{"id":11385,"date":"2014-07-02T08:37:36","date_gmt":"2014-07-02T06:37:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11385"},"modified":"2014-07-02T10:03:54","modified_gmt":"2014-07-02T08:03:54","slug":"margaret-somers-i-fred-block-el-retorn-de-karl-polanyi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/margaret-somers-i-fred-block-el-retorn-de-karl-polanyi\/","title":{"rendered":"Margaret Somers i Fred Block: El retorn de Karl Polanyi"},"content":{"rendered":"

\"polanyi\"Al llarg del primer mig segle d’hist\u00f2ria de Dissent <\/i>, Karl Polanyi<\/b> gaireb\u00e9 no ha aparegut en les p\u00e0gines de la revista. Per una banda, aix\u00f2 \u00e9s sorprenent, ja que Polanyi<\/b> va ser una pres\u00e8ncia en els cercles socialistes a la ciutat de Nova York des de 1947 fins a mitjans de la d\u00e8cada de 1950, el per\u00edode de gestaci\u00f3 de Dissent<\/i>. Per altra banda, no \u00e9s sorprenent, ja que Polanyi<\/b> va ser un pensador heterodox – fins i tot entre companys socialistes. Amb algunes excepcions importants, s’ha trigat d\u00e8cades a recon\u00e8ixer les extraordin\u00e0ries contribucions te\u00f2riques al pensament socialista que va fer amb la seva obra mestra: \u201cLa gran transformaci\u00f3: els or\u00edgens socials i pol\u00edtics del nostre temps\u201d, publicada per primera vegada el 1944.<\/p>\n

Part de la foscor de Polanyi<\/b> pot atribuir-se a les decisions que va prendre a l\u2019inici de la seva joventut a Budapest. A difer\u00e8ncia dels seus col\u00b7legues hongaresos contemporanis, Georg Luk\u00e1cs i Karl Mannheim en particular, no va comen\u00e7ar en una branca acad\u00e8mica. En canvi va obtenir el t\u00edtol d’advocat i va seguir una carrera pol\u00edtica amb els\u00a0 reformistes progressistes. Des de 1915 fins al 1917 Polanyi<\/b> va servir com a oficial en un regiment de cavalleria de l’ex\u00e8rcit austro-hongar\u00e8s al front rus. Despr\u00e9s de servir com a secretari general del Partit Radical dels Ciutadans, va abandonar Budapest per Viena a l’\u00e8poca de B\u00e9la Kun de la Rep\u00fablica Sovi\u00e8tica. A Viena, Polanyi<\/b> va escriure per al diari financer l\u00edder d’Europa central, el \u00d6sterreichische<\/em> Volkswirt<\/em>, fins que es va veure for\u00e7at a marxar cap a Anglaterra el 1933, on va trobar feina a l’Associaci\u00f3 per a l’Educaci\u00f3 dels Treballadors ensenyant a adults a la nit. Despr\u00e9s va obtenir una posici\u00f3 d\u2019investigador visitant al Bennington College, que estava finan\u00e7at per la Fundaci\u00f3 Rockefeller, a la d\u00e8cada de 1940. Per\u00f2 ja tenia seixanta anys quan va comen\u00e7ar al seu lloc acad\u00e8mic m\u00e9s important: com a professor visitant d’economia a la Universitat de Columbia. Polanyi<\/b> mai va tenir la consolidada posici\u00f3 en el m\u00f3n acad\u00e8mic que va permetre a alguns altres intel\u00b7lectuals refugiats posar les seves idees en \u00e0mplia circulaci\u00f3.<\/p>\n

En les \u00faltimes dues d\u00e8cades, per\u00f2, les coses han canviat dram\u00e0ticament. Karl Polanyi<\/b> ha guanyat el reconeixement tard\u00e0 de tot el m\u00f3n com un dels pensadors m\u00e9s importants del segle XX. \u00c9s invocat regularment tant per acad\u00e8mics i activistes que desafien\u00a0 la globalitzaci\u00f3 sense traves del lliure mercat, i els seus escrits s\u00f3n cada vegada m\u00e9s part del c\u00e0non per als soci\u00f2legs, polit\u00f2legs, historiadors i economistes heterodoxos. El novembre passat l’Atlantic<\/i> invocava Karl Polanyi<\/b>, i no Karl Marx<\/strong>, com el pensador social m\u00e9s rellevant per al mandat moral del Papa Francesc sobre els mals de la desigualtat social i els l\u00edmits dels mercats no regulats – nom\u00e9s un exemple de la fama recent de Polanyi<\/b>. En el nostre llibre, \u201cEl poder del fonamentalisme del mercat: La cr\u00edtica a Karl Polanyi” (Harvard 2014), argumentem que el seu marc te\u00f2ric innovador podria ser fonamental per al projecte de revitalitzaci\u00f3 de la tradici\u00f3 socialista democr\u00e0tica.<\/p>\n

