{"id":11489,"date":"2014-07-18T12:15:51","date_gmt":"2014-07-18T10:15:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11489"},"modified":"2014-07-18T12:15:51","modified_gmt":"2014-07-18T10:15:51","slug":"joan-majo-el-dilema-davant-la-impotencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-el-dilema-davant-la-impotencia\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: El dilema davant la impot\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"dilema\"Haur\u00edem de lligar molt m\u00e9s els nostres debats sobre les relacions entre Catalunya i Espanya amb el proc\u00e9s de construcci\u00f3 europea. \u00c9s f\u00e0cil constatar que al llarg dels \u00faltims anys estem assistint a un creixement de la nostra voluntat de m\u00e9s independ\u00e8ncia o de m\u00e9s capacitat d\u2019autogovern. I, alhora, observem una clara davallada en la voluntat de m\u00e9s integraci\u00f3 en una Europa unida. Sembla com si el sentimentsobiranista<\/i>\u00a0estigu\u00e9s en un plat de la balan\u00e7a, i el sentiment\u00a0europeista<\/i>\u00a0en l\u2019altre. L\u2019empenta del primer, que entenc i comparteixo en bona part, ha coincidit amb una reculada del segon -o l\u2019ha provocat-, cosa que \u00e9s perillosa. Qu\u00e8 veig i qu\u00e8 em preocupa?<\/p>\n

La impot\u00e8ncia (1).L\u2019increment del sobiranisme, arreu d\u2019Europa, t\u00e9 molt a veure amb una reacci\u00f3 contra la impot\u00e8ncia en la lluita contra la crisi. A casa nostra, durant molt de temps sobiranisme es confonia amb independentisme, i es basava sobretot en raons identit\u00e0ries. Sense que aquests motius hagin desaparegut, crec que ara som molts els que pensem, independentment de les nostres identitats, que si augment\u00e9ssim la nostra capacitat de resoldre els nostres problemes, amb m\u00e9s recursos pol\u00edtics i financers, ens en sortir\u00edem millor. Un sentiment molt comprensible, tant si aix\u00f2 \u00e9s veritat com si no. La prolongaci\u00f3 de la crisi i la par\u00e0lisi pol\u00edtica han suposat un refor\u00e7ament del sobiranisme, que, sense altres alternatives a causa de l\u2019actitud de l\u2019Estat, alimenta l\u2019independentisme, tot i els inconvenients i les dificultats que aquest cam\u00ed suposaria.<\/p>\n

La impot\u00e8ncia (2). \u00c9s clar que el poder real de la majoria dels estats moderns en les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i financeres ha baixat d\u2019una manera impressionant durant les tres darreres d\u00e8cades. La concentraci\u00f3 de la riquesa, la mobilitat del capital, la globalitzaci\u00f3 dels mercats financers i l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019uns quants nuclis de poder econ\u00f2mic de dimensions molt grans han destru\u00eft els equilibris de poder. La majoria dels governs europeus, per assegurar la continu\u00eftat del seu finan\u00e7ament, s\u2019han convertit en simples executors de pol\u00edtiques que els fan arribar \u201cals mercats\u201d, a trav\u00e9s d\u2019organismes com l\u2019FMI, el BCE o la mateixa CE. Nom\u00e9s alguns grans estats (com els EUA o la Xina) tenen capacitat per fer front a aquest poder, i fins que no entri plenament en funcionament la uni\u00f3 banc\u00e0ria, el BCE no es podr\u00e0 posar a actuar com ho fan la Reserva Federal o el Banc de la Xina. Mentrestant, a Europa es modifiquen Constitucions de manera urgent per garantir que es tornaran els cr\u00e8dits encara que s\u2019hagin de tancar hospitals (Espanya), o es canvien presidents de govern que no accepten les instruccions (It\u00e0lia). No defenso Berlusconi, ni crec que la Constituci\u00f3 sigui intocable, per\u00f2 aquestes s\u00f3n mostres extremes d\u2019impot\u00e8ncia… Com he llegit recentment en relaci\u00f3 a Europa: \u201cEls estats ja no tenen el poder per decidir en aquelles coses que de veritat importen\u201d.<\/p>\n

El dilema. A aquells que, com ens passa a nosaltres, no estem c\u00f2modes amb el funcionament del nostre estat, se\u2019ns plantegen dues vies per combatre la impot\u00e8ncia. Un cam\u00ed cap amunt: refor\u00e7ar el poder de la Uni\u00f3 perqu\u00e8 pugui jugar el paper que li toca davant dels mercats. O un altre cap avall: construir, amb totes les limitacions del segle XXI, el nostre propi estat. \u00bfCom hem d\u2019actuar davant d\u2019aquest dilema? Seria preocupant que pass\u00e9s, com sembla que passa, que els esfor\u00e7os cap avall ens fessin recular en l\u2019altra direcci\u00f3.<\/p>\n

Crec que l\u2019error \u00e9s plantejar-ho com un dilema, i no acceptar la perspectiva d\u2019una reducci\u00f3 de les sobiranies estatals en molts temes. Volem canviar la relaci\u00f3 amb Espanya, per\u00f2 necessitem intensificar la relaci\u00f3 amb la UE. Hem de buscar aquelles pol\u00edtiques que, tot avan\u00e7ant en un dels camins, tamb\u00e9 suposin avan\u00e7ar en l\u2019altre, i que sobretot no ens facin recular. En poso dos exemples: una Europa plural i federal, que substitueixi l\u2019Europa dels estats, far\u00e0 m\u00e9s forta la UE i far\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil l\u2019augment del nostre autogovern en els temes que encara corresponguin als estats. En canvi, les millores de l\u2019autogovern que suposin la desaparici\u00f3 o la debilitaci\u00f3 del nostre lligam amb la UE poden portar aven\u00e7os aparents, per\u00f2 amb balan\u00e7 final negatiu. Per aconseguir el que volem, haur\u00edem de refor\u00e7ar, amb paraules i fets, quatre divises: la defensa de la democr\u00e0cia, l\u2019acceptaci\u00f3 de la legalitat, la voluntat de no desestabilitzar el conjunt i la capacitat de negociaci\u00f3 i pacte.<\/p>\n

Amb aix\u00f2, i un xic de paci\u00e8ncia, el futur est\u00e0 guanyat.<\/p>\n

Ara.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Haur\u00edem de lligar molt m\u00e9s els nostres debats sobre les relacions entre Catalunya i Espanya amb el proc\u00e9s de construcci\u00f3 europea. \u00c9s f\u00e0cil constatar que al llarg dels \u00faltims anys estem assistint a un creixement de la nostra voluntat de m\u00e9s independ\u00e8ncia o de m\u00e9s capacitat d\u2019autogovern. I, alhora, observem una clara davallada en la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-11489","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11489","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11489"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11489\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11490,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11489\/revisions\/11490"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}