plantejaments i compromisos<\/a> \u00a0de Miquel Iceta a l\u2019hora de presentar la seva candidatura s\u00f3n, en aquest sentit, de bon auguri. Tot all\u00f2 que faci per a convertir-los en fets comptar\u00e0 amb el nostre suport actiu. La bona pol\u00edtica \u00e9s la que uneix.<\/p>\nEls esfor\u00e7os semblen posats ara en passar un any de \u201ctransici\u00f3\u201d fins al proper congr\u00e9s ordinari i intentar afrontar en les millors condicions possibles el repte de les municipals de 2015. No caldria abordar obertament la necessitat de refundar l\u2019espai socialista catal\u00e0? Es possible anar a les eleccions municipals en les condicions actuals?<\/b><\/p>\n
De cara als reptes que planteja l\u2019agenda del proper any, em sembla que caldria concentrar-se m\u00e9s en les solucions que en els problemes. Les solucions s\u00f3n possibles, per\u00f2 no s\u00f3n f\u00e0cils. Cal admetre que, avui, les lamentacions i els pron\u00f2stics pessimistes tenen m\u00e9s \u201cglamour\u201d (i tal vegada estad\u00edsticament m\u00e9s probabilitats). Tamb\u00e9 les f\u00f3rmules m\u00e0giques i l\u2019exhibici\u00f3 dels m\u00e9s nobles i elevats sentiments gaudeixen de gran audi\u00e8ncia. Molts s\u2019hi han apuntat. Rafael Nadal escrivia fa uns dies que \u201cla pol\u00edtica ha deixat de ser la millor plataforma per resoldre problemes i s\u2019ha convertit en una m\u00e0quina de crear-ne o d\u2019accentuar els existents\u201d. Te ra\u00f3.<\/p>\n
El PSC no hauria de col\u00b7laborar a aquest cercle vici\u00f3s, que combina l\u2019immobilisme amb les expectatives i promeses m\u00e9s desmesurades. Usant uns \u00a0termes que popularitz\u00e0 Violeta Parra: el socialisme ha de situar-se en el terreny \u00a0de la \u201csolucion\u00e0tica\u201d i no instal\u00b7lar-se, com altres fan, en el de la \u201cproblem\u00e0tica\u201d. Ha de treballar per a les solucions, per a les passes endavant concretes. Encara que aix\u00f2 generi menys aplaudiments que el recurs a les declaracions sensacionals, a la demag\u00f2gia de les f\u00f3rmules miraculoses, a la desqualificaci\u00f3 i denigraci\u00f3 sistem\u00e0tiques, als permanents esquin\u00e7aments de vestidures.<\/p>\n
Vindr\u00e0 un moment de fatiga popular davant les falses promeses, les expectatives frustrades, les improvisacions, els embolics i les relliscades. Ha de convertir-se en un moment de renovaci\u00f3 democr\u00e0tica i nacional que hem de preparar des d\u2019ara, amb un socialisme a punt, profundament renovat, competent i dialogant. Les eleccions locals en seran un banc de prova. Cal treballar per s\u00f2lides majories\u00a0 d\u2019esquerres a cada vila i ciutat de Catalunya, amb pol\u00edtiques d\u2019entesa responsable que assegurin la governabilitat dels ajuntaments, impedeixin les fragmentacions que fan el joc a la dreta, i posin en marxa nous programes al servei de la majoria social i de Catalunya.<\/p>\n
Existeix el perill de que el PSC es divideixi? Parlar novament de les \u201cdues \u00e0nimes\u201d del PSC implica un frac\u00e0s col\u00b7lectiu?<\/b><\/p>\n
Els intents d\u2019introduir falques per a dividir el socialisme catal\u00e0 no v\u00e9nen d\u2019ara. Fa anys que uns diuen que el PSC s\u2019ha de treure \u201ccomplexos\u201d i esdevenir el PSOE a Catalunya, i que altres ens diuen, pel contrari, que hem de trencar tot lligam. Vaig dir fa anys que aquestes invitacions a triar entre el papa i la mama era trampes interessades, i segueixo pensant el mateix. El PSC ha estat un instrumenta b\u00e0sic i\u00a0 una expressi\u00f3 de la unitat civil de Catalunya, i ho ha de seguir essent m\u00e9s que mai, perqu\u00e8 han aparegut esquerdes que des de la pol\u00edtica s\u2019intenten eixamplar i aprofitar. Hi ha dues \u00e0nimes en el PSC? Potser \u00e9s m\u00e9s exacte parlar de dues ales i constatar l\u2019evid\u00e8ncia que amb una de sola no es vola.<\/p>\n
