{"id":1125,"date":"2009-11-11T13:52:55","date_gmt":"2009-11-11T11:52:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1125"},"modified":"2009-11-16T16:40:41","modified_gmt":"2009-11-16T14:40:41","slug":"antoni-dalmau-aprofitar-lavinentesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-dalmau-aprofitar-lavinentesa\/","title":{"rendered":"Antoni Dalmau: Aprofitar l’avinentesa"},"content":{"rendered":"
<\/a>\"Antoni_Dalmau\"<\/a>El mal ho contamina tot. L’aparici\u00f3 de not\u00edcies negatives vinculades a la corrupci\u00f3 en el m\u00f3n de la cultura i de la pol\u00edtica ha sacsejat profundament la societat catalana. I, tal com era previsible, hem corregut a instal\u00b7lar-nos al divan de l’autocr\u00edtica i ens hem mirat esfere\u00efts al mirall. Com que no ens ha agradat el que hi hem vist, el dubte s’ha apoderat de tots nosaltres. Som tamb\u00e9 una societat malalta? Qu\u00e8 se n’ha fet del nostre toc de distinci\u00f3, de l’oasi en qu\u00e8 ens pens\u00e0vem que viv\u00edem? La nostra pretesa i somniada excel\u00b7l\u00e8ncia no era res m\u00e9s que u n miratge?<\/div>\n

Quan Pasqual\u00a0 Maragall<\/strong> va parlar del\u00a0 3%, molta gent se li va tirar al damunt. Havia formulat una acusaci\u00f3 gen\u00e8rica, sense concrecions, sense proves, sense presentar de manera immediata la den\u00fancia corresponent al jutjat de gu\u00e0rdia. All\u00f2 era, doncs, un exabrupte. I com que el mateix Maragall<\/strong> no va seguir la llebre que havia llan\u00e7at, tot plegat va quedar com un simple estirabot: un estirabot, tanmateix, en el qual tothom semblava creure, per\u00f2 que no podia ser pronunciat en veu alta. I aix\u00ed vam anar tirant… Ara mateix, ves qui ho diria, persones de l’\u00f2rbita de CDC (Colomines<\/strong>, Pujol<\/strong>) ens aconsellen que no engeguem el ventilador, perqu\u00e8 aix\u00f2 ser\u00e0 com It\u00e0lia i perqu\u00e8 aquest \u00e9s un tema que pot fer ferum. La gent, doncs, t\u00e9 dret a esverar-se, perqu\u00e8 l’estirabot de Maragall<\/strong> s’ha materialitzat d’alguna manera en el cas Millet<\/strong> i en el cas Pret\u00f2ria<\/strong>, i perqu\u00e8 es veu que la resposta que se’ns recomana \u00e9s guardar un silenci c\u00f2mplice i prudent.<\/p>\n

El des\u00e0nim, esclar, s’est\u00e9n per sectors cada vegada m\u00e9s amplis, i augmenta encara m\u00e9s la famosa desafecci\u00f3 dels ciutadans envers la pol\u00edtica. Conclusi\u00f3 general: no n’hi ha un pam de net, i ja no ens podem refiar de ning\u00fa. Aquest pa\u00eds (la cultura, la pol\u00edtica… per\u00f2 tamb\u00e9 altres esferes de la societat) est\u00e0 podrit com tots els altres, i tot convida al desengany, a l’abstenci\u00f3, al recel m\u00e9s generalitzat.<\/p>\n

Al meu entendre, aquesta reacci\u00f3 \u00e9s completament equivocada. Neix, crec, d’una percepci\u00f3 err\u00f2nia des de bon comen\u00e7ament: haver-se cregut aix\u00f2 de l’oasi, haver pensat que la condici\u00f3 humana, amb les seves febleses, es mostrava estranyament m\u00e9s virtuosa entre nosaltres. Que els mecanismes que hav\u00edem creat, la tradici\u00f3 d’una cultura pol\u00edtica diferent que hav\u00edem anat construint entre tots, ens posaven a recer de les temptacions i dels vicis que els altres pateixen. I no, esclar. Potser no som tan vulnerables com d’altres -perqu\u00e8 s\u00ed que crec en un cert estil de viure i de fer pol\u00edtica que ens resguarda de determinats excessos-, per\u00f2 la quota de pocavergonyes i de lladres que ens pertoca no ens l’estalvia ning\u00fa.<\/p>\n

