{"id":11439,"date":"2014-07-09T14:07:21","date_gmt":"2014-07-09T12:07:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11439"},"modified":"2014-07-09T14:12:02","modified_gmt":"2014-07-09T12:12:02","slug":"daniel-guerra-sesma-i-dont-want-to-choose","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/daniel-guerra-sesma-i-dont-want-to-choose\/","title":{"rendered":"Daniel Guerra Sesma: &#8220;I don&#8217;t want to choose!&#8221; (Conversa entre St\u00e9phane Dion i Francesc Trillas)"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-11441\" alt=\"trillasdion\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/trillasdion-300x168.jpg\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/trillasdion-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/trillasdion.jpg 320w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>El passat mes de mar\u00e7 a Espanya vaig tenir la sort d&#8217;escoltar directament a\u00a0<a href=\"https:\/\/translate.googleusercontent.com\/translate_c?depth=1&amp;hl=es&amp;ie=UTF8&amp;prev=_t&amp;rurl=translate.google.com&amp;sl=es&amp;tl=ca&amp;u=http:\/\/stephanedion.liberal.ca\/en\/&amp;usg=ALkJrhjI_4ga00cXUX_v5kaIp9fSxJPIag\">St\u00e9phane Dion<\/a>\u00a0en diversos actes, convidat per l&#8217;associaci\u00f3\u00a0<a href=\"https:\/\/translate.googleusercontent.com\/translate_c?depth=1&amp;hl=es&amp;ie=UTF8&amp;prev=_t&amp;rurl=translate.google.com&amp;sl=es&amp;tl=ca&amp;u=http:\/\/federalistesdesquerres.org\/es\/&amp;usg=ALkJrhgtR_E6bQh_5sxE6uhiy5h3szVqJA\">Federalistes d&#8217;Esquerres<\/a>.\u00a0Dion va explicar en ells la seva tesi sobre el federalisme com a organitzaci\u00f3 territorial de l&#8217;Estat i com a integraci\u00f3 d&#8217;identitats col\u00b7lectives.\u00a0Una d&#8217;aquestes activitats va ser una interessant conversa amb\u00a0<a href=\"https:\/\/translate.googleusercontent.com\/translate_c?depth=1&amp;hl=es&amp;ie=UTF8&amp;prev=_t&amp;rurl=translate.google.com&amp;sl=es&amp;tl=ca&amp;u=http:\/\/www.eldiario.es\/autores\/francesc_trillas\/&amp;usg=ALkJrhgFZnM0OmKKT7VFX-W-4fgdoVcVLA\">Francesc Trillas<\/a>, professor d&#8217;Economia de la UAB i membre d&#8217;aquesta associaci\u00f3.\u00a0De la mateixa voldria destacar alguns aspectes que em semblen oportuns en el debat sobre la q\u00fcesti\u00f3 territorial a Espanya.<br \/>\n<iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/ve7NGh6s60g\" height=\"315\" width=\"560\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<p dir=\"ltr\">1. &#8211; En primer lloc, la vinculaci\u00f3 que estableix Trillas entre el federalisme a Espanya ia Europa.\u00a0En efecte, no podem a\u00efllar el debat territorial espanyol del proc\u00e9s de construcci\u00f3 europea, que viu ara una fase indefinida cap a una confederaci\u00f3 impl\u00edcita, no reconeguda en els tractats constitutius i dirigida per Alemanya.\u00a0La Uni\u00f3 Europea es troba en una profunda crisi econ\u00f2mica i en un lent avan\u00e7 institucional, el que frena el seu progr\u00e9s pol\u00edtic i ens obliga a plantejar a nivell nacional algunes q\u00fcestions que ja haurien d&#8217;estar superades i integrades en un proc\u00e9s d&#8217;\u00e0mbit continental. M\u00e9s que discutir si Espanya ha de ser o no un Estat federal, haur\u00edem d&#8217;estar discutint si ho ha de ser Europa.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">En l&#8217;entrevista, <strong>St\u00e9phane<\/strong> <strong>Dion<\/strong> troba a faltar, comparant-lo amb els EUA, un proc\u00e9s constituent i un govern europeus.\u00a0La constituci\u00f3 federal dels EUA\u00a0partia en 1787 de la uni\u00f3 de tretze col\u00f2nies brit\u00e0niques amb una mateixa cultura.\u00a0En el cas d&#8217;Europa, es tractaria d&#8217;unir estats nacionals amb unes difer\u00e8ncies culturals i hist\u00f2riques molt arrelades, el que limita les possibilitats d&#8217;una aut\u00e8ntica constituci\u00f3 federal.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">2. &#8211; En segon lloc, <strong>Dion<\/strong> dedica una part del seu an\u00e0lisi als riscos d&#8217;un refer\u00e8ndum d&#8217;autodeterminaci\u00f3.\u00a0Un d&#8217;ells seria el d&#8217;obligar a triar a ciutadans amb identitat dual (\u201cI don&#8217;t want to choose!