{"id":11429,"date":"2014-07-08T17:48:15","date_gmt":"2014-07-08T15:48:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11429"},"modified":"2014-07-08T17:49:12","modified_gmt":"2014-07-08T15:49:12","slug":"ignacio-urquizu-i-david-lizoain-lespanya-que-volem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignacio-urquizu-i-david-lizoain-lespanya-que-volem\/","title":{"rendered":"Ignacio Urquizu i David Lizoain: L’Espanya que volem"},"content":{"rendered":"

\"debatpsoe\"En les \u00faltimes setmanes, gran part del debat dins del PSOE<\/strong> s’ha centrant en com ha d’elegir el futur l\u00edder i qui ha de ser, com si es tract\u00e9s d’un\u00a0c\u00e0sting.\u00a0<\/em>En canvi, les difer\u00e8ncies program\u00e0tiques entre els candidats han estat relegades al segon pla.\u00a0I aix\u00f2 \u00e9s greu, perqu\u00e8 la funci\u00f3 dels partits \u00e9s presentar una idea de pa\u00eds que pugui guanyar-se la confian\u00e7a d’una majoria.<\/p>\n

El PSOE<\/strong> t\u00e9 poc marge.\u00a0Si no resol correctament aquesta cru\u00eflla, pot perdre no nom\u00e9s el seu lideratge dins del progressisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva rellev\u00e0ncia dins la societat.\u00a0Aix\u00f2 requereix una lectura honesta de la situaci\u00f3 del pa\u00eds i les seves institucions davant la nova situaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Els consensos de la Transici\u00f3 han caducat en la seva gran majoria.\u00a0Les institucions s’han vist arrossegades per una onada de desafecci\u00f3, i els ciutadans no se senten ben representats.\u00a0Aix\u00f2 s’agreuja perqu\u00e8 la resposta per part del Govern ha estat l’immobilisme, frustrant la voluntat de canvi de la societat.<\/p>\n

Si no fos poc, la democr\u00e0cia espanyola s’enfronta ara al major desafiament en els seus 37 anys: la pulsi\u00f3 sobiranista a Catalunya. Davant el terrorisme d’ETA, la resposta de la democr\u00e0cia era contundent: amb la viol\u00e8ncia no es pot fer pol\u00edtica.\u00a0Per\u00f2, com respondre a la voluntat d’una aclaparadora majoria social que vol votar?\u00a0Emparar-se en l’Estat de dret no \u00e9s dir molt, perqu\u00e8 el problema de fons no \u00e9s jur\u00eddic, sin\u00f3 de representaci\u00f3.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, el PSOE<\/strong> no est\u00e0 en una situaci\u00f3 gens f\u00e0cil.\u00a0La seva \u00fanica sortida \u00e9s presentar davant els espanyols un projecte pol\u00edtic que resumeixi de la forma m\u00e9s entenedora possible els reptes pels quals passa el nostre pa\u00eds, presentant solucions auda\u00e7os i responsables.\u00a0Aix\u00f2 no consisteix a escriure 300 p\u00e0gines, sin\u00f3 en desenvolupar les l\u00ednies mestres que resolguin les diverses crisis per les que passa Espanya. Quins s\u00f3n aquests problemes?\u00a0Nosaltres en posem sobre la taula cinc: el debat territorial, cap de l’Estat, la modernitzaci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques i el combat de la corrupci\u00f3, la desigualtat i la nostra relaci\u00f3 amb Europa.\u00a0Com fer-ho?<\/p>\n

