{"id":11491,"date":"2014-07-20T12:41:04","date_gmt":"2014-07-20T10:41:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11491"},"modified":"2014-07-20T12:41:04","modified_gmt":"2014-07-20T10:41:04","slug":"santos-julia-encara-la-transicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/santos-julia-encara-la-transicio\/","title":{"rendered":"Santos Juli\u00e0: Encara la Transici\u00f3!"},"content":{"rendered":"

\"transicio\"Al principi no va ser la Transici\u00f3 sin\u00f3 un per\u00edode o proc\u00e9s de transici\u00f3.\u00a0Al principi vol dir fa molts anys: de la recerca d’una mediaci\u00f3 que pos\u00e9s fi a la Guerra Civil establint un “r\u00e8gim de transici\u00f3”, va parlar Manuel Aza\u00f1a, president de la Rep\u00fablica, des de 1937;\u00a0un “per\u00edode de transici\u00f3” va reclamar per a Espanya el 1946 el que va ser president del Govern de la Rep\u00fablica, Francisco Largo Caballero, i, amb id\u00e8ntica expressi\u00f3, Jos\u00e9 Mar\u00eda Gil Robles i Indalecio Prieto van signar a l’exili un acord amb el prop\u00f2sit d’impulsar a 1948 la intervenci\u00f3 de les pot\u00e8ncies democr\u00e0tiques que pos\u00e9s fi a la dictadura.\u00a0D’un proc\u00e9s de transici\u00f3 pac\u00edfica a la democr\u00e0cia no van deixar de parlar dels comunistes des del 1956 i en el mateix van insistir socialistes, liberals i democratacristians el 1962. I saltant en el temps, i per no fer aquesta llista interminable, per un “per\u00edode de transici\u00f3” es van manifestar, entre prolongats aplaudiments del p\u00fablic dret, els participants en el cicle\u00a0Les terceres vies<\/em>\u00a0celebrat a Barcelona el juny de 1975, mesos abans de la mort del dictador.\u00a0Eren ells Ant\u00f3n Ca\u00f1ellas, Josep Sol\u00e9 Barber\u00e0, Joan Revent\u00f3s, Jordi Pujol, Josep Pallach i Ramon Trias, i \u00e9s significatiu que en la seva declaraci\u00f3 final advoquessin per “la transformaci\u00f3 pac\u00edfica del sistema legal per mitj\u00e0 de Corts constituents elegides per ciutadans majors de 18 anys, mitjan\u00e7ant sufragi universal, secret i directe “, si fa no fa el que el Govern de Su\u00e1rez va proposar un any despr\u00e9s.<\/p>\n

El 1975, tothom que militava en partits o grups il\u00b7legals i clandestins, des dels liberals a comunistes, estava d’acord que a la pregunta: “Despr\u00e9s de Franco, qu\u00e8”, formulada el 1961 per Dionisio Ridruejo en angl\u00e8s, com a t\u00edtol d’un article per a\u00a0The Monthly,<\/em>\u00a0i per Santiago Carrillo en espanyol com a t\u00edtol d’un llibre publicat a Fran\u00e7a el 1966, l’\u00fanica resposta possible era: despr\u00e9s de Franco, un per\u00edode, un proc\u00e9s, una fase de transici\u00f3.\u00a0Transici\u00f3 es declinava aix\u00ed com element del grup preposicional predicatiu de proc\u00e9s o per\u00edode: ning\u00fa parlava de la Transici\u00f3, sin\u00f3 d’un per\u00edode de transici\u00f3.\u00a0I del que es discutia no era del final del proc\u00e9s, en el qual tots estaven d’acord: unes Corts constituents; sin\u00f3 dels passos que condu\u00efen a elles: amnistia, llibertats, autonomies…, i del subjecte encarregat de dirigir-los: govern provisional, govern de concentraci\u00f3 democr\u00e0tica o, simplement, com havia aprovat el desembre de 1959 el VI Congr\u00e9s del PCE, govern de transici\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 un cop culminat el per\u00edode o proc\u00e9s de la qual ella era predicat, la transici\u00f3 es va convertir en subjecte alliberat de preposici\u00f3 i va aixecar el vol pel seu compte saltant de seguida de categoria: proc\u00e9s de transici\u00f3, que sempre s’escrivia en min\u00fascula, va passar a ser Transici\u00f3, amb maj\u00fascula, i d’un per\u00edode sense dates fixes de principi ni de cap es va convertir en un esdeveniment del g\u00e8nere que els historiadors francesos anomenen matricial: un\u00a0\u00e9v\u00e9nement matriciel,\u00a0<\/em>com Diumenge de Bouvines o la revoluci\u00f3 bolxevic.\u00a0Aix\u00ed, d’un proc\u00e9s que necessitava ser explicat en cadascun dels seus passos, la Transici\u00f3 va mutar en un esdeveniment matriu que ho explicava tot.\u00a0I tot vol dir, mirant cap enrere, cada etapa del proc\u00e9s, com el “consens”, que despr\u00e9s d’erigir-se en una categoria metahist\u00f3rica, explica la Transici\u00f3 sense necessitat de ser explicada en ella mateixa;\u00a0i mirant cap endavant, que ha passat a la pol\u00edtica, l’economia i la societat des que el proc\u00e9s es pot donar per acabat, ja sigui el 1978, el 1982 o el 1986.<\/p>\n

