{"id":11396,"date":"2014-07-04T11:19:23","date_gmt":"2014-07-04T09:19:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11396"},"modified":"2014-07-11T11:06:20","modified_gmt":"2014-07-11T09:06:20","slug":"francesc-trillas-la-catalunya-federal-que-salbira","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-la-catalunya-federal-que-salbira\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: La Catalunya (federal) que s’albira"},"content":{"rendered":"

\"puzzle\"Moltes gr\u00e0cies per la invitaci\u00f3 a parlar a la UPEC. Com que entenc que he estat convidat a t\u00edtol individual parlar\u00e9 a t\u00edtol individual, i per tant no res del que digui ha de comprometre els col\u00b7ectius dels quals formo part, concretament el PSC com a militant de base\u00a0\u00a0i Federalistes d\u2019Esquerres com a membre de la Junta.Per parlar de la Catalunya que s\u2019albira he intentat assegurar-me en un diccionari del significat del verb \u201calbirar\u201d, i diu que \u00e9s \u201cformar judici (sobre una cosa), imaginar com \u00e9s, com pot executar-se, etc\u201d. I tamb\u00e9 \u201cveure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la b\u00e9\u201d. En aquesta definici\u00f3 hi ha una certa ambig\u00fcitat sobre si albirar \u00e9s fer una predicci\u00f3, o expressar un desig acompanyat d\u2019un pla de com portar-lo a terme. Jo com a profeta no albiro res: els cient\u00edfics socials i professions realcionades (economistes, polit\u00f2legs, historiadors, periodistes, no diguem ja els tertulians i altres estrelles del nostre star system) som molt dolents fent prediccions. Uns mesos abans de la caiguda del mur de Berl\u00edn ning\u00fa no ho va predir, i podr\u00edem posar molts m\u00e9s exemples que ens haurien de fer ser molt modestos a l\u2019hora de fer prediccions.
\nEl que far\u00e9 doncs \u00e9s explicar com m\u2019agradaria que fos la Catalunya del futur a partir de la seva situaci\u00f3 actual, en el temps limitat de qu\u00e8 disposo (qui vulgui saber m\u00e9s sobre el que penso pot visitar el meu blog Progr\u00e9s Real). Que jo cregui que el que jo desitjo \u00e9s possible i factible no vol dir que tingui cap seguretat sobre la seva realitzaci\u00f3. La hist\u00f2ria est\u00e0 plena de conseq\u00fc\u00e8ncies no desitjades de les decisions humanes, d\u2019incerteses i de factors incontrolables, que s\u2019haurien de tenir en compte si intent\u00e9s convertir el que a mi m\u2019agradaria en un pron\u00f2stic sobre qu\u00e8 passar\u00e0.
\nParlar\u00e9 doncs de la Catalunya que albiro en els meus desitjos, que per mi \u00e9s inseparable del m\u00f3n que albiro, perqu\u00e8 no concebeixo una Catalunya separada del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim. I \u00e9s que el primer que cal dir \u00e9s que els principals problemes que tenim la ciutadania de Catalunya els compartim amb la resta de ciutadans d\u2019Espanya, d\u2019Europa i de tot el m\u00f3n. Aquests problemes s\u00f3n ben coneguts: les desigualtats socials agreujades per les pol\u00edtiques d\u2019austeritat; l\u2019atur i els problemes del mercat laboral; els riscos d\u2019inestabilitat financera i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la darrera crisi financera; els reptes, explotacions i injust\u00edcies associats a les migracions; el canvi clim\u00e0tic; els problemes energ\u00e8tics; la corrupci\u00f3, la crisi de les institucions i de la pol\u00edtica democr\u00e0tica; la segregaci\u00f3 educativa i la qualitat de l\u2019educaci\u00f3; el finan\u00e7ament i gesti\u00f3 de la sanitat p\u00fablica.
\nHo vull reiterar: els problemes que tenim les ciutadanes i els ciutadans catalans s\u00f3n els mateixos problemes que tenen els ciutadans d\u2019Espanya, d\u2019Europa i del m\u00f3n. No podem imaginar una soluci\u00f3 especial per a nosaltres sols.
