{"id":11434,"date":"2014-07-09T10:14:30","date_gmt":"2014-07-09T08:14:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11434"},"modified":"2014-07-09T10:14:30","modified_gmt":"2014-07-09T08:14:30","slug":"lluis-foix-la-politica-es-la-solucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-la-politica-es-la-solucio\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: La pol\u00edtica \u00e9s la soluci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-11435\" alt=\"politica\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/politica-300x220.jpg\" width=\"300\" height=\"220\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/politica-300x220.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/politica.jpg 640w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Vivim obsessionats amb les estad\u00edstiques, els sondejos i els n\u00fameros.\u00a0L&#8217;economia sempre ha condicionat la pol\u00edtica o, dit d&#8217;una altra manera, els interessos diversos dels ciutadans que constitueixen el nervi principal de les accions de govern.\u00a0Si les xifres de la gran economia van b\u00e9 sembla que els problemes desapareixen.\u00a0Les urnes somriuen als que governen en temps de vaques grasses.\u00a0Aix\u00ed ho ha d&#8217;entendre <strong>Mariano Rajoy<\/strong>, que centra el seu discurs a proclamar que s&#8217;ha tocat fons, s&#8217;ha iniciat la recuperaci\u00f3 i que ben aviat deixarem de ser un llast per a la zona euro.<\/p>\n<p>El jove i din\u00e0mic primer ministre itali\u00e0, <strong>Matteo Renzi<\/strong>, ho va proclamar al Parlament Europeu en presentar el semestre de la presid\u00e8ncia italiana.\u00a0Sense creixement, va dir, Europa no t\u00e9 futur i quedar\u00e0 enrere respecte a la resta del m\u00f3n que va a una velocitat extraordin\u00e0ria.\u00a0\u00c9s obvi que si no es crea riquesa no es podr\u00e0 distribuir-la.\u00a0Per\u00f2 l&#8217;Estat de benestar no es fonamentar\u00e0 nom\u00e9s augmentant el producte interior brut dels pa\u00efsos del que avui \u00e9s la Uni\u00f3 Europea sin\u00f3 per un pacte impl\u00edcit de distribuci\u00f3 de recursos per evitar les confrontacions socials i, eventualment, desactivar tota possibilitat d&#8217;una nova guerra a Europa.<\/p>\n<p>Per molt que Bill Clinton li tir\u00e9s en cara a George HW Bush la q\u00fcesti\u00f3 de l&#8217;economia i l&#8217;estupidesa, el que cal reformar no \u00e9s l&#8217;economia ni el mercat.\u00a0El que cal transformar \u00e9s la pol\u00edtica perqu\u00e8 sigui l&#8217;instrument per dirimir els problemes.<\/p>\n<p>Un govern que aconsegueixi cr\u00e9ixer de forma sostinguda per\u00f2 no privilegi\u00ef clarament l&#8217;educaci\u00f3, l&#8217;estudi i la ci\u00e8ncia, que no s&#8217;esforci a crear bones universitats, centres de recerca, museus i promogui la cultura, no passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com un govern decent.<\/p>\n<p>En les seves converses amb JP Eckermann, Goethe deia que odiava com un pecat qualsevol forma de potineria, per\u00f2 encara m\u00e9s les <em>chapucer\u00edas<\/em> en q\u00fcestions d&#8217;Estat, de les que no surten m\u00e9s que desgr\u00e0cies per milers i milions d&#8217;individus.\u00a0Una societat que no disposi de lleis que perdurin est\u00e0 regida per governs amb l&#8217;objectiu priorit\u00e0riament guanyar eleccions.\u00a0Res m\u00e9s.<\/p>\n<p>S\u00f3n massa els esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 perqu\u00e8 ens puguem prendre seriosament els pol\u00edtics que l&#8217;han perpetrat, propiciat o autoritzat.\u00a0No \u00e9s l\u00f2gic ni saludable que hi hagi tants pol\u00edtics imputats que esperen les sent\u00e8ncies judicials perqu\u00e8 les seves suposades irregularitats tinguin conseq\u00fc\u00e8ncies en els seus c\u00e0rrecs.<\/p>\n<p>No va ser un bon dia de<strong> Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> quan va dir que nom\u00e9s quan hagi parlat la just\u00edcia tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques per als sospitosos.