{"id":11598,"date":"2014-09-28T17:54:10","date_gmt":"2014-09-28T15:54:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11598"},"modified":"2014-10-06T11:28:02","modified_gmt":"2014-10-06T09:28:02","slug":"jordi-font-i-arseni-gibert-una-conversa-sobre-el-document-el-nostre-deure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-i-arseni-gibert-una-conversa-sobre-el-document-el-nostre-deure\/","title":{"rendered":"Jordi Font i Arseni Gibert: Una conversa sobre el document “El nostre deure”"},"content":{"rendered":"

Arseni Gibert (21.08.2014):\u00a0<\/strong> \"conversa\"<\/strong><\/p>\n

Jordi, suposo que ja intueixes que jo no ho veig com tu i que em costa decidir si qualificar aix\u00f2 que dius com a ingenu\u00eftat o masoquisme. Per\u00f2 vull deixar const\u00e0ncia que m\u2019agradaria estar equivocat i que tu tinguessis ra\u00f3. En podem parlar d\u2019aqu\u00ed a un any que m\u2019ha semblat que \u00e9s el termini que fixes per a la verificaci\u00f3. Aprofitant el comentari, no creus que l\u2019Hora, encara que fos per desqualificar-lo, hauria de fer algun esment al fet que s\u2019ha publicat un llibre que parla del PSC? A mi m\u2019\u00e9s igual, ho dic nom\u00e9s tenint en compte que es tracta d\u2019un espai que reivindica la pluralitat. Una abra\u00e7ada, Arseni Gibert<\/p>\n

Jordi Font (01.09.2014)<\/strong>:<\/strong><\/p>\n

Benvolgut Arseni,<\/p>\n

1) Abans que res, haig de felicitar-te per \u201cUna falsa hist\u00f2ria del PSC<\/a>\u201d, el teu recent llibre, que traspua, a cada l\u00ednia, la cultura pol\u00edtica i el bon senderi que et caracteritzen, farcits sempre d\u2019interessants i a voltes sorprenents idees pr\u00f2pies. Fins ara, nom\u00e9s els gaud\u00edem aquells que peri\u00f2dicament ten\u00edem el privilegi de la teva conversa. S\u00f2crates, per\u00f2, s\u2019ha dignat escriure i a fe que valia la pena. No vull dir, amb aix\u00f2, que comparteixi tot el que hi dius, prou que ho saps, per\u00f2 s\u00ed que es tracta d\u2019un llibre important, amb moltes claus imprescindibles per entendre aquesta cosa singular i decisiva que ha estat fins fa poc el PSC i que espero que sigui en el futur. En Raimon Obiols em demanava el mes passat si hi havia alguna cosa escrita de prou qualitat sobre el teu llibre, precisament per publicar-la a L\u2019Hora. Li vaig dir que no en tenia not\u00edcia i que jo mateix voldria escriure alguna cosa al respecte. Un llibre publicat a les portes de l\u2019estiu t\u00e9 el problema de topar amb el buit vacacional. Per\u00f2 estic segur que, a partir del setembre, obtindr\u00e0 tots els ecos que mereix.<\/p>\n

2) Pel que fa al teu comentari sobre el meu article, haig de dir-te que, en el camp er\u00f2tic, s\u00f3c d\u2019un liberalisme absolut -veus?-, encara que tamb\u00e9 t\u2019haig de dir que mai no m\u2019han atret gens els usos sadomassoques: no he sabut endevinar-hi el menor plaer (tothom t\u00e9 les seves limitacions). Potser, doncs, ingenuitat? -dius. Ves a saber. Vull creure que no. M\u00e9s aviat diria que es tracta d\u2019una vella convicci\u00f3 segons la qual la unitat socialista \u00e9s essencial per al poble ras i per a Catalunya. Des d\u2019aquesta premissa, m\u2019hauria semblat un luxe assi\u00e0tic -en refer\u00e9ncia als patx\u00e0s- ignorar els canvis a can PSC i l\u2019oferta formulada. Entenc que pugui contravenir els plans dels qui prefereixen que, al PSC, \u201ccuanto peor, mejor\u201d, fins al punt de radicalitzar-se precisament quan es tanca l\u2019etapa Navarro i es formula una voluntat d\u2019obertura i retrobament. No s\u00f3c d\u2019aquests. Ara b\u00e9, es tracta d\u2019una aposta a termini -un any-, que pot verificar-se o no. No trigar\u00e0, doncs, a veure\u2019s. En qualsevol cas, si es frustr\u00e9s, no voldria sentir-me responsable de no haver-hi posat l\u2019espatlla i haver emp\u00e8s en la direcci\u00f3 que sempre he defensat, restant atrapat en c\u00e0lculs min\u00fasculs o agafant-me-la amb paper de fumar. \u201cTu ja m\u2019entens\u201d, que deia aquell.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/p>\n

Jordi Font<\/p>\n

Arseni Gibert (01.09.2014)<\/strong>:<\/strong><\/p>\n

Benvolgut Jordi, haig de recon\u00e8ixer un error imperdonable: vaig comentar el teu article sense haver llegit el document \u201cEl nostre deure\u201d sobre el que tractava (crec que encara no s\u2019havia fet p\u00fablic).<\/p>\n

Crec que si hagu\u00e9s fet el comentari despr\u00e9s d\u2019haver-lo llegit, no hauria estat massa diferent per\u00f2 poc o molt suposo que si, perqu\u00e8 vaig prejutjar precipitadament un document amb el que ara, un cop llegit atentament, comprovo que hi tinc poques discrep\u00e0ncies. Que valgui la pena comentar, nom\u00e9s dues.<\/p>\n

La primera (par\u00e0graf 4rt. del document) pot semblar un mat\u00eds poc rellevant, per\u00f2 al meu parer no ho \u00e9s. Aix\u00f2 que els dissenyadors i agents\/gestors reals del \u201cproc\u00e9s\u201d (\u00e9s a dir en Miquel Calzada, en Toni Soler, en Carles Capdevila, la M\u00f2nica Terribas, l\u2019Antoni Bassas, en Jordi Bast\u00e9, etc. inspirats en el gran manipulador David Mad\u00ed) en diuen eufem\u00edsticament \u201cdret a decidir\u201d \u00e9s una cosa que es pot voler (jo la vull pels ciutadans de la naci\u00f3 catalana, inclosos els que no s\u00f3n del territori delimitat per les quatre \u201cprov\u00edncies\u201d de matriu espanyola) per\u00f2 que, essent un eufemisme de \u201csobirania\u201d en termes del Dret Internacional, no \u00e9s pr\u00f2piament un \u201cdret\u201d inherent a subjectes no determinats per l\u2019esmentat Dret Internacional, cas de les dites \u201cnacions sense estat\u201d. El \u201cproc\u00e9s\u201d \u00e9s un bunyol, un proc\u00e9s independentista no es pot fonamentar en t\u00e8cniques de comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3 d\u2019eufemismes i fal\u00b7l\u00e0cies conceptuals. Requereix rigor i predisposici\u00f3 \u00e8pica, no pot ser una mena de \u201cdivertimento\u201d assembleari. I d\u2019altra banda, si no es vol la independ\u00e8ncia sin\u00f3 un un estat multinacional de tipus federal o confederal (ja saps que jo prefereixo dir-ne acord bilateral), no cal sobirania, cal uni\u00f3 interna, tenacitat, negociaci\u00f3 i un \u00fas pol\u00edticament intel\u00b7ligent de la onada independentista generada pels nacionalismes catal\u00e0 i espanyol que, com tots els nacionalismes, sense excepcions conegudes, tendeixen al totalitarisme.<\/p>\n