\nLa majoria d\u2019aquests problemes, els principals problems d\u2019Europa i del m\u00f3n, no es poden solucionar des de l\u2019escala de l\u2019estat-naci\u00f3, d\u2019algun estat-naci\u00f3. L\u2019estat-naci\u00f3 est\u00e0 obsolet: els nous consensos socials s\u2019han de construir a una escala m\u00e9s gran. L\u2019economista franc\u00e8s Thomas Piketty ha explicat en el seu fam\u00f3s recent llibre \u201cEl capital del segle XXI\u201d que vivim una concentraci\u00f3 creixent de la riquesa a nivell global que amena\u00e7a la nostra democr\u00e0cia, i que l\u2019\u00fanica forma de fer-hi front s\u00f3n pol\u00edtiques i institucions que vagin molt m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estat-naci\u00f3 i del concepte de sobirania tal com l\u2019hem conegut fins ara. Ell parla per exemple de bastir institucions democr\u00e0tiques a escala com a m\u00ednim de la zona euro que permetin aprovar un impost progressiu i transnacional sobre la riquesa, que contempli un intercanvi autom\u00e0tic d\u2019informaci\u00f3 banc\u00e0ria i aix\u00ed contrarestar la mobilitat internacional del capital. Les institucions m\u00e9s properes al ciutad\u00e0 seguiran tenint un paper en la soluci\u00f3 de problemes locals, per\u00f2 en els grans problemes nom\u00e9s podran influir-hi en el marc de grans agregats democr\u00e0tics, en el marc de federacions.
\nPiketty ens explica que al m\u00f3n hi ha un frau fiscal organitzat a nivell internacional equivalent probablement al 10% del PIB mundial. Que les grans fortunes estan fugint de qualsevol control democr\u00e0tic i que aviat, si no posem totes les notres energies pol\u00edtiques a evitar-ho, podran comprar pa\u00efsos sencers com avui poden comprar clubs de futbol o mitjans de comunicaci\u00f3. La gran secessi\u00f3 dels nostres dies, la que s\u00ed que est\u00e0 passant davant dels nostres propis ulls, \u00e9s la secessi\u00f3 de les grans fortunes.
\nLes q\u00fcestions referides a l’arquitectura institucional de les nostres societats no s\u00f3n un tema m\u00e9s, separat de les q\u00fcestions que afecten el nostre benestar o la millora de la nostra democr\u00e0cia. S\u00f3n aspectes crucials del nostre benestar i la nostra conviv\u00e8ncia en el segle XXI. \u00c9s per aix\u00f2 que cal donar passos decidits cap a la creaci\u00f3 d’un Estat federal europeu que respecti i reconegui la diversitat dels seus pobles (diversos entre ells i diversos dintre d\u2019ells), per\u00f2 que posi en com\u00fa els nostres recursos per ser rellevants en un m\u00f3n que s’enfronta a reptes tan importants com els esmentats anteriorment: canvi clim\u00e0tic, concentraci\u00f3 creixent de la riquesa que amena\u00e7a la democr\u00e0cia, o inestabilitat financera, entre altres.<\/p>\n

Nom\u00e9s en el marc d\u2019un estat federal europeu podrem fer front als reptes del manteniment del benestar i la millora de la democr\u00e0cia. No hi ha alternatives simples i m\u00e0giques.<\/p>\n