El debat territorial i la direcci\u00f3 de l’Estat s\u00f3n problemes que tenen dif\u00edcil soluci\u00f3, ja que fracturen la societat en dues parts gaireb\u00e9 iguals.\u00a0A m\u00e9s, en aquests moments, tant en la q\u00fcesti\u00f3 territorial com en la successi\u00f3 del Rei hi ha una forta demanda ciutadana a favor d’una votaci\u00f3.\u00a0Per aix\u00f2, l’\u00fanica soluci\u00f3 possible \u00e9s una reforma constitucional que s’adapti aquests dos problemes a les noves circumst\u00e0ncies i que despr\u00e9s sigui ratificada pel conjunt de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 territorial exigeix \u200b\u200bintroduir canvis constitucionals.\u00a0Nom\u00e9s una reforma federal ser\u00e0 capa\u00e7 d’encaixar la realitat plurinacional d’Espanya dins de l’Estat de dret, aportant reconeixement.\u00a0Aix\u00f2 suposaria garantir l’autogovern de Catalunya blindant compet\u00e8ncies, sobretot en mat\u00e8ria de l’educaci\u00f3 i la cultura.\u00a0D’altra banda, el nostre model territorial \u00e9s susceptible de millora.\u00a0Ni el repartiment de compet\u00e8ncies ni el seu finan\u00e7ament estan molt clars, i no tenim institucions s\u00f2lides que fomentin la cooperaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 entre governs.\u00a0L’organitzaci\u00f3 territorial, tan instrumentalitzada pels nacionalismes, no deixa de ser un debat sobre com millorar l’administraci\u00f3 de l’Estat de benestar.<\/p>\n

El segon bloc de reformes constitucionals hauria de garantir una prefectura de l’Estat m\u00e9s moderna i transparent.\u00a0El debat no nom\u00e9s es limita a la q\u00fcesti\u00f3 de monarquia o Rep\u00fablica, sin\u00f3 a quin tipus de Monarquia o Rep\u00fablica.\u00a0Qualsevol direcci\u00f3 de l’Estat hauria d’estar subjecta a un major control parlamentari tant en la seva agenda com en els seus pressupostos.\u00a0I \u00e9s el moment d’acabar amb l’anacronisme que situ\u00ef en desigualtat d’acc\u00e9s al c\u00e0rrec als homes i les dones.<\/p>\n

Aquesta reforma constitucional ens permetria resoldre dos problemes hist\u00f2rics durant molt de temps.\u00a0Per\u00f2 no tot el que ens passa com a pa\u00eds s\u00f3n problemes d’aquesta dimensi\u00f3.\u00a0Una altra dificultat que arrosseguem des de fa d\u00e8cades i que exigeix \u200b\u200buna soluci\u00f3 urgent \u00e9s la corrupci\u00f3.\u00a0La soluci\u00f3 passa per reformes institucionals.\u00a0En primer lloc, com assenyala V\u00edctor Lapuente, \u00e9s ineludible despolititzar algunes de les nostres administracions.\u00a0Aix\u00f2 implica una major professionalitzaci\u00f3 en els m\u00e8todes de selecci\u00f3, reduint els c\u00e0rrecs de confian\u00e7a en els llocs on s\u00f3n completament abusius.\u00a0En segon lloc, el poder judicial \u00e9s l’\u00fanic poder que no ha sofert una transformaci\u00f3 profunda des de la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia.\u00a0A m\u00e9s de modernitzar tecnol\u00f2gicament i guanyar en efici\u00e8ncia, l’acc\u00e9s a la judicatura mereix una reflexi\u00f3 profunda.<\/p>\n

La desigualtat \u00e9s un altre problema que arrosseguem des dels anys noranta, tot i que s’ha vist agreujat amb la crisi econ\u00f2mica actual.\u00a0Per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible posar sobre la taula propostes que permetin augmentar la cohesi\u00f3 social.\u00a0Per a aix\u00f2 necessitem refor\u00e7ar els mecanismes redistributius del nostre Estat de benestar.\u00a0Aix\u00f2 exigeix, sobretot, canvis en els components de la despesa, primant aquells que generen m\u00e9s igualtat.\u00a0Per exemple, sabem l’enorme efecte que t\u00e9 l’etapa educativa que va de zero a tres anys.\u00a0Una societat moderna com la nostra necessita d’una xarxa p\u00fablica d’escoles bressol que garanteixi l’escolaritzaci\u00f3 a edats molt primerenques.\u00a0El sistema de pensions tamb\u00e9 t\u00e9 un alt component redistributiu, i garantir el seu futur \u00e9s indispensable.<\/p>\n

