{"id":11263,"date":"2014-06-07T09:39:10","date_gmt":"2014-06-07T07:39:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11263"},"modified":"2014-06-07T09:39:10","modified_gmt":"2014-06-07T07:39:10","slug":"juan-jose-lopez-burniol-el-pacte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/juan-jose-lopez-burniol-el-pacte\/","title":{"rendered":"Juan-Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol: El pacte"},"content":{"rendered":"

\"pacte\"<\/a>Estem, una vegada m\u00e9s, davant el problema end\u00e8mic espanyol de l’estructura territorial de l’Estat, que rebrota cada vegada que Espanya recupera la llibertat (aix\u00ed, quan es va proclamar la segona rep\u00fablica i a comen\u00e7aments de la transici\u00f3). Aquest problema es concreta en l’exig\u00e8ncia d’un repartiment m\u00e9s gran del poder pol\u00edtic, avui concentrat en mans d’un nucli pol\u00edtico-financer-funcionarial-medi\u00e0tic ubicat a Madrid i que, amb diferents encarnacions, fa segles que est\u00e0 assentat sobre l’Estat (Aza\u00f1a), al qual considera com una propietat privada (Ortega) o com una societat de socors mutus (Luis Araquist\u00e1in). El frac\u00e0s irreversible experimentat en la conformaci\u00f3 d’Espanya com un Estat naci\u00f3 unitari i centralista (mai no ha aconseguit la unitat de caixa ni la unitat de dret civil, aspectes molt m\u00e9s que simb\u00f2lics) ha deixat la porta oberta a la confrontaci\u00f3 que sempre comporta la lluita per la distribuci\u00f3 del poder. Una confrontaci\u00f3 que -com passa amb tot enfrontament des que el m\u00f3n \u00e9s m\u00f3n- nom\u00e9s cessa de dues maneres: o mitjan\u00e7ant el pacte entre les parts enfrontades o per la for\u00e7a exercida per una d’elles sobre l’altra. I com que aquesta \u00faltima sortida \u00e9s avui afortunadament inviable en el nostre \u00e0mbit, nom\u00e9s ens queda la primera, \u00e9s a dir, el pacte.<\/p>\n

Aquest pacte s’ha de concretar, necess\u00e0riament, en una reforma constitucional, ja que la Constituci\u00f3 no \u00e9s en si mateixa m\u00e9s que un pacte social originari, un contracte. Cosa que no ha d’estranyar, ja que en la tradici\u00f3 jur\u00eddica romana tot contracte \u00e9s llei, fins i tot els contractes privats, els quals es consideren lex privata. I, com a tal pacte, s’ha d’assolir en llibertat, la qual cosa significa que ha de ser acceptat per les parts enfrontades segons les regles b\u00e0siques de la democr\u00e0cia, \u00e9s a dir, ha de ser ratificat per cadascuna d’elles mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndum o consulta. Abans d’arribar a aquesta ratificaci\u00f3 democr\u00e0tica, la gestaci\u00f3 d’un pacte exigeix unes pautes de conducta que s’inscriuen en les regles b\u00e0siques de la bona fe contractual. La iniciativa ha de ser conjunta; cal prescindir de la constant al\u00b7legaci\u00f3 de greuges passats; no s’ha d’insistir en l’obsessiva recerca d’un culpable; no s’ha de discutir sobre sentiments o volences; cal concretar les difer\u00e8ncies en q\u00fcestions concretes, i reduir-les en la mesura que es pugui a magnituds quantificables; cal estar disposat a cedir en alguna cosa i tenir clar all\u00f2 en qu\u00e8 l’altra part no pot cedir mai, perqu\u00e8 seria tant com negar-se a si mateixa; i \u00e9s prec\u00eds tenir clar que sempre hi ha algun punt irresoluble amb qu\u00e8 s’haur\u00e0 de conviure.<\/p>\n

Passant al problema espanyol concret, el primer que s’ha de veure clar \u00e9s precisament all\u00f2 en qu\u00e8 cada part no pot cedir. Aix\u00ed, des de Catalunya no es pot prescindir d’una consulta, i des d’Espanya no es pot acceptar una f\u00f3rmula confederal. Dit aix\u00f2, es pot aventurar un gui\u00f3 dels temes a qu\u00e8 s’hauria de cenyir el pacte. En primer lloc, hauria de recon\u00e8ixer la singularitat de Catalunya mitjan\u00e7ant una disposici\u00f3 addicional que “empari i respecti” els seus drets hist\u00f2rics, atribuint-li compet\u00e8ncies exclusives en llengua pr\u00f2pia, ensenyament i cultura. I, en segon terme, hauria d’incloure, amb abast general, aquests punts: 1) Una reforma del Senat -molt m\u00e9s redu\u00eft en la seva composici\u00f3- que li atribueixi l’aprovaci\u00f3 definitiva de les lleis de l’Estat que afectin les comunitats aut\u00f2nomes, aix\u00ed com dels nomenaments -pr\u00e8via compareixen\u00e7a dels interessats- per als alts tribunals i organismes de l’Estat (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, CGPJ, CNMV, etc\u00e8tera). 2) Una distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies clara, que elimini en la mesura que es pugui les compartides. 3) La fixaci\u00f3 d’un l\u00edmit a l’aportaci\u00f3 de les comunitats aut\u00f2nomes al fons de solidaritat, mitjan\u00e7ant la implantaci\u00f3 efectiva del principi d’ordinalitat o l’establiment d’un altre m\u00e8tode adequat. 4) L’atribuci\u00f3 a les comunitats aut\u00f2nomes de la compet\u00e8ncia de convocar refer\u00e8ndums consultius al seu territori.<\/p>\n

Seria sim\u00e8tric o asim\u00e8tric el sistema federal resultant d’aquesta reforma? Seria sim\u00e8tric pel que fa a la relaci\u00f3 de les diferents comunitats aut\u00f2nomes amb l’Estat -no hi hauria difer\u00e8ncies en el seu estatus-, i seria asim\u00e8tric pel que fa a les compet\u00e8ncies respectives atribu\u00efdes a aquestes. En realitat, l’efecte fonamental de la reforma seria despla\u00e7ar al Senat -com a cambra territorial- l’exercici de bona part del poder pol\u00edtic de l’Estat, arrencant-lo de les mans dels qui avui el detenen de fet. D’aqu\u00ed la dur\u00edssima resist\u00e8ncia que provoca una reforma d’aquestes caracter\u00edstiques. No parlem de banderes i himnes. Toquem el poder, a la vora del qual floreixen vides i hisendes.<\/p>\n

Acabo. Assolir un pacte pot ser molt dif\u00edcil, per\u00f2 no \u00e9s impossible. I nom\u00e9s un pacte -encara que sigui un peda\u00e7- ens evitar\u00e0 a tots la confrontaci\u00f3 i el caos. Conv\u00e9 recordar a aquells que, confiats i desdenyosos, veuen inviable la independ\u00e8ncia catalana, que a Catalunya li sobra dimensi\u00f3 per desestabilitzar Espanya.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estem, una vegada m\u00e9s, davant el problema end\u00e8mic espanyol de l’estructura territorial de l’Estat, que rebrota cada vegada que Espanya recupera la llibertat (aix\u00ed, quan es va proclamar la segona rep\u00fablica i a comen\u00e7aments de la transici\u00f3). Aquest problema es concreta en l’exig\u00e8ncia d’un repartiment m\u00e9s gran del poder pol\u00edtic, avui concentrat en mans d’un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11263","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11263","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11263"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11263\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11265,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11263\/revisions\/11265"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11263"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11263"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11263"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}