De manera que un proc\u00e9s de transici\u00f3 com l’espanyol, caracteritzat per la incertesa i la improvisaci\u00f3, per la viol\u00e8ncia criminal i els obstacles que va estar sembrat el recorregut, per la mobilitzaci\u00f3 obrera i ciutadana i els pactes, se’ns ha convertit en un esdeveniment , la Transici\u00f3, pe\u00e7a sense fissures, producte d’un disseny elaborat pels poders f\u00e0ctics al qual s’atribueixen qualitats que defineixen el seu ser o ess\u00e8ncia: Transici\u00f3 mite i mentida, Transici\u00f3 amn\u00e8sia i esborrament de mem\u00f2ria, Transici\u00f3 tra\u00efci\u00f3 i aix\u00ed successivament.\u00a0Un esdeveniment que determina el futur, tan lligat i ben lligat com ho pretenia el r\u00e8gim al que va succeir. De fet, les actuals pr\u00e8diques sobre l’esgotament, l’agonia, les raneres o l’\u00faltim sospir de la Transici\u00f3 com a r\u00e8gim, parteixen del sup\u00f2sit que en aquell esdeveniment \u00e9s on cal buscar la causa de tots els mals del present, del bipartidisme a les tensions territorials, de la corrupci\u00f3 a l’augment de la desigualtat, dels salaris de mis\u00e8ria a l’\u00e8xode de joves a la recerca de treball.\u00a0La culpa, ja se sap: la Transici\u00f3.<\/p>\n

El passat sempre es manipula segons els interessos del present: tal \u00e9s, com recordava Georges Duby, la funci\u00f3 de la mem\u00f2ria.\u00a0I aqu\u00ed, sense oblidar el que aquesta manera de veure t\u00e9 de ceguesa volunt\u00e0ria dirigida a ocultar les responsabilitats del que ha passat des del 1982 a 2014, \u00e9s clar que si en lloc de la Transici\u00f3, tornem al proc\u00e9s de transici\u00f3, res del que se li atribueix data d’aquell temps.\u00a0La llei electoral, per exemple, amb la seva barreja de districtes provincials als quals s’assignen dos escons i de repartiment proporcional pel m\u00e8tode D’Hondt, no es va idear per crear un sistema bipartidista, sin\u00f3 per assegurar al partit m\u00e9s votat una majoria suficient d’escons sense necessitat d’obtenir la mateixa majoria en vots.\u00a0El que amb aquella llei es pretenia era garantir a la UCD, amb l’esquerra partida en dues meitats, comunista i socialista, una posici\u00f3 dominant.\u00a0I el mateix val per a aquest sistema de partits r\u00edgid i fort que tamb\u00e9 \u00e9s moda atribuir avui a la Transici\u00f3, per\u00f2 que per cap costat apareix durant el proc\u00e9s de transici\u00f3. La UCD es va dissoldre v\u00edctima de les seves pulsions su\u00efcides, i el PCE, amb les seves reiterades purgues, es va fragmentar fins a arribar al nivell de la irrellev\u00e0ncia.\u00a0Els \u00fanics que es van consolidar, no sense problemes, van ser el PSOE i els nacionalistes catalans i tot bascos, flanquejats per Alian\u00e7a Popular amb el seu fam\u00f3s sostre de ciment.\u00a0On s\u00f3n els partits r\u00edgids, pures m\u00e0quines burocr\u00e0tiques, i on el bipartidisme durant el proc\u00e9s de transici\u00f3?<\/p>\n