La segona, per\u00f2, \u00e9s la discrep\u00e0ncia m\u00e9s rellevant. El par\u00e0graf 8\u00e8 comen\u00e7a aix\u00ed: Ara hi ha una nova direcci\u00f3 del PSC. Nego la major, ara per ara no hi ha, en un sentit m\u00ednimament profund, cap nova direcci\u00f3 al PSC. Aquesta \u00e9s l\u2019arrel de la meva impertin\u00e8ncia (disc\u00falpa-la si et plau) d\u2019atribuir-te o ingenu\u00eftat o masoquisme. Tal com et deia, s\u2019haur\u00e0 d\u2019avaluar en el futur si estic equivocat (reitero que tant de bo). I per parlar-ne no cal que esperem un any, ho podem fer sempre que vulguis, com sempre.<\/p>\n

T\u2019agraeixo els amables comentaris sobre el meu llibre.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada molt forta,<\/p>\n

Arseni Gibert<\/p>\n

Jordi Font (05.09.2014)<\/strong>:<\/strong><\/p>\n

Benvolgut Arseni,<\/p>\n

celebro que la declaraci\u00f3-crida \u201cEl nostre deure\u201d et sembli, en termes generals, prou b\u00e9.
\nDeixa\u2019m comentar, per\u00f2, els p\u00e8ls que hi trobes:<\/p>\n

1) No crec que la reivindicaci\u00f3 del \u201cdret a decidir\u201d faci refer\u00e8ncia a cap fet jur\u00eddic sin\u00f3 pol\u00edtic. Aix\u00f2 en dos sentits:<\/p>\n

-Negat, pel Tribunal Constitucional, el Pacte Estatutari i, amb ell, negades tamb\u00e9 les virtualitats que inclo\u00efa el Pacte Constitucional per a les \u201cnacionalitats\u201d, pertoca passar full enrere, cosa que ens duu al \u201cdia abans\u201d, \u00e9s a dir, al dret a decidir reivindicat per l\u2019Assemblea de Catalunya (\u201cRestabliment dels principis i institucions de l\u2019Estatut del 1932 com a pas previ a l\u2019exercici del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3\u201d). \u00c9s un argument pol\u00edtic per caracteritzar la gravetat dels fets.<\/p>\n

-Quan l\u2019Estat gosa clavar-nos un cop de porta tan colossal, no hi ha m\u00e9s remei que respondre traient a passejar el santcristogr\u00f2s. I aquest no \u00e9s altre que el dret a decidir, \u00e9s a dir, l\u2019exig\u00e8ncia que el \u201cdemos\u201d catal\u00e0 tingui la darrera paraula pel que fa a la vinculaci\u00f3 de Catalunya a l\u2019Estat, altrament el \u201cdemos\u201d espanyol, m\u00e9s nombr\u00f3s, sempre el dissoldr\u00e0 en el seu si i all\u00f2 que s\u2019estar\u00e0 produint \u00e9s una imposici\u00f3 de la naci\u00f3 grossa sobre la petita. De fet, el refer\u00e8ndum estatutari -si no fos per la ulterior actuaci\u00f3 del Tribunal Constitucional- ja \u00e9s un pronunciament darrer i vinculant del \u201cdemos\u201d catal\u00e0. \u00c9s obvi, al menys per a mi, que l\u2019Estat mai no s\u2019hi avindr\u00e0. Per\u00f2 \u00e9s el santcristogr\u00f2s: una bona palanca per for\u00e7ar el di\u00e0leg i el pacte.<\/p>\n

Per descomptat que aix\u00f2 no \u00e9s suficient, que amb \u201cles costellades\u201d no anem enlloc i que, com molt b\u00e9 dius, caldria una estrat\u00e8gia el m\u00e9s unit\u00e0ria possible davant de l\u2019Estat, amb la finalitat de for\u00e7ar un nou pacte Catalunya-Espanya, superador dels greus desencontres acumulats durant molts anys, un pacte que a parer meu hauria de contenir una concepci\u00f3 plurinacional de l\u2019Estat. Coses, aquestes, compatibles amb un marc general de car\u00e0cter federal, encara que la mera definici\u00f3 federal no les comporti necess\u00e0riament.<\/p>\n

2) La direcci\u00f3 ha canviat. All\u00f2 que et planteges \u00e9s si et mereix o no confian\u00e7a. En aquest terreny, haig de dir que no em refio gaire de mi mateix. Arrossego massa cicatrius. A m\u00e9s, no espero ning\u00fa que em mereixi \u201ctota\u201d la confian\u00e7a; s\u00e9 que aix\u00f2 \u00e9s esperar massa i que, tard o d\u2019hora, apunta a la frustraci\u00f3. No hi ha \u00e0ngels, nom\u00e9s humans m\u00e9s o menys limitats i que cal vigilar atentament. Ara mateix, m\u2019he conformat amb avaluar si hi havia o no una oportunitat nova per redre\u00e7ar el PSC i recuperar-eixamplar l\u2019espai socialista. M\u2019ha semblat que s\u00ed. Acte seguit, m\u2019he limitat a verificar que les condicions i els terminis donats fossin raonables i versemblants. Tamb\u00e9 m\u2019ha semblat que s\u00ed. A la vista de tot aix\u00f2, per a mi, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s com puc incidir-hi per afavorir all\u00f2 que crec, no fos cas que es frustr\u00e9s una oportunitat real perqu\u00e8 gent com jo l\u2019ha deixada passar.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/p>\n

Jordi Font<\/p>\n

Arseni Gibert (10.09.2014)<\/strong>:<\/strong><\/p>\n

Benvolgut Jordi,<\/p>\n

Com que entre els dos punts que estem discutint, entenc que s\u2019ha invertit l\u2019ordre del nivell de discrep\u00e0ncia, jo tamb\u00e9 inverteixo aquest ordre: tractar\u00e9 primer el que ara ja \u00e9s el de menor grau de desacord (potser compartir\u00e0s amb mi el criteri que gaireb\u00e9 podem tancar aquesta discrep\u00e0ncia) i despr\u00e8s intentar\u00e9 prosseguir un debat, el que jo mateix havia qualificat de discrep\u00e0ncia menor, que al meu parer segueix viu (i no nom\u00e9s entre tu i jo sin\u00f3 en l\u2019espai p\u00fablic), molt complex i bastant conf\u00f3s.
\n1 (abans 2). La direcci\u00f3, ha canviat? Sembla que estem d\u2019acord en que ho haur\u00e0 de acreditar. Molt be, que ho acrediti i, si ho fa, tots contents. No \u00e9s gens important qui hi te m\u00e9s confian\u00e7a (a mi em sembla que tu), tal com ja apunt\u00e0vem en anteriors intercanvis, en podem fer el seguiment plegats. Nom\u00e9s un apunt: tots dos sabem que Miquel Iceta \u00e9s \u00e0gil, intel\u2022ligent i te notables habilitats, no \u00e9s gens estrany que encerti m\u00e9s que els seus antecessors tant en el disseny del discurs com en la seva divulgaci\u00f3, tots hem pogut percebut moments brillants en aquestes darreres setmanes. I, d\u2019altra banda, l\u2019evoluci\u00f3 de les coses derivada de l\u2019aproximaci\u00f3 de moments decisius , ha generat un escenari menys desfavorable al PSC del que hi havia fa uns mesos. Nom\u00e9s falta la prova del 9. Jo la situaria en un moment -no el veig gaire lluny\u00e0- en el que li caldr\u00e0 o be conv\u00e8ncer al PSOE de determinades coses i no crec que sigui f\u00e0cil, o be plantar-li cara assumint tots els riscos que aix\u00f2 comporta. Superar\u00e0 la prova? Jo en dubto molt, per\u00f2 ho torno a dir, tant de bo m\u2019equivoqui.<\/p>\n

