{"id":11325,"date":"2014-06-20T15:46:44","date_gmt":"2014-06-20T13:46:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11325"},"modified":"2014-06-20T16:54:31","modified_gmt":"2014-06-20T14:54:31","slug":"joaquin-estefania-piketty-i-els-sorolls","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquin-estefania-piketty-i-els-sorolls\/","title":{"rendered":"Joaqu\u00edn Estefan\u00eda: Piketty i els sorolls"},"content":{"rendered":"

\"desigualtat\"L’economista franc\u00e8s\u00a0Thomas Piketty<\/a>\u00a0ha aconseguit, amb la seva monumental obra, el que cap dels seus col\u00b7legues abans: introduir la desigualtat en el frontispici de la pol\u00edtica econ\u00f2mica del segle XXI, despr\u00e9s de llargues d\u00e8cades de ser apartada per l’economia neocl\u00e0ssica, que la considerava una caracter\u00edstica natural del capitalisme de segon ordre.\u00a0A partir d’ara, en la mem\u00f2ria econ\u00f2mica de qualsevol mesura que es prengui caldr\u00e0 introduir, a m\u00e9s del factor del seu cost, o de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies ambientals, el de si beneficia o perjudica a una distribuci\u00f3 de la renda i la riquesa desbocada a favor dels poderosos.<\/p>\n

Davant tan gegant\u00ed desequilibri en el si dels pa\u00efsos, la desigualtat portava temps sent estudiada amb intensitat.\u00a0Els anteriors treballs de Piketty en col\u00b7laboraci\u00f3 amb un altre jove economista franc\u00e8s resident als Estats Units, Emmanuel S\u00e1ez, els de Gabriel Zucman (de la London School of Economics), els de l’FMI o l’OCDE, o els textos del Nobel\u00a0Joseph Stiglitz<\/a>\u00a0(El preu de la desigualtat,<\/em>\u00a0editorial Taurus)… s\u00f3n exemples notables d’aix\u00f2.\u00a0Per\u00f2 per hac o per be, les seves tesis no havien arribat a la difusi\u00f3 i la influ\u00e8ncia de les de Piketty.\u00a0Tant \u00e9s aix\u00ed que els\u00a0think tanks<\/em>\u00a0conservadors s’han alarmat que s’hagi revelat aquesta tend\u00e8ncia tan torbadora, conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques aplicades en els 35 \u00faltims anys, i, sobretot, de les solucions que proposa l’economista per combatre-la.\u00a0En un text recent ho explicitava sense dissimular James Pethokoukis, de l’Institut de l’Empresa de Estats Units: el treball de Piketty ha de ser rebatut amb urg\u00e8ncia perqu\u00e8 si no “es propagar\u00e0 entre els intel\u00b7lectuals i remodelar\u00e0 el paisatge pol\u00edtic-econ\u00f2mic en el qual es lliuraran les futures batalles de les idees pol\u00edtiques “.<\/p>\n

Qu\u00e8 sost\u00e9 Piketty?\u00a0Que mentre els rendiments del capital augmentin m\u00e9s que el creixement econ\u00f2mic d’un pa\u00eds s’incrementar\u00e0 la desigualtat.\u00a0Que aquesta \u00e9s una tend\u00e8ncia de llarg termini.\u00a0Que al segle XIX, part del XX i el que portem del XXI aix\u00f2 ha estat aix\u00ed, i que l’\u00fanica interrupci\u00f3 a aquesta tend\u00e8ncia es va produir en els anys de la revoluci\u00f3 keynesiana, de les pol\u00edtiques del New Deal contra la Gran Depressi\u00f3, i del naixement de l’Estat de benestar.\u00a0Tamb\u00e9 diu que la desigualtat \u00e9s tan enorme que per combatre-la caldr\u00e0 establir impostos confiscatoris (de fins al 80% de la seva riquesa) als m\u00e9s rics, a m\u00e9s de fer pol\u00edtiques redistributives p\u00fabliques a trav\u00e9s de la despesa.\u00a0Per arribar a aquestes conclusions es basa en un aparell matem\u00e0tic senzill i en un treball emp\u00edric (s\u00e8ries hist\u00f2riques de 200 anys) imparable.<\/p>\n

