{"id":11370,"date":"2014-06-30T12:31:59","date_gmt":"2014-06-30T10:31:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11370"},"modified":"2014-06-30T12:32:47","modified_gmt":"2014-06-30T10:32:47","slug":"pau-rodriguez-100-anys-descoles-destiu-com-els-mestres-de-rosa-sensat-van-fer-revifar-la-flama","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pau-rodriguez-100-anys-descoles-destiu-com-els-mestres-de-rosa-sensat-van-fer-revifar-la-flama\/","title":{"rendered":"Pau Rodr\u00edguez: 100 anys d\u2019escoles d\u2019estiu, com els mestres de Rosa Sensat van fer revifar la flama"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-11372\" alt=\"rosasensat\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/rosasensat-300x198.jpg\" width=\"300\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/rosasensat-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/rosasensat.jpg 735w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>\u201cEs tractava d\u2019una escola clandestina, que comen\u00e7ava amb quinze alumnes mestres asseguts a l\u2019entorn d\u2019una taula de menjador d\u2019una casa particular, escoltant els ensenyaments i rebent l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una mestra\u00a0<em>d\u2019abans de la guerra<\/em>,\u00a0<strong>Angeleta Ferrer<\/strong>, filla d\u2019una altra mestra desapareguda, Rosa Sensat, a la mem\u00f2ria de la qual es donava el nom a l\u2019experi\u00e8ncia\u201d.\u00a0<strong>Aix\u00ed descrivia la pedagoga Marta Mata el naixement de<\/strong>l\u2019<strong>Escola de Mestres Rosa Sensat<\/strong>, el dia 4 d\u2019octubre de 1965.<\/p>\n<p>Primer van ser uns cursos de tarda, i despr\u00e9s la primera escola d\u2019estiu despr\u00e9s de la bretxa franquista, ja l\u2019any 1966. Una vegada m\u00e9s, igual com va passar a principis de segle, els mestres se sobreposaven al menyspreu que l\u2019Administraci\u00f3 mostrava per la seva tasca i s\u2019organitzaven per satisfer la seva necessitat de formaci\u00f3 permanent, d\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019horitzons pedag\u00f2gics i de cooperaci\u00f3 entre professionals.<\/p>\n<p>Aquest any se celebra el centenari de les escoles d\u2019estiu, impulsades el 1914 per primer cop pel mestre Eladi Homs sota l\u2019empara de la Mancomunitat de Catalunya, i hi ha qui es pot preguntar quina hauria estat la traject\u00f2ria d\u2019aquestes trobades formatives sense la entrada en escena de l\u2019Escola de Mestres Rosa Sensat. Un col\u00b7lectiu de docents decidit a recuperar els aven\u00e7os educatius i pedag\u00f2gics impulsats durant l\u2019\u00e8poca daurada de la Segona Rep\u00fablica i utilitzar-los, anys despr\u00e9s, per transformar una societat entumida per anys de franquisme.<\/p>\n<p>\u201cL\u2019escola d\u2019estiu va ser l\u2019aglutinant de tots els mestres que volien canviar la realitat social i educativa, amb experi\u00e8ncies innovadores; va servir per constatar que no est\u00e0vem sols i que \u00e9rem molts els que anhel\u00e0vem canvis\u201d, recorda Irene Balaguer, ara presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat i llavors una jove estudiant de 18 anys. \u201cVam recuperar la hist\u00f2ria per\u00f2 no nom\u00e9s per fer mem\u00f2ria, sin\u00f3 per avan\u00e7ar\u201d, sentencia.<\/p>\n<p>Certament, en les primeres escoles d\u2019estiu els docents, joves \u00e0vids de renovar-se, van beure de referents pedag\u00f2gics catalans que havien estat bandejats pel franquisme, per\u00f2 alguns dels quals encara estaven en actiu en algunes escoles privades catalanes -Costa Llobera, Talitha, Sant Gregori\u2026- que havien aconseguit mantenir certa qualitat. Referents com Alexandre Gal\u00ed, Artur Martorell o Angeleta Ferrer, que havien viscut i organitzat les primeres escoles d\u2019estiu, van servir de referents als joves mestres.<\/p>\n<p>Marta Mata, impulsora de l\u2019Escola de Mestres Rosa Sensat, tamb\u00e9 va deixar escrit a la revista Perspectiva Escolar, l\u2019any 1985, com va viure la primera trobada: \u201cCent petits fulls multicopiats es reparteixen a m\u00e0 entre mestres coneguts, i el dia de la inauguraci\u00f3, clandestina i tamb\u00e9 a l\u2019empar d\u2019un convent de religioses, apareixen 150 mestres-alumnes de tot Catalunya, les Illes Balears i el Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb el denominador de la llengua catalana i la voluntat de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica\u201d.<\/p>\n<p>Aix\u00ed va ser com 150 mestres reunits al convent de monges filipenses de Barcelona van aconseguir revifar la flama encesa per la Mancomunitat l\u2019any 1914 -qui sap si abans i tot, pels mestres empordanesos de principis de segle-, i permetre que actualment segueixi viva de la m\u00e0 de la Federaci\u00f3 de Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica de Catalunya, en conniv\u00e8ncia amb la Generalitat, que segueix aplegant milers de mestres cada estiu per compartir experi\u00e8ncies arreu del territori.