{"id":11277,"date":"2014-06-11T10:12:08","date_gmt":"2014-06-11T08:12:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11277"},"modified":"2014-06-11T10:12:08","modified_gmt":"2014-06-11T08:12:08","slug":"jordi-casanova-lalternativa-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-casanova-lalternativa-social\/","title":{"rendered":"Jordi Casanova: L’Alternativa social"},"content":{"rendered":"

\"alternativa\"<\/a>Vivim un temps de replantajament de les relacions entre Catalunya i l’Estat. Des de certs sectors pol\u00edtics i ciutadans es critica que aquest debat vol amagar els greus problemes socials pels que travessem. Altres sectors afirmen que la definici\u00f3 d’un nou marc pol\u00edtic per a Catalunya no interfereix en absolut en la lluita social i que de fet molts dels sectors m\u00e9s actius en les reinvidicacions socials ho s\u00f3n tamb\u00e9 en les nacionals. Penso que probablement totes dues afirmacions tenen ra\u00f3: reinvindicaci\u00f3 social i nacional poden ser perfectament compatibles per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que per alguns la defensa de la consulta sobiranista \u00e9s una manera ideal per no haver de discutir de les retallades o del model socioecon\u00f2mic que ens ha de permetre una alternativa social a les desigualtats i injust\u00edcies de la nostra societat.<\/p>\n

Per\u00f2, quina \u00e9s aquesta alternativa? Com es construeix? Passem una \u00e8poca de desconcert de l’esquerra on sembla que no existeix cap model alternatiu davant del discurs hegem\u00f2nic actual que repeteix sense parar que nom\u00e9s hi ha sortida amb m\u00e9s precaritzaci\u00f3 laboral, amb sous m\u00e9s baixos, amb educaci\u00f3 i sanitat de menys qualitat, amb menys drets. Davant d’aix\u00f2, qu\u00e8 fer? qu\u00e8 proposar? L’esquerra europea, i la socialdemocr\u00e0cia en particular, no paren de donar voltes per trobar respostes a aquestes preguntes.<\/p>\n

Segurament molts d’aquests debats s\u00f3n necessaris, perqu\u00e8 el pensament alternatiu necessita actualitzar-se constantment, reformular-se en funci\u00f3 dels canvis que es produeixen a la societat.\u00a0 Jo, que no soc economista ni soci\u00f2leg, avui voldria posar el focus en un altre aspecte del debat. Si la socialdemocr\u00e0cia va aconseguir formular una alternativa que pressuposava repartir millor els beneficis de l’activitat productiva, i fer-ho a partir de mecanismes com els de la pol\u00edtica fiscal, la participaci\u00f3 dels treballadors en les empreses, els serveis que s’engloben sota el nom de l’estat del benestar; si totes aquestes pol\u00edtiques van portar a una rebaixa significativa de les desigualtats, per qu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s possible en la societat actual? Es que aquest model ha deixat de ser sostenible?<\/p>\n

Sincerament, penso que no. M\u00e9s aviat penso que si aquest model es va portar a la pr\u00e0ctica va ser perqu\u00e8 es va aconseguir la for\u00e7a necess\u00e0ria per a que els sectors econ\u00f2mics poderosos renunciessin a part dels beneficis que te\u00f2ricament podien aconseguir, de manera que es van poder destinar a impulsar aquestes pol\u00edtiques d’igualtat.<\/p>\n

I d’on venia aquesta for\u00e7a. Doncs penso que venia, en gran part, de l’amena\u00e7a que representava l’exist\u00e8ncia del bloc comunista. Confrontats amb aquesta amena\u00e7a, era millor acceptar una minva en els beneficis si aix\u00f2 assegurava estabilitat i evitava alimentar moviments que s’emmirallessin en el model comunista. D’alguna manera es podria dir que els sectors populars de l’Europa democr\u00e0tica devien part del seu benestar a la dictadura en que vivia la poblaci\u00f3 de l’Europa de l’est.<\/p>\n

Ara, ensorrades (sortosament!) les dictadures comunistes, quina amena\u00e7a senten els sectors poderosos?\u00a0 Cap! No hi ha fr\u00e8. Per tant, des del meu punt de vista, per l’esquerra social i pol\u00edtica avui el gran repte \u00e9s aquest: \u00e9s possible en el nou marc internacional generar una for\u00e7a suficient per aconseguir aquestes ren\u00fancies en els guanys d’uns quants per establir pol\u00edtiques d’igualtat? Perqu\u00e8, d’altra banda, bastants estudis ja han demostrat que no \u00e9s certa la premisa d’aquells que ens volen fer creure que la desigualtat \u00e9s un preu necessari a pagar per assegurar el creixement.<\/p>\n

Evidentment, la resposta a com generar aquesta for\u00e7a no em sembla f\u00e0cil. Es m\u00e9s, davant la injust\u00edcia que avan\u00e7a, caure en la temptaci\u00f3 de la radicalitzaci\u00f3 de l’esquerra pot ser contraproduent en la mesura que podria llen\u00e7ar autom\u00e0ticament a mans de la dreta importants sectors socials que s\u00f3n necessaris per generar aquesta for\u00e7a alternativa. D’altra banda, recordem que en el passat les conquestes socials, dels drets i les llibertats nom\u00e9s es van aconseguir perqu\u00e8 hi va haver lluita i capacitat de sacrifici personal en funci\u00f3 d’interessos col.lectius. I \u00e9s aqu\u00ed on l’esquerra tamb\u00e9 ha d’incidir en for\u00e7a, reprenent all\u00f2 que en el passat, i en un llenguatge que ara pot semblar arcaic, s’anomenava la “lluita ideol\u00f2gica”, per\u00f2 que respon a uns valors que segueixen tenint una enorme validesa actual. Davant del “campi qui pugui” que expandeix la ideologia dominant, del “mira nom\u00e9s per tu”, cal plantar cara. Per aix\u00f2, tamb\u00e9, ens cal una esquerra que no oblidi els valors, no nom\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s en els valors on beu la seva alternativa, sin\u00f3 perqu\u00e8 nom\u00e9s si aconsegueix guanyar en la confrontaci\u00f3 dels valors podr\u00e0 guanyar en la contesa pol\u00edtica i social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vivim un temps de replantajament de les relacions entre Catalunya i l’Estat. Des de certs sectors pol\u00edtics i ciutadans es critica que aquest debat vol amagar els greus problemes socials pels que travessem. Altres sectors afirmen que la definici\u00f3 d’un nou marc pol\u00edtic per a Catalunya no interfereix en absolut en la lluita social i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11277","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11277","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11277"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11277\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11280,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11277\/revisions\/11280"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11277"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11277"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}