Les idees de Karl Polanyi<\/b> van prendre forma a Viena, a la d\u00e8cada de 1920, en directa oposici\u00f3 a l’ortod\u00f2xia del lliure mercat de Ludwig von Mises<\/strong>, l’avatar contemporani del fonamentalisme de mercat. Tots dos pensadors van estar profundament influenciats per “l\u2019experiment de Viena”, el \u00a0socialisme municipal conduit pels obrers del per\u00edode democr\u00e0tic posterior a la Primera Guerra Mundial. Mentre Polanyi<\/b> va veure en l’experiment el millor que el socialisme havia d’oferir,\u00a0 l’esfor\u00e7 de tota la vida de Von Mises<\/strong> fou tractar de demostrar que el socialisme i la “planificaci\u00f3” eren econ\u00f2micament desastrosos i moralment corruptors.<\/p>\n

Von Mises<\/strong> va tenir poc \u00e8xit en el curt termini, i la majoria dels pensadors de l’esquerra simplement el van tractar com un apologista reaccionari de les grans empreses. Per\u00f2 mig segle despr\u00e9s, el seu estudiant m\u00e9s fam\u00f3s –Friedrich von Hayek<\/strong>– es va convertir en la inspiraci\u00f3 per a Margaret Thatcher<\/strong> i Ronald Reagan<\/strong>, fins convertir el fonamentalisme de mercat i el neoliberalisme en les idees dominants del nostre temps. Afortunadament, Karl Polanyi<\/b> va prendre\u2019s les idees de von Mises<\/strong> seriosament. De fet, el seu llibre \u201cLa gran transformaci\u00f3\u201d \u00e9s una an\u00e0lisi de la naturalesa enormement destructiva i seductora del mercat en la cosmovisi\u00f3 fonamentalista que ha estat tan influent en els tres \u00faltims decennis.<\/p>\n

Des del principi del llibre, Polanyi<\/b> ataca el liberalisme de mercat que anomena la “crua Utopia.” Els conservadors havien desplegat durant molt de temps el qualificatiu “ut\u00f2pic” per desacreditar els moviments de l’esquerra, per\u00f2 Polanyi<\/b> estava decidit a canviar les tornes, mostrant que la visi\u00f3 d’un sistema global de mercat autoregulat era la fantasia ut\u00f2pica real. L’argument central de Polanyi<\/b> \u00e9s que un sistema econ\u00f2mic d’autoregulaci\u00f3 \u00e9s una construcci\u00f3 completament imagin\u00e0ria; com a tal, \u00e9s completament impossible d’aconseguir o mantenir. De la mateixa manera que Marx<\/strong> i Engels<\/strong> havien parlat de “l\u2019extinci\u00f3 de l’Estat”, els liberals de mercat i els llibertaristes imaginaven un m\u00f3n en qu\u00e8 el regne de la pol\u00edtica disminuiria dram\u00e0ticament. Alhora, Polanyi<\/b> reconeixia el perqu\u00e8 aquesta visi\u00f3 de la governan\u00e7a del mercat aut\u00f2nom sense estat era tan seductora. Si la pol\u00edtica est\u00e0 contaminada per una hist\u00f2ria de\u00a0 coerci\u00f3, la idea que la major part de les preguntes importants es resoldrien mitjan\u00e7ant el mecanisme suposadament imparcial i objectiu de selecci\u00f3 impulsat per la compet\u00e8ncia de lliure mercat tenia un gran atractiu.<\/p>\n