Per\u00f2 la cohesi\u00f3 social no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de despesa.\u00a0Les desigualtats que genera el nostre mercat laboral exigeixen debats i decisions valentes.\u00a0Per exemple, mesures com el contracte \u00fanic o la\u00a0flexiseguretat<\/em>\u00a0s’han rebutjat molt r\u00e0pidament sense que s’hagi produ\u00eft una discussi\u00f3 pol\u00edtica d’altura sobre com eliminar la creixent bretxa entre els\u00a0insiders<\/em>\u00a0ben protegits i els\u00a0outsiders<\/em>\u00a0precaris.\u00a0La pretensi\u00f3 del Govern d’universalitzar la mis\u00e8ria no \u00e9s cap soluci\u00f3.<\/p>\n

A m\u00e9s, el combat de la desigualtat tamb\u00e9 implica acabar amb alguns privilegis de les elits: portes girat\u00f2ries, aforaments, etc.\u00a0No s’ent\u00e9n, ni \u00e9s acceptable, que el BOE estigui al servei de l’Ibex 35. Una estructura econ\u00f2mica olig\u00e0rquica \u00e9s un profund llast, tant per la lliure compet\u00e8ncia com per a la igualtat d’oportunitats.<\/p>\n

Finalment, la nostra relaci\u00f3 amb Europa t\u00e9 dos condicionants importants en mat\u00e8ria d’economia i democr\u00e0cia.\u00a0D’una banda, el mal disseny de la uni\u00f3 monet\u00e0ria ha intensificat la crisi.\u00a0La combinaci\u00f3 de l’ortod\u00f2xia monet\u00e0ria d’un Banc Central Europeu juntament amb regles fiscals estrictes ens condemna a un panorama desolador d’anys d’austeritat i una crisi del deute a c\u00e0mera lenta.\u00a0En lloc de l’actual Frankenstein econ\u00f2mic, s’exigeix \u200b\u200buna uni\u00f3 fiscal, banc\u00e0ria i econ\u00f2mica de deb\u00f2.<\/p>\n

Mentrestant, el disseny institucional de la Uni\u00f3 s’assembla m\u00e9s aviat a un laberint que a unes estructures \u00fatils per canalitzar les demandes ciutadanes.\u00a0Els ciutadans creuen, amb ra\u00f3, que moltes de les decisions importants ja no es prenen en les institucions representatives que ells trien.\u00a0El repte per a Europa \u00e9s com avan\u00e7ar cap a la uni\u00f3 sense sacrificar la qualitat democr\u00e0tica.\u00a0Aquesta pulsi\u00f3 democr\u00e0tica s’ha de traslladar a tots els nivells.<\/p>\n

En definitiva, no es tracta de marxar de zero.\u00a0La crisi econ\u00f2mica ha posat de relleu alguns dels problemes que arrosseg\u00e0vem com a pa\u00eds, per\u00f2 que en \u00e8poca de bonan\u00e7a no semblaven importar.\u00a0Per poder solucionar-los, el Partit Socialista<\/strong> ha de construir una coalici\u00f3 ciutadana contra l’immobilisme.\u00a0Les forces pol\u00edtiques progressistes nom\u00e9s perduren si aposten abans per la modernitzaci\u00f3 que per la nost\u00e0lgia. L’orgull dels \u00e8xits aconseguits en la Transici\u00f3 no pot bloquejar un nou impuls reformista.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En les \u00faltimes setmanes, gran part del debat dins del PSOE s’ha centrant en com ha d’elegir el futur l\u00edder i qui ha de ser, com si es tract\u00e9s d’un\u00a0c\u00e0sting.\u00a0En canvi, les difer\u00e8ncies program\u00e0tiques entre els candidats han estat relegades al segon pla.\u00a0I aix\u00f2 \u00e9s greu, perqu\u00e8 la funci\u00f3 dels partits \u00e9s presentar una idea …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-11429","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11429"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11433,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11429\/revisions\/11433"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}