![\"alianza\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/alianza-300x199.jpg\")
Defenso la idea que cal bastir aliances locals en primer lloc, entre aquells qui volem condicions dignes i democr\u00e0tiques de vida personal i col\u00b7lectiva.<\/p>\nDefenso la idea que cal bastir aliances locals en primer lloc, entre aquells qui volem condicions dignes i democr\u00e0tiques de vida personal i col\u00b7lectiva.<\/p>\n
Ho defenso at\u00e8s que estem davant l\u2019aven\u00e7 de la mundialitzaci\u00f3 liberal i la conseg\u00fcent amena\u00e7a a la democr\u00e0cia social, econ\u00f2mica i pol\u00edtica a barris i ciutats, i el fet que les grans ciutats s\u00f3n ara espai de desigualtats, on l\u2019acc\u00e9s a drets com l\u2019habitatge, la salut, l\u2019alimentaci\u00f3 no est\u00e0 garantit per a moltes persones i col\u00b7lectius, amb un mercat de treball en el que treballar no eximeix de la pobresa.<\/p>\n
Crec que calen aquestes aliances no nom\u00e9s pol\u00edtiques, sin\u00f3 socials i ciutadanes sobretot, fins i tot per sobre de la divis\u00f2ria esquerra i dreta. Avui s\u00f3n necessaris pactes i aliances m\u00e9s amples entre aquells qui volem realment dignitat personal i col\u00b7lectiva i aquells qui no la volen, encara que no ho expressin aix\u00ed[1]<\/a>.<\/p>\n Per la Merc\u00e8 de 2004 finalitzava el F\u00f2rum de les Cultures. Comparativament als Jocs no va assolir els resultats esperats. No pretenc valorar els seus costos i beneficis urban\u00edstics. Sabem la controv\u00e8rsia ocasionada pel desenvolupament de Diagonal Mar, d\u2019una banda i la millora de La Mina i la Catalana, de l\u2019altra[2]<\/a>. M\u00e9s aviat m\u2019interessa la capacitat d\u2019innovar i sobretot l\u2019argument ideol\u00f2gic. Ferran Mascarell<\/b> que en fou responsable de gesti\u00f3 i de continguts, deia ja llavors que les ciutats podien i havien de respondre a un capitalisme que ja es desbocava.<\/p>\n Ja d\u00e8iem aleshores que des de les ciutats calia respondre a la desigualtat cavalcant produ\u00efda pel capitalisme global. Les ciutats s\u00f3n escenari de les noves batalles entre grups socials. S\u2019hi concentren les funcions de comandament mundial (Saskia Sassen) i a la vegada veiem com els moviments socials, els aturats, els desnonats, els joves i grups apartats del benestar s\u2019hi rebel\u00b7len. Sassen expressa que la nova ant\u00edtesi entre burgesia i proletariat es produeix ara a la ciutat, entre classes corporatives connectades amb el capital global i els fills de la classe mitjana, sense horitz\u00f3, els immigrants i d\u2019altres moviments socials.<\/p>\n El combat a favor de la democr\u00e0cia social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica t\u00e9 cara urbana. I les conseq\u00fc\u00e8ncies de desigualtat i pobresa tamb\u00e9. Aix\u00f2 en un context d\u2019urbanitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, f\u00edsica, migrat\u00f2ria i sociol\u00f2gica, pel que fa a estils de vida. \u00c9s, a m\u00e9s, als barris treballadors amb d\u00e8ficits de tota mena a les metr\u00f2polis on es produeix el desaliniament de classe, i on els treballadors desesperan\u00e7ats voten les opcions populistes i extremistes.<\/p>\n La social-Dem\u00f2cracia<\/b> ha de renovar el seu programa per a les ciutats. I ha de ser un programa clarament dem\u00f2crata, al meu entendre. Que torni a buscar \u00e0mplies aliances. El reformisme no crec que estigui en crisi. Sin\u00f3 el que \u00e9s necessari, al meu entendre, \u00e9s que aquells qui creiem en la dem\u00f2cracia social, ampliem el camp de joc, tornem als moviments socials i a la societat civil organitzada si \u00e9s que l\u2019hem deixada, perqu\u00e8 en som.