{"id":11454,"date":"2014-07-11T06:11:55","date_gmt":"2014-07-11T04:11:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11454"},"modified":"2014-07-11T10:20:26","modified_gmt":"2014-07-11T08:20:26","slug":"escola-de-pensament-critic-barcelona-inspira","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/escola-de-pensament-critic-barcelona-inspira\/","title":{"rendered":"Escola de Pensament Cr\u00edtic: Barcelona inspira?"},"content":{"rendered":"

\"trias\"Un dels cient\u00edfics socials m\u00e9s citats del m\u00f3n, el ge\u00f2graf brit\u00e0nic David Harvey, sost\u00e9 que les crisis del capitalisme acceleren processos de concentraci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de riquesa. La realitat de Barcelona sembla confirmar aquesta teoria. La desigualtat entre rics i pobres ha crescut notablement durant aquests \u00faltims anys de depressi\u00f3 econ\u00f2mica. La difer\u00e8ncia de renda entre el barri amb m\u00e9s recursos i el que en t\u00e9 menys ha incrementat un 23 % entre 2008 i 2012.<\/p>\n

Avui, pocs governants posen en q\u00fcesti\u00f3 que estem davant d\u2019una crisi econ\u00f2mica d\u2019abast sist\u00e8mic i global. Ara b\u00e9, molts fan servir la naturalesa de la crisi per justificar l\u2019abs\u00e8ncia o el frac\u00e0s de pol\u00edtiques de resposta. \u00c9s el cas del govern municipal de la ciutat de Barcelona. La gesti\u00f3 de l\u2019executiu de CIU<\/strong> s\u2019ha caracteritzat tant per la inefic\u00e0cia de la seva pol\u00edtica de promoci\u00f3 econ\u00f2mica com per la regressivitat de les seves pol\u00edtiques socials. Els resultats de CIU<\/strong> al capdavant del Consistori s\u00f3n dolents si tenim en compte les prioritats de la seva agenda pol\u00edtica i desastrosos si els analitzem des de la perspectiva de la correcci\u00f3 de les desigualtats socials.<\/p>\n

Resultats econ\u00f2mics del govern municipal<\/em><\/strong><\/p>\n

L\u2019Ajuntament no ha sabut incrementar l\u2019activitat econ\u00f2mica a la ciutat. Despr\u00e9s de tres anys de mandat convergent, els resultats parlen per si sols: avui hi ha menys consum, m\u00e9s persones sense feina, menys empreses i menys aut\u00f2noms que fa tres anys.<\/p>\n

\u201cRecuperar la confian\u00e7a i reactivar el consum\u201d va ser una prioritat essencial del cap\u00edtol econ\u00f2mic del programa electoral de Trias. Una promesa electoral que ha quedat en paper mullat: avui sabem que la despesa dom\u00e8stica mitjana de les llars barcelonines s\u2019ha redu\u00eft un 7%.<\/p>\n

Front a les \u201cinacceptables xifres d\u2019atur a la ciutat\u201d de 2011, CIU<\/strong> va donar a la reducci\u00f3 de la desocupaci\u00f3 una gran visibilitat program\u00e0tica: \u201cXavier Trias i el seu equip es disposen com a principal objectiu del nou govern municipal lluitar contra l\u2019atur […], amb m\u00e9s riquesa i menys desigualtats\u201d. Un trienni despr\u00e9s, la ciutat no nom\u00e9s no ha redu\u00eft la seva taxa d\u2019atur sin\u00f3 que fins i tot l\u2019ha incrementada lleugerament (del 13,6 % al desembre de 2011 al 14,1 % al mar\u00e7 de 2014).<\/p>\n

Si ens fixem en la creaci\u00f3 d\u2019empreses, el curr\u00edculum de l\u2019alcalde no millora. Malgrat que el programa electoral prometia crear \u201cun entorn m\u00e9s favorable a la creaci\u00f3 i el desenvolupament d\u2019empreses\u201d, durant el seu mandat la ciutat ha perdut 1.154 companyies que ja no figuren d\u2019alta a la Seguretat Social. Per acabar-ho d\u2019adobar, l\u2019autoocupaci\u00f3 ha fracassat com a estrat\u00e8gia de sortida a la manca de feina. Tot i el \u201cpla de foment per als aut\u00f2noms i emprenedors\u201d que anunciava que aprovaria, des que governa CIU<\/strong> a la ciutat hi ha 900 empresaris individuals menys.<\/p>\n

La pol\u00edtica de promoci\u00f3 econ\u00f2mica de l\u2019Ajuntament ha desat\u00e8s les persones aturades i ha prioritzat la creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 de projectes empresarials (i amb poc \u00e8xit a jutjar per les dades). Barcelona Activa, l\u2019ag\u00e8ncia municipal de dinamitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, ha reinventat els seus serveis d\u2019emprenedoria i empresa amb resultats encara incerts. El seu projecte estrella (l\u2019Oficina d\u2019Atenci\u00f3 a l\u2019Empresa) ni s\u2019ha inaugurat encara, ni ser\u00e0 el que el consistori deia que havia de ser: una finestreta \u00fanica de tr\u00e0mits municipals per a empreses i emprenedors.<\/p>\n