<\/p>\n<h3>Apropar l\u2019escola a la societat, el gran repte<\/h3>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"http:\/\/www.youtube.com\/embed\/0xOOIZh4_lk?feature=oembed\" height=\"465\" width=\"620\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<p>Aquest v\u00eddeo \u00e9s de l\u2019escola d\u2019estiu de l\u2019any 1970, i segons explica, emmarcava els seus eixos principals dins un gran dilema: \u00e9s possible mantenir el lligam entre la tasca pedag\u00f2gica i la tasca social que fan com a ciutadans els mestres? \u201cSi m\u2019hagu\u00e9s de quedar amb una idea d\u2019aquelles primeres trobades, \u00e9s el convenciment que l\u2019escola no acaba a les portes de l\u2019aula o dels claustres, sin\u00f3 que ha de preocupar-se per avan\u00e7ar amb la societat i transformar-la, i a la vegada deixar a la societat que hi entri\u201d, explica Jordi Maduell, mestre jublilat que va participar en les escoles d\u2019estiu desde la segona edici\u00f3.<\/p>\n<p>\u201cNo s\u00e9 si ara passa, per\u00f2 la defensa de que l\u2019escola no ha d\u2019estar a\u00efllada \u00e9s molt important, i la vaig adquirir all\u00e0, on per exemple es va iniciar, l\u2019any 1972, la formaci\u00f3 de pares i mares per a crear les que es coneixen ara com AMPA\u201d, relata Maduell. I afegeix Balaguer: \u201cL\u2019escola d\u2019estiu no estava al marge del context social, tot al contrari, i com a prova hi ha la participaci\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat a l\u2019Assemblea de Catalunya\u201d.<\/p>\n<p>En aquest sentit, tant Balaguer com Maduell destaquen que les escoles d\u2019estiu van ser, als seus inicis, molt m\u00e9s que trobades pedag\u00f2giques. \u201cHi havia un espai de participaci\u00f3 amb certa llibertat, on hi trobaves partits pol\u00edtics, sindicats, m\u00fasics i cantautors\u2026\u201d, rememora Maduell. \u201cAquesta implicaci\u00f3 va crear escola, i salvant les dist\u00e0ncies, organitzacions com el MUCE o Somescola.cat en s\u00f3n hereves\u201d, sentencia.<\/p>\n<p>Per\u00f2, sobretot, si una lluita va acompanyar els primers anys de les renovades escoles d\u2019estiu va ser la de la\u00a0<strong>llengua catalana<\/strong>. Escrivia Marta Mata que \u201cl\u2019Escola Rosa Sensat va abordar el tractament de la llengua a l\u2019escola amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir un bon ensenyament de les lleng\u00fces catalana i castellana per a tothom, l\u2019\u00fas de la llengua catalana com a llengua vehicular de l\u2019ensenyament i de l\u2019educaci\u00f3 a l\u2019escola i d\u2019unitat civil dels fills aut\u00f2ctons i immigrats\u201d.<\/p>\n<h3><strong>Expansi\u00f3 territorial de les escoles<\/strong><\/h3>\n<p>Des 150 mestres que van participar de la primera escola d\u2019estiu, l\u2019any 1966, es calcula que 105 van ser despr\u00e9s professors i organitzadors d\u2019altres trobades d\u2019estiu en altres punts del territori no nom\u00e9s de Catalunya, sin\u00f3 de les Illes i el Pa\u00eds Valenci\u00e0, i incl\u00fas en altres punts de l\u2019Estat espanyol. Docents com Jaume Miret, que ben aviat es van endur l\u2019experi\u00e8ncia a casa seva, en aquest cas a Lleida, on ara d\u00f3na nom a l\u2019escola d\u2019estiu.<\/p>\n<p>\u201cEl gran m\u00e8rit de Rosa Sensat \u00e9s que va descentralitzar les escoles; hi havia voluntat de que a tots els territoris hi hagu\u00e9s escoles d\u2019estiu vinculades als compromisos socials de cada comarca\u201d, exposa Irene Balaguer. Sobretot a partir de la d\u00e8cada dels 70 la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica va anar creant nuclis, moviments que s\u2019estima que van arribar a ser una vintena a tota Catalunya. Va ser una \u00e8poca daurada que va culminar amb la massiva assist\u00e8ncia a l\u2019escola d\u2019estiu de 1977, a Barcelona, on 9.000 mestres es van reunir setmanes despr\u00e9s de les primeres eleccions democr\u00e0tiques desde 1936.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/diarieducacio.cat\/100-anys-descoles-destiu-com-els-mestres-de-rosa-sensat-van-fer-revifar-la-flama\/\" target=\"_blank\">El diari de l&#8217;educaci\u00f3<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u201cEs tractava d\u2019una escola clandestina, que comen\u00e7ava amb quinze alumnes mestres asseguts a l\u2019entorn d\u2019una taula de menjador d\u2019una casa particular, escoltant els ensenyaments i rebent l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una mestra\u00a0d\u2019abans de la guerra,\u00a0Angeleta Ferrer, filla d\u2019una altra mestra desapareguda, Rosa Sensat, a la mem\u00f2ria de la qual es donava el nom a l\u2019experi\u00e8ncia\u201d.\u00a0Aix\u00ed descrivia la pedagoga &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[104],"class_list":["post-11370","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11370","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11370"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11370\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11375,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11370\/revisions\/11375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11370"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11370"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11370"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}