La recepta que Piketty suggereix per corregir la situaci\u00f3 actual \u00e9s un impost progressiu internacional sobre el capital, inicialment a escala europea, que \u00e9s possible en un context institucional de federalisme democr\u00e0tic europeu a partir de la uni\u00f3 pol\u00edtica de la zona euro. Alguns comentaristes han considerat que aquesta part propositiva del treball de Piketty \u00e9s m\u00e9s discutible que la part de diagnosi, una posici\u00f3 que no comparteixo. En realitat hauria de ser a l\u2018inrev\u00e9s. Encara que la diagnosi sigui parcialment borrosa, el que \u00e9s inevitable per la naturalesa de les dades en la q\u00fcesti\u00f3 de la riquesa dels m\u00e9s poderosos (no la mostren volunt\u00e0riament), aix\u00f2 no implica que h\u00e0gim d’esperar per actuar. \u00bfHem d’esperar per actuar en el canvi clim\u00e0tic que hi hagi una certesa absoluta sobre el grau exacte d’escalfament del Planeta? La concentraci\u00f3 creixent del capital i el frau fiscal organitzat a nivell internacional constitueixen una amena\u00e7a per a la democr\u00e0cia, i els vells i potencialment nous estats naci\u00f3 s\u00f3n completament incapa\u00e7os de fer-hi front, per\u00f2 cal comen\u00e7ar a actuar des d\u2019ara mateix.<\/p>\n

\u00c9s necessari reiterar-ho: els estats-naci\u00f3 i els projectes d\u2019estat-naci\u00f3 no tenen cap possibilitat de fer front a l\u2019extensi\u00f3 global de la desigualtat.<\/p>\n

Si no s\u2019avan\u00e7a cap a una Europa federal democr\u00e0tica sense fronteres \u00e9s molt dif\u00edcil avan\u00e7ar en la igualtat i el benestar. \u00c9s encoratjador que la majoria de ciutadans del m\u00f3n que viuen en democr\u00e0cies ho fan en federacions, certament amb modalitats molt diverses. En qu\u00e8 consisteix el federalisme? A grans trets: governs a diferents nivells amb compet\u00e8ncies clares i criteris de finan\u00e7ament transparents que garanteixin l\u2019autogovern i la solidaritat, i que intenten respondre a l\u2019escala \u00f2ptima dels problemes; govern compartit per a q\u00fcestions d\u2019inter\u00e8s compartit; rendici\u00f3 de comptes de cada govern directament amb els ciutadans i no nom\u00e9s rendici\u00f3 de comptes entre governs com passa en les estructures confederals; cultura federal, fraternitat, lleialtat, cooperaci\u00f3, i multiling\u00fcisme en el conjunt de la federaci\u00f3 i no nom\u00e9s a nivell local o de les unitats constituents.
\nEl federalisme s\u2019ha demostrat com l\u2019arquitectura institucional que garanteix millor la pau i la diversitat, i com l\u2019arquitectura institucional que millor s\u2019adapta a les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies d\u2019una economia globalitzada com \u00e9s la que tenim al segle XXI. Espanya i Europa tenen federacions a mig fer, que s\u2019han de completar i perfeccionar. El federalisme no \u00e9s una recepta tancada, no s\u00f3n les taules de la llei, sin\u00f3 que a tot arreu \u00e9s fruit de pactes que admeten flexibilitat i assimetries. Aix\u00ed \u00e9s al Canad\u00e0, els Estats Units, Su\u00efssa, Alemanya, Austr\u00e0lia, l\u2019\u00cdndia i tantes altres realitats.
\nLa idea federal \u00e9s racional i flexible. Per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 una resposta a l\u2019ansietat identit\u00e0ria i sentimental. El federalisme \u00e9s racionalitat per\u00f2 tamb\u00e9 confian\u00e7a, fraternitat, cooperaci\u00f3. \u00c9s, davant de les pulsions nacionalistes rom\u00e0ntiques, un retorn als ideals de la il\u00b7lustraci\u00f3.