2 (abans 1). Aquesta discussi\u00f3 l\u2019haurem de fer per etapes. Crec necessari que la primera sigui sobre convenir \u2013o no- algunes premisses o fins i tot el l\u00e8xic. Sense aquesta cautela pr\u00e8via crec que no podr\u00edem evitar ni els malentesos ni un debat conf\u00fas. Faig una proposta com a punt de partida:<\/p>\n

– Comencem per fam\u00f3s \u201cdret a decidir\u201d. \u00c9s \u00f2bviament un sin\u00f2nim o m\u00e9s aviat un eufemisme m\u00e9s amable de \u201csobirania\u201d o \u201cautodeterminaci\u00f3\u201d. Tu dius que el dret a decidir \u00e9s un concepte pol\u00edtic i no jur\u00eddic. Que \u00e9s pol\u00edtic es indubtable, que no sigui alhora jur\u00eddic \u00e9s m\u00e9s discutible. La \u201csobirania\u201d dels pobles \u00e9s, en el Dret Internacional, un concepte jur\u00eddic, un atribut reservat als pobles que el tenen reconegut que s\u00f3n els estats.<\/p>\n

– Molts catalans (entre els quals tu i jo) el \u201cvolem\u201d aquest dret. Tenim un sentiment de pertinen\u00e7a a la naci\u00f3 catalana (sense estat com moltes d\u2019altres, per\u00f2 una naci\u00f3) i aix\u00f2 fa que vulguem tenir la capacitat de decidir el nostre \u201cstatus\u201d al m\u00f3n com a poble catal\u00e0 (aqu\u00ed podr\u00edem fer i potser haur\u00edem de fer una dif\u00edcil distinci\u00f3 entre si la naci\u00f3 catalana la formen els ciutadans administrativament censats en les quatre prov\u00edncies de matriu espanyola que formen la actual Comunitat Aut\u00f2noma de Catalunya o si la formen tots (per\u00f2 exclusivament) aquelles persones que tenen el sentiment de pertinen\u00e7a esmentat, no veig perqu\u00e8 alg\u00fa de Cantavella, Ceret, Sineu o Fraga que se senti catal\u00e0 ha de tenir menys dret a decidir que tu o jo; per\u00f2 vaja! estic disposat a obviar aquesta discussi\u00f3 per mor del pragmatisme necessari per la q\u00fcesti\u00f3 central de la que estem parlant).<\/p>\n

– Be, hem dit que \u201cvolem\u201d sobirania. Per\u00f2, ai las!, no la tenim. El President Mas ho va dir clar l\u2019altra dia \u201cde que ens serviria la independ\u00e8ncia si ning\u00fa ens la reconegu\u00e9s\u201d?. De fet, se n\u2019havia d\u2019haver adonat abans perqu\u00e8 no nom\u00e9s s\u2019ha trobat que cap \u201calt dignatari\u201d del m\u00f3n li hagi donat suport i pre reconeixement, \u00e9s que n\u2019hi tan sols cap l\u2019ha rebut per parlar-ne. En el Dret Internacional, el concepte de naci\u00f3 sense estat no hi figura ni, per tant, tenen cap dret reconegut. En aquest sentit, la naci\u00f3 catalana no \u00e9s diferent de qualsevol altra comunitat en la que un nombre important de membres tamb\u00e9 vulgui sobirania i digui que la democr\u00e0cia consisteix en votar el \u201cdret a decidir\u201d com a dret inherent (per\u00f2 inherent de qui?)<\/p>\n

– Tot i que la sobirania es pot voler com a dret intr\u00ednsec (sense voler-ne fer \u00fas immediat o fins i tot per decidir no canviar res), es sol voler per obtenir la independ\u00e8ncia o estructurar una confederaci\u00f3. Per f\u00f3rmules de canvis interns en la organitzaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de poder pol\u00edtic i funcions dins d\u2019un estat (m\u00e9s autonomia, terceres vies, federalisme etc. es pot seguir volent igualment per\u00f2 no cal tenir-lo, amb acords interns n\u2019hi ha prou.<\/p>\n

– Com es pot obtenir la sobirania quan es vol per\u00f2 no es te. Hi ha tres camins:<\/p>\n

1. Acord entre l\u2019estat integrat amb sobirania reconeguda i la part que la vol (cas de Tx\u00e8quia i Eslov\u00e0quia o d\u2019Esc\u00f2cia si guanya el SI). Si hi ha acord, el reconeixement internacional \u00e9s f\u00e0cil, en molts casos gaireb\u00e9 autom\u00e0tic, llevat que hi hagi implicacions geoestrat\u00e8giques o condicionants d\u2019altres menes que ho dificultin. El nacionalisme espanyol no te cap predisposici\u00f3 a aquesta via. I gaireb\u00e9 tots els estats del m\u00f3n critiquen ara a Cameron per la seva actitud.<\/p>\n

2. Ser una col\u00f2nia identificada en el Dret Internacional com a tal i que es vol emancipar de la metr\u00f2poli. Aix\u00f2 si est\u00e0 contemplat com un dret per\u00f2 no \u00e9s d\u2019aplicaci\u00f3 al nostre cas.<\/p>\n

3. Una determinaci\u00f3 que requereix inevitablement algun component \u201c\u00e8pic\u201d, no parlo necess\u00e0riament de guerra (crec que impensable a la UE) ni de situacions violentes per\u00f2 s\u00ed de conflicte llarg, necessitat de carregar-se de ra\u00f3 davant el m\u00f3n, risc d\u2019una situaci\u00f3 d\u2019un certa autarquia durant un temps indefinit amb els costos que suposa, risc de quedar excl\u00f2s durant un temps indefinit de les institucions supra estatals a les que es pertany, altre vegada amb els costos que comporta, risc de conflictivitat interna no nom\u00e9s en funci\u00f3 dels posicionaments individuals previs sin\u00f3 tamb\u00e9 de l\u2019impacte d\u2019aquest tipus de costos sobretot per les una o dues generacions etc..<\/p>\n

