![\"7080.paro-espana-gener-2014\"](\"http:\/\/lamentable.org\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/7080.paro-espana-enero-2014.png\")
<\/a><\/p>\nEvoluci\u00f3 del nombre d’aturats a Espanya<\/p>\n
L’altre gran focus d’exclusi\u00f3 \u00e9s el dels joves, amb taxes d’atur molt superiors a les dels adults, amb el problema afegit que com m\u00e9s triguin a incorporar-se al mercat de treball, m\u00e9s probable \u00e9s que hagin d’acontentar-se amb un lloc de baixa qualificaci\u00f3 i poc sou.\u00a0A la qual cosa s’afegeix el problema de l’encariment de la seva formaci\u00f3, que est\u00e0 creant situacions en qu\u00e8 comencen a generalitzar les not\u00edcies d’estudiants universitaris que passen gana.\u00a0Estic parlant d’un panorama global, a partir de les an\u00e0lisis de l’OIT, que es refereixen a un m\u00f3n en qu\u00e8 la taxa d’atur mitjana \u00e9s del 6 per cent i la dels joves del 13 per cent.\u00a0Per\u00f2 aquestes perspectives haurien d’acomodar-se al cas d’Espanya, on aquestes taxes s\u00f3n del 25 i del 55 per cent.\u00a0Per il\u00b7lustrar la difer\u00e8ncia citar\u00e9 un informe que afirma que a Espanya hi ha 110 aturats per cada oferta de treball que es presenta, en contrast amb la mitjana europea que \u00e9s d’uns 12 per cada oferta.\u00a0Resulta escandalosa la manera com s’han manipulat a Espanya les \u00faltimes dades sobre ocupaci\u00f3, per tal de presentar-los com signes d’un canvi positiu de tend\u00e8ncia.\u00a0Per desenganyar d’aquestes fantasies dels informes de la Comissi\u00f3 Europea insisteixen que l’atur es mantindr\u00e0 en un 24% el 2015.<\/p>\n
Un informe confidencial de Natixis, un banc corporatiu i d’inversi\u00f3 franc\u00e8s, publicat en un butllet\u00ed del 3 d’abril d’aquest any, assegura que la recuperaci\u00f3 dels nivells d’ocupaci\u00f3 a Espanya pot trigar 25 anys.\u00a0I a les xifres de l’atur cal afegir, a m\u00e9s, les que ens indiquen que quatre milions d’aquests aturats no tenen actualment cap prestaci\u00f3 per ajudar-los a sobreviure.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, no cal interpretar una possible recuperaci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 com un retorn a la situaci\u00f3 d’abans de la crisi.\u00a0Cal no deixar-se enganyar per aquest joc tramp\u00f3s de xifres, que ens oculta la realitat de les condicions de treball.\u00a0El m\u00e9s important del cas \u00e9s que les regles del joc han canviat i que les noves regles s\u00f3n aqu\u00ed per mantenir-se.\u00a0En aquest terreny no hi ha recuperaci\u00f3 prevista.\u00a0Cal comptar, per exemple, amb la devaluaci\u00f3 del treball especialitzat.\u00a0Cr\u00e8iem que la tecnologia havia de reempla\u00e7ar el treball dels obrers menys preparats i a augmentar la demanda dels especialitzats i no \u00e9s aix\u00ed, sin\u00f3 que una bona part del treball despla\u00e7at ho \u00e9s en activitats especialitzades, no en les manuals, on els baixos salaris fan menys rendible la introducci\u00f3 de tecnologia.\u00a0Entre els emprats en els supermercats es pot trobar ja a llicenciats universitaris que treballen per sous de mis\u00e8ria.\u00a0Si no canvia completament el context pol\u00edtic cal preveure que persistir\u00e0 la progressiva destrucci\u00f3 de la capacitat negociadora dels sindicats i, amb ella, la degradaci\u00f3 de les condicions de treball (aix\u00f2 que ara s’anomena la “flexibilitzaci\u00f3”) i la continu\u00eftat de els sous baixos.\u00a0Si s’aconsegueix, com pretenen alguns empresaris, flexibilitzar el treball fins reduir-ho tot a contractes de poques hores, o de zero hores, es pot arribar a una situaci\u00f3 que superaria a la de la pr\u00f2pia esclavitud, ja que en aquest nou sistema l’empresari s’estalvia fins i tot la necessitat d’alimentar al treballador.<\/p>\n
