![\"thomas-piketty\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/thomas-piketty.jpg\")
En una entrevista amb l’editor d\u2019EUROPP Stuart Brown i Joel Suss, editor de Pol\u00edtica Brit\u00e0nica a LSE, Thomas Piketty analitza l’augment dels ingressos i la desigualtat de la riquesa que descriu en el seu llibre, Capital al segle XXI, i quines pol\u00edtiques s’han d’adoptar per prevenir que tornem als nivells extrems de desigualtat que es patien a Europa abans de la Primera Guerra Mundial.<\/p>\n
La seva investigaci\u00f3 ha demostrat que la desigualtat va en augment i que sense l’acci\u00f3 de govern aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s probable que continu\u00ef. Per\u00f2, \u00e9s correcte assumir que la desigualtat \u00e9s un desenvolupament fonamentalment negatiu en termes de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en la societat?<\/b><\/p>\n
No hi ha cap problema amb la desigualtat per se<\/i>. De fet, fins a un punt la desigualtat est\u00e0 molt b\u00e9 i potser fins i tot pot ser \u00fatil pel que fa a la innovaci\u00f3 i el creixement. El problema \u00e9s quan la desigualtat es torna tan extrema que no arriba a ser \u00fatil per al creixement. Quan la desigualtat arriba a un cert punt sovint condueix a la perpetuaci\u00f3 de la desigualtat en el temps a trav\u00e9s de les generacions, aix\u00ed com a la falta de mobilitat dins la societat. D’altra banda, la desigualtat extrema pot ser problem\u00e0tica per a les institucions democr\u00e0tiques, ja que t\u00e9 el potencial de donar lloc a un acc\u00e9s molt desigual al poder pol\u00edtic i la capacitat dels ciutadans per fer sentir la seva veu.<\/p>\n
No hi ha una f\u00f3rmula matem\u00e0tica que indica el punt en qu\u00e8 la desigualtat es converteix en excessiva. Tot el que tenim \u00e9s l’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica i tot el que he tractat de fer a trav\u00e9s de la meva investigaci\u00f3 \u00e9s reunir una gran quantitat d’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica de m\u00e9s de vint pa\u00efsos a trav\u00e9s de dos segles. Nom\u00e9s podem prendre lli\u00e7ons imperfectes d’aquest treball, per\u00f2 \u00e9s el millor que tenim. Una de les lli\u00e7ons, per exemple, \u00e9s que el tipus d’extrema concentraci\u00f3 de la riquesa que hem experimentat en la majoria dels pa\u00efsos europeus fins a la Primera Guerra Mundial era excessiva en el sentit que no era \u00fatil per al creixement, i probablement fins i tot va reduir el creixement i la mobilitat en general.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 va ser destru\u00efda per Primera Guerra Mundial, la Gran Depressi\u00f3 i la Segona Guerra Mundial, aix\u00ed com per l’estat de benestar i les pol\u00edtiques de tributaci\u00f3 progressiva que van venir despr\u00e9s d’aquestes pertorbacions. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la concentraci\u00f3 de la riquesa va ser molt menor en els anys 1950 i 1960 del que era el 1910, per\u00f2 aix\u00f2 no va impedir que el creixement pass\u00e9s. En tot cas, aix\u00f2 probablement va contribuir a la inclusi\u00f3 de nous grups socials en el proc\u00e9s econ\u00f2mic i, per tant, a un major creixement. Aix\u00ed que una lli\u00e7\u00f3 hist\u00f2rica important del segle XX \u00e9s que no necessitem la desigualtat del segle XIX per generar creixement al segle XXI, i que, per tant, no volem tornar a aquest nivell de desigualtat a Europa.<\/p>\n
Com respondria als que dubten de si hi ha proves suficients per treure aquest tipus de conclusions?<\/b><\/p>\n
Aix\u00f2 sempre ser\u00e0 una infer\u00e8ncia imperfecta perqu\u00e8 estem en les ci\u00e8ncies socials i no hem de tenir il\u00b7lusions sobre el que \u00e9s possible. No podem realitzar un experiment controlat de tot el segle XX, o reproduir el segle, com si mai s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft la Primera Guerra Mundial i els impostos progressius. Tot el que tenim \u00e9s la nostra experi\u00e8ncia hist\u00f2rica comuna, per\u00f2 crec que aix\u00f2 \u00e9s suficient per assolir una s\u00e8rie de conclusions bastant fortes.<\/p>\n