\n\u00c9s dif\u00edcil no estar d\u2019acord amb aquestes idees, les idees del federalisme, i de fet costa trobar alg\u00fa que no hi estigui d\u2019acord, o que digui obertament que no hi est\u00e0 d\u2019acord, cosa que seria leg\u00edtim. Una altra cosa \u00e9s que hi hagi gent disposada a morir o a fer grans sacrificis pel federalisme, que per sort o per desgr\u00e0cia no desperta aquestes grans emocions. Costa trobar gent que s\u2019oposi obertament al federalisme, per\u00f2 no \u00e9s impossible: els sobiranistes brit\u00e0nics (no em refereixo ara als escocesos, sin\u00f3 als sobiranistes del Regne Unit, els del sr. Farage) i els sobiranistes francesos expressen obertament el seu rebuig al federalisme. I per cert insisteixen que per frenar el federalisme i la p\u00e8rdua l\u00f3gica de sobirania nacional que estan experimentant, cal fer un refer\u00e8ndum, al qual s\u2019oposen la majoria de partits democr\u00e0tics dels seus pa\u00efsos, preguntant a la poblaci\u00f3 si volen sortir de la Uni\u00f3 Europea. A Catalunya i Espanya no hi ha un rebuig obert al federalisme, encara que els partits nacionalistes l\u2019han vist hist\u00f2ricament amb desconfian\u00e7a. El que se sent a dir aqu\u00ed en canvi de vegades, tant a \u201cBarcelona\u201d com a \u201cMadrid\u201d, \u00e9s que \u00e9s \u201cmassa tard\u201d per al federalisme; o aqu\u00ed se\u2019ns diu que \u201cno hi ha federalistes\u201d m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Ebre, o que no est\u00e0 clar qu\u00e8 vol dir el federalisme. En realitat no \u00e9s massa tard (m\u00e9s de la meitat de ciutadans en democr\u00e0cia viuen en federacions, que per descomptat no s\u2019han construit en dues ni en tres d\u00e8cades), el m\u00f3n est\u00e0 ple de federalistes (altrament, no hi hauria tantes federacions; avui, tota l\u2019esquerra espanyola i les grans forces pol\u00edtiques europees es reclamen federalistes: sociadem\u00f2crates, democratacristians, liberals \u2013com el Sr. Tremosa ha pogut comprovar recentment- i verds) i les solucions federalistes estan for\u00e7a elaborades, com en un llibre que acabem de publicar (i les refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques que s\u2019hi inclouen) titolat \u201cEconomia d\u2019una Espanya plurinacional\u201d. El que passa \u00e9s que oferim solucions en un context on les solucions no interessen a grups importants que hi surten guanyant, aqu\u00ed i all\u00e0, amb l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una soluci\u00f3.
\nLa soluci\u00f3 federal \u00e9s viable. De fet, \u00e9s l\u2019\u00fanica alternativa viable si de deb\u00f2 hi ha la voluntat de superar els grans reptes d\u2019avui a Catalunya, Espanya i Europa.
\nI les solucions m\u00e9s tard o m\u00e9s d\u2019hora hauran d\u2019arribar, i se\u2019m fa dif\u00edcil albirar una soluci\u00f3 que no passi per un aprofundiment de la democr\u00e0cia i la integraci\u00f3 en l\u2019actual Uni\u00f3 Europea, instituci\u00f3 que amb tots els seus defectes avui fa inconcebible una guerra dintre del seu territori, a difer\u00e8ncia del que succeeix en moltes altres parts del m\u00f3n. En pocs anys no hi haur\u00e0 cap estat d\u2019Europa en el G7 de les economies m\u00e9s riques; l\u2019\u00fanica forma de ser rellevants \u00e9s unir-nos m\u00e9s per poder ser efectius en el combat per resoldre els grans problemes que t\u00e9 plantejats la humanitat.