Qu\u00e8 han de fer en aquests moments els socialistes que no es resignen a deixar de ser-ho? Quines s\u00f3n les tasques m\u00e9s urgents que cal afrontar?<\/b><\/p>\n
Hi ha dues frases fetes en catal\u00e0, que em sembla que no tenen equivalent en altres lleng\u00fces: \u201cEstripar el carnet\u201d i \u201cEns han tornat a fotre\u201d. Les haur\u00edem d\u2019eradicar, si volem avan\u00e7ar. Pel que fa a la primera, la recepta \u00e9s la tenacitat, que ens van ensenyar els qui ens precediren en el combat de la unitat socialista. Pel que fa a la segona (\u201ccada vegada que parlo amb un pol\u00edtic de Madrid tinc la impressi\u00f3 que m\u2019enganya\u201d repetia sovint Jordi Pujol), la resposta rau en la intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica i en un saludable esperit de desconfian\u00e7a davant els qui et prometen\u00a0 la lluna en un cove i en realitat miren d\u2019aixecar-te la camisa.<\/p>\n
Si hi ha una urg\u00e8ncia m\u00e9s urgent que d\u2019altres, \u00e9s el restabliment de la confian\u00e7a en l\u2019espai del socialisme i de les esquerres. La desconfian\u00e7a es genera en un instant, i la confian\u00e7a \u00e9s lenta de construir. Es basa en la for\u00e7a de l\u2019exemple, la coher\u00e8ncia i la integritat, el comprom\u00eds amb la gent, i sobretot amb l\u2019obtenci\u00f3 de resultats concrets, m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules. Tant de bo la nova etapa del PSC abordi amb decisi\u00f3 i intel\u00b7lig\u00e8ncia aquesta tasca urgent de reconstrucci\u00f3 de confian\u00e7a.<\/p>\n
Creus que m\u00e9s enll\u00e0 del \u201cproc\u00e9s\u201d el PSC t\u00e9 avui una proposta per a la societat catalana?<\/b><\/p>\n
Vivim una situaci\u00f3 pol\u00edtica marcada pel joc creuat d\u2019imprecacions i refutacions permanents, sobretot en el terreny de la relaci\u00f3 Catalunya \u2013 Espanya. Els uns diuen que \u201cEspa\u00f1a se rompe\u201d i els altres que \u201cest\u00e0 en joc el pa\u00eds\u201d. Aquest doble discurs de la por t\u00e9 pretensions electorals \u201cplebiscit\u00e0ries\u201d. Atenci\u00f3: no sols a Catalunya; no principalment a Catalunya. On es busquen m\u00e9s \u00e0vidament unes eleccions plebiscit\u00e0ries \u00e9s a Espanya, en nom de la \u201cunidad nacional\u201d i contra l\u2019amena\u00e7a \u201csecessionista\u201d. El PP sap perfectament que \u00e9s el seu recurs principal per a mantenir-se en el govern de Madrid.<\/p>\n
Aparentment, als uns i als altres, l\u2019afirmaci\u00f3 permanent i a ultran\u00e7a de les respectives identitats els omple d\u2019elevades emocions. Hi ha inquisidors patri\u00f2tics a banda i banda, d\u2019un fariseisme bastant repel\u00b7lent, perqu\u00e8 en realitat hi ha un c\u00e0lcul, un doble c\u00e0lcul que es complementa i es retroalimenta rec\u00edprocament. Als uns i als altres els interessa fomentar els sentiments d\u2019incompatibilitat exasperada, amb tot el seu seguici de restriccions mentals. Tot aix\u00f2 faria riure si no fos tan preocupant.<\/p>\n
Sortir d\u2019aquest cercle vici\u00f3s no ser\u00e0 f\u00e0cil. Exigeix, en primer lloc, denunciar els elements d\u2019impostura i irresponsabilitat de la dreta espanyola que juga la carta de l\u2019immobilisme i del nacionalisme d\u2019Estat. Significa, en segon lloc, aplaudir el fet formidable d\u2019una generaci\u00f3 que a Catalunya est\u00e0 mobilitzada per la llibertat, la just\u00edcia social, la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. Ens hi sentim substancialment units, d\u2019acord amb la nostra hist\u00f2ria i els nostres valors. En tercer lloc, tots els qui hem