{"id":11327,"date":"2014-06-21T10:20:33","date_gmt":"2014-06-21T08:20:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11327"},"modified":"2014-06-21T10:20:33","modified_gmt":"2014-06-21T08:20:33","slug":"francesc-trillas-idees-forca-del-llibre-economia-duna-espanya-plurinacional-raons-federals-cap-una-europa-sense-fronteres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-idees-forca-del-llibre-economia-duna-espanya-plurinacional-raons-federals-cap-una-europa-sense-fronteres\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Idees for\u00e7a del llibre &#8220;Economia d&#8217;una Espanya Plurinacional: raons federals cap una Europa sense fronteres&#8221;."},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft  wp-image-561\" alt=\"bitllets\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/bitllets.jpg\" width=\"210\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/bitllets.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/bitllets-279x300.jpg 279w\" sizes=\"auto, (max-width: 210px) 100vw, 210px\" \/>El proper dimecres 25 de juny a les 19h\u00a0<a href=\"http:\/\/federalistesdesquerres.org\/2014\/06\/presentacio-del-llibre-economia-duna-espanya-plurinacional-raons-federals-cap-a-una-europa-sense-fronteres\/\">presentem a Barcelona<\/a>\u00a0(a la Casa Elizalde, en pres\u00e8ncia de Ram\u00f3n J\u00e1uregui, Andreu Miss\u00e9 i Ferran Sancho) el llibre sobre economia i federalisme, coordinat per mi i amb textos tamb\u00e9 de Josep M. Vegara, Antoni Zabalza, Montse Colldeforns i Maria Ant\u00f2nia Mon\u00e9s.Aquestes s\u00f3n algunes de les idees for\u00e7a del llibre.<\/p>\n<div><b>-El federalisme constitueix la millor arquitectura institucional per a l\u2019economia del segle XXI<\/b>. L\u2019estat-naci\u00f3 tal com l\u2019hem ent\u00e8s fins ara \u00e9s una instituci\u00f3 en declivi des del punt de vista econ\u00f2mic i social: la majoria de les societats s\u00f3n plurals i diverses\u00a0\u00a0i vivim en un m\u00f3n interconnectat que es planteja enormes desafiaments globals. El federalisme, que t\u00e9 fortes arrels a Catalunya i Espanya, forneix uns exemples (grans agregacions democr\u00e0tiques com Canad\u00e0, Estats Units, Austr\u00e0lia, \u00cdndia, Alemanya, Su\u00efssa, i Espanya i la UE s\u00f3n federacions en construcci\u00f3) i uns principis de refer\u00e8ncia flexibles que permeten fer compatible la diversitat i la democr\u00e0cia: la majoria de ciutadans del m\u00f3n que viuen en democr\u00e0cia ho fan en federacions.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-Els consensos socials del segle XXI s\u2019han de construir a una escala que superi l\u2019Estat-naci\u00f3<\/b>, en el cas europeu al voltant de la Uni\u00f3 Europea, que avui est\u00e0 sotmesa a fortes pressions sobiranistes i de replegament nacionalista i identitari, en un moment en qu\u00e8 la uni\u00f3 \u00e9s m\u00e9s possible i necess\u00e0ria que mai, especiament en la zona euro. La uni\u00f3 monet\u00e0ria \u00e9s inestable si no va acompanyada d\u2019una uni\u00f3 fiscal, una uni\u00f3 banc\u00e0ria i una uni\u00f3 pol\u00edtica. L\u2019alternativa s\u00f3n mercats desregulats o protegits on les jurisdiccions competeixen per atraure factors productius reduint impostos i est\u00e0ndards regulatoris. El consensos socials de les democr\u00e0cies que es van desenvolupar al segle XX es constru\u00efen al voltant dels estats-naci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 ja no \u00e9s viable donada l\u2019economia globalitzada i la mobilitat del capital.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-Els mercats han de ser governats i ho han de ser en l\u2019escala \u00f2ptima<\/b>: els mercats avui s\u00f3n internacionals i fluids, no sempre tenen fronteres precises, per\u00f2 el que \u00e9s segur \u00e9s que no s\u2019esgoten en els l\u00edmits de cadascuna de les velles nacions petites o grans d\u2019Europa: els poders p\u00fablics que han d\u2019acompanyar els mercats a Europa han de ser cada vegada m\u00e9s els poders democr\u00e0tics d\u2019una uni\u00f3 m\u00e9s estreta, i per sota d\u2019ella els estats han de perdre sobirania i hi ha d\u2019haver una forta riquesa i innovaci\u00f3 institucional sense trencar la conviv\u00e8ncia ni la legalitat democr\u00e1tica.