\nEl somni d\u2019una Europa unida \u00e9s un somni jove. Durant la major part de la seva hist\u00f2ria des de la caiguda de l’Imperi Rom\u00e0, el continent europeu va viure en un clima de fragmentaci\u00f3 i enfrontament entre nacions, religions i grups \u00e8tnics. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, per exemple, vam ser tan intel\u00b7ligents que ens vam permetre \u201cel luxe\u201d d\u2019expulsar els \u00e0rabs i els jueus. Aquest clima va culminar en les desgr\u00e0cies del segle XX, des de les guerres mundials fins a la guerra dels Balcans, passant per la Guerra Freda. Aquestes calamitats, fruit entre altres factors de l\u2019odi i el menyspreu cap als que no s\u00f3n \u201cnostres\u201d, deixen en un segon lloc qualsevol benefici te\u00f2ric que es pretengui associar a la fragmentaci\u00f3, com la major compet\u00e8ncia jurisdiccional per innovar en institucions. Fins i tot aquest objectiu es pot aconseguir amb un sistema federal flexible. La Uni\u00f3 Europea respon a un intent de deixar la divisi\u00f3 enrere per sempre, per\u00f2 com tota nova gran estructura democr\u00e0tica \u2013no podria ser d\u2019altra manera- avan\u00e7a lentament i no d\u2019una manera lineal.
\nEls conflictes per q\u00fcestions de nacionalitat o \u00e8tnia en l’Europa no coberta per la UE (com a Ucra\u00efna) corren el risc de degenerar en un panorama semblant al que es viu avui a l’Orient Mitj\u00e0. Si no posem tot el nostre esfor\u00e7 en un progr\u00e9s cap a una Europa federal i democr\u00e0tica sense fronteres, que resisteixi les pulsions sobiranistes dels vells o nous estats i nacions, res no ens garanteix que no tornem a un passat de divisi\u00f3 i confrontaci\u00f3.
\nLes idees del federalisme per a Catalunya, per a Espanya, per a Europa i per al m\u00f3n s\u00f3n inseparables de les idees pacifistes i internacionalistes de persones de diferents ideologies com Jean Jaur\u00e8s, Albert Einstein, Lionel Robbins, Altiero Spinelli, Eugenio Scalfari, o Tony Judt. El federalisme que defensem per Catalunya est\u00e0 associat als moviments de fraternitat dels segles XIX i XX, que avui sabem que no sempre van triomfar, per\u00f2 que van sembrar una llavor que \u00e9s la que ens d\u00f3na esperan\u00e7a. La pau i la federaci\u00f3 s\u00f3n possibles, per\u00f2 no arriben soles. Cal lluitar per elles. Com ho van fer i ho fan (mobilitzant-se o senzillament escrivint) intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics alguns dels quals van donar la vida per aquestes idees (no tots, alguns per sort encara estan ben vius) i el llegat dels quals reivindiquem, com s\u00f3n Claudio Magris, Clara Us\u00f3n, Stephan Zweig, Olof Palme, o Ernest Lluch, per citar-ne nom\u00e9s uns quants.
\nEl federalisme \u00e9s la millor arquitectura institucional per a l\u2019economia del segle XXI. El Financial Times i The Economist s\u2019han pronunciat per una soluci\u00f3 de federalisme assim\u00e8tric per a les relacions de Catalunya amb Espanya i Europa. Les grans fam\u00edlies pol\u00edtiques d\u2019Europa tamb\u00e9 ho han fet. Els verds de Joshka Fisher i de Daniel Cohn-Bendit tamb\u00e9, els verds m\u00e9s nous no ho s\u00e9.
\nQuan proposo una soluci\u00f3 federal no ho faig des d\u2019una posici\u00f3 especulativa i personal. \u00c9s la recepta de les grans fam\u00edlies pol\u00edtiques europees, \u00e9s la proposta de grans personalitats que han ensenyat a Europa el cam\u00ed que havia de fer per no tornar a les calamitats de la nostra hist\u00f2ria comuna.
\nCrec que el federalisme europeista que jo defenso \u00e9s totalment coherent amb un catalanisme de m\u00ednim com\u00fa denominador que pugui ser compartit per tota la societat i que per tant pugui ser fort, amb el catalanisme de persones nascudes fora de Catalunya com Jos\u00e9 Ignacio Urenda, Ramon Fern\u00e1ndez Jurado (noms que potser a alguns no us diuen gran cosa per\u00f2 que als veternas militants del PSC s\u00ed) i Jos\u00e9 Montilla. La majoria de catalans compartim sentiments de catalanitat i espanyolitat en graus diversos; els que no tenim socis comercials a la resta d\u2019Espanya hi tenim parents o amics. La majoria de ciutadans de Catalunya tenim diverses identitats i compartim amb la resta d\u2019Espanya dos idiomes, el castell\u00e0 i el catal\u00e0. Espanya \u00e9s avui un estat descentralitzat per\u00f2 que mant\u00e9 elements d\u2019un estat unitari. Cal avan\u00e7ar decididament cap a completar els elements federals del nostre estat i al mateix temps avan\u00e7ar cap a una Europa m\u00e9s federal que intergovernamental o confederal.
