{"id":11534,"date":"2014-08-04T12:56:54","date_gmt":"2014-08-04T10:56:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11534"},"modified":"2014-08-04T12:56:54","modified_gmt":"2014-08-04T10:56:54","slug":"entrevista-a-nancy-fraser-si-les-elits-no-reaccionen-les-coses-es-posaran-molt-lletges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-nancy-fraser-si-les-elits-no-reaccionen-les-coses-es-posaran-molt-lletges\/","title":{"rendered":"Entrevista a Nancy Fraser: “Si les elits no reaccionen, les coses es posaran molt lletges”"},"content":{"rendered":"

\"SarahNancy Fraser \u00e9s aquest tipus de dona que sembla avan\u00e7ar en l’edat sense immutar-se, acumulant saviesa.\u00a0A cavall entre la serenitat reflexiva i la passi\u00f3 intel\u00b7lectual, analitza les crisis del present, la seva complexitat, amb un focus de llarg abast.\u00a0Els seus treballs en el camp de la filosofia pol\u00edtica s’han centrat en els problemes de la just\u00edcia social. En el seu llibre Escales de just\u00edcia (Herder, 2008) aborda les tres dimensions que considera essencials, totes elles definides per paraules que comencen per r: els problemes de redistribuci\u00f3 de la riquesa en el pla econ\u00f2mic;\u00a0els de reconeixement en l’\u00e0mbit dels drets individuals i col\u00b7lectius, i els problemes de representaci\u00f3, en l’\u00e0mbit pol\u00edtic.\u00a0Fraser, nord-americana de 67 anys, ha viscut i analitzat el pas del capitalisme d’Estat organitzat, del qual va sorgir el model social europeu que ha propiciat les majors cotes de just\u00edcia social, al capitalisme neoliberal, que ha minat l’Estat de benestar i ens ha portat a la greu crisi de 2008. ara est\u00e0 conven\u00e7uda de viure a les portes d’una altra transici\u00f3.\u00a0Cap a on?\u00a0En qualsevol cas, els problemes que cal afrontar, els processos que condicionen la vida de la gent, desborden per complet el marc westfali\u00e0. S\u00f3n transfronterers, globals.<\/p>\n

Nancy Frasser alerta sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’augment de les desigualtats i sobre l’obsolesc\u00e8ncia de les formes actuals de participaci\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0Considera urgent trobar nous mecanismes per a la presa democr\u00e0tica de decisions.\u00a0Tamb\u00e9 a escala transnacional.\u00a0D’aix\u00f2 parlem, aprofitant una visita a Barcelona, \u200b\u200bconvidada pel Centre de Cultura Contempor\u00e0nia.<\/p>\n

Pregunta.<\/strong>\u00a0La crisi que es va iniciar el 2008 ha trastocat moltes coses i encara no sembla que vulgui marxar. Com creu que influir\u00e0 a llarg termini?<\/p>\n

