{"id":11403,"date":"2014-07-06T09:23:33","date_gmt":"2014-07-06T07:23:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11403"},"modified":"2014-07-06T09:51:46","modified_gmt":"2014-07-06T07:51:46","slug":"rafael-jorba-la-vella-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-la-vella-politica\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: La vella pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"Juncker-y-Schulz\"Quan es parla de nova pol\u00edtica, no puc deixar de pensar en el nou ordre i en l’home nou, dos dels paradigmes sobre els que es van aixecar els models autoritaris del segle XX.\u00a0La pol\u00edtica \u00e9s vella, tan vella com la polis grega, per\u00f2 la condici\u00f3 humana ho \u00e9s encara m\u00e9s… Hans Magnus Enzensberger constata en Pol\u00edtica i delicte que el governant era el supervivent.\u00a0Des d’aquesta \u00f2ptica, la pol\u00edtica democr\u00e0tica es situa en el cam\u00ed del reformisme, amb el sufragi universal i la separaci\u00f3 de poders com a instruments, i \u00e9s la superaci\u00f3 tant dels r\u00e8gims tir\u00e0nics com dels revolucionaris, a partir d’una altra constataci\u00f3 d’Enzensberger: “Totes les revolucions s’han contaminat de l’antiga situaci\u00f3 prerevolucion\u00e0ria i han heretat els fonaments de la tirania contra la qual es van enfrontar”.\u00a0La vella pol\u00edtica democr\u00e0tica, aix\u00ed entesa, \u00e9s poc \u00e8pica;\u00a0no s’escriu en blanc i negre, sin\u00f3 en una \u00e0mplia gamma de grisos.<\/p>\n

En el pla de la UE, la implosi\u00f3 de les forces centrals en les \u00faltimes eleccions europees ha obligat a democristians (PPE) i socialdem\u00f2crates (PSE) a definir una mena de gran coalici\u00f3 a l’alemanya, amb Jean-Claude Juncker<\/strong> (presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 Europea) i Mart\u00edn Schulz<\/strong> (presid\u00e8ncia de l’Eurocambra) com a pivots, i l’aval dels liberals (ALDE<\/strong>).\u00a0El veredicte de les urnes s’ha respectat: per primera vegada els caps d’Estat i de Govern, en aplicaci\u00f3 del tractat de Lisboa, han proposat al candidat m\u00e9s ben situat pels electors.\u00a0Es tracta d’un salt en la qualitat democr\u00e0tica de les institucions europees.\u00a0La regla de la unanimitat no ha regit: els Vint van aprovar per 26 vots a favor i dos en contra -el del conservador brit\u00e0nic David Cameron i el del primer ministre hongar\u00e8s, l’autoritari Viktor Orb\u00e1n- la candidatura de Juncker<\/strong>.\u00a0El Regne Unit, que retreu a Juncker<\/strong>\u00a0la seva visi\u00f3 federalista i europeista, ha aconseguit la seva major derrota en els seus m\u00e9s de quatre d\u00e8cades com a soci comunitari.\u00a0Cameron s’ha quedat sol all\u00e0 on els seus predecessors van fer valer l’excepci\u00f3 brit\u00e0nica: Margaret Thatcher, amb el seu fam\u00f3s “I want my money back”, va obtenir el xec brit\u00e0nic, encara en vigor;\u00a0John Major va arrencar una cl\u00e0usula d’excepci\u00f3 en el cap\u00edtol social del tractat de Maastricht i va bloquejar la designaci\u00f3 del belga Jean-Luc Dehaene al capdavant de la Comissi\u00f3;\u00a0Tony Blair va fer el mateix amb la candidatura del liberal flamenc Guy Verhofstadt.<\/p>\n