Una cosa semblant passa amb la q\u00fcesti\u00f3 territorial.\u00a0Avui s’atribueix a la Transici\u00f3 l’embolic auton\u00f2mic en qu\u00e8 ha vingut a desembocar el que va comen\u00e7ar com a demanda o exig\u00e8ncia d’autonomies regionals.\u00a0En realitat, i deixant de banda el fet que les primeres propostes d’autonomia per a Catalunya presentades en un Parlament espanyol -Camb\u00f3 durant la Gran Guerra i la seva fi- van venir acompanyades de la reclamaci\u00f3 del mateix dret per i per a altres regions, el que importa \u00e9s que de la q\u00fcesti\u00f3 territorial es podr\u00e0 dir qualsevol cosa menys que va quedar tancada durant el proc\u00e9s de transici\u00f3.\u00a0Un dels problemes derivats d’aquest proc\u00e9s va ser precisament que la Constituci\u00f3, en lloc de complir el seu paper com a “acte de desconfian\u00e7a” a la manera definit per Constant, es va excedir en la confian\u00e7a atorgada als pol\u00edtics que haurien d’administrar-la, ja que al no assenyalar l\u00edmits n\u00edtids entre les compet\u00e8ncies de l’Estat i de les comunitats aut\u00f2nomes, va permetre que tot qued\u00e9s a l’atzar de les classes pol\u00edtiques que haurien de consolidar-se en les noves entitats pol\u00edtiques i administratives.\u00a0Si per algun cas val all\u00f2 de que qui t\u00e9 autoritat per interpretar les lleis \u00e9s el veritable legislador i no qui les van escriure o van proclamar, aquest seria el de l’Estat espanyol, configurat m\u00e9s pels Estatuts d’autonomia i per la multitud de sent\u00e8ncies “interpretatives” dels successius tribunals constitucionals que per la mateixa Constituci\u00f3.<\/p>\n

De la Transici\u00f3 com a r\u00e8gim se’n podr\u00e0 parlar si el que es pret\u00e9n, manipulant el passat, \u00e9s deslegitimar o soscavar l’actual sistema pol\u00edtic atribuint un pecat d’origen del qual la culpa hauria de pagar-la morint i desapareixent d’escena: les reserves per comen\u00e7ar una i altra vegada de zero s\u00f3n, entre espanyols, inesgotables.\u00a0Per\u00f2 si del que es tracta \u00e9s de sotmetre a cr\u00edtica les institucions i les pol\u00edtiques desenvolupades durant els 30 anys que hi ha des de la fi del proc\u00e9s fins avui, seria m\u00e9s fruct\u00edfer abandonar les maj\u00fascules i explicar per qu\u00e8, com i en qu\u00e8 han fallat aquestes pol\u00edtiques i aquestes institucions.\u00a0La Transici\u00f3 com a esdeveniment no \u00e9s m\u00e9s que una entel\u00e8quia: atribuir els mals presents amb el prop\u00f2sit de canviar el passat \u00e9s el millor cam\u00ed per perdre el futur.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al principi no va ser la Transici\u00f3 sin\u00f3 un per\u00edode o proc\u00e9s de transici\u00f3.\u00a0Al principi vol dir fa molts anys: de la recerca d’una mediaci\u00f3 que pos\u00e9s fi a la Guerra Civil establint un “r\u00e8gim de transici\u00f3”, va parlar Manuel Aza\u00f1a, president de la Rep\u00fablica, des de 1937;\u00a0un “per\u00edode de transici\u00f3” va reclamar per a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11491","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11491","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11491"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11491\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11493,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11491\/revisions\/11493"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11491"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11491"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11491"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}