– I no n\u2019hi ha m\u00e9s. Obtenir la sobirania reconeguda internacionalment (en un context que, \u00f2bviament, no interessa com a precedent als estats de la UE) no \u00e9s un proc\u00e9s f\u00e0cil, r\u00e0pid, sense costos i fins i tot divertit, basat en manifestacions pac\u00edfiques i festives amb els nens i els cotxets. Els que han fet creure que era aix\u00ed han enganyat, conscientment o no, a molta gent de bona fe que s\u2019ho ha cregut. I qui s\u00f3n els que han dissenyat i gestionen aquest engany? Els que ja et vaig dir, Jordi: en Toni Soler, en Miquel Cal\u00e7ada, la M\u00f2nica Terribas, en ordi Bast\u00e9, l\u2019Antoni Bassas, en Carles Capdevila i els que els financen b\u00e0sicament amb diners directa o indirectament p\u00fablics. Sota la inspiraci\u00f3 d\u2019en David Mad\u00ed.<\/p>\n

A la teva disposici\u00f3 per seguir parlant de tot aix\u00f2. I aprofito per agrair a l\u2019Hora la oportunitat de divulgar aquest -diguem-ne debat- entre dos viciosos del discutir per discutir, que tot distreu.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada molt forta,<\/p>\n

Arseni Gibert<\/p>\n

Una petita addenda en dos punts (per tal que ho puguis incloure en el teu torn de resposta)<\/p>\n

Hi ha un sup\u00f2sit d\u2019acc\u00e9s a la sobirania que he obviat. Una DUI sabent apriori que una part suficient de la comunitat internacional et reconeixer\u00e0 l\u2019endem\u00e0, cas de Cro\u00e0cia, que sabia que Alemanya i marc d\u2019influ\u00e8ncia la reconeixeria (una atra cosa son les consequ\u00e8ncies) o el cas tamb\u00e9 de les rep\u00fabliques de la l\u2019antiga URRS despr\u00e9s del 89, i molt especialment els que ja hav\u00eden sigut estats abans de la primera guerra mundial com ara els pa\u00efsos b\u00e0ltics.<\/p>\n

La V d\u2019avui, espectacular. Per\u00f2 un punt de preocupaci\u00f3:la militant d\u2019ERC Carme Forcadelll no pressiona els pol\u00edtics, els supleix, avui ha convocat la consulta 9-11 i ha demanat al President que es limiti a posar-hi la log\u00edstica. Estem apanyats!!! I d\u2019altra banda, \u00e9s certa la repercussi\u00f3 medi\u00e0tica al m\u00f3n, per\u00f2 la reacci\u00f3 dels que hi manen ser\u00e0 m\u00e9s tancament a favor del govern espanyol. I \u00e9s que el \u201cproc\u00e9s\u201d est\u00e0 mal dissenyat des del principi. Els \u201cbunyols\u201d no funcionen.<\/p>\n

Jordi Font (15.09.2014)<\/strong>:<\/strong><\/p>\n

Benvolgut Arseni,<\/p>\n

vinga, que no ha estat res. Segueixo el nou ordre que planteges:<\/p>\n

1. El PSC i el PSOE:<\/p>\n

Jo diria que, al PSC, li pertoca tractar de conv\u00e8ncer el PSOE i, mentre no se\u2019n surti, discrepar-ne, sense majors dramatismes. Li ha costat molt de fer-ho en el passat (com expliques en el teu llibre): despr\u00e9s d\u2019haver-ho fet amb les esmenes a la LOAPA i d\u2019haver-se situat al caire de l\u2019abisme, la correlaci\u00f3 es va fer molt adversa i, a m\u00e9s, hi havia alguns jocs dobles que ho impossibilitaven; potser, per aquestes raons, en alguns moments, va predominar una certa desgana, sobretot quan es tractava de votacions secund\u00e0ries i innecess\u00e0ries, propiciades per CiU amb l\u2019\u00fanica intenci\u00f3 de putejar el PSC. Ara mateix, per\u00f2, el PSC no est\u00e0 en aquesta situaci\u00f3: discrepa obertament del PSOE en la defensa del dret a decidir i en el seu vot favorable a la llei de consultes.<\/p>\n

Cada cop \u00e9s m\u00e9s clar per a tothom que les coordenades pol\u00edtiques catalanes ja s\u00f3n del tot incompatibles amb les in\u00e8rcies de l\u2019Espanya homog\u00e8nia, uninacional. I que cal retornar a la lletra constitucional que distingeix entre \u201cnacionalitats\u201d (o nacions) i \u201cregions\u201d i al corresponent esperit: \u201cnaci\u00f3 de nacions\u201d. Quina greu responsabilitat aquest perllongat escamoteig! O el federalisme parteix d\u2019aquesta base o no servir\u00e0 de res. Si el PSOE vol governar a Espanya, haur\u00e0 d\u2019espavilar-se i veure com es guanya la confian\u00e7a de la ciutadania catalana. No hi ha govern socialista a Espanya sense el vot majoritari de Catalunya.<\/p>\n

De tota manera, penso que, el moment que vivim, contra el que diuen alguns, juga a favor: s\u2019est\u00e0 fent un gros forat a la cultura difusa espanyola, hegemonitzada de sempre per la m\u00edtica imperial i, posteriorment, per l\u2019her\u00e8ncia del franquisme. I crec que no ha de trigar a disminuir la rendabilitat del recurs desaprensiu a la catalanof\u00f2bia. En el conjunt espanyol, la gent es resistir\u00e0 cada cop m\u00e9s a deixar-se entabanar per segons quines solfes. Es nota especialment entre els joves i cal convenir que aquests s\u00f3n molt contagiosos. Jo ho noto en els ambients educatius i art\u00edstics de tota Espanya amb qu\u00e8 m\u2019he relacionat els darrers anys, sobretot a partir de la sent\u00e8ncia contra l\u2019Estatut. En conseq\u00fc\u00e8ncia, penso que el PSOE, progressivament, tamb\u00e9 podr\u00e0 deixar de ser hostatge d\u2019aquesta cultura difusa reaccion\u00e0ria, degudament excitada per la dreta. On aix\u00f2 resulta encara poc visible \u00e9s precisament en el camp de la pol\u00edtica i dels m\u00e8dies m\u00e9s implicats, on tot passa despr\u00e9s que hagi passat a la societat.<\/p>\n