\u00a0Compten del general De Gaulle que quan rebia als seus n\u00e9ts a l&#8217;Elisi pagava de la seva butxaca el berenar.\u00a0Una menudesa que revelava un estil d&#8217;uns temps que han passat.<\/p>\n<p>En deixar la presid\u00e8ncia dels Estats Units, <strong>Harry Truman<\/strong> va deixar dit: &#8220;No cedir\u00e9 a cap recompensa, per molt respectable que sigui, que pogu\u00e9s comercialitzar el prestigi i la dignitat del c\u00e0rrec de president&#8221;.\u00a0Truman va rebutjar tots els c\u00e0rrecs corporatius o comercials i durant uns anys va sobreviure amb la pensi\u00f3 de l&#8217;ex\u00e8rcit, que li passava un fix mensual de $ 112,56, fins que les seves mem\u00f2ries van comen\u00e7ar a vendre&#8217;s b\u00e9 i va poder comptar amb ingressos m\u00e9s propis d&#8217;un expresident de Estats Units.<\/p>\n<p>No s\u00e9 si han de proclamar lleis per impedir que l&#8217;abandonament de la pol\u00edtica no vagi immediatament seguit d&#8217;un lloc a un o diversos consells d&#8217;administraci\u00f3 ben remunerats.\u00a0Per\u00f2 s\u00ed que seria molt recomanable que tot pol\u00edtic tingu\u00e9s una professi\u00f3 a la qual tornar despr\u00e9s d&#8217;haver servit en la funci\u00f3 p\u00fablica en altes o menys altes responsabilitats.<\/p>\n<p>Compte Isaiah Berlin que Hegel va creure durant un temps que havia aconseguit curar la ferida que Maquiavel havia causat a la pol\u00edtica europea en haver demostrat que la moralitat personal i la pol\u00edtica s\u00f3n irreconciliables.\u00a0La pol\u00edtica, se sap per experi\u00e8ncia, no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de moralines sin\u00f3 de prendre decisions que lesionin el menys possible a les parts enfrontades.<\/p>\n<p>I aix\u00f2 cal fer-ho des de la dec\u00e8ncia i la responsabilitat.\u00a0\u00c9s cert que Hobbes parlava del &#8220;perpetu i insaciable desig de poder i diners, que cessa nom\u00e9s amb la mort&#8221;.\u00a0Per\u00f2 davant aquest fatalisme sempre sorgeix l&#8217;alternativa de valorar els fins per sobre dels mitjans i preferir el que \u00e9s bo per a molts al que \u00e9s \u00fatil nom\u00e9s per a uns quants.\u00a0Tota la classe pol\u00edtica s&#8217;omple la boca aquests dies de regeneraci\u00f3 i de reformes per acabar amb la corrupci\u00f3 que acampa sense escr\u00fapols per administracions i partits pol\u00edtics.<\/p>\n<p>No tinc res contra els rics, que sempre n&#8217;hi haur\u00e0, tant en les democr\u00e0cies com en les dictadures, encara que es refugi\u00efn en un club restringit en comparaci\u00f3 amb les masses d&#8217;exclosos i sense feina.\u00a0Per\u00f2 no \u00e9s raonable que les deu persones m\u00e9s riques del planeta acumulin una riquesa equivalent a tota l&#8217;economia de Fran\u00e7a, la cinquena del m\u00f3n.<\/p>\n<p>La pol\u00edtica basada en estad\u00edstiques de creixement o en dades econ\u00f2miques favorables no serveix de gaire si deixa de tenir el seu objectiu fonamental en les persones que van caient en els circuits de la frustraci\u00f3.\u00a0En aquests temps \u00e9s quan m\u00e9s es necessita pol\u00edtics de certa classe.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/20140709\/54410901002\/la-politica-es-la-solucion-lluis-foix-opi.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vivim obsessionats amb les estad\u00edstiques, els sondejos i els n\u00fameros.\u00a0L&#8217;economia sempre ha condicionat la pol\u00edtica o, dit d&#8217;una altra manera, els interessos diversos dels ciutadans que constitueixen el nervi principal de les accions de govern.\u00a0Si les xifres de la gran economia van b\u00e9 sembla que els problemes desapareixen.\u00a0Les urnes somriuen als que governen en temps &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11434","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11434"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11436,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11434\/revisions\/11436"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}