Resposta.<\/strong>\u00a0Aquesta crisi t\u00e9 moltes dimensions.\u00a0Va esclatar en 2008 com una crisi financera i r\u00e0pidament va derivar en una crisi econ\u00f2mica general, per\u00f2 no va quedar aqu\u00ed.\u00a0En haver d’endeutar-se els governs per fer front a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, aviat va esdevenir una crisi del deute sobir\u00e0, i com la resposta a aquesta situaci\u00f3 va ser la pol\u00edtica d’austeritat, ha acabat provocant una greu crisi social.\u00a0I tot aix\u00f2 sobre una altra crisi de fons, de la qual es parla poc per\u00f2 que continua agreujant-se, que \u00e9s l’ecol\u00f2gica.\u00a0El resultat ha estat un gran sofriment per a la poblaci\u00f3.\u00a0La precarietat s’ha instal\u00b7lat com a horitz\u00f3 de futur i, \u00e9s clar, aix\u00f2 est\u00e0 derivant en una crisi pol\u00edtica d’imprevisibles conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Quin tipus de crisi pol\u00edtica?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0La severitat del sofriment social i la manca de resposta han portat els ciutadans a pensar que els seus governs treballen per als bancs i els inversors, en lloc de treballar per a la gent.\u00a0La legitimitat dels governs, de tota l’estructura pol\u00edtica, ha quedat molt danyada, tant en l’\u00e0mbit nacional com en l’europeu, i tamb\u00e9 globalment.\u00a0Es posen en q\u00fcesti\u00f3 aspectes fonamentals del sistema pol\u00edtic, i tamb\u00e9 de l’econ\u00f2mic.\u00a0La ciutadania percep que no t\u00e9 institucions o canals als quals puguin dirigir les seves queixes, les seves reclamacions, les seves propostes.\u00a0\u00c9s un moment molt dif\u00edcil, molt semblant al que es va viure en els anys trenta del segle passat.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Les desigualtats ja creixien abans, per\u00f2 la crisi les ha exacerbat. Alguns se sorprenen que, amb l’atur que hi ha i el r\u00e0pid empobriment d’\u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3, no s’hagi produ\u00eft un esclat social.\u00a0Com creu que evolucionar\u00e0 el sistema a partir d’ara?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Hi ha diferents possibilitats.\u00a0Una \u00e9s que les elits pol\u00edtiques, fins ara passives, prenguin consci\u00e8ncia del problema, es posin en marxa i acordin introduir certes reformes en el control de les institucions financeres per prevenir una situaci\u00f3 com la que es va produir el 2008 per falta de regulaci\u00f3.\u00a0En aquest cas, el sistema seguir\u00e0 coixejant m\u00e9s o menys com est\u00e0, la desigualtat seguir\u00e0 augmentant i aspectes fonamentals, com la crisi ecol\u00f2gica, seguiran sense abordar.\u00a0El segon escenari \u00e9s que les elits pol\u00edtiques no reaccionin i la situaci\u00f3 continu\u00ef deteriorant-se.\u00a0En aquest cas les coses poden posar-se molt lletges.Podem veure un planeta greument danyat, esquin\u00e7at per guerres i conflictes per l’aigua, el petroli o les terres cultivables;\u00a0escassejaran recursos fonamentals i el deteriorament social portar\u00e0 a un deteriorament \u00e8tic;\u00a0ser\u00e0 un m\u00f3n ple de tensions en qu\u00e8 predominar\u00e0 la mentalitat del “campi qui pugui”.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Una mica d’aix\u00f2 ja s’est\u00e0 comen\u00e7ant a veure.\u00a0Seria el triomf de l’individualisme egoista, de la societat de ca\u00e7adors de qu\u00e8 parla Zygmunt Bauman?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0S\u00ed, alguna cosa aix\u00ed.\u00a0Per\u00f2 hi ha una tercera possibilitat, i \u00e9s que els moviments socials, organitzats en societat civil, obliguin a les elits pol\u00edtiques a canviar, a revisar les estructures, des de la forma dels partits als mecanismes de participaci\u00f3.\u00a0I que aix\u00f2 permeti crear noves formes de participaci\u00f3 que propici\u00efn canvis socials profunds.\u00a0Canvis a millor, que facin evolucionar l’actual capitalisme financer de tall neoliberal a una forma de capitalisme m\u00e9s igualitarista i, per tant, m\u00e9s estable.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0En la seva descripci\u00f3, aquest \u00faltim sembla el menys cost\u00f3s.<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0S\u00ed, per\u00f2 encara cap un quart escenari, molt diferent: que es desencadenin grans canvis revolucionaris que ens portin m\u00e9s enll\u00e0 del capitalisme, encara que aquest \u00e9s molt poc probable.\u00a0En qualsevol cas, la gran q\u00fcesti\u00f3 subjacent en el rerefons de les crisis que vivim \u00e9s la forma que adopti el capitalisme.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0En les \u00faltimes d\u00e8cades hem assistit a la consolidaci\u00f3 del sector financer com a motor de tot el sistema.\u00a0Aquesta forma de capitalisme, que creix amb la globalitzaci\u00f3, t\u00e9 un component especulatiu estructural, intr\u00ednsec al model.\u00a0Creu que acceptar\u00e0 regles i restriccions?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0\u00c9s dif\u00edcil, per\u00f2 hi ha hagut altres per\u00edodes en qu\u00e8 el propi sistema ha sabut trobar formes de canviar.