Una bona part dels que han donat suport a Piketty en la den\u00fancia, no ho fan en relaci\u00f3 amb l’\u00faltima part de la seva obra, les solucions, que els semblen la zona m\u00e9s feble del seu estudi del capitalisme actual.\u00a0En general, les cr\u00edtiques han estat de quatre classes diferents. Les primeres, les m\u00e9s directament ideol\u00f2giques, provenen dels sectors m\u00e9s dretans i neoliberals de l’acad\u00e8mia, els mercats i la pol\u00edtica: no se’n parli m\u00e9s, Piketty \u00e9s un marxista (fins i tot un estalinista, han arribat a dir), i ja est\u00e0 tot explicat.\u00a0Per\u00f2 ell ho desmenteix amb rotunditat: al m\u00e9s que ha arribat \u00e9s a assessorar al Partit Socialista franc\u00e8s;\u00a0no ha llegit\u00a0El capital,<\/em>\u00a0de\u00a0Marx<\/a>\u00a0, ni t\u00e9 passat juvenil revolucionari;\u00a0la seva inspiraci\u00f3 i la seva ideologia provenen de l’article primer de la Declaraci\u00f3 de Drets de l’Home, de 1789, que diu: “Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets.\u00a0Les distincions socials nom\u00e9s poden fundar-se en la utilitat comuna “.<\/p>\n

\n

La segona tanda de cr\u00edtiques arriba dels que opinen que no \u00e9s un bon economista i que l’aparell estad\u00edstic que insereix en el seu llibre \u00e9s deficient.\u00a0S\u00f3n les que ha enunciat el\u00a0Financial Times,<\/em>\u00a0entre d’altres. Piketty ha estat humil: segur que les seves bases de dades hist\u00f2riques contenen errors i hauran de millorar-se, per\u00f2 aix\u00f2 no canvia en res l’evoluci\u00f3 del sistema a llarg termini cap a una desigualtat creixent.\u00a0El tercer segment de cr\u00edtics \u00e9s, probablement, el m\u00e9s interessant: la desigualtat actual no nom\u00e9s prov\u00e9 de la riquesa acumulada i de la riquesa heretada per uns pocs (el c\u00e8lebre 1% de\u00a0Occupy Wall Street<\/a>), sin\u00f3 dels salaris absurds que s’estan pagant a alguns executius, en el sector financer per\u00f2 no nom\u00e9s en aquest.\u00a0Segons un dels \u00faltims informes salarials elaborats pels sindicats de Estats Units, la paga d’un conseller delegat (CEO) \u00e9s avui 331 vegades m\u00e9s alta que la de la mitjana dels seus empleats i 774 vegades la dels que menys cobren.\u00a0I es posa un exemple il\u00b7lustrador: els treballadors m\u00e9s humils de la cadena de supermercats WalMart han de treballar durant vuit mesos i mig, en jornades de 40 hores setmanals, per embutxacar-se el mateix que el CEO del grup en una hora.\u00a0Per a aquests cr\u00edtics, la inequitat salarial \u00e9s el principal factor explicatiu de la desigualtat.<\/p>\n

L’\u00faltim grup de cr\u00edtiques es fonamenta en el car\u00e0cter distorsionador dels impostos m\u00e9s confiscatoris.\u00a0Moltes vegades, la confiscaci\u00f3 de les rendes dels m\u00e9s rics (encara que aquestes siguin desaforades i irreals en relaci\u00f3 amb el valor afegit que el seu treball t\u00e9) genera tal desest\u00edmul en la producci\u00f3 econ\u00f2mica, en l’activitat, que el resultat \u00e9s una reducci\u00f3 real del producte social a repartir.\u00a0Per exercir una pol\u00edtica contra la desigualtat (que en termes morals pot estar justificada) s’empitjora la situaci\u00f3 dels m\u00e9s desfavorits, en termes merament econ\u00f2mics.<\/p>\n

L’argument final de Piketty no \u00e9s moral ni econ\u00f2mic, sin\u00f3 pol\u00edtic: concentracions extremes de la riquesa com la que es donen a les nostres societats amenacen els valors de la meritocr\u00e0cia (\u00e9s a dir, de l’economia de mercat) i de la just\u00edcia, i la cohesi\u00f3 social sobre la qual s’assenten les democr\u00e0cies.\u00a0El que est\u00e0 en perill \u00e9s la democr\u00e0cia. Oblidem-nos d’exageracions com la de que l’obra de Piketty (per a qui Larry Summers ha demanat el proper Nobel d’Economia) \u00e9s superior a la d’Adam Smith, Keynes o Marx.\u00a0El que s\u00ed \u00e9s cert \u00e9s que les tesis d’un cient\u00edfic social franc\u00e8s no havien influ\u00eft tant en el m\u00f3n anglosax\u00f3 des d’Alexis de Tocqueville.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’economista franc\u00e8s\u00a0Thomas Piketty\u00a0ha aconseguit, amb la seva monumental obra, el que cap dels seus col\u00b7legues abans: introduir la desigualtat en el frontispici de la pol\u00edtica econ\u00f2mica del segle XXI, despr\u00e9s de llargues d\u00e8cades de ser apartada per l’economia neocl\u00e0ssica, que la considerava una caracter\u00edstica natural del capitalisme de segon ordre.\u00a0A partir d’ara, en la mem\u00f2ria …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-11325","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11325","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11325"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11326,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11325\/revisions\/11326"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}