2. Dret a decidir i canvi d\u2019etapa:<\/p>\n

Pel que fa al dret a decidir, \u00e9s evident que, si descartem pantomimes, nom\u00e9s ens queda un cam\u00ed: l\u2019acord amb l\u2019Estat espanyol. De tota manera, all\u00f2 que est\u00e0 reclamant el fam\u00f3s pacte CiU-ERC-ICV, embolicat amb una immensa estelada, ja no \u00e9s el dret a decidir, sin\u00f3 la possibilitat de fer una mera consulta d\u2019opini\u00f3, no vinculant, sense conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques\u2026 La trobo una p\u00e8ssima estrat\u00e8gia perqu\u00e8 nom\u00e9s es justifica per la competici\u00f3 entre CiU i ERC, cosa que ha produ\u00eft el salt de saltimbanqui consistent a passar del dret a decidir a la independentisme i a la consulta no vinculant. Quina barreja incomprensible de brindis al sol i de ren\u00fancia! I tamb\u00e9 \u00e9s una estrat\u00e8gia desastrosa perqu\u00e8 ha volgut estalviar-se la m\u00e0xima unitat possible, que \u00e9s l\u2019\u00fanica for\u00e7a de Catalunya, la unitat del 80%, caient, totes les forces implicades, en la golafreria concupiscent de deixar fora el PSC, del qual malden per repartir-se les parts\u2026 En Joan Rigol havia obtingut l\u2019acord del 80% abans del Ple del Parlament on CiU es van treure del barret aquell pacte migrat, amb una pregunta estramb\u00f2tica. El propi Rigol es va sentir tra\u00eft. El m\u00e9s fant\u00e0stic de tot, per\u00f2, va ser que el PSC s\u2019hi avingu\u00e9s i que adopt\u00e9s encantat el rol que li acabaven d\u2019assignar\u2026! Pat\u00e8tic. Va fer d\u2019\u00f3s dels gitanos (aquell que havia ballat per poble i ciutats en temps dels meus avis): ballar al so que li tocaven, rebre burles i escarnis, amb alguna pedrada de la canalla, mentre els m\u00fasics recollien i s\u2019enduien tota la calderilla.<\/p>\n

Sembla clar, per\u00f2, que aquesta estrat\u00e8gia s\u2019haur\u00e0 de recon\u00e8ixer extingida l\u2019endem\u00e0 del 9N. Desitjo que sigui el moment de restablir la unitat del 80%, sobre la base, no ja de la independ\u00e8ncia i de la consulta no vinculant, sin\u00f3 del dret a decidir. Per obtenir-lo? Penso que, en aix\u00f2, haur\u00edem de ser clars, sense enganyar la gent com s\u2019est\u00e0 fent ara, quan donen per fetes coses inviables que acabaran en gran frustraci\u00f3. Sabem que l\u2019Estat, atrinxerat en l\u2019actual marc constitucional, no cedir\u00e0. Reclamar el dret a decidir, doncs, de moment, no \u00e9s m\u00e9s que la r\u00e8plica sim\u00e8trica, que est\u00e0 a l\u2019altura de la patada que va posar la taula potes enlaire (sent\u00e8ncia contra l\u2019Estatut, amb el definitiu escamoteig del reconeixement plurinacional que contenia el pacte constitucional\u2026). \u00c9s el full que ha restat a la carpeta, despr\u00e9s que estripessin el full del pacte constitucional: els punts de l\u2019Assemblea de Catalunya (i ep! la posici\u00f3 del PSOE, aprovada a Suresnes i ratificada al congr\u00e9s de 1979). \u00c9s a dir, entenc el dret a decidir com el Santcristogr\u00f2s de qui se sent estafat i no es pot quedar curt. Per\u00f2 sense deixar d\u2019afirmar que l\u2019objectiu \u00e9s donar lloc a un nou pacte constitucional, de car\u00e0cter plurinacional i sobre bases federals, que comporti un nou acord Catalunya-Espanya per al ple desenvolupament de la naci\u00f3 i de la llengua catalana.<\/p>\n

I a resistir, des de la for\u00e7a de la unitat, fins al 2016, que \u00e9s quan toquen les eleccions catalanes (que el president Mas no avan\u00e7ar\u00e0 si no es vol su\u00efcidar), que han d\u2019anar precedides de les eleccions espanyoles (podrien avan\u00e7ar-se), en les quals el PP caldria que perd\u00e9s la majoria absoluta on s\u2019atrinxera i que el fa hostatge de l\u2019aznarisme. Nom\u00e9s la p\u00e8rdua de la majoria absoluta pel PP el posaria en situaci\u00f3 de pactar, amb la tranquil\u00b7litat que el PSOE no s\u2019hi oposar\u00e0 (a difer\u00e8ncia del que va fer el PP davant de l\u2019intent de Zapatero). Seria el moment del nou pacte constitucional, incloent l\u2019acord bilateral Catalunya-Espanya i alguna forma de dret a decidir. Entretant, caldria fer tot all\u00f2 que redund\u00e9s en la m\u00e0xima deslegitimaci\u00f3 del \u201csostenella i no enmendalla\u201d estatal, tant en l\u2019opini\u00f3 espanyola com en l\u2019opini\u00f3 internacional. I posar ciris a la Mare de D\u00e9u.<\/p>\n

3. Pa\u00efsos catalana, llengua catalana:<\/p>\n

Em sobta especialment l\u2019esment que fas als ciutadans dels pa\u00efsos catalans que se sentin part de la naci\u00f3 catalana. Al respecte, sempre he pensat que la \u201cnaci\u00f3\u201d viu i mor. I que ha mort, al menys de moment, on no hi ha una voluntat majorit\u00e0ria sostinguda en el temps. Naturalment, tothom \u00e9s lliure de fer-se \u201cnacional\u201d d\u2019on vulgui. Per\u00f2 caldria evitar la idea que la \u201cnaci\u00f3\u201d es troba on hi ha \u201cnacionals\u201d: estar\u00edem caient en el nacionalisme \u201cde la sang\u201d, en la concepci\u00f3 centre-europea, balc\u00e0nica, b\u00e0ltica\u2026 Horror\u00f3s. Ja s\u00e9 que no vas per aqu\u00ed. Altra cosa \u00e9s parlar de la llengua i la cultura liter\u00e0ria que tenim en com\u00fa amb altres territoris germans. En aquest punt, penso que hi ha un dels par\u00e0metres essencials dels pactes que haur\u00edem d\u2019assolir amb l\u2019Estat espanyol. No basta amb el blindatge competencial del model ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0. L\u2019Estat est\u00e0 obligat a desenvolupar una pol\u00edtica en favor del ple desenvolupament de la llengua catalana, defensant la unitat de les seves diverses modalitats, promovent-la als mitjans de comunicaci\u00f3, amb la lliure circulaci\u00f3 d\u2019aquests a tota l\u2019\u00e0rea ling\u00fc\u00edstica, promovent la literatura catalana. Un tracte id\u00e8ntic al que d\u00f3na al castell\u00e0. Aquesta \u00e9s una de les proves del nou. Si no, no podrem recon\u00e8ixer, en l\u2019Estat espanyol, l\u2019Estat de la naci\u00f3 catalana i, doncs, de la seva llengua; i trobarem a faltar l\u2019Estat propi. Ser\u00e0 Espanya capa\u00e7 de recon\u00e8ixer el catal\u00e0 i de recon\u00e8ixer-s\u2019hi?<\/p>\n

4. Manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica:<\/p>\n

No entro en la teva evident animositat envers el suposat clan medi\u00e0tic del que parles. Penso que, en tot cas, \u00e9s el conjunt dels mitjans de comunicaci\u00f3 all\u00f2 que caldria avaluar. \u00c9s a dir, tots els mitjans que repercuteixen quotidianament sobre la ciutadania catalana i espanyola, que no hi ha pas fronteres (nom\u00e9s al Pa\u00eds Valenci\u00e0, per als mitjans de Catalunya). En el moment present, les orquestracions medi\u00e0tiques s\u00f3n \u00f2bvies, per\u00f2 no pas una de sola, sin\u00f3 diverses i algunes especialment virulentes i cavern\u00edcoles. Tamb\u00e9 penso que el que passa a Catalunya no t\u00e9 tant a veure amb manipulacions medi\u00e0tiques com amb els reflexos normals d\u2019una societat m\u00ednimament culta i amb un cert sentit de la digitat. La \u201cV\u201d de l\u2019altre dia, de Gl\u00f2ries a Cerd\u00e0 i de Gl\u00f2ries a Pedralbes -aviat est\u00e0 dit-, no la mou cap clan medi\u00e0tic ni cap assemblea, per m\u00e9s que s\u2019ho pensi. La mou la dignitat ofesa i el desig d\u2019un nou horitz\u00f3.<\/p>\n