\u201d, Arriba a exclamar), a haver de triar entre el pare i la mare.\u00a0Des d&#8217;un punt de vista l\u00f2gic aquest argument mostra una certa debilitat, perqu\u00e8 llavors podr\u00edem preguntar-nos si en el nostre cas no correm el risc invers amb els ciutadans d&#8217;identitat \u00fanica diferent de l&#8217;espanyola, als quals se&#8217;ls obliga a romandre en un Estat que no volen.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">\u00c9s cert, com diu <strong>Dion<\/strong> per pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, que de vegades els nacionalistes s\u00f3n insaciables. Tamb\u00e9 ho deia Ortega.\u00a0L&#8217;estrat\u00e8gia quebequesa era repetir el refer\u00e8ndum fins que es guany\u00e9s, encara que ara arrien espelmes per les seves baixes expectatives electorals.\u00a0Per\u00f2 el mateix <strong>Dion<\/strong> va contemplar l&#8217;opci\u00f3 del refer\u00e8ndum amb les seves preguntes a la Cort Suprema el 1997 i 1998, donant lloc a una doctrina que ho permet condicionalment.\u00a0D&#8217;acord amb la mateixa, sembla raonable preguntar a una part del territori si vol separar-se o no, sempre que hi hagi una voluntat clara en aquest sentit i es fa legalment i de forma acordada amb l&#8217;Estat.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">A Espanya, l&#8217;\u00fanic argument consistent contra el refer\u00e8ndum catal\u00e0 fins ara ha estat el de l&#8217;impediment legal, que no \u00e9s poc.\u00a0Per\u00f2 pol\u00edticament \u00e9s dif\u00edcil negar a una part del poble espanyol a que s&#8217;expressi sobre la seva continu\u00eftat dins del mateix quan de forma inequ\u00edvoca ho est\u00e0 reclamant.\u00a0I, a m\u00e9s, seria clarificador per a tothom.\u00a0Aix\u00ed ho va entendre Canad\u00e0, en les condicions plantejades per la Cort, i aix\u00ed ho han ent\u00e8s tamb\u00e9 els partits anglesos.\u00a0En el nostre cas, una reforma o una interpretaci\u00f3 flexible de l&#8217;article\u00a0<a href=\"https:\/\/translate.googleusercontent.com\/translate_c?depth=1&amp;hl=es&amp;ie=UTF8&amp;prev=_t&amp;rurl=translate.google.com&amp;sl=es&amp;tl=ca&amp;u=http:\/\/www.congreso.es\/consti\/constitucion\/indice\/sinopsis\/sinopsis.jsp%3Fart%3D92%26tipo%3D2&amp;usg=ALkJrhgqNaHGGytMKONmKmMFIxfODjaYaA\">92.1 de la Constituci\u00f3<\/a>\u00a0ho podrien permetre.\u00a0No aix\u00ed la cessi\u00f3, m\u00e9s problem\u00e0tica, de les compet\u00e8ncies d&#8217;autoritzaci\u00f3, convocat\u00f2ria i organitzaci\u00f3 del refer\u00e8ndum per aplicaci\u00f3 del\u00a0<a href=\"https:\/\/translate.googleusercontent.com\/translate_c?depth=1&amp;hl=es&amp;ie=UTF8&amp;prev=_t&amp;rurl=translate.google.com&amp;sl=es&amp;tl=ca&amp;u=http:\/\/www.congreso.es\/consti\/constitucion\/indice\/titulos\/articulos.jsp%3Fini%3D150%26tipo%3D2&amp;usg=ALkJrhir5QPodhec1ahYLnWhWr2VHxy6JQ\">150.2 CE<\/a>\u00a0, com van demanar alguns partits catalans a les Corts.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">3. &#8211; Sense definir expressament el seu federalisme com plurinacional, <strong>Dion<\/strong> ho explica no nom\u00e9s com a f\u00f3rmula d&#8217;organitzaci\u00f3 territorial del poder sin\u00f3 tamb\u00e9 d&#8217;integraci\u00f3 d&#8217;identitats col\u00b7lectives diverses, que gaudirien de &#8220;m\u00e0xima autonomia&#8221;.\u00a0Caldria delimitar aquesta pluralitat cultural i quin seria el seu reconeixement pol\u00edtic.\u00a0Per exemple, si suposaria la fallida de la sobirania nacional actual i el reconeixement de les nacionalitats culturals com nacions pol\u00edtiques dins d&#8217;un Estat confederal.\u00a0Si fos aix\u00ed, caldria concloure que el federalisme plurinacional \u00e9s inviable a Espanya, perqu\u00e8 la nacionalitat dominant, de matriu castellana, no acceptar\u00e0 la seva conversi\u00f3 en un Estat plurinacional.\u00a0L&#8217;orientaci\u00f3 de l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica espanyola que es manifesta en les enquestes, cada vegada m\u00e9s centralista, \u00e9s inversa a la catalana, cada vegada m\u00e9s nacionalista, el que augura un divorci ciutad\u00e0 que acompanya al dels actors pol\u00edtics respectius i una dif\u00edcil resoluci\u00f3 definitiva del problema.