{"id":11530,"date":"2014-08-02T12:28:41","date_gmt":"2014-08-02T10:28:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11530"},"modified":"2014-08-02T12:28:41","modified_gmt":"2014-08-02T10:28:41","slug":"antoni-puigverd-les-heros-ne-sentent-pas-bon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-les-heros-ne-sentent-pas-bon\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Les h\u00e9ros ne sentent pas bon!"},"content":{"rendered":"

\"hombre\"A prop\u00f2sit de la confessi\u00f3 de Pujol<\/strong>, Jordi Amat va publicar en aquest diari una columna deliciosa en la qual glossava la vida d\u2019Antonia M\u00e1rmol, una catalana d\u2019origen andal\u00fas que ha fregat escales tota la vida. L\u2019Antonia t\u00e9 l\u2019edat d\u2019aquest anci\u00e0 expresident del qual ara tothom abjura (molts dels que han prosperat gr\u00e0cies a ell ara en malparlen: temen el contagi de l\u2019empestat). Amat recordava que la suor de l\u2019Antonia, i la de moltes altres com ella, ha fertilitzat el pa\u00eds des de l\u2019anonimat i la perif\u00e8ria.<\/p>\n

En el moment de llegir la carta de Pujol<\/strong>, vaig tenir un pensament semblant al d\u2019Amat. Vaig evocar els combatents an\u00f2nims de l\u2019antifranquisme que han estat foragitats (s\u2019ha de dir aix\u00ed: foragitats) de la mem\u00f2ria catalana. Hi ha centenars de noms oblidats que, en els anys foscos, van contribuir, tant om\u00e9s que Jordi Pujol, a la dignitat pol\u00edtica i cultural d\u2019aquest pa\u00eds. De tots els que jo he conegut, ara em ve al cap Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado. \u00bfHi ha alg\u00fa que s\u00e0piga qui era? Andal\u00fas d\u2019Almeria, va venir de petit a Barcelona; militant d\u2019esquerres, va combatre amb la Rep\u00fablica i va ser condemnat per un tribunal militar. En sortir de la pres\u00f3, es va exiliar a Am\u00e8rica i va tornar als anys seixanta, al barri de Bellvitge, on feia classes de catal\u00e0. El vaig con\u00e8ixer el 1974. Cap blanc, celles gruixudes, el cor net; sense ni un bri de ressentiment, dedicat en cos i\u00a0\u00e0nima, i sense cobrar, a popularitzar la llengua catalana i la igualtat social. Amb la democr\u00e0cia, va ser regidor de Castelldefels i diputat al Parlament, per\u00f2 no va poder fruir gaire de la democr\u00e0cia: va morir de c\u00e0ncer el 1984. Posant el seu nom a la biblioteca p\u00fablica, el municipi de Castelldefels va voler preservar-ne la mem\u00f2ria, per\u00f2 l\u2019Ajuntament actual el va fer esborrar. Ara Fern\u00e1ndez Jurado, havent fet tant, jeu a les escombraries de la hist\u00f2ria, com tants herois an\u00f2nims del catalanisme.<\/p>\n

Havent fet tant, jeu a les escombraries de la hist\u00f2ria, com molts herois an\u00f2nims.<\/p>\n

No, no \u00e9s un problema de persones injustament empetitides o exageradament inflades. \u00c9s un problema de relat. La Catalunya de Pujol<\/strong>, que \u00e9s ben vigent, va deslegitimar esfor\u00e7os colossals realitzats durant el franquisme pels corrents no nacionalistes del catalanisme. Els va fer desapar\u00e8ixer del mapa. Ara, en l\u2019escenari trasbalsat pel fiasco de Pujol<\/strong>, compareixen tots els Fern\u00e1ndez Jurado, que eren molts, per recordar-nos que l\u2019amor no t\u00e9 preu. Que no t\u00e9 cap m\u00e8rit treballar pel pa\u00eds que estimes.<\/p>\n

Tot plegat fa pensar en aquell cap\u00edtol de Les il\u00b7lusions perdudes de Flaubert en qu\u00e8 el protagonista, Fr\u00e9d\u00e9ric Moreau, i el seu amic Hussonnet veuen en directe l\u2019assalt popular al palau de les Tulleries, poc despr\u00e9s que el rei Llu\u00eds Felip hagi fugit (1848). Oce\u00e0nica, la gentada corre, s\u2019agita, sua. S\u00f3n els nous protagonistes de la hist\u00f2ria, per\u00f2 Hussonnet diu: \u201cEls herois fan pudor\u201d. El problema dels herois exclusius i perfumats \u00e9s que, en un moment o altre, els abandona el desodorant.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A prop\u00f2sit de la confessi\u00f3 de Pujol, Jordi Amat va publicar en aquest diari una columna deliciosa en la qual glossava la vida d\u2019Antonia M\u00e1rmol, una catalana d\u2019origen andal\u00fas que ha fregat escales tota la vida. L\u2019Antonia t\u00e9 l\u2019edat d\u2019aquest anci\u00e0 expresident del qual ara tothom abjura (molts dels que han prosperat gr\u00e0cies a ell …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[43],"class_list":["post-11530","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-jordi-pujol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11530","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11530"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11530\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11532,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11530\/revisions\/11532"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}