defensat el projecte d\u2019una Espanya plurinacional i fraternal (en la l\u00ednia de Joan Sales o Josep Pallach, entre tants d\u2019altres), ens sentim bastant frustrats, i sabem que hi ha una gran quantitat de bona gent a Espanya que reacciona, davant la hip\u00f2tesi d\u2019una separaci\u00f3 de Catalunya, com si es tract\u00e9s d\u2019una blasf\u00e8mia. Per a entendre\u2019ns: Com hauria reaccionat el president de la Rep\u00fablica Alcal\u00e0 Zamora el 1931 davant una llei de matrimoni gai? Estem en el terreny dels sentiments m\u00e9s essencials, de les pautes culturals m\u00e9s profundes. All\u00f2 que per a uns \u00e9s veritat revelada\u00a0 pels altres \u00e9s anatema, i viceversa. Caldr\u00e0 una modernitzaci\u00f3 que es far\u00e0 de pressa en termes hist\u00f2rics, per\u00f2 que requerir\u00e0 el seu temps pol\u00edtic.<\/p>\n
Quina sortida t\u00e9 aquesta situaci\u00f3? Em sembla que ning\u00fa no ho sap, malgrat l\u2019ostentosa seguretat que exhibeixen uns i altres. Una cosa \u00e9s clara: no volem una Catalunya submisa ni sotmesa. Una cosa \u00e9s plausible: s\u00f3n les formes del federalisme plurinacional, a Espanya i a Europa, les que ofereixen la sortida m\u00e9s viable i menys traum\u00e0tica. Una altra cosa \u00e9s molt probable: som davant d\u2019un escenari llarg, un cicle electoral 2015-2016, en el que s\u2019imposaran finalment unes evolucions que no \u00e9s possible preveure, en funci\u00f3 de la correlaci\u00f3 de forces.<\/p>\n
En aquest escenari, els socialistes hem de disposar d\u2019un vaixell ben equipat i ben dirigit per una llarga travessia en aig\u00fces agitades. El PSC, ha escrit Iceta presentant la seva candidatura, ha de ser \u201cun partit al servei de Catalunya i dels anhels de just\u00edcia social\u201d, amb el \u201cnord de la igualtat\u201d.<\/p>\n
\u201cSom una naci\u00f3. I la volem justa perqu\u00e8 sigui veritablement lliure\u201d conclou Iceta. Jo no podria estar-hi m\u00e9s d\u2019acord. Hem de trobar el cam\u00ed que permeti fer passes endavant concretes, per la llibertat de Catalunya i per la igualtat a Catalunya, per una solidaritat efectiva entre els ciutadans i ciutadanes i entre els pobles. Obtenint resultats positius concrets, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019enganyosa facilitat de les grans f\u00f3rmules m\u00e0giques, de les aparents seguretats rotundes, de les promeses demag\u00f2giques. Amb la tenacitat i la determinaci\u00f3 d\u2019un llarg combat socialista al que ens mantenim fidels.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dret a decidir, crisi de la socialdemocr\u00e0cia, relacions amb el PSOE, esgotament del sistema de funcionament del partit… Quins creus que s\u00f3n els elements principals que han contribu\u00eft a generar la crisi sense precedents que pateix el PSC? El PSC t\u00e9 problemes greus. Fa front a una situaci\u00f3 dif\u00edcil i complicada, internament i externament. Una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[82,24],"class_list":["post-11358","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general","tag-psc","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11358"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11358\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11461,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11358\/revisions\/11461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"rojuny2011\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/rojuny2011.jpg\")
Dret a decidir, crisi de la socialdemocr\u00e0cia, relacions amb el PSOE, esgotament del sistema de funcionament del partit… Quins creus que s\u00f3n els elements principals que han contribu\u00eft a generar la crisi sense precedents que pateix el PSC?<\/b><\/p>\n