Ho deixo aqu\u00ed. Tant que ens agrada a nosaltres, vols dir que no estarem avorrint el personal?<\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/p>\n

Jordi Font<\/p>\n

Arseni Gibert (19.09.2014)<\/strong>:<\/strong><\/p>\n

Benvolgut Jordi,<\/p>\n

A veure si anem acotant i reduint les discrep\u00e0ncies.<\/p>\n

\u2026al PSC, li pertoca tractar de conv\u00e8ncer el PSOE i, mentre no se\u2019n surti, discrepar-ne, sense majors dramatismes\u2026Ara mateix, per\u00f2, el PSC\u2026discrepa obertament del PSOE en la defensa del dret a decidir i en el seu vot favorable a la llei de consultes.<\/p>\n

D\u2019acord (aparcant de moment un desacord si el \u201cdret\u201d a decidir \u00e9s a dir a l\u2019autodeterminaci\u00f3, el volem, tal com dic jo, o el tenim, tal com \u2013em sembla- dieu molta gent. Per\u00f2 tu i jo ja hem convinguts en anteriors torns d\u2019aquest di\u00e0leg que Iceta ha millorat de fons i de forma el que el PSC feia abans. I tamb\u00e9 hem convingut que s\u2019haur\u00e0 de comprovar si la nova orientaci\u00f3 es mant\u00e9 quan suposi una difer\u00e8ncia important amb el PSOE i si Iceta no aguanta el pols, \u00e9s indistint que sigui per decisi\u00f3 pr\u00f2pia o que encara que li agrad\u00e9s aguantar-lo no pugui perqu\u00e8 la correlaci\u00f3 interna de posicions, que el vostre recolzament en forma de cr\u00e8dit temporal no modifica gaire, li ho impedeixi. El resultat ser\u00e0 el mateix, el de sempre, guanya el PSOE o, per ser m\u00e9s prec\u00eds el nacionalisme espanyol del PSOE. En Bono. I potser, espero que no, tenim un grau tamb\u00e9 diferent d\u2019esperan\u00e7a al nou l\u00edder del PSOE. T\u2019anticipo que el meu \u00e9s molt baix.
\nPassant als dos seg\u00fcents par\u00e0grafs del teu darrer torn, si, \u00e9s clar, el problema es des de sempre el reconeixement \u2013o no- de Catalunya com a naci\u00f3. Per part d\u2019Espanya, incloent, naturalment el PSOE. Ja en el teu punt 2 evoques les declaracions del PSOE dels anys 70\u2019 del segle passat (Suresnes i el congr\u00e9s del 79) per\u00f2 va durar molt poc\u2026i m\u00e1i m\u00e9s! He dit mai m\u00e9s, i han passat m\u00e9s de 40 anys. O \u00e9s que t\u2019has cregut Granada i la reforma constitucional que diuen que volen fer?<\/p>\n

I dius que no hi ha govern socialista a Espanya sense vot majoritari a Catalunya. Depen. Com que els vots i diputats del PSC ja els consideraven seus, hi afegien els de CiU i per aix\u00f2 preferien a a Catalunya govern\u00e9s CiU. Tal com s\u2019ho miren ells, el que necessiten s\u00f3n vots catalans, no socialistes.<\/p>\n

Estic totalment d\u2019acord amb el darrer par\u00e0graf del punt 1. El problema no s\u00f3n, ni han estat mai els espanyols sin\u00f3 el nacionalisme espanyol. I a m\u00e9s Espanya s\u2019ha modernitzat molt i aix\u00f2 ja es nota sobretot en les noves generacions. De fet, la meva percepci\u00f3 \u00e9s que Madrid \u00e9s, en aquest moment, una ciutat m\u00e9s mestissa i oberta que Barcelona, el control social i medi\u00e0tic del nacionalisme catal\u00e0 ha fet molt de mal.<\/p>\n

Respecte al teu punt 2, malauradament, crec que no estic d\u2019acord gaireb\u00e9 en res, llevat de la frase gaireb\u00e9 inicial \u2026si descartem pantomimes, nom\u00e9s ens queda un cam\u00ed: l\u2019acord amb l\u2019Estat espanyol, que subscric i faig retroactiva. Per\u00f2 trobo molt ingenu dir
\n\u2026el fam\u00f3s pacte CiU-ERC-ICV, embolicat amb una immensa estelada, ja no \u00e9s el dret a decidir, sin\u00f3 la possibilitat de fer una mera consulta d\u2019opini\u00f3, no vinculant, sense conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques\u2026 aquesta \u00e9s, al meu parer, una de les m\u00e9s rellevants de les trampes eufem\u00edstiques. I dius tamb\u00e9 que el President m\u00e1s no avan\u00e7ar\u00e0 les eleccions si no es vol su\u00efcidar. La meva an\u00e0lisi \u00e9s diferent, Llei de Consultes, Convocat\u00f2ria, Admisi\u00f3 a tr\u00e0mit dels recursos del govern espanyol per part del TC, Mas convoca els socis i els diu que ell no far\u00e0 res il\u2022legal, els proposar\u00e0 eleccions plebiscit\u00e0ries i, en el cas d\u2019ERC llistes conjuntes. Fins aqu\u00ed, tot aix\u00f2 em sembla gaireb\u00e9 una cr\u00f2nica anunciada. La gran inc\u00f2gnita \u00e9s que far\u00e0 Junqueres, ja vas veure com Turull l\u2019apretava al Parlament amb un missatge molt clar i potent: si no hi ha unitat, tot en orris, i la culpa no ser\u00e0 de CDC. Si Junqueres pacta amb Mas, els radicals el veuran com Mas, tebi. Si mant\u00e9 la radicalitat, la gent m\u00e9s o menys d\u2019ordre esdevinguda creient de la independ\u00e8ncia-festa, el veuran com un irresponsable. No ho te f\u00e0cil.<\/p>\n

Pel que fa al punt 3 em devia explicar molt malament perqu\u00e8 el que tu has ent\u00e8s no \u00e9s pas el que jo volia dir. La naci\u00f3 catalana s\u00f3n persones, les que tenen un sentiment de pertinen\u00e7a a la naci\u00f3. \u00c9s clar que neixen i moren per diferents causes, per\u00f2 la naci\u00f3 catalana sembla bastant persistent en el temps. La naci\u00f3 catalana no \u00e9s el territori, ni encara menys l\u2019enmarcat per unes ratlletes administratives. No estic parlant de \u201csang\u201d, estic parlant de persones. \u00c9s clar que en termes pol\u00edtics aix\u00f2 s\u2019ha de concretar, per\u00f2 no confonent la naci\u00f3 amb res diferent de les persones que la fan. Aix\u00f2 complica les coses? Si, \u00e9s clar que si, tant que a partir de segons quins raonaments pol\u00edtico-hist\u00f3rico- administratiu, tu i jo seriem realment espanyols.<\/p>\n