La cr\u00edtica de Polanyi<\/b> \u00e9s que aquest recurs no t\u00e9 cap base en la realitat. L’acci\u00f3 del govern no \u00e9s una mena “d\u2019inger\u00e8ncia” en l’esfera aut\u00f2noma de l’activitat econ\u00f2mica; simplement no hi ha economia sense govern. No \u00e9s nom\u00e9s que la societat necessiti carreteres, escoles, un sistema de just\u00edcia i altres b\u00e9ns p\u00fablics que nom\u00e9s el govern pot proporcionar. \u00c9s que tots els assumptes clau en l’economia -terra, treball i diners- nom\u00e9s s\u00f3n creats i sostinguts a trav\u00e9s de l’acci\u00f3 continua dels governs. El sistema d’ocupaci\u00f3, els acords de compra i venda de b\u00e9ns, i les ofertes de diners i el cr\u00e8dit es construeixen social i sostingudament a trav\u00e9s de l’exercici del poder coercitiu del govern.<\/p>\n

En aquest sentit, la ret\u00f2rica del lliure mercat \u00e9s una cortina de fum gegant dissenyada per ocultar la depend\u00e8ncia dels beneficis empresarials de les condicions fixades pel govern. Aix\u00ed, per exemple, les nostres institucions financeres gegants insisteixen que no han de ser objecte de regulacions , mentre que depenen d’un acc\u00e9s continu al cr\u00e8dit barat -a les bones i a les dolentes- de la Reserva Federal. Les nostres empreses farmac\u00e8utiques han resistit amb \u00e8xit els l\u00edmits del govern amb la seva capacitat de fixaci\u00f3 de preus, al mateix temps que confien amb que el govern garanteixi el monopoli a trav\u00e9s del sistema de patents. I, per descomptat, el compliment dels empleats amb les demandes dels seus gerents es mant\u00e9 per la policia, els jutges i una elaborada estructura de normes jur\u00eddiques.<\/p>\n

Polanyi<\/b> porta efectivament el paper del govern i la pol\u00edtica al centre de l’an\u00e0lisi de les economies de mercat. I en fer-ho, obre la possibilitat que sovint enfosquien les altres corrents de pensament a l’esquerra. Si les regulacions s\u00f3n sempre necess\u00e0ries per crear mercats, no cal discutir la regulaci\u00f3 contra la desregulaci\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s aviat quin tipus de regulaci\u00f3 preferim: la destinada a beneficiar la riquesa i el capital o la que beneficia el b\u00e9 p\u00fablic i com\u00fa? De la mateixa manera, ja que els drets o la manca de drets que tenen els empleats en el lloc de treball sempre s\u00f3n definits pel sistema jur\u00eddic, no hem de preguntar-nos si la llei ha d’organitzar el mercat de treball, sin\u00f3 m\u00e9s aviat quin tipus de regles i drets han d\u2019implicar aquestes lleis – aquelles que reconeixen les habilitats i talents dels empleats que fan que les empreses produeixin o les que afavoreixen els ocupadors i els beneficis privats?<\/p>\n

Impl\u00edcitament, Polanyi<\/b> ofereix una alternativa al que considera l’an\u00e0lisi centrada en la propietat del marxisme. La propietat dels mitjans de producci\u00f3 \u00e9s la caracter\u00edstica definit\u00f2ria b\u00e0sica del mode de producci\u00f3 en el marc marxista; les normes legals poden fer algunes modificacions, per\u00f2 nom\u00e9s en els marges. Mentre els actors privats siguin amos dels mitjans de producci\u00f3, qualsevol concessi\u00f3 a la mobilitzaci\u00f3 de la classe obrera li ser\u00e0 presa quan les circumst\u00e0ncies permetin que els posseidors en tinguin la llibertat.<\/p>\n

Polanyi<\/b>, en canvi, insisteix que donat que l’ordre econ\u00f2mic es constitueix a trav\u00e9s de decisions pol\u00edtiques, la pol\u00edtica pot redefinir de manera efectiva el significat de la propietat. Aix\u00ed, per exemple, a Alemanya amb el sistema actual de les relacions laborals que combina la cogesti\u00f3, els comit\u00e8s d’empresa, i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva amb els sindicats, el poder relatiu dels ocupadors i els empleats \u00e9s molt diferent a la d’altres empreses similars als Estats Units. Polanyi<\/b> reconeix que aquests acords legals peri\u00f2dicament es disputaran a mida que alguns empresaris anhelin m\u00e9s poder i autonomia. Per\u00f2 no hi ha res que asseguri que aquestes impugnacions tinguin \u00e8xit. El resultat dependr\u00e0 de quin costat \u00e9s capa\u00e7 de mobilitzar-se de manera m\u00e9s efectiva en l’arena pol\u00edtica.<\/p>\n