<\/p>\n Aroca<\/b> expressa en el seu article, publicat en aquesta mateixa revista digital, la necessitat que els ve\u00efns i els barris de Barcelona responguin a la ciutat del capital. Sens dubte cal. Els jocs m\u00e9s interessants s\u00f3n els de suma positiva, els que tothom hi pot guanyar. Ho ha oblidat el capital, que s\u2019ha desbocat. I l\u2019esquerra que es fragmenta, i que vol ser una alternativa, al meu entendre no pot oblidar la necessitat d\u2019un nou pacte, de noves aliances. El que est\u00e0 en joc \u00e9s el contingut real i material de la vida democr\u00e0tica, de ciutadania.<\/p>\n La Barcelona de Pasqual Maragall<\/b> era de pacte, de suma positiva, de conciliaci\u00f3 entres els interessos p\u00fablics i privats, com ha dit l\u2019arquitecte Josep Maria Montaner<\/b>. En un altre context, \u00e9s clar. Per\u00f2 hi ha idees, valors i sentiments que s\u00f3n troncals.<\/p>\n Tot i que l\u2019ofensiva del capital destrueix l\u2019Estat de Benestar, la classe mitjana (base electoral de la social-Democr\u00e0cia) i fragmenta els grups socials, cal mirar de bastir acords, di\u00e0leg, amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia del qui sap \u201cque qui tot ho vol, tot ho perd\u201d,i del qui ho est\u00e0 perdent tot, i \u00e9s en situaci\u00f3 de debilitat, ha d\u2019anar recuperant pas a pas, ra\u00f3 a ra\u00f3, aliat a aliat el cam\u00ed de la dignitat.<\/p>\n Fer ciutats capital, \u00e9s diferent de fer ciutats nom\u00e9s des del capital. Piketty<\/b>, entrevistat en aquesta mateixa revista digital, ja ens adverteix que una concentraci\u00f3 excessiva de la riquesa amena\u00e7a el desenvolupament futur. Avui \u00e9s capital tornar a fer ciutat democr\u00e0tica, per reconstruir la societat.<\/p>\n El F\u00f2rum no va ser un \u00e8xit. Per\u00f2 hi ha havia una idea de futur. I la capacitat de Barcelona d\u2019arriscar i innovar. La ciutat podia i volia ser un laboratori per resistir la mundialitzaci\u00f3 desbocada d\u2019orientaci\u00f3 capitalista. La idea \u00e9s m\u00e9s vigent que mai. M\u00e9s necess\u00e0ria que mai.<\/p>\n Ens calen molts Di\u00e0legs, un dels tresors que guardem del F\u00f2rum. Di\u00e0legs que ens portin a acords. El reformisme no \u00e9s el passat i destruir el vell i construir el nou, el futur. En canvi, ens calen noves actituds, valors i imaginaci\u00f3. I fermesa en qu\u00e8 les condicions de vida dignes socials i col\u00b7lectives no s\u00f3n negociables. Quan el col\u00b7lectiu, s\u00f3n les ciutats i \u00e9s tamb\u00e9 el m\u00f3n, cal tamb\u00e9 un debat i una acci\u00f3 internacional urbana[3]<\/b><\/a>.<\/b><\/p>\n El capital \u00e9s invertir en educaci\u00f3, cultivar el talent, estimular el sentit cr\u00edtic de la ciutadania, vetllar per l\u2019associacionisme, enfortir tot all\u00f2 que refor\u00e7a la democr\u00e0cia. Reformar el sistema electoral perqu\u00e8 els partits pol\u00edtics siguin m\u00e9s democr\u00e0tics. Guanyar en qualitat democr\u00e0tica:<\/p>\n Els canvis i la sortida de les crisis comen\u00e7ar\u00e0 amb una ona de canvis des del m\u00f3n municipal i les ciutats, protagonitzats per la ciutadania?<\/p>\n La responsabilitat dels partits pol\u00edtics en llegir-ho, acompanyar-ho i oferir respostes i eines noves \u00e9s ara molt gran. I comen\u00e7a ben a prop i ben aviat. De fet ja ha comen\u00e7at.<\/p>\n @josepxurigue<\/p>\n