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">En el cas de Canad\u00e0,\u00a0<a href=\"https:\/\/translate.googleusercontent.com\/translate_c?depth=1&amp;hl=es&amp;ie=UTF8&amp;prev=_t&amp;rurl=translate.google.com&amp;sl=es&amp;tl=ca&amp;u=http:\/\/post.queensu.ca\/~kymlicka\/&amp;usg=ALkJrhiF6uK0RU5xfj1OQyGA1Bj0tIz0ag\">Will Kymlicka<\/a>\u00a0apel\u00b7la al liberalisme de la nacionalitat dominant per a la seva conversi\u00f3 en Estat plurinacional, el que no deixa de ser un exercici voluntarista.\u00a0A Espanya potser seria possible un federalisme org\u00e0nic com evoluci\u00f3 de l&#8217;Estat auton\u00f2mic actual, per\u00f2 veig improbable un federalisme de sobiranies compartides.\u00a0Els espanyols, en general, acceptem b\u00e9 la diversitat procedent de l&#8217;exterior i emfatitzem la local i la regional, per\u00f2 no encaixem de bon grau una possible diversitat nacional.\u00a0En aquest sentit, \u00e9s interessant el punt de vista de <strong>Trillas<\/strong> quan diu que els ciutadans catalans reconeixen millor la pluralitat cultural al conviure entre dues lleng\u00fces majorit\u00e0ries, mentre que la nacionalitat dominant a la resta del pa\u00eds, de matriu castellana, nom\u00e9s conviu amb una.\u00a0Una altra cosa \u00e9s que els nacionalismes perif\u00e8rics admetin sincerament als seus territoris la mateixa diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica que despr\u00e9s li exigeixen a Espanya.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">4. &#8211; <strong>Dion<\/strong> defensa que Canad\u00e0, Regne Unit o Espanya s\u00f3n estats democr\u00e0tics amb prou viabilitat com per conv\u00e8ncer quebequesos, escocesos i catalans a que romanguin en ells.\u00a0En un context de domini de tres Estats imperials (EUA, Xina i R\u00fassia) i de forta integraci\u00f3 regional (UE, ALBA, Mercosur, NAFTA), destaca la conveni\u00e8ncia de viure junts i no separats per petites fronteres.\u00a0En aquesta l\u00ednia, <strong>Dion<\/strong> recorda que la defensa de la unitat estatal no \u00e9s nom\u00e9s un principi de l&#8217;unitarisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 del federalisme modern.\u00a0Cap de les constitucions federals actuals reconeix el dret de secessi\u00f3 o d&#8217;autodeterminaci\u00f3, per\u00f2 en canvi s\u00ed estableixen que els assumptes comuns, especialment els territorials, afecten a tots els ciutadans, no nom\u00e9s a una part.\u00a0Les normes constitucionals que consagren el principi unitari tamb\u00e9 poden ser democr\u00e0tiques i sorgir de la voluntat popular, de manera que no poden contraposar-se als desitjos d&#8217;independ\u00e8ncia de part dels seus ciutadans com si fossin una mera imposici\u00f3 legal caiguda del cel o d&#8217;origen div\u00ed.\u00a0Aquesta disjuntiva entre &#8220;llei versus democr\u00e0cia&#8221; que alguns proclamen \u00e9s fal\u00b7la\u00e7, perqu\u00e8 tan democr\u00e0tica pot ser la voluntat de romandre units com la de separar-se.<\/p>\n<p dir=\"ltr\">No obstant aix\u00f2, aquests arguments pol\u00edtics s\u00f3n molt raonables contra la independ\u00e8ncia, per\u00f2 entenc que insuficients contra la celebraci\u00f3 d&#8217;un refer\u00e8ndum a Catalunya.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/agendapublica\/reforma-constitucional\/dont-want-to-choose_0_279273090.html\" target=\"_blank\"><\/p>\n<p dir=\"ltr\">ElDiario.es<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El passat mes de mar\u00e7 a Espanya vaig tenir la sort d&#8217;escoltar directament a\u00a0St\u00e9phane Dion\u00a0en diversos actes, convidat per l&#8217;associaci\u00f3\u00a0Federalistes d&#8217;Esquerres.\u00a0Dion va explicar en ells la seva tesi sobre el federalisme com a organitzaci\u00f3 territorial de l&#8217;Estat i com a integraci\u00f3 d&#8217;identitats col\u00b7lectives.\u00a0Una d&#8217;aquestes activitats va ser una interessant conversa amb\u00a0Francesc Trillas, professor d&#8217;Economia de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11439"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11444,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11439\/revisions\/11444"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}