La combinaci\u00f3 de manca de treball i descens dels salaris -el Banc d’Espanya va recon\u00e8ixer que de 2010 a 2012 hi va haver un descens acumulat del 5 per cent- est\u00e0 portant a una extensi\u00f3 de la pobresa.\u00a0Un informe de la Fundaci\u00f3 Foessa calcula, a partir de les dades de 2013, que un 60’7% dels aturats fa m\u00e9s d’un any que busquen feina, que hi ha un 10’5% de llars en qu\u00e8 tots els actius estan a l’atur i que tenim unes taxes de pobresa que s’estimen entre 21’6 i el 28%, segons els indicadors que usem per calcular-les.\u00a0Tampoc em sembla que m’hagi d’esfor\u00e7ar per demostrar que s’ha produ\u00eft una caiguda general dels serveis socials que els governs ens proporcionen en terrenys com la salut, l’ensenyament o les pensions, i que d’alguna manera contribueixen a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.\u00a0Amb aix\u00f2 es pret\u00e9n justificar amb el d\u00e8ficit, per\u00f2 John Pilger sost\u00e9 que aix\u00f2 del d\u00e8ficit \u00e9s “un terme c\u00ednic i engany\u00f3s per designar els enormes pagaments de l’estat a bancs tramposos”, que ara es pret\u00e9n que compensin els ciutadans corrents.\u00a0Aix\u00f2 es va dir per a Gran Bretanya per\u00f2 val per a Espanya, on els governs s’han endeutat per cobrir les p\u00e8rdues de bancs i caixes d’estalvi, i segueixen amb la mateixa voluntat de rescatar els fracassos de les grans empreses, com el de les autopistes radials de Madrid -que se’ns est\u00e0 ocultant quants milers de milions ens costar\u00e0- o la indemnitzaci\u00f3 milmillonaria que caldr\u00e0 pagar a l’ACS de Florentino P\u00e9rez pel fiasco de l’operaci\u00f3 Castor, sense oblidar les noves ajudes als bancs, com els 40.000 milions de monetitzaci\u00f3 d’actius fiscals diferits.\u00a0Que hi ha recuperaci\u00f3 pot ser cert;\u00a0per\u00f2 el que no se’ns aclareix \u00e9s qui s’est\u00e0 recuperant, i a costa de qui.<\/p>\n
La Lamentable<\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els qui, basant-se en dades puntuals, celebren la recuperaci\u00f3 que se suposa que estem gaudint, s’obliden generalment d’examinar a qui est\u00e0 afavorint aquest proc\u00e9s. Perqu\u00e8 si hi ha una dada alarmant per al conjunt dels ciutadans d’aquest pa\u00eds \u00e9s el que ens ha ofert l’\u00faltim informe de l’OCDE, que revela que Espanya \u00e9s, amb molta …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[47],"class_list":["post-11394","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-crisi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11394","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11394"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11394\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11395,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11394\/revisions\/11395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11394"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11394"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11394"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"jovesatur\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/jovesatur-300x168.jpg\")
Els qui, basant-se en dades puntuals, celebren la recuperaci\u00f3 que se suposa que estem gaudint, s’obliden generalment d’examinar a qui est\u00e0 afavorint aquest proc\u00e9s. Perqu\u00e8 si hi ha una dada alarmant per al conjunt dels ciutadans d’aquest pa\u00eds \u00e9s el que ens ha ofert l’\u00faltim informe de l’OCDE, que revela que Espanya \u00e9s, amb molta difer\u00e8ncia, el pa\u00eds en qu\u00e8 est\u00e0 augmentant m\u00e9s la desigualtat.\u00a0Quins efectes tindr\u00e0 per als ciutadans espanyols aquest augment de la desigualtat?\u00a0El primer \u00e9s el de l’escassetat i degradaci\u00f3 de les oportunitats de treball.\u00a0L’informe de 2014 de l’Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) sobre l’atur al m\u00f3n ens diu que el nombre d’aturats al m\u00f3n \u00e9s de 202 milions, amb un augment de cinc milions sobre l’any anterior, i que si les condicions actuals persisteixen, la xifra creixer\u00e0 i arribar\u00e0 a ser de m\u00e9s de 215 milions l’any 2018.<\/p>\n