"},"content":{"rendered":"

\"rellotge\"El 10 de juliol del 2010, molts catalans, fonamentalment en silenci, van sortir al carrer per expressar estupor. Els seus partits havien superat els mecanismes previstos per la llei per modificar l\u2019Estatut, per\u00f2 el Tribunal Constitucional, fredor glacial, havia dictat una sent\u00e8ncia humiliant. Aquell estupor va ser el final d\u2019una \u00e8poca. Quatre anys despr\u00e9s, han passat moltes coses, s\u2019han alliberat moltes energies i s\u2019han esquin\u00e7at moltes costures, per\u00f2 la nova \u00e8poca encara no sabem com es diu. Tot \u00e9s molt incert i calent.<\/p>\n

La primera gran ruptura que s\u2019ha produ\u00eft \u00e9s emocional. La humiliaci\u00f3 de l\u2019Estatut va deixar els moderats catalans sense arguments, de manera que el relat catal\u00e0 va passar a mans dels que donen per fet que Espanya vol exterminar la catalanitat i que, per salvar-la, cal tenir un Estat propi (ning\u00fa, en el front sobiranista, acostuma a recordar-se dels errors catalans en l\u2019aventura de l\u2019Estatut: van ser molts i molt grossos). Per\u00f2 el relat espanyol dominant en la pol\u00edtica i els mitjans t\u00e9 una explicaci\u00f3 encara m\u00e9s simple: el mal \u00e9s el nacionalisme catal\u00e0, una malaltia ve\u00efna del nazisme que exigeix mesures dr\u00e0stiques.Com que el relat \u00e9s de bons i dolents, els fronts s\u2019han posicionat a una i altra riba. Nom\u00e9s s\u2019han posat d\u2019acord en una cosa: bombardejar els ponts. El sobiranisme catal\u00e0 demana all\u00f2 que Espanya no pot concedir, constitucionalment: un demos catal\u00e0. Per\u00f2 el nacionalisme espanyol (corrent dominant, que no \u00fanic, al PP<\/strong>; amb el refor\u00e7ament d\u2019UPyD<\/strong>\u00a0i parts substancials del PSOE<\/strong>) no solament no ha proposat cap soluci\u00f3 alternativa, sin\u00f3 que ha accentuat la recentralitzaci\u00f3, mentre argumenta: \u201cTotes les difer\u00e8ncies que addu\u00efu s\u00f3n egoistes i malaltisses\u201d i, encara, \u201ctotes les vostres d\u00e8ries nacionals s\u00f3n inventades!\u201d. Sobiranistes i recentralizadors, aix\u00f2 s\u00ed, tornen a coincidir en un punt: fan burla de la tercera via. Una via inutilitzada, que es pot resumir en una sola paraula de la Constituci\u00f3: \u201cnacionalitat\u201d. Una paraula que tindria, pol\u00edticament, molt de camp per c\u00f3rrer.<\/p>\n

Un altre dels grans canvis que s\u2019han produ\u00eft durant aquests quatre anys \u00e9s la ruptura interna de Catalunya, la que Aznar<\/strong> va aplaudir. No em refereixo, nom\u00e9s, a la ruptura que escenifiquen una colla de catalans medi\u00e0tics omnipresents a les televisions i a les r\u00e0dios: independentistes que descriuen Espanya com Mordor; espanyolistes que descriuen el catalanisme com un ebola. \u00c9s veritat que, als mitjans de Barcelona, hi estan sobrerepresentades les posicions separatistes, per\u00f2 encara \u00e9s m\u00e9s veritat que als mitjans de Madrid nom\u00e9s s\u2019hi escolten descripcions negatives del catalanisme. Molta m\u00e9s import\u00e0ncia tenen una altra mena de microruptures que s\u2019han produ\u00eft a l\u2019interior de les institucions socials i culturals catalanes: les dist\u00e0ncies, silencis, friccions o separacions que s\u2019estan produint entre socis, amics, companys de feina i familiars. Atenci\u00f3: no estic pas\u00a0donant la ra\u00f3 al ministre Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/strong> i a tants altres que parlen d\u2019una Catalunya dividida per culpa dels independentistes. No: quan parlo de la ruptura interna catalana em refereixo a la for\u00e7a i a la sobrerepresentaci\u00f3 que han assolit els gestos i les paraules de separadors i de separatistes. Parlant de les dificultats que troben avui les fam\u00edlies catalanes quan es reuneixen, Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/strong> no \u00e9s cre\u00efble perqu\u00e8 ell, que era un home dialogant, tamb\u00e9 s\u2019ha despla\u00e7at a un extrem: ha deixat de ser enginyer de ponts per convertir-se en demolidor de ponts. La mera acci\u00f3 dels independentistes no causa divisi\u00f3, llevat que tamb\u00e9 es consideri que en causa la posici\u00f3 recentralitzadora, la qual, com passa amb molts passatges de la sent\u00e8ncia del TC sobre l\u2019Estatut, imposa el dilema: \u201co submissi\u00f3 o ruptura\u201d.<\/p>\n