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-No es poden resumir els beneficis del federalisme a Catalunya, Espanya i Europa en un n\u00famero<\/b>, ni els beneficis o perjudicis de crear un nou estat de la mateixa forma (els que fan aquest exercici mostren un gran coratge, per\u00f2 els seus resultats s\u00f3n tan bons com els sup\u00f2sits sovint her\u00f2ics que fan en un context de gran incertesa): les estructures federals de govern tenen el benefici de poder abordar la intervenci\u00f3 p\u00fablica en cada cas a l\u2019escala m\u00e9s propera a l\u2019\u00f2ptim, sense generar incerteses innecess\u00e0ries, i d\u2019aquesta manera permeten obtenir guanys en efici\u00e8ncia i equitat, en benestar per a la ciutadania. Aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil de resumir en un n\u00famero, per\u00f2 afecta la regulaci\u00f3 financera, la pol\u00edtica monet\u00e0ria, les pol\u00edtiques de solidaritat, la conviv\u00e8ncia, la protecci\u00f3 del medi ambient i la construcci\u00f3 d\u2019infrastructures, o la provisi\u00f3 de b\u00e9ns p\u00fablics (defensa, relacions internacionals, pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques), entre moltes altres actuacions p\u00fabliques.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>&#8211;<b>Els grans problemes que tenim els catalans s\u00f3n problemes compartits<\/b>\u00a0amb ciutadans de la resta d\u2019Espanya, d\u2019Europa i en molts casos de tot el m\u00f3n: la majoria d\u2019aquests problemes no tenen soluci\u00f3 en el marc exclusiu de l\u2019estat-naci\u00f3: cal una Europa governada per les institucions pr\u00f2pies del federalisme democr\u00e0tic (govern multi-nivell, sobirania i responsabilitats compartides, relaci\u00f3 directa dels governs amb els seus contribuents, criteris clars de solidaritat interterritorial). No diem que aquests problemes nom\u00e9s depenguin de l\u2019arquitectura institucional, per\u00f2 aquesta facilita el context i la promoci\u00f3 de normes escrites i no escrites de cooperaci\u00f3 on els problemes es poden abordar i resoldre. Espanya \u00e9s un pa\u00eds on s\u2019ha produit una gran descentralitzaci\u00f3 de la despesa per\u00f2 segueix tenint caracter\u00edsqiques d\u2019un estat unitari que s\u2019han de corregir. La soluci\u00f3 no \u00e9s donar privilegis a Catalunya o buscar-los, sin\u00f3 seguir reformant Espanya en una direcci\u00f3 federal i en l\u2019horitz\u00f3 d\u2019una Europa sense fronteres.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-La concentraci\u00f3 creixent de la riquesa a nivell internacional ha de tenir una resposta en el context d\u2019institucions i principis federalistes<\/b>. La concentraci\u00f3 creixent del capital i el frau fiscal organitzat a nivell internacional estimat al voltant del 10% del PIB mundial s\u00f3n fen\u00f2mens molt preocupants que amenacen a la democr\u00e0cia, tamb\u00e9 la nostra. La resposta a aquest desafiament depassa totalment les potencialitats de l\u2019estat-naci\u00f3 i la resposta ha de ser internacional. La idea pikettiana d\u2019un impost progressiu internacional sobre la riquesa \u00e9s factible en el context d\u2019una Europa unida, especialment a partir de la uni\u00f3 fiscal de la zona euro.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>&#8211;<b>L\u2019economia necessita bones institucions: institucions de qualitat com a b\u00e9ns col\u00b7lectius en un m\u00f3n de sobiranies compartides i solapades nom\u00e9s s\u00f3n possibles en federacions democr\u00e0tiques<\/b>. Institucions que no parteixin del reconeixement de la diversitat i de la necessitat de cooperar amb els ve\u00efns corren el risc d\u2019oferir solucions aparentment senzilles a reptes multidimensionals i a allunyar-nos d\u2019una democr\u00e0cia participativa i deliberativa que busqui solucions racionals a la complexitat. Les conseq\u00fc\u00e8ncia en el millor dels casos poden ser el xovinisme i els estereotips i en el pitjor pot ser la viol\u00e8ncia. Les normes socials de cooperaci\u00f3 s\u2019han de cultivar i expandir; el federalisme promou institucions que treguin el millor que tenim els humans en aquest sentit.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-En una Espanya federal s\u2019hauria de fer un \u00fas transparent i neutral del c\u00e0lcul de les balances fiscals<\/b>. Amb el m\u00e8tode correcte, el del fluxe benefici, les balances fiscals neutralitzades (\u00e9s a dir, descomptant els efectes del cicle econ\u00f2mic) equivalien a un saldo estimat desfavorable a Catlaunya del 5,7% del PIB aproximadament\u00a0\u00a0entre 2006 i 2010. Aix\u00f2 \u00e9s una difer\u00e8ncia petita d\u2019un 1% del PIB aproximadament (la xifra exacta dep\u00e8n dels sup\u00f2sits que es facin) si ho comparem amb el que resultaria d\u2019un sistema raonablement distributiu\u00a0\u00a0on es recapt\u00e9s d\u2019acord amb la renda i es gast\u00e9s d\u2019acord amb la poblaci\u00f3. De totes maneres, el cicle \u00e9s important, i en els anys de major crisi, el saldo realment observat ha estat molt petit, i fins i tot en 2009 va ser favorable a Catalunya. Aix\u00f2 vol dir que l\u2019Estat central, en exercici de les seves compet\u00e8ncies, ha realitzat un rol estabilitzador molt important per a Catalunya en els anys de la crisi.