{"id":11559,"date":"2014-08-30T10:26:16","date_gmt":"2014-08-30T08:26:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11559"},"modified":"2014-08-30T10:26:56","modified_gmt":"2014-08-30T08:26:56","slug":"yves-sintomer-tres-escenaris-davant-la-crisi-dels-partits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/yves-sintomer-tres-escenaris-davant-la-crisi-dels-partits\/","title":{"rendered":"Yves Sintomer: Tres escenaris davant la crisi dels partits"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-11560\" alt=\"votar\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/08\/votar-300x180.jpg\" width=\"300\" height=\"180\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/08\/votar-300x180.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/08\/votar.jpg 460w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>La dimissi\u00f3 del govern i l&#8217;angoixa del <b>Partit Socialista<\/b> segueixen a la descomposici\u00f3 de la <b>UMP<\/b>, sumida en un estat major de guerra i durament colpejada pels diversos casos. El centre segueix sent una juxtaposici\u00f3 de barons, el <b>Front d&#8217;Esquerra<\/b> ha vist com el seu l\u00edder m\u00e9s prominent, <b>Jean-Luc M\u00e9lenchon<\/b>, ha anat agafant dist\u00e0ncia, <b>Europa Ecologie-Les Verts<\/b> ofereixen un cop m\u00e9s l&#8217;espectacle de les seves divisions i el <b>NPA<\/b> ha tornat a la situaci\u00f3 de petits grupuscles.<\/p>\n<p>Nom\u00e9s el <b>Front Nacional<\/b> segueix endavant. El paisatge \u00e9s un erm. M\u00e9s enll\u00e0 de la r\u00e0bia impotent que ens pot capturar com a ciutadans \u00e9s important que fem un pas enrere per avaluar la magnitud de la crisi dels partits i els seus possibles resultats.<\/p>\n<p>En el seu primer paper, els partits s\u00f3n inherents a un ordre pol\u00edtic on el poder \u00e9s institucionalment obert i on les lleis es discuteixen en p\u00fablic. A Occident, aquest ha estat el cas de la democr\u00e0cia grega fins a les rep\u00fabliques modernes passant per les ciutats medievals.<\/p>\n<p>El partit modern com a organitzaci\u00f3 estructurada i jer\u00e0rquica, per\u00f2, \u00e9s un g\u00e8nere m\u00e9s espec\u00edfic que va sorgir al segle XIX a la cru\u00eflla de dues funcions: d&#8217;una banda, les elits que competien pel poder es van dotar amb els instruments per conquerir les masses de votants que implicaven el sufragi universal mascul\u00ed. De l&#8217;altra, les classes baixes van establir organitzacions que els permetessin sospesar en el marc institucional. Els partits de masses \u00a0han caracteritzat l\u2019Europa del segle XX. Els socialistes, comunistes, republicans, dem\u00f2crates cristians, nacionalistes o feixistes, van ajudar a organitzar la societat, van constituir canals de comunicaci\u00f3 entre els ciutadans i els prenedors de decisions i van seleccionar els pol\u00edtics destinats a governar.<\/p>\n<p>Ja no hi ha comunicaci\u00f3 entre els ciutadans i els votants<\/p>\n<p>D&#8217;aquests tres papers, al segle XXI nom\u00e9s queda el tercer. Els partits de masses han desaparegut, insuficients davant la magnitud del canvi social. L&#8217;\u00faltim exemple: la revoluci\u00f3 que han provocat Internet i les xarxes socials no tenen efectes substancials sobre el seu funcionament. \u00c9s probable que no tornin mai. A Europa, no hi ha cap exemple d&#8217;un partit de masses que hagi sorgit d&#8217;una manera sostenible. Com a resultat, la comunicaci\u00f3 entre els ciutadans i els votants ja no existeix, mentre que les classes m\u00e9s baixes es troben com en el segle XIX desconnectades de la pol\u00edtica institucional.<\/p>\n<p>Quines s\u00f3n les tend\u00e8ncies que es poden observar avui i quines prolongades poden dibuixar els escenaris futurs?