La promoci\u00f3 del turisme de luxe (Marina del Port Vell) o el turisme massiu i descontrolat (pla d\u2019usos de Ciutat vella o pla Paral.lel) han estat les senyes d\u2019identitat d\u2019un govern municipal poc preocupat per gestionar la pressi\u00f3 tur\u00edstica i compensar el seu impacte sobre els ve\u00efns. En la ciutadania, creix la sospita que la ciutat est\u00e0 governada des de l\u2019ombra per interessos allunyats dels de la majoria de ciutadans. Uns lobbies que actuen a trav\u00e9s d\u2019entitats amb estrets vincles amb l\u2019Ajuntament: Turisme de Barcelona, Consorci de la Zona Franca i Cambra de Comer\u00e7.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques socials del Consistori<\/em><\/strong><\/p>\n

Les condicions de vida a la ciutat s\u2019han degradat en els darrers tres anys. Al creixement de l\u2019atur i la caiguda de la renda mitjana, cal afegir l\u2019acusada precaritzaci\u00f3 que ha experimentat el treball a la ciutat. Des de la reforma laboral de 2012 \u2014que CIU<\/strong> va votar al Congr\u00e9s\u2014, el nombre de contractes indefinits s\u2019ha redu\u00eft de manera abrupta. A l\u2019espera de les dades de tancament de 2014, al 2013 a Barcelona hi va haver 25.306 relacions laborals fixes menys que al 2012.<\/p>\n

La manca i la precaritzaci\u00f3 del treball han fet repuntar la pobresa a la ciutat. Al 2013 Caritas va atendre 165.263 persones, 19.121 m\u00e9s que al 2011. Les atencions per emerg\u00e8ncies a c\u00e0rrec dels Serveis Socials municipals s\u2019han remuntat fins les 27.000 unitats el 2012 (el valor m\u00e9s alt des de l\u2019inici de la crisi el 2008). Milers de ciutadans han perdut l\u2019habitatge en ser desnonats per no poder fer front al pagament de les seves hipoteques. El barri m\u00e9s pobre de Barcelona, Ciutat Meridiana, ha passat a ser popularment conegut com \u201cVilla deshaucio\u201d.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3 de deteriorament social, l\u2019executiu municipal ha impulsat tres tipus de pol\u00edtiques: retallades de\u00a0serveis municipals, reduccions d\u2019ajudes i increments de preus p\u00fablics. Vegem-ne alguns exemples.<\/p>\n

L\u2019Ajuntament ha retallat el servei d\u2019escoles bressol. El Consistori ha laminat el dret a l\u2019educaci\u00f3 de 0 a 3 anys augmentant les r\u00e0tios educadora\/infant, apujant les quotes a pagar pels pares, privatitzant tres llars d\u2019infants i aturat-ne la construcci\u00f3 de noves.<\/p>\n

Enmig\u00a0d\u2019una crisi social de grans dimensions, l\u2019equip de govern no ha estat capa\u00e7 d\u2019obrir ni un nou centre de Serveis Socials i ha callat davant la dr\u00e0stica reducci\u00f3 d\u2019expedients de Renda M\u00ednima d\u2019Inserci\u00f3 per part de la Generalitat (11 %, 621 expedients menys el 2012).<\/p>\n

Tamb\u00e9 en conniv\u00e8ncia amb el govern catal\u00e0, l\u2019executiu de Trias ha incrementat cada any els preus del transport p\u00fablic per sobre de l\u2019IPC. Una mesura que ha estat contestada pel moviment ve\u00efnal i \u00e0mpliament rebutjada per una ciutadania que no veu ajustar, ni de bon tros, salaris i prestacions en la mateixa direcci\u00f3.<\/p>\n

Finalment, l\u2019Ajuntament ha redu\u00eft un 6 % l\u2019habitatge protegit \u2014ja de per si esc\u00e0s\u2014 i ha rebaixat dr\u00e0sticament els ajuts al lloguer (un 23 %). A m\u00e9s de mirar cap a una altra banda davant els desnonaments a la ciutat, el Consistori no ha fet res per reduir el parc d\u2019habitatges buits, molts d\u2019ells propietat d\u2019entitats financeres.<\/p>\n

Conclusi\u00f3: ni progr\u00e9s econ\u00f2mic ni progr\u00e9s social<\/em><\/strong><\/p>\n

Les dades econ\u00f2miques i socials de la ciutat presenten una Barcelona que no camina cap al progr\u00e9s econ\u00f2mic ni social. Aix\u00f2 s\u00ed, no es pot acusar CIU<\/strong> d\u2019haver mentit la ciutadania per guanyar les eleccions. Ja ho anunciava en la p\u00e0gina 136 del seu programa electoral de 2011: \u201csense progr\u00e9s econ\u00f2mic no hi haur\u00e0 progr\u00e9s social\u201d. Dit i fet, ni una cosa ni l\u2019altra. Barcelona no supera la crisi, no crea ocupaci\u00f3 i es descohesiona socialment. Amb aquest panorama, alguns ens preguntem si \u201cBarcelona \u00e9s una capital que inspira\u201d, tal com repeteix la propaganda del Consistori.<\/p>\n

<\/p>\n

\u00a0Escola De Pensament Cr\u00edtic<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dels cient\u00edfics socials m\u00e9s citats del m\u00f3n, el ge\u00f2graf brit\u00e0nic David Harvey, sost\u00e9 que les crisis del capitalisme acceleren processos de concentraci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de riquesa. La realitat de Barcelona sembla confirmar aquesta teoria. La desigualtat entre rics i pobres ha crescut notablement durant aquests \u00faltims anys de depressi\u00f3 econ\u00f2mica. La difer\u00e8ncia de renda …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-11454","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11454"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11456,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11454\/revisions\/11456"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}