{"id":11338,"date":"2014-06-25T09:27:29","date_gmt":"2014-06-25T07:27:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11338"},"modified":"2014-06-25T09:28:20","modified_gmt":"2014-06-25T07:28:20","slug":"antoni-puigverd-tarradellas-que-hi-diria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-tarradellas-que-hi-diria\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Tarradellas, qu\u00e8 hi diria?"},"content":{"rendered":"

\"suarez-taradellas\"Catalunya emergia de les primeres eleccions del 1977 amb un mapa pol\u00edtic ben diferent del de la resta d’Espanya. Descomptada la viol\u00e8ncia d’ETA, Catalunya ja era aleshores “el problema”; com sempre. Josep Tarradellas<\/strong> i Adolfo<\/strong> Su\u00e1rez<\/strong> es necessitaven l’un a l’altre. Tarradellas<\/strong> havia de dur el llarg exili de la Generalitat a port; i Su\u00e1rez<\/strong> no podia tenir Catalunya en contra: altrament, perillava la reforma democr\u00e0tica. Tarradellas<\/strong> va volar a Madrid des de l’exili. L’entrevista amb Su\u00e1rez<\/strong> va anar malament; per\u00f2 Tarradellas<\/strong> va dir als periodistes que tot anava per bon cam\u00ed. Aquelles declaracions de Tarradellas<\/strong> van transformar una situaci\u00f3 molt negativa en positiva. Gr\u00e0cies a aquell gest, i a l’efecte sorpresa conseg\u00fcent, Tarradellas<\/strong> es va apropiar de les expectatives que havia generat la trobada. El que va venir despr\u00e9s \u00e9s hist\u00f2ria: la Generalitat s’incardinava a l’Estat com una realitat anterior a la Constituci\u00f3, tot connectant la legalitat republicana a la democr\u00e0cia que naixia de la reforma del franquisme.<\/p>\n

He pensat aquests dies en aquella intervenci\u00f3 genial de Tarradellas<\/strong> que va canviar la hist\u00f2ria. I em pregunto qu\u00e8 hauria passat dijous, sortint de l’acte de proclamaci\u00f3 del nou Rei, si en comptes d’Artur Mas<\/strong>, el president de Catalunya hagu\u00e9s estat Josep Tarradellas<\/strong>. Imagino Tarradellas<\/strong> aplaudint el discurs del nou Rei, per b\u00e9 que, internament, decebut per l’abs\u00e8ncia del terme “nacionalitat”. I l’imagino desconcertant a tothom, just despr\u00e9s de la sessi\u00f3, aprofitant a favor seu tota l’energia positiva acumulada per Felip VI. I afirmant: “La disposici\u00f3 del nou Rei \u00e9s magn\u00edfica i les seves refer\u00e8ncies a la diversitat espanyola s\u00f3n una invitaci\u00f3 clara a la necessitat de trobar un espai singular per a Catalunya. Estic disposat a negociar aquest espai amb Rajoy<\/strong>, si \u00e9s que el president espanyol se sent concernit pel temps nou que inaugura el Rei”. Per sorpresa, hauria marcat la nova agenda pol\u00edtica tot interpretant de manera irreversible el primer discurs del Rei.<\/p>\n

Certament, la sortida d’aquest meu Tarradellas<\/strong> de fantasia hauria estat err\u00f2nia, si es tracta d’anar al xoc, afavorint la l\u00ednia d’ERC<\/strong>, o b\u00e9 de for\u00e7ar eleccions anticipades (que, tal com han anat les europees, no se sap com sortiran). Per\u00f2 no hauria estat tan desencertada, si l’objectiu fos sortir del pou i trobar la manera de positivar, aprofitant l’aparici\u00f3 de Felip VI, l’exig\u00e8ncia de canvi que la major part de la societat catalana reclama a les institucions espanyoles.<\/p>\n

El fatalisme (o tot o res) impregna la part m\u00e9s mobilitzada de la societat catalana. Tarradellas<\/strong> no l’hauria pas avalat. No, almenys, sense haver explorat altres recursos, com ara l’anticipaci\u00f3, la sorpresa i la capacitat d’apropiar-se de la for\u00e7a del contrari, aprofitant el temps nou de Felip VI. Mas<\/strong> cada dia t\u00e9 m\u00e9s perfil de v\u00edctima. I s’hi posa b\u00e9, tristament b\u00e9. Es diu que no t\u00e9 cap m\u00e9s sortida. Per\u00f2 el fet \u00e9s que la setmana passada va deixar escapar una gran possibilitat de fer pol\u00edtica. Es va quedar quiet. Com Rajoy<\/strong>. Esperen que la pol\u00edtica la facin els altres.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya emergia de les primeres eleccions del 1977 amb un mapa pol\u00edtic ben diferent del de la resta d’Espanya. Descomptada la viol\u00e8ncia d’ETA, Catalunya ja era aleshores “el problema”; com sempre. Josep Tarradellas i Adolfo Su\u00e1rez es necessitaven l’un a l’altre. Tarradellas havia de dur el llarg exili de la Generalitat a port; i Su\u00e1rez …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-11338","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11338"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11338\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11340,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11338\/revisions\/11340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}