{"id":11329,"date":"2014-06-22T10:36:04","date_gmt":"2014-06-22T08:36:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11329"},"modified":"2014-06-22T10:59:41","modified_gmt":"2014-06-22T08:59:41","slug":"milagros-perez-oliva-desconnectats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-desconnectats\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: (Des)connectats"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft  wp-image-11330\" alt=\"iphone\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/iphone.jpg\" width=\"348\" height=\"216\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/iphone.jpg 580w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/iphone-300x186.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 348px) 100vw, 348px\" \/>Els vagons del metro o del tren sempre han estat llocs propicis a l&#8217;abstracci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 ara, semblen combois plens de de gent hipnotitzada.La major part dels passatgers estan absorts davant d&#8217;una pantalla lluminosa, ja sigui el tel\u00e8fon, la tauleta o\u00a0<em>l&#8217;e-book.<\/em>\u00a0La difer\u00e8ncia respecte de fa tot just uns anys no \u00e9s nom\u00e9s que s&#8217;hagi substitu\u00eft el paper per un suport digital.\u00a0El que ha canviat \u00e9s que, a trav\u00e9s d&#8217;aquests artefactes, podem estar permanentment connectats.\u00a0La connexi\u00f3 s&#8217;ha convertit en una necessitat perempt\u00f2ria, fins a l&#8217;extrem que si oblidem el tel\u00e8fon m\u00f2bil, tenim una sensaci\u00f3, no importa on estiguem, d&#8217;a\u00efllament i incomunicaci\u00f3.\u00a0Ens sentim inquiets i estranyament vulnerables.<\/p>\n<p>Les noves tecnologies han canviat les nostres vides tant com estan canviant l&#8217;entorn econ\u00f2mic i cultural.\u00a0S&#8217;ha dit moltes vegades que la informaci\u00f3 \u00e9s poder.\u00a0Mai ha estat tan evident com ara.\u00a0La revoluci\u00f3 de les tecnologies de la comunicaci\u00f3 ha creat un sistema que garanteix la difusi\u00f3 instant\u00e0nia d&#8217;ingents quantitats d&#8217;informaci\u00f3 a un cost molt redu\u00eft en comparaci\u00f3 amb el model anterior.\u00a0Es produeix tal quantitat d&#8217;informaci\u00f3 que resulta impossible assimilar ni tan sols una petita part del que se&#8217;ns ofereix i ens pot arribar a interessar.<\/p>\n<p>Tenir tota aquesta informaci\u00f3 a l&#8217;abast d&#8217;un\u00a0<em>clic<\/em>\u00a0ens d\u00f3na la falsa impressi\u00f3 que estem molt ben informats.\u00a0Per\u00f2 informaci\u00f3 no significa coneixement.\u00a0\u00c9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per\u00f2 no suficient.\u00a0De fet, per assolir un bon coneixement a partir de les moltes possibilitats que ens ofereix la Xarxa cal tenir un alt nivell de coneixements previs.\u00a0Per saber quins llocs s\u00f3n fiables i quines not\u00edcies mereixen cr\u00e8dit, i interpretar-les correctament d&#8217;acord amb el context, cal tenir elements previs de valoraci\u00f3 que nom\u00e9s s&#8217;adquireixen amb l&#8217;educaci\u00f3.<\/p>\n<p>Una de les paradoxes del nostre temps \u00e9s que mai hav\u00edem tingut tanta informaci\u00f3 al nostre abast, i no obstant aix\u00f2, mai havia estat tan complicat arribar a fer-se una idea del que realment passa.\u00a0Perqu\u00e8 el m\u00f3n \u00e9s complex.\u00a0I perqu\u00e8 l&#8217;exc\u00e9s d&#8217;informaci\u00f3 ho complica encara m\u00e9s. Forma part de l&#8217;experi\u00e8ncia quotidiana de molta gent sentir-se angoixat i sobrepassat per esdeveniments que condicionen la nostra vida d&#8217;una manera de vegades radical i imprevista, i que no obstant aix\u00f2 no acabem de comprendre i molt menys controlar.<\/p>\n<p>La crisi econ\u00f2mica \u00e9s un bon exemple.\u00a0S&#8217;han publicat milions d&#8217;articles sobre el tema, la informaci\u00f3 hi \u00e9s, disponible per a qualsevol.\u00a0I no obstant aix\u00f2, molta gent no t\u00e9 una idea clara ni de les seves causes ni de l&#8217;abast dels seus efectes.\u00a0El m\u00f3n s&#8217;assembla cada vegada m\u00e9s a una selva en la qual no sabem com moure&#8217;ns.\u00a0Sabem el que ens passa, per\u00f2 molt poc de per qu\u00e8 ens passa, i menys encara com evitar que ens passi.