I acabo amb el punt 4. Crec que fuges d\u2019estudi. El que jo dic \u00e9s que la seq\u00fc\u00e8ncia de la formaci\u00f3 de la magnitud de l\u2019onada que forma la V, no \u00e9s la que sembla, res \u00e9s el que sembla. El meu criteri \u00e9s que el catalitzador de l\u2019emprenyament per la STC i per l\u2019actitud del PP i de totes les causes, emocions i raonaments que porten a l\u2019onada, no \u00e9s la pol\u00edtica i\/o i el poble, el poble \u00e9s el protagonista, la pol\u00edtica el segueix (un m\u00f3n un xic al rev\u00e9s) per\u00f2 a tots dos, pol\u00edtica i poble, els catalitza un poder medi\u00e0tic alimentat durant anys per l\u2019afany de manipulaci\u00f3 instrumentat per la pol\u00edtica per\u00f2 que se n\u2019ha empancipat.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/p>\n

Arseni<\/p>\n

Jordi Font\u00a0(28.09.2014)<\/strong><\/strong><\/p>\n

Benvolgut Arseni,<\/p>\n

esclar que l\u2019aposta pot sortir-nos malament, per\u00f2 voldr\u00edem que no. Si hem optat per ser-hi, \u00e9s perqu\u00e8 hem cregut endevinar-hi possibilitats reals i per ajudar a emp\u00e8nyer el carro en la bona direcci\u00f3, que \u00e9s la del redre\u00e7ament, el retrobament i l\u2019ampliaci\u00f3. No crec en les creences, ni optimistes ni pessimistes. Menys encara quan es tracta de persones, fetes sempre d\u2019una subst\u00e0ncia de mal definir.<\/p>\n

Amb en Miquel Iceta, s\u2019ha obert un di\u00e0leg franc i fluid, aix\u00ed com una coincid\u00e8ncia sobre orientaci\u00f3 general i unes fites a curt-mitj\u00e0 termini (restituci\u00f3 dels diputats represaliats a les seves anteriors responsabilitats, vot favorable a la llei de consultes, proc\u00e9s cap al congr\u00e9s-2015 de redefinici\u00f3 i retrobament\u2026). No \u00e9s poca cosa. Era impensable fa quatre dies. No estic d\u2019acord amb la idea que la correlaci\u00f3 interna de forces sigui adversa. No es pot ignorar que, en el PSC, les coses s\u2019han mogut. Hi ha tingut lloc una evoluci\u00f3 important, que ha determinar el final de l\u2019atrinxerament metropolit\u00e0, el relleu de Navarro i l\u2019acc\u00e9s a la present etapa, caracteritzada per la voluntat de retorn a l\u2019ambici\u00f3 de centralitat i de majoria de govern.<\/p>\n

Pel que fa al PSOE, penso que passa per un moment molt baix (relleu encara no consolidat, operaci\u00f3 \u201cPodemos\u201d, dif\u00edcil expectativa d\u2019alternan\u00e7a\u2026), en el qual ha de ser m\u00e9s f\u00e0cil que en el passat arribar a una entesa que no supediti l\u2019estrat\u00e8gia del PSC. \u00c9s cert que la seva prioritat, objectivament, ha estat sempre CiU (el teu llibre \u00e9s especialment aclaridor al respecte), per\u00f2 perqu\u00e8 donava el PSC per segur. I cal dir que, en aquest moment, aquesta vella seguretat s\u2019ha aprimat molt, fins a l\u2019anor\u00e8xia. Haur\u00e0 de permetre, doncs, que es refaci, de l\u00b4\u00fanica manera possible: fent el paper que li pertoca, sense supeditacions.<\/p>\n

Pel que fa al Pedro S\u00e1nchez penso que encara s\u2019est\u00e0 coent. Espero que s\u2019acabi de fer incorporant l\u2019\u00fanica concepci\u00f3 d\u2019Espanya que \u00e9s avui viable, la d\u2019un Estat plurinacional, pluricultural i pluriling\u00fc\u00edstic; i amb la corresponent concepci\u00f3 del PSC com a partit nacional catal\u00e0. La situaci\u00f3 creada a Catalunya est\u00e0 incidint fortament en la cultura pol\u00edtica espanyola i ajudant a deixar enrere les in\u00e8rcies del franquisme i de la incultura que denoten certes bravates, com les que abunden al PP o com les que deixa anar el \u201credicho\u201d, ufan\u00f3s i imp\u00fadic Bono.<\/p>\n

Sobre \u201cGranada\u201d, penso que \u00e9s una fita amb un guany important: quadrar els \u201cbarons\u201d del PSOE en favor de la reforma federal de la Constituci\u00f3. No \u00e9s encara la soluci\u00f3, sin\u00f3 un cap de pont des del qual avan\u00e7ar cap a la soluci\u00f3 que haur\u00e0 de sortir del pacte i que no pot ser altra que aquell federalisme que inclou la dimensi\u00f3 plurinacional.<\/p>\n

Tens ra\u00f3 que la consulta no vinculant \u00e9s, de facto, un refer\u00e8ndum de secessi\u00f3. Per aix\u00f2, alg\u00fa tan favorable a Catalunya com Miguel Herrero de Mi\u00f1\u00f3n s\u2019hi ha pronunciat en contra. Potser tamb\u00e9 tens ra\u00f3 en el que dius sobre l\u2019avan\u00e7ament de les eleccions catalanes i l\u2019oferta de candidatura conjunta a ERC. Si aquesta accept\u00e9s, el gran interrogant seria aleshores el resultat electoral i en quina mesura tot plegat determinaria o no la substituci\u00f3 de CiU per ERC en l\u2019espai del nacionalisme, sobretot en el context de la pluja fina relativa a la fam\u00edlia Pujol Ferrussola. Com tamb\u00e9 i sobretot, cas de vict\u00f2ria electoral, qu\u00e8 farien l\u2019endem\u00e0? Una proclamaci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia o una negociaci\u00f3 amb Rajoy cap a la vilipendiada \u201ctercera via\u201d?<\/p>\n

Sobre naci\u00f3 i persones. La naci\u00f3 s\u00f3n les persones que se\u2019n senten i la persist\u00e8ncia col\u00b7lectiva d\u2019aquest sentir al llarg del temps. Tot aix\u00f2, per\u00f2, referit a un territori concret, administrativament definit, altrament seria caure en la pura inviabilitat. Fora d\u2019aquest territori, hi pot haver \u201cnacionals\u201d que han viatjat, per\u00f2 no naci\u00f3. \u00c9s en aquest sentit que ho comparava al nacionalisme \u201cde la sang\u201d: \u201cOn hi ha servis, hi ha naci\u00f3 s\u00e8rvia\u201d o \u201cEls russos de Litu\u00e0nia s\u00f3n R\u00fassia\u201d… Em sembla que estem d\u2019acord.<\/p>\n

