![\"pobresainfantil\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/pobresainfantil-300x168.jpg\")
La crisi, i les mesures aplicades pels governs, s\u2019est\u00e0 portant per endavant masses coses i massa gent. Hi ha dues not\u00edcies d\u2019aquests darrers dies que caldria relacionar: la reforma fiscal i les xifres de pobresa infantil.<\/p>\nLa crisi, i les mesures aplicades pels governs, s\u2019est\u00e0 portant per endavant masses coses i massa gent. Hi ha dues not\u00edcies d\u2019aquests darrers dies que caldria relacionar: la reforma fiscal i les xifres de pobresa infantil.<\/p>\n
L\u2019informe d\u2019Unicef torna a encendre totes les alarmes sobre pobresa infantil a Espanya, com ja ho va fer l\u2019informe de C\u00e0rites al mar\u00e7 passat. Els infants s\u00f3n les principals v\u00edctimes de la crisis, perqu\u00e8 pateixen la desprotecci\u00f3 econ\u00f2mica com a conseq\u00fc\u00e8ncies de la precarietat laboral o de l\u2019atur dels pares, els desnonaments, i la reducci\u00f3 de les pol\u00edtiques socials i educatives. Espanya \u00e9s el pa\u00eds europeu que menys inverteix en pol\u00edtiques de protecci\u00f3 i d\u2019inf\u00e0ncia. Una societat amb el 27% d\u2019infants en la pobresa \u00e9s una societat sense futur. Hauria de ser una dada suficient per replantejar de dalt a baix totes les \u201cmesures\u201d per \u201csalvar\u201d l\u2019economia, i q\u00fcestionar el dogmatisme de les pol\u00edtiques d\u2019austeritat. Una dada per mesurar tamb\u00e9 fins a quin punt la gesti\u00f3 de la crisi \u00e9s un canvi de model social.<\/p>\n
Els governs actuals, tant el PP com CIU, fan c\u00e0lculs que per mi s\u00f3n erronis. Perqu\u00e8 aquestes xifres s\u00f3n insostenibles en termes de just\u00edcia social i valors democr\u00e0tics. Per\u00f2 tamb\u00e9 en termes econ\u00f2mics. La pobresa infantil d\u2019avui \u00e9s una manca de capital hum\u00e0, per avui i per al futur. Perqu\u00e8 no es pot progressar si el progr\u00e9s no \u00e9s col.lectiu. Perqu\u00e8 no en sortirem de la crisi si no \u00e9s combatent la desigualtat, perqu\u00e8 la desigualtat ens fa m\u00e9s vulnerables, a tothom com a col.lectiu.<\/p>\n
I vaig a l\u2019altra not\u00edcia que per mi s\u00ed t\u00e9 relaci\u00f3. A qui s\u2019adre\u00e7a el Govern Espanyol quan diu que la ra\u00f3 de la reforma fiscal \u00e9s per tornar als espanyols l\u2019esfor\u00e7 que han fet? De veritat que ho trobo d\u2019una gran falta de consideraci\u00f3 vers els ciutadans i especialment pels treballadors i treballadores. Les mesures de la reforma fiscal les van explicant per cap\u00edtols i amb eufemismes, no fos el cas. Tot un entrellat que caldr\u00e0 veure tota la lletra petita. Per\u00f2 d\u2019entrada \u00e9s una reforma que pot engrandir encara m\u00e9s la dist\u00e0ncia social, amb mesures com la cotitzaci\u00f3 dels acomiadaments o la supressi\u00f3 de la deducci\u00f3 pel lloguer de la vivenda, o una major rebaixa de l\u2019IRPF per les rendes m\u00e9s altres. Mentrestant la bretxa entre les rendes de capital i les rendes del treball continuen sent una gran assignatura pendent, aix\u00ed com la lluita contra el frau fiscal, que \u00e9s una veritable sangria.<\/p>\n
Una reforma fiscal seria necess\u00e0ria i justificada, per\u00f2 per combatre el principal problema que t\u00e9 el pa\u00eds en aquests moments, i que \u00e9s l\u2019augment alarmant de la desigualtat social que no para de cr\u00e9ixer. Aix\u00f2 \u00e9s el que caldria \u201cretornar\u201d a la ciutadania i als infants, i no caramels electoralistes.<\/p>\n