\u00a0Per exemple, en els anys trenta del segle passat, despr\u00e9s de la gran recessi\u00f3 de 1929, va saber articular una nova forma de capitalisme m\u00e9s regulat, que ha perdurat molts anys. Precisament la ruptura d’aquestes regles per l’hegemonia de les teories neoliberals \u00e9s el que ens ha portat a l’actual situaci\u00f3.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Per\u00f2 llavors les empreses tenien uns propietaris interessats a arribar a compromisos amb les forces socials per assegurar l’estabilitat del sistema.\u00a0Volien llegar les empreses als seus fills.\u00a0Ara, les societats pertanyen a milers de propietaris dispersos i amb escassa capacitat de decisi\u00f3.\u00a0La gesti\u00f3 est\u00e0 en mans d’uns executius que ja no tenen ni els mateixos vincles ni les mateixes motivacions.<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Tot aix\u00f2 fa que sigui m\u00e9s dif\u00edcil imaginar que pugui sorgir un impuls reformador des de l’interior del propi sistema.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 hem escoltat algunes veus individuals molt influents, com les de Warren Buffett, George Soros o Bill Gates, gent amb certa visi\u00f3 que pensa diferent.\u00a0No obstant aix\u00f2, el que pot for\u00e7ar al m\u00f3n dels negocis a reaccionar i acceptar canvis \u00e9s la milit\u00e0ncia organitzada des de la base de la societat.\u00a0En els anys trenta, el capital tenia molta por de les revolucions socials.\u00a0Hi havia sindicats poderosos…<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Per\u00f2 la por a la revoluci\u00f3 tamb\u00e9 va dur a bona part del poder econ\u00f2mic als bra\u00e7os del feixisme.<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0S\u00ed, aquesta possibilitat tamb\u00e9 est\u00e0 ara sobre l’escenari.\u00a0Ho hem vist en les eleccions al Parlament Europeu: formes de feixisme o neofeixisme.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0A Espanya, Gr\u00e8cia o Portugal, els pa\u00efsos m\u00e9s castigats per la crisi, s’han produ\u00eft vagues generals i \u00e0mplies protestes contra la pol\u00edtica d’austeritat que han estat ignorades.\u00a0\u00bfNo li sembla perill\u00f3s que, en certs cercles radicals, pugui prosperar la idea que a l’\u00fanic al que el poder sembla sensible sigui la viol\u00e8ncia?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Coincideixo la cr\u00edtica que es fa a la completa manca de responsabilitat dels poders p\u00fablics, que nom\u00e9s semblen respondre a les pressions dels mercats i els inversors.\u00a0Per\u00f2 la temptaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia \u00e9s molt preocupant i espero que els moviments socials no evolucionin en aquesta direcci\u00f3, perqu\u00e8 seria un desastre.\u00a0L’\u00fanica via per canviar realment les coses \u00e9s l’organitzaci\u00f3 pac\u00edfica de la gent.\u00a0Si hi ha viol\u00e8ncia, la gent els donar\u00e0 l’esquena, no els seguir\u00e0 per aquesta via.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Les enquestes reflecteixen la crisi dels partits tradicionals.\u00a0Quin tipus d’organitzaci\u00f3 permetria superar el descr\u00e8dit de la seva forma d’intermediar?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0En aquest per\u00edode en qu\u00e8 l’activitat pol\u00edtica pren la forma de moviments socials, veiem una creixent dist\u00e0ncia entre el cos electoral i els representants dels partits pol\u00edtics.\u00a0Per\u00f2 recentment, a causa de la severitat de la crisi, hem vist tamb\u00e9 l’emerg\u00e8ncia de forces pol\u00edtiques com Syriza a Gr\u00e8cia, o el fenomen Podem a Espanya, organitzacions de nova creaci\u00f3 que aspiren a arribar a les institucions sense renunciar a les seves formes de representaci\u00f3 de base.\u00a0La idea que els moviments socials puguin tenir un peu en el sistema pol\u00edtic i un altre a la societat civil em resulta molt interessant.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0I \u00e9s compatible?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0S\u00ed, crec que s\u00ed, que es pot intentar.\u00a0Veurem com evoluciona.<\/p>\n

Entrevista de Milagros P\u00e9rez Oliva per a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nancy Fraser \u00e9s aquest tipus de dona que sembla avan\u00e7ar en l’edat sense immutar-se, acumulant saviesa.\u00a0A cavall entre la serenitat reflexiva i la passi\u00f3 intel\u00b7lectual, analitza les crisis del present, la seva complexitat, amb un focus de llarg abast.\u00a0Els seus treballs en el camp de la filosofia pol\u00edtica s’han centrat en els problemes de la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,127,1],"tags":[],"class_list":["post-11534","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11534","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11534"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11534\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11536,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11534\/revisions\/11536"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11534"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11534"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11534"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}