El que ajuda a dividir \u00e9s que callin o toquin el viol\u00ed tots aquells individus, aquells pol\u00edtics i aquelles institucions que, per tradici\u00f3, vocaci\u00f3, necessitat o sentit de la responsabilitat haurien de mantenir-se en posicions dialogants. Si no ho fan \u00e9s per por de ser titllats de col\u00b7laboracionistes. Aix\u00f2 passa a la Catalunya actual, certament, per\u00f2 tamb\u00e9 passa a l’Espanya actual i amb m\u00e9s intensitat: s\u00f3n poqu\u00edssims els intel\u00b7lectuals o pol\u00edtics espanyols que s\u2019atreveixen a defensar una tercera via. Potser nom\u00e9s La Vanguardia (ho dic sense vanitat, per\u00f2 amb orgull) continua defensant els ponts, sense por del foc creuat.<\/p>\n

Sab\u00edem que hi hauria baixes. Per\u00f2 no que Jordi Pujol<\/strong> cauria. He parlat prou dels clarobscurs de la seva personalitat (vuit columnes, li he dedicat), per\u00f2 encara no he fet refer\u00e8ncia a la manera com l\u2019Estat ha decidit fer-lo caure. \u00c9s evident que un Estat ha de tenir mecanismes freds i implacables per combatre la corrupci\u00f3, per\u00f2 perd molta credibilitat si es comporta selectivament. Gr\u00e0cies al cas Pujol<\/strong>, ha quedat clar que les jugades de la UDEF s\u00f3n selectives. Se sospitava, per\u00f2 la intervenci\u00f3 de Montoro<\/strong> ho ha confirmat. A un Pujol<\/strong> lleial amb Espanya, no li hagu\u00e9s passat res. L\u2019Ull de l\u2019Estat ho veu tot, per\u00f2 \u00e9s estr\u00e0bic. Amb aix\u00f2 l\u2019Estat fa por i demostra la seva for\u00e7a. Per\u00f2 perd l\u2019objectivitat i apareix com un venjador, una for\u00e7a parcial. L\u2019Estat tamb\u00e9 \u00e9s a la trinxera. Entrem al moment de la veritat amb les trinxeres molt clares i molt plenes. Dijous\u00a0vinent segur que els carrers de Barcelona s\u2019ompliran. Per\u00f2 s\u2019han trencat moltes coses. Ja hi hagut baixes. La foto del moment \u00e9s aquesta: si la pressi\u00f3 de l\u2019Estat \u00e9s tan descarnada que fa mal d\u2019ulls, la il\u00b7lusi\u00f3 sobiranista comen\u00e7a a empeltar-se d\u2019exasperaci\u00f3.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 10 de juliol del 2010, molts catalans, fonamentalment en silenci, van sortir al carrer per expressar estupor. Els seus partits havien superat els mecanismes previstos per la llei per modificar l\u2019Estatut, per\u00f2 el Tribunal Constitucional, fredor glacial, havia dictat una sent\u00e8ncia humiliant. Aquell estupor va ser el final d\u2019una \u00e8poca. Quatre anys despr\u00e9s, han …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135,187],"class_list":["post-11609","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11609","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11609"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11609\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11610,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11609\/revisions\/11610"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11609"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}