\nEls moviments d\u2019efervesc\u00e8ncia nacionalista serveixen (no sempre intencionadament) per ocultar amb la polseguera dels cavalls altres dimensions dels afers col\u00b7lectius. A Catalunya el mono-tema serveix tamb\u00e9, entre altres conseq\u00fc\u00e8ncies, perqu\u00e8 la coalici\u00f3 governant pr\u00e0cticament no rendeixi comptes a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica dels grav\u00edssims casos de corrupci\u00f3 que l\u2019afecten (cobrament de comissions de Ferrovial, saqueig del Palau, irregularitat de diversos membres de la fam\u00edlia Pujol-Ferrusola, seu embargada, ajuntament de Torredembarra, un diputat imputat per relacions amb la m\u00e0fia russa), i de les dur\u00edssimes, ineficients i injustes retallades pressupost\u00e0ries. A Catalunya el govern ha deixat de governar, de presentar iniciatives legislatives, i el seu portaveu ha passat a ser un comentarista m\u00e9s de l\u2019actualitat pol\u00edtica, que gr\u00e0cies en part a ell no est\u00e0 mai relacionada amb cap iniciativa de la gesti\u00f3 del seu govern. La per a mi escandalosa manipulaci\u00f3 de la tv p\u00fablica catalana \u00e9s un element m\u00e9s de la crisi de les nostres institucions.
\nLa Catalunya que jo albiro, doncs, \u00e9s una Catalunya plenament integrada, amb una posici\u00f3 de lideratge actiu, en una Europa unida federal sense fronteres i molta diversitat institucional per sota del nivel federal, evolucionant des de la situaci\u00f3 actual sense traumes ni ruptures i divisions. Una Europa amb euroregions i lligues d\u2019eurociutats, amb institucions solapades que creuen fronteres per defensar les seves lleng\u00fces minorit\u00e0ries i estrat\u00e8gies alhora per fomentar una llengua franca a l\u2019abast de tothom i no nom\u00e9s d\u2019una \u00e9lite, que ens permeti a tothom formar part d\u2019un nou demos europeu. I una Catalunya amb una gran metr\u00f2poli, Barcelona, que no nom\u00e9s sigui una capital catalana i espanyola i un focus tur\u00edstic amb els seus actius en venda (que \u00e9s el que \u00e9s ara), sin\u00f3 que sigui una gran capital multicultural, multi-\u00e8tnica i cosmopolita d\u2019una Europa unida i d\u2019un mar mediterrani en pau, una capital de la creativivtat, de la innovaci\u00f3 i de la participaci\u00f3. Aquesta \u00e9s en definitiva la Catalunya que jo albiro.<\/p>\n

(Text de les meves paraules inicials a la taula rodona \u201cLa Catalunya que s\u2019albira\u201d de la Universitat Progressista d\u2019Estiu de Catalunya, 2014).<\/p>\n

Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Moltes gr\u00e0cies per la invitaci\u00f3 a parlar a la UPEC. Com que entenc que he estat convidat a t\u00edtol individual parlar\u00e9 a t\u00edtol individual, i per tant no res del que digui ha de comprometre els col\u00b7ectius dels quals formo part, concretament el PSC com a militant de base\u00a0\u00a0i Federalistes d\u2019Esquerres com a membre de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[106,158],"class_list":["post-11396","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-federalisme","tag-frances-trillas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11396"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11396\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11459,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11396\/revisions\/11459"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}