La vella pol\u00edtica europea, que va n\u00e9ixer de les fractures de les dues guerres mundials, acaba de donar un significatiu pas endavant que haur\u00e0 d’omplir de contingut.\u00a0Aquesta vella pol\u00edtica es debat ara entre la temptaci\u00f3 eur\u00f3foba i els populismes.\u00a0A les seves mans hi ha el superar la resposta tecnocr\u00e0tica que ha donat en aquest llarg cicle de crisi i rescatar el model social de refer\u00e8ncia.\u00a0Perqu\u00e8 la integraci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica europea, de la m\u00e0 de la t\u00e8cnica federal, \u00e9s l’instrument per resoldre l’anomenat trilema de Rodrik: a m\u00e9s globalitzaci\u00f3, s’imposa renunciar a alguna cosa de democr\u00e0cia en el pla dels estats naci\u00f3 o cedir m\u00e9s sobirania nacional en favor d’un federalisme global (en aquest cas, europeu).\u00a0Perqu\u00e8, com va escriure el Dominique Strauss-Kahn economista, l’\u00e8xit de les democr\u00e0cies europees de la postguerra va radicar en l’equilibri entre la producci\u00f3 i la redistribuci\u00f3, regulada per l’Estat: “Amb la globalitzaci\u00f3, aquest equilibri s’ha trencat.\u00a0El capital s’ha fet m\u00f2bil, la producci\u00f3 ha traspassat les fronteres nacionals i, per tant, ha quedat fora de la redistribuci\u00f3 estatal”.\u00a0Correspon a la vella pol\u00edtica respondre a aquesta nova realitat, amb instruments que abordin a escala europea els \u00edtems de refer\u00e8ncia: fiscalitat, redistribuci\u00f3, model social, llibertat individual, principi de subsidiarietat, meritocr\u00e0cia, respecte del medi ambient, lluita contra la corrupci\u00f3, transpar\u00e8ncia , participaci\u00f3 ciutadana…<\/p>\n

Mentrestant, la vella pol\u00edtica afronta avui un repte semblant al que es van enfrontar al seu dia els pares d’Europa: la necessitat de rescatar les classes mitjanes de la deriva populista per vincular de nou a la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria.\u00a0El principal instrument per fer-ho, tant ahir com avui, \u00e9s l’Estat de benestar, que es concreta en el model social europeu.\u00a0La difer\u00e8ncia \u00e9s que ara l’ideal europeu no \u00e9s nom\u00e9s un projecte: \u00e9s una realitat tangible, que va entrar en crisi amb la globalitzaci\u00f3, per\u00f2 que ha assegurat mig segle de pau, llibertat i prosperitat a Europa.”Els governs socialdem\u00f2crates i del benestar van mantenir no nom\u00e9s la plena ocupaci\u00f3 durant gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades, sin\u00f3 tamb\u00e9 unes taxes de creixement m\u00e9s competitives que les de les economies de mercat no regulades del passat”, constatava Tony Judt (El m\u00f3n no se’n surt, 2010), i recordava que “el consens socialdem\u00f2crata significa el major progr\u00e9s que la hist\u00f2ria ha vist fins al moment.\u00a0Mai havien tingut tantes persones tantes oportunitats vitals”.<\/p>\n

Davant la temptaci\u00f3 neoliberal que pregona nom\u00e9s la igualtat de procediments i la via populista que proposa fer taula rasa, la tradici\u00f3 socialdem\u00f2crata busca la igualtat de resultats.\u00a0Perqu\u00e8 no importa tant el ric que \u00e9s un pa\u00eds com la desigualtat que genera.\u00a0Tony Judt feia un s\u00edmil entre el Regne Unit i EUA\u00a0que val per a la resta d’Europa. Recordava que ni tan sols Thatcher va poder desmantellar completament l’Estat de benestar i que, en contrast amb els nord-americans, els brit\u00e0nics seguien tenint acc\u00e9s a serveis m\u00e8dics, pensions, asseguran\u00e7a de desocupaci\u00f3: “Si la Gran Bretanya est\u00e0 trencada, els trossos cauen almenys en una xarxa de seguretat”.<\/p>\n

M\u00e9s s\u00f2lides encara s\u00f3n les xarxes de seguretat del Vell Continent teixides per la vella pol\u00edtica.\u00a0“M’exalta el nou i m’enamora el vell”, deia JV Foix.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan es parla de nova pol\u00edtica, no puc deixar de pensar en el nou ordre i en l’home nou, dos dels paradigmes sobre els que es van aixecar els models autoritaris del segle XX.\u00a0La pol\u00edtica \u00e9s vella, tan vella com la polis grega, per\u00f2 la condici\u00f3 humana ho \u00e9s encara m\u00e9s… Hans Magnus Enzensberger constata …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-11403","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11403","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11403"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11403\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11410,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11403\/revisions\/11410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11403"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11403"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11403"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}