<\/p>\n<p>La q\u00fcesti\u00f3 adquireix especial transcend\u00e8ncia en aquest moment de transici\u00f3 d&#8217;un model de societat, l&#8217;industrial, a un altre que encara no est\u00e0 del tot definit, per\u00f2 l&#8217;element diferencial \u00e9s l&#8217;increment de les desigualtats.\u00a0Els mecanismes d&#8217;inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 social sempre han tingut a veure amb l&#8217;acc\u00e9s a la informaci\u00f3 i el domini de les tecnologies. En la societat que emergeix de la tercera revoluci\u00f3 industrial, les difer\u00e8ncies socials no es mesuraran tant en termes de capacitat econ\u00f2mica com d&#8217;acc\u00e9s al coneixement.\u00a0En termes de connexi\u00f3 o desconnexi\u00f3.<\/p>\n<p>Si quedem desconnectats -per una crisi personal, un trastorn mental, una incapacitat transit\u00f2ria- o es trenca algun dels vincles que ens ancoren en la vida social -els estudis, la feina, l&#8217;habitatge- el cam\u00ed a l&#8217;exclusi\u00f3 pot ser molt curt , com hem vist en aquesta crisi.\u00a0Gent que fa molt poc es considerava culta i benestant, est\u00e0\u00a0 ara en l&#8217;atur i ha de rec\u00f3rrer al banc d&#8217;aliments.\u00a0Ning\u00fa sembla fora de perill d&#8217;un canvi de sort.<\/p>\n<p>En aquest context d&#8217;incertesa, l&#8217;educaci\u00f3 emergeix, m\u00e9s que mai, com un element crucial.\u00a0Per\u00f2 no una educaci\u00f3 acotada al primer ter\u00e7 de la vida i entesa com un sistema d&#8217;acumulaci\u00f3 de coneixements per a un futur productiu, sin\u00f3 una educaci\u00f3 permanent i al llarg de tota la vida, que ens permeti adaptar-nos a un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s complex i accelerat.\u00a0Es tracta d&#8217;aprendre a aprendre.\u00a0I d&#8217;aprendre a utilitzar el que hem apr\u00e8s.<\/p>\n<p>La necessitat est\u00e0 ja aqu\u00ed per\u00f2 no tenim estructures p\u00fabliques que garanteixin aquest model d&#8217;educaci\u00f3 al llarg de la vida.\u00a0De manera que la seva satisfacci\u00f3 queda en mans del mercat i ja sabem que el binomi\u00a0<em>coneixement\/mercat<\/em>\u00a0tendeix a l&#8217;elitisme, a la segregaci\u00f3 social.\u00a0El qui pot pagar-se el reciclatge, prospera.\u00a0Qui no, retrocedeix.\u00a0Necessitem estructures que facilitin l&#8217;acc\u00e9s p\u00fablic al coneixement al llarg de la vida. Per\u00f2 no a un coneixement qualsevol, sin\u00f3 a un coneixement relacional, basat en la realitat canviant, que ens permeti captar el context i interactuar amb ell.\u00a0El coneixement necessari per seguir connectats i exercir una ciutadania cr\u00edtica, responsable i compromesa.<\/p>\n<p>Aquesta reflexi\u00f3 sorgeix al fil d&#8217;una iniciativa que m&#8217;ha semblat molt interessant perqu\u00e8 camina en aquesta direcci\u00f3: la creaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Biblioteca Social, promoguda per Adela Al\u00f3s, que t\u00e9 per objectiu &#8220;contribuir a compensar els desequilibris socials recolzant projectes de les biblioteques p\u00fabliques dirigits als sectors m\u00e9s vulnerables de la societat&#8221;.\u00a0De nou la ciutadania, posant el seu granet de sorra.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/06\/21\/catalunya\/1403378235_834678.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els vagons del metro o del tren sempre han estat llocs propicis a l&#8217;abstracci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 ara, semblen combois plens de de gent hipnotitzada.La major part dels passatgers estan absorts davant d&#8217;una pantalla lluminosa, ja sigui el tel\u00e8fon, la tauleta o\u00a0l&#8217;e-book.\u00a0La difer\u00e8ncia respecte de fa tot just uns anys no \u00e9s nom\u00e9s que s&#8217;hagi substitu\u00eft el paper &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11329","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11329","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11329"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11329\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11332,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11329\/revisions\/11332"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11329"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11329"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11329"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}