Sobre el punt 4. Interessant aquest Frankenstein medi\u00e0tic catal\u00e0 que dibuixes. Seria una mica com en PJ respecte del PP, per\u00f2 a l\u2019engr\u00f2s: primer al servei del poder i despr\u00e9s al \u00a0davant del poder per dictar-li els passos a fer. Aix\u00f2 aniria m\u00e9s enll\u00e0 de la cl\u00e0ssica manipulaci\u00f3 pol\u00edtica dels mitjans p\u00fablics. No hi havia caigut: m\u2019hi fixar\u00e9.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/p>\n

Jordi Font<\/p>\n

Arseni Gibert\u00a0(01.10.2014)<\/strong><\/strong><\/p>\n

Benvolgut Jordi,<\/p>\n

Crec que podem estar contents. Malgrat els probables excessos \u2013mutus- d\u2019extensi\u00f3, de reiteracions i de dispersi\u00f3, em sembla que hem fet una petita contribuci\u00f3 a l\u2019important principi que diu que \u201cparlant la gent s\u2019ent\u00e9n\u201d. Tinc la impressi\u00f3 que el nivell de conflu\u00e8ncia \u00e9s suficient per tancar aquest debat, cosa que no exclou que en podem obrir un altre algun dia si L\u2019HORA ens vol acollir com a hostes. I proposo tancar-lo molt breument per la meva part, i proposant-te que tu n\u2019acabis de rematar el tancament.<\/p>\n

He dit molt breument. Crec que molt aviat varem acordar que l\u2019Iceta ha de passar la prova del cot\u00f3. Nom\u00e9s que el nivell de confian\u00e7a en que ho faci era i \u00e9s un xic diferent, per\u00f2 tots desitgem que la superi. De moment crec que porto un xic d\u2019avantatge, el PSOE ja est\u00e0 donant mostres que te alguns tics molt s\u00f2lidament instal\u00b7lats. Ja ho anirem veient. Dius que el seu nou l\u00edder tot just s\u2019est\u00e0 coent i \u00e9s cert, per\u00f2 si la mat\u00e8ria primera no \u00e9s l\u2019adequada, ja el pots anar bullint!!!<\/p>\n

Persones?, territoris?, nacions?, estats? Un xic de tot, per\u00f2 sobretot persones individus lliures i no gregaris. Tamb\u00e9 en aix\u00f2 crec que estem suficientment d\u2019acord. De fet, el meu ideal actual \u00e9s Europa com a Estat amb pes al m\u00f3n i una naci\u00f3 catalana amb un nivell d\u2019autogovern satisfactori…i encara et dir\u00e9 m\u00e9s, potser encara millor ampliada a un espai geogr\u00e0fic que vagi de G\u00e8nova a Almeria i per dins passant per Saragossa, Tolosa, Montpeller i Grenoble aproximadament. La globalitzaci\u00f3 comporta un canvi d\u2019escala.<\/p>\n

I pel que fa al darrer punt, les t\u00e8cniques de comunicaci\u00f3 pesen massa i esdevenen f\u00e0cilment t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3. El problema no \u00e9s menor, per\u00f2 no crec que tu i jo trobem l\u2019ant\u00eddot, ens haurem de conformar en intentar no deixar-nos manipular gaire.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/p>\n

Arseni Gibert<\/p>\n

Jordi Font\u00a0(03.10.2014)<\/strong><\/strong>\u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n

Benvolgut Arseni,<\/p>\n

s\u00ed, veig que coincidim prou, sobretot en aquesta darrera declaraci\u00f3 de voluntats que fas. M\u00e9s en la nitidesa del projecte, doncs, que en els envitricolls de la retrospectiva i l\u2019an\u00e0lisi, on els laberints l\u00f2gics i els matisos de tota mensa i color f\u00e0cilment ens poden encallar. Deu ser all\u00f2 de l\u2019optimisme de la voluntat i el pessimisme de la ra\u00f3.<\/p>\n

Aquesta darrera \u00e9s fonamental per no perdre\u2019s, per\u00f2 jo tinc una rara convicci\u00f3 en la for\u00e7a de la voluntat que tot ho mou. No em ve de cap elevada reflexi\u00f3 filos\u00f2fica sobre la condici\u00f3 humana. M\u2019ho va inculcar el meu pare, que, a m\u00e9s de ser un devot \u201cprotestant\u201d, en aquell temps feia de representant de cal\u00e7at i manejava aquella mena de manuals de filiaci\u00f3 ianqui que s\u2019intitulaven \u201cComo ganar amigos e influir en la gente\u201d, \u201cComo venderse a si mismo\u201d, \u201cComo hablar bien en p\u00fablico e influir en los hombres de negocios\u201d… Recordo sobretot all\u00f2 de \u201cVoler \u00e9s poder\u201d i tot d\u2019hist\u00f2ries exemplars i \u201cmissions impossibles\u201d reeixides que ho demostraven. De fet, sempre m\u2019ho he cregut. Potser per aix\u00f2 m\u2019ha interessat l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, que \u00e9s molt m\u00e9s intu\u00eftiva que racional, molt m\u00e9s art\u00edstica que mec\u00e0nica i que consisteix a dissenyar i impulsar estrat\u00e8gies per remoure obstacles. Quan detecto condicions adverses, mai no hi veig una impossibilitat, sin\u00f3 una incitaci\u00f3, perqu\u00e8 s\u00e9, amb certesa, que hi ha d\u2019haver una soluci\u00f3 i que nom\u00e9s cal trobar-la i empescar-te la successi\u00f3 de passes que l\u2019han de fer viable. Penso que no \u00e9s una actitud equivocada. Els camins del coneixement, com els del Senyor, s\u00f3n inescrutables. I, d\u2019altra banda, ens procura millor vida l\u2019optimisme que no pas el pessimisme.<\/p>\n

Reitero, doncs, la meva seguretat que el PSC t\u00e9 soluci\u00f3. Que el poble ras i el pa\u00eds la necessiten amb urg\u00e8ncia. Que hi ha millors condicions internes ara que fa ben poc. I que cal l\u2019esfor\u00e7 de tots els socialistes per fer-la possible. Per aix\u00f2, crec que els gruix de la di\u00e0spora socialista retornar\u00e0 al PSC, no en va continua sentint-se socialista. I, per aix\u00f2 mateix, deploro les radicalitzacions que divideixen, sobretot les que puguin obeir a personalismes est\u00e8rils o a oportunismes del moment.<\/p>\n

Tal com em proposes, ho deixem aqu\u00ed. Per\u00f2 que ning\u00fa no es confi\u00ef: tornarem.<\/p>\n

Una abra\u00e7ada,<\/p>\n

Jordi Font<\/p>\n

Conversa iniciada a partir d’un article d’en Jordi Font sobre \u201cEl nostre deure<\/a>\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arseni Gibert (21.08.2014):\u00a0 Jordi, suposo que ja intueixes que jo no ho veig com tu i que em costa decidir si qualificar aix\u00f2 que dius com a ingenu\u00eftat o masoquisme. Per\u00f2 vull deixar const\u00e0ncia que m\u2019agradaria estar equivocat i que tu tinguessis ra\u00f3. En podem parlar d\u2019aqu\u00ed a un any que m\u2019ha semblat que \u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[82],"class_list":["post-11598","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11598","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11598"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11602,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11598\/revisions\/11602"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}