Sheri Berman<\/strong>, en el t\u00edtol del seu llibre de 2006, va descriure Polanyi<\/b> com un te\u00f2ric de la “primacia de la pol\u00edtica.” Nom\u00e9s la pol\u00edtica es pot imposar a les prerrogatives de la propietat, tant mitjan\u00e7ant la redefinici\u00f3 del conjunt de drets que els titulars de la propietat exerceixen,\u00a0 com mitjan\u00e7ant l’alteraci\u00f3 de la capacitat de negociaci\u00f3 relativa entre propietaris i no propietaris. Tots sabem aix\u00f2 intu\u00eftivament; per exemple, hi ha algunes comunitats en qu\u00e8 \u00e9s gaireb\u00e9 impossible que un arrendador desallotgi un llogater a causa de la legislaci\u00f3. Per\u00f2 Polanyi<\/b> eleva aquesta percepci\u00f3 quotidiana a una teoria del canvi hist\u00f2ric mitjan\u00e7ant la definici\u00f3 del socialisme com “la tend\u00e8ncia inherent en una civilitzaci\u00f3 industrial a transcendir el mercat autoregulat i\u00a0 subordinar-lo conscientment a una societat democr\u00e0tica<\/em>“.<\/p>\n

Tres punts importants es deriven d’aquesta definici\u00f3 inusual. En primer lloc, Polanyi<\/b> no ens ofereix cap telos<\/em> o punt final predefinit, per a aquest proc\u00e9s. Potser la propietat privada, en \u00faltima inst\u00e0ncia haur\u00e0 de desapar\u00e8ixer i ser reempla\u00e7ada per\u00a0 diverses formes de propietat col\u00b7lectiva, per\u00f2 simplement no ho sabem. En segon lloc, ja que no hi ha fi a la hist\u00f2ria, no hi haur\u00e0 fi a les lluites i els conflictes, i no hi ha cap garantia que els \u00e8xits democr\u00e0tics no es puguin revertir, com ho van ser amb el triomf del feixisme europeu. Finalment, el nucli del projecte socialista \u00e9s ampliar i aprofundir la governabilitat democr\u00e0tica de l’economia; aquesta \u00e9s l’\u00fanica manera d’assegurar-se que els aven\u00e7os democr\u00e0tics no es revertiran.<\/p>\n

Polanyi<\/b> va fer una inequ\u00edvoca defensa del que alguns han ridiculitzat com la “democr\u00e0cia burgesa”- un govern parlamentari i un paquet relacionat de drets pol\u00edtics. Per\u00f2 tamb\u00e9 creia fermament que les mesures per expandir la democr\u00e0cia a trav\u00e9s dels drets pol\u00edtics augmentarien poc sense una base d’igualtat en els drets socials i econ\u00f2mics. Durant la d\u00e8cada de 1920 es va sentir atret cap a la visi\u00f3 de G. D. H. Cole del guild socialism<\/em>, en el qual un parlament elegit compartiria el poder\u00a0 amb els representants dels consells dels treballadors que serien els propietaris i dirigents de les empreses. Cap a la d\u00e8cada de 1940 estava m\u00e9s en sintonia amb les versions \u00e0mplies de la democr\u00e0cia industrial als EUA, en qu\u00e8 els empleats compartissin el poder amb els administradors a trav\u00e9s d’un sistema de negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva que no reconeixia la prerrogativa dels gerents per prendre certes decisions per si mateixos.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 suggereix que la noci\u00f3 de Berman<\/strong> de Polanyi<\/b> com a defensor de la “primacia de la pol\u00edtica<\/em>” no \u00e9s exactament correcte. La pol\u00edtica no \u00e9s simplement el lloc preferent de la tradicional dicotomia entre Estat i mercat. Polanyi<\/b>, per exemple, defensa constantment la pres\u00e8ncia dels mercats regulats en una societat justa. Encara m\u00e9s important, Polanyi<\/b> veu la pol\u00edtica i el govern, com a components del concepte m\u00e9s ampli del social, que tamb\u00e9 inclou a la societat civil, les relacions socials i les pr\u00e0ctiques culturals. Per tant, seria m\u00e9s exacte dir que Polanyi<\/b> \u00e9s un te\u00f2ric de la “primacia del social<\/em>“.<\/p>\n