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>&#8211;<b>Alguna inst\u00e0ncia superior ha de jugar un paper estabilitzador<\/b>\u00a0en territoris tan sotmesos al cicle com Catalunya: ara ho fa Espanya, i en el futur ho ha de seguir fent junt cada vegada m\u00e9s amb Europa, i en una Europa unida amb un pressupost que permeti fer pol\u00edtiques d\u2019estabilitzaci\u00f3 el d\u00e8ficit fiscal estar\u00e0 lluny de desapar\u00e8ixer, perqu\u00e8 les desigualtats entre estats membre a Europa s\u00f3n m\u00e9s grans que entre regions espanyoles, Catalunya est\u00e0 per sobre de la mitjana de renda de la UE,\u00a0\u00a0i el pressupost de la UE ha de cr\u00e9ixer necess\u00e0riament si avancem cap a una Europa unida, com \u00e9s desitjable .<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-El problema principal del finan\u00e7ament auton\u00f2mic no \u00e9s el saldo fiscal, sin\u00f3 la manca de criteris transparents.<\/b>\u00a0S\u00f3n necessaris criteris i principis de solidaritat interterritorial clars i acordats, que siguin objecte de seguiment per part d\u2019una autoritat fiscal de govern compartit, pr\u00f2pia d\u2019un estat federal. Aquests criteris han d\u2019incorporar el criteri de solidaritat que cobreixi a tots els ciutadans per igual respecte als riscos b\u00e0sics, i que reconegui el criteri d\u2019ordinalitat com a principi que dongui estabilitat pol\u00edtica al sistema i incentius a la productivitat i recaptaci\u00f3 fiscal en tots els territoris.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-El sistema de finan\u00e7ament previst a l\u2019estatut de 2006 s\u2019ha de reivindicar.<\/b>\u00a0Els apartats de finan\u00e7ament auton\u00f2mic de l\u2019estatut d\u2019autonomia de 2006, recollits almenys conceptualment en el sistema de finan\u00e7ament auton\u00f2mic de 2009, reflecteixen el m\u00e9s elevat esfor\u00e7 de consens dintre de Catalunya (i per tant, s\u00f3n l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s elaborada de les prefer\u00e8ncies dels catalans en aquest terreny), i de pacte amb la resta d\u2019Espanya al qual s\u2019hagi arribat mai. La sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut del Tribunal Constitucional no va q\u00fcestionar els aspectes essencials d\u2019aquesta proposta, que hauria de ser defensada pels representants del poble de Catalunya en qualsevol negociaci\u00f3.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><b>-La conviv\u00e8ncia entre r\u00e8gim foral i autonomies del r\u00e8gim com\u00fa fa que coexisteixin dues formes completament diferents d\u2019aplicar la solidaritat interterritorial en aquests moments a Espanya.<\/b>\u00a0Una \u00e9s de tipus confederal, impossible de generalitzar, on la majoria dels impostos s\u00f3n recaptats a nivell local o regional i es paga per part dels governs a aquest nivell al govern de l\u2019Estat pels serveis generals, en un c\u00e0lcul que fins ara ha estat molt favorable a aquests territoris anomenats forals (Euskadi i Navarra). L\u2019altra est\u00e0 dominada per la descentralitzaci\u00f3 de la despesa per\u00f2 el manteniment de criteris opacs de redistribuci\u00f3 per la via de mecanismes d\u2019anivellament. \u00c9s necessari introduir reformes en els dos models, reduint els privilegis financers dels territoris forals sense necessitat potser de canviar el sistema de concert, per\u00f2 s\u00ed de canviar el sistema de c\u00e0lcul del cupo, i augmentant la responsabilitat fiscal i la transpar\u00e8ncia en el r\u00e8gim com\u00fa.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>-Com diu l\u2019\u00faltim par\u00e0graf del cap\u00edtol de Montse Colldeforns al llibre: \u201c<b>El marc conceptual federal i l\u2019experi\u00e8ncia de pa\u00efsos de tradici\u00f3 federal que han debatut llargament sobre aquestes q\u00fcestions i han sabut bastir consensos estables en el temps s\u00f3n l\u2019\u00fanic que ens pot ajudar a construir i consolidar propostes concretes i satisfact\u00f2ries<\/b>\u201d.<\/div>\n<div><\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/progresrealprogresoreal.blogspot.com.es\/2014\/06\/idees-forca-del-llibre-economia-duna.html\" target=\"_blank\"><\/p>\n<div>Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/div>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El proper dimecres 25 de juny a les 19h\u00a0presentem a Barcelona\u00a0(a la Casa Elizalde, en pres\u00e8ncia de Ram\u00f3n J\u00e1uregui, Andreu Miss\u00e9 i Ferran Sancho) el llibre sobre economia i federalisme, coordinat per mi i amb textos tamb\u00e9 de Josep M. Vegara, Antoni Zabalza, Montse Colldeforns i Maria Ant\u00f2nia Mon\u00e9s.Aquestes s\u00f3n algunes de les idees for\u00e7a &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11327","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11327"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11327\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11328,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11327\/revisions\/11328"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}