<\/p>\n<p>El primer \u00e9s un augment de la dominaci\u00f3 de la politiqueria. Aquesta veu \u00e9s perillosa en un moment en qu\u00e8 les convulsions relacionades amb el regnat del capitalisme financer sacsegen com mai la nostra societat. Les crisis que ha d&#8217;enfrontar s\u00f3n massa greus per ser resoltes d&#8217;aquesta manera. En aquest escenari, les seq\u00fceles s\u00f3n propenses a desil\u00b7lusionar. Probablement, les pr\u00f2ximes eleccions seran en tot cas un nou tro pels pol\u00edtics, per\u00f2 tamb\u00e9 per al pa\u00eds.<\/p>\n<p>Una segona tend\u00e8ncia \u00e9s la invenci\u00f3 de partits d&#8217;un tipus diferent, m\u00e9s oberts a la societat. A partir de la d\u00e8cada de 1980, els partits verds ho van provar, aportant un gran nombre d\u2019innovacions als sistemes pol\u00edtics que poc a poc van anar-se homologant. M\u00e9s recentment, han sorgit altres formacions que han posat Internet i les xarxes socials en el si de la seva organitzaci\u00f3: els partits pirates, el Moviment 5 estrelles de Beppe Grillo a It\u00e0lia, Podem i el seu l\u00edder, Pablo Iglesias Turrion a Espanya, en menor mesura, Syriza a Gr\u00e8cia. Amb orientacions contrastades, s\u00f3n una important l\u00ednia de renovaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, han de fer front a la dif\u00edcil q\u00fcesti\u00f3 del lideratge i resoldre la quadratura del cercle, saber fer d\u2019una organitzaci\u00f3 &#8220;l\u00edquida&#8221; un instrument sostenible per a l&#8217;acc\u00e9s al poder, per gestionar i transformar el sistema pol\u00edtic tradicional. Un problema semblant afecta \u00a0a les innovacions que tenen la intenci\u00f3 d&#8217;obrir els partits m\u00e9s convencionals en la societat: les prim\u00e0ries obertes s\u00f3n un veritable \u00e8xit, per\u00f2 s\u2019esforcen per contrarestar la creixent personalitzaci\u00f3 en una pol\u00edtica centrada en la compet\u00e8ncia de professionals en lluita pel poder.<\/p>\n<p>El tercer escenari seria veure una transformaci\u00f3 paral\u00b7lela dels partits i el sistema pol\u00edtic, que fes relatiu el pes de les eleccions a la democr\u00e0cia, especialment en favor dels mecanismes de democr\u00e0cia directa o democr\u00e0cia participativa. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s evident en el nombre de canvis institucional i d&#8217;experiments democr\u00e0tics, tot i que fins ara no ha donat lloc a canvis institucionals en el que est\u00e0 en joc. Ha estat reclamat pels moviments socials que en diversos pa\u00efsos europeus, estan aixecats a la vegada contra el regnat del capitalisme financer i l&#8217;establiment d&#8217;una democr\u00e0cia m\u00e9s substantiva.<\/p>\n<p>Si b\u00e9 la crisi pol\u00edtica francesa t\u00e9 arrels espec\u00edfiques. Que un no s\u2019equivoqui: el final dels partits de masses i el creixement exponencial de la desigualtat no \u00e9s un monopoli hexagonal. A tota Europa, est\u00e0 a l&#8217;ordre del dia una profunda transformaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics i la democr\u00e0cia representativa. Per b\u00e9 o per mal, cosa que mai es pot dir. \u00a0En qualsevol cas, sembla que l\u2019status quo cada vegada \u00e9s m\u00e9s insostenible.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lemonde.fr\/idees\/article\/2014\/08\/28\/trois-scenarios-de-renovation-pour-sortir-du-champ-de-ruines_4477704_3232.html\">Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La dimissi\u00f3 del govern i l&#8217;angoixa del Partit Socialista segueixen a la descomposici\u00f3 de la UMP, sumida en un estat major de guerra i durament colpejada pels diversos casos. El centre segueix sent una juxtaposici\u00f3 de barons, el Front d&#8217;Esquerra ha vist com el seu l\u00edder m\u00e9s prominent, Jean-Luc M\u00e9lenchon, ha anat agafant dist\u00e0ncia, Europa &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11559","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11559"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11562,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11559\/revisions\/11562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}