Com que el m\u00f3n ha canviat notablement des de l’\u00e8poca de Polanyi<\/b>, hem pensar nosaltres mateixos quina forma hauria de tenir la democr\u00e0cia econ\u00f2mica en el segle XXI. La nostra opini\u00f3 \u00e9s que seria una combinaci\u00f3 de democr\u00e0cia en el treball, de reformes que democratitzin el sector financer, i una expansi\u00f3 de la democr\u00e0cia participativa en l’\u00e0mbit local que refor\u00e7aria les solidaritats socials necess\u00e0ries per donar for\u00e7a a les institucions de la societat civil. Els experiments municipals amb els pressupostos participatius, particularment a l\u2019Am\u00e8rica Llatina, indiquen que quan a les persones se’ls d\u00f3na una veu genu\u00efna en la presa de decisions clau, en treuen profit. La democr\u00e0cia expandida a nivell local podria ser l’inici d’un proc\u00e9s a trav\u00e9s del qual es revitalitzarien les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries, i\u00a0 els ciutadans serien m\u00e9s efica\u00e7os en la rendici\u00f3 de comptes dels seus representants.<\/p>\n

Aquesta revitalitzaci\u00f3 \u00e9s una tasca urgent. En el nostre propi pa\u00eds i tamb\u00e9 en molts d’altres, la bretxa entre la classe pol\u00edtica i el “poble” apareix cada vegada m\u00e9s com una bretxa insalvable marcada per l’hostilitat i la desconfian\u00e7a profunda. Polanyi<\/b> sabia molt b\u00e9 que aquest tipus de bretxa s’agreuja en gran mesura per les pol\u00edtiques que ara anomenem de fonamentalisme de mercat. Quan a les persones se’ls diu durant una generaci\u00f3 que el govern no ha de prendre cap decisi\u00f3 que interfereixi en la l\u00f2gica aut\u00f2noma del mercat i quan els mercats internacionals\u00a0 poden dictar les pol\u00edtiques nacionals, \u00e9s inevitable que la gent comenci a perdre la fe en la governabilitat democr\u00e0tica i la seva capacitat per ajudar-los a resoldre els seus problemes.<\/p>\n

Hi ha massa discurs p\u00fablic que accepta i fins i tot propaga la propaganda dretana que una restauraci\u00f3 del creixement econ\u00f2mic requereix austeritat i major respecte a les necessitats de les empreses. La realitat \u00e9s que l’austeritat en general resulta en un comportament de recerca de rendes, amb la conseq\u00fc\u00e8ncia d’un major estancament i crisi en comptes d\u2019inversi\u00f3 productiva. Polanyi<\/b> ens ensenya que els per\u00edodes de prosperitat i augment dels nivells de vida, per contra, van ser un resultat directe dels aven\u00e7os democr\u00e0tics en la pol\u00edtica i la societat civil. La major prosperitat que es recorda a Europa i els Estats Units es va produir durant el per\u00edode socialdem\u00f2crata, durant els anys 1950 i 1960, quan les regulacions dels negocis eren m\u00e9s grans. En definitiva, m\u00e9s democr\u00e0cia i m\u00e9s just\u00edcia econ\u00f2mica s\u00f3n les bases necess\u00e0ries per al cam\u00ed cap al socialisme i una economia m\u00e9s vibrant, pr\u00f2spera i sostenible.<\/p>\n

Dissent Magazine<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al llarg del primer mig segle d’hist\u00f2ria de Dissent , Karl Polanyi gaireb\u00e9 no ha aparegut en les p\u00e0gines de la revista. Per una banda, aix\u00f2 \u00e9s sorprenent, ja que Polanyi va ser una pres\u00e8ncia en els cercles socialistes a la ciutat de Nova York des de 1947 fins a mitjans de la d\u00e8cada de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,7,1],"tags":[],"class_list":["post-11385","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11385"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11385\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11388,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11385\/revisions\/11388"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}