La lli\u00e7\u00f3 que ja hem esmentat – que no necessitem el tipus de desigualtat extrema del segle XIX amb la finalitat de tenir un creixement econ\u00f2mic – \u00e9s simplement una lli\u00e7\u00f3 imperfecta, per\u00f2 hi ha altres lli\u00e7ons importants si ens fixem en, per exemple, l’augment de la desigualtat als Estats Units durant els \u00faltims 30 anys. Per exemple, \u00e9s \u00fatil pagar als gerents un salari de deu milions de d\u00f2lars en lloc de nom\u00e9s un mili\u00f3 de d\u00f2lars? Aix\u00f2 no es veu realment en les dades: la capacitat i la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 en les empreses que paguen als gerents deu milions de d\u00f2lars en lloc d’un. Als Estats Units durant els \u00faltims 30 anys, gaireb\u00e9 el 75 per cent del total de creixement de la renda prim\u00e0ria ha anat a la part superior de la distribuci\u00f3. Donada l’evoluci\u00f3 de la productivitat relativament mediocre i la taxa de creixement del PIB per c\u00e0pita del 1,5 per cent anual, del qual tres quartes parts se\u2019n va a la part superior no \u00e9s una molt bona oferta per a la resta de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00f2 sempre ser\u00e0 un debat complicat i apassionant. La recerca en ci\u00e8ncies socials no transformar\u00e0 el conflicte pol\u00edtic sobre el tema de la desigualtat amb algun tipus de certesa matem\u00e0tica, per\u00f2 almenys podem tenir un debat m\u00e9s informat usant aquesta evid\u00e8ncia hist\u00f2rica a trav\u00e9s del pa\u00eds. En \u00faltima inst\u00e0ncia aix\u00f2 \u00e9s l\u2019objectiu que t\u00e9 tota la meva recerca.<\/p>\n
Quines pol\u00edtiques espec\u00edfiques es poden utilitzar per impedir tornar a la classe dels nivells extrems de desigualtat que ha discutit?<\/b><\/p>\n
Hi ha un gran nombre de pol\u00edtiques que poden ser utilitzades en combinaci\u00f3 per regular la desigualtat. Hist\u00f2ricament el principal mecanisme per reduir la desigualtat ha estat la difusi\u00f3 dels coneixements, les habilitats i l’educaci\u00f3. Aquesta \u00e9s la for\u00e7a m\u00e9s poderosa per reduir la desigualtat entre els pa\u00efsos: i aix\u00f2 \u00e9s el que tenim avui en dia, amb els pa\u00efsos emergents posant-se al dia pel que fa als nivells de productivitat amb els pa\u00efsos m\u00e9s rics. De vegades aix\u00f2 tamb\u00e9 pot funcionar dins dels pa\u00efsos, si tenim les institucions educatives i socials prou incloents que permetin que grans segments de la poblaci\u00f3 tinguin acc\u00e9s als coneixements adequats i els treballs adequats.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, mentre que l’educaci\u00f3 \u00e9s tremendament important, de vegades no \u00e9s suficient en l’a\u00efllament. Per tal d’evitar que els grups d’ingressos m\u00e9s alts i els grups de riquesa superiors facin una secessi\u00f3 efectiva de la resta de la distribuci\u00f3 i el creixement molt m\u00e9s r\u00e0pid que la resta de la societat, tamb\u00e9 cal una tributaci\u00f3 progressiva de la renda i un impost progressiu de la riquesa \u2013 tant de l\u2019her\u00e8ncia com de la riquesa anual. En cas contrari, no existeix un mecanisme natural per evitar que torni a succeir el tipus d’extrema concentraci\u00f3 de l’ingr\u00e9s i la riquesa que hem vist en el passat.<\/p>\n
Per sobre de tot, el que necessitem \u00e9s la transpar\u00e8ncia financera. Hem de monitoritzar la din\u00e0mica de tots els diferents grups de renda i riquesa de manera m\u00e9s efectiva perqu\u00e8 puguem adaptar les nostres pol\u00edtiques i les taxes d’impostos en l\u00ednia amb el que observem. La manca de transpar\u00e8ncia \u00e9s en realitat la major amena\u00e7a – podem acabar un dia en una societat molt m\u00e9s desigual del que pens\u00e0vem que \u00e9rem.<\/p>\n