Hi ha, certament, una altra manera de mirar-s’ho. Que els delinq\u00fcents siguin descoberts i posats a merc\u00e8 de la just\u00edcia \u00e9s una not\u00edcia excel\u00b7lent, encoratjadora. Vol dir que els mecanismes de resposta funcionen i, encara que no sempre, qui la fa la paga. La descoberta de l’engany pot requerir molt de temps, pot posar en evid\u00e8ncia que certs sistemes de control no s\u00f3n tan afinats com caldria, per\u00f2 al final acaba apareixent algun ressort que treu a la superf\u00edcie determinades conductes reprovables. La creaci\u00f3 de fiscalies especialitzades, el sed\u00e0s cada vegada m\u00e9s fi del control tributari, l’enduriment d’un cert marc legislatiu, han acabat donant resultat. No ens planyem, doncs, de la imatge que veiem al mirall, sin\u00f3 del temps que ha trigat a fer-se visible als nostres ulls.<\/p>\n

Hi ha un altre efecte positiu, en l’esc\u00e0ndol que ara ens atorrolla. \u00c9s l’efecte dissuasori. Nom\u00e9s per les not\u00edcies que hem llegit, per les imatges que hem vist a la televisi\u00f3 -tan discutibles, d’altra banda-, hi ha una colla de pocavergonyes que ja han frenat els seus impulsos. Les temptacions de fer negocis bruts, d’intentar subornar els pol\u00edtics vulnerables, de reclamar comissions indegudes, de percebre ingressos poc justificables -fins i tot essent legals-, s’han esva\u00eft com per art d’encantament. Potser nom\u00e9s durar\u00e0 una temporada, per\u00f2 l’exemple de la just\u00edcia actuant d’una manera implacable descoratja el lladre o el barrut m\u00e9s agosarat. \u00c9s un ant\u00eddot que no falla.<\/p>\n

Menys des\u00e0nim, doncs, i m\u00e9s confian\u00e7a, finalment, en alguns engranatges del sistema. I m\u00e9s exig\u00e8ncia, aix\u00f2 s\u00ed, en l’aclariment de les zones obscures. De fet, s’acaba de generar una gran oportunitat per tirar endavant algunes mesures de sanejament del nostre sistema democr\u00e0tic que ja fa temps que es reclamen, per\u00f2 que no rebien fins ara la pressi\u00f3 popular necess\u00e0ria. No es tracta nom\u00e9s de demanar perd\u00f3 ni de prometre codis \u00e8tics, que sempre acaben semblant declaracions de bones intencions que despr\u00e9s no es compleixen. No es tracta, tampoc, de mesures unilaterals, buscant cadasc\u00fa de complaure millor la pr\u00f2pia clientela. Es tracta m\u00e9s aviat de mirar plegats qu\u00e8 \u00e9s el que falla i posar-hi remei conjuntament. \u00c9s l’hora, doncs, d’alguns pactes essencials entre les diverses forces pol\u00edtiques.<\/p>\n

Les bones pr\u00e0ctiques no s\u00f3n un assumpte particular per buscar la pr\u00f2pia salvaci\u00f3, ja que la desafecci\u00f3 amena\u00e7a tot el sistema, no aquell partit o l’altre. De manera que, empesos per la indignaci\u00f3 de tanta gent, potser \u00e9s l’hora de tornar a posar sobre la taula determinats aspectes de la nostra manera de fer pol\u00edtica que, encara que no ens evitaran les pomes podrides del cistell, almenys sanejaran el panorama. Parlem del finan\u00e7ament dels partits, de les despeses electorals, de les incompatibilitats, de la durada dels c\u00e0rrecs p\u00fablics, de les llistes obertes, de tantes i tantes mesures parcials que esperen tanda des de fa molt\u00edssim temps. Cap d’elles no \u00e9s la soluci\u00f3 definitiva, per\u00f2 la suma de totes permetria una certa recuperaci\u00f3 de la confian\u00e7a. I la bretxa insondable que separa ciutadans i pol\u00edtics potser minvaria una mica.<\/p>\n

Per qu\u00e8 no aprofitar l’avinentesa? Per qu\u00e8 no convertir la desconfian\u00e7a i el des\u00e0nim en un est\u00edmul per a un canvi possible, per a uns quants petits canvis possibles? Per qu\u00e8 no emp\u00e8nyer els nostres pol\u00edtics a sortir del tacticisme quotidi\u00e0, i a plantar cara al problema que tenim? I \u00e9s que el problema que tenim, diguem-ho clar, no \u00e9s la quota que hem de pagar de pocavergonyes i barruts, sin\u00f3 els vicis que roseguen, ja fa temps, el nostre sistema democr\u00e0tic.<\/p>\n

Diari AVUI<\/strong>, dimecres, 11 de novembre del 2009<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mal ho contamina tot. L’aparici\u00f3 de not\u00edcies negatives vinculades a la corrupci\u00f3 en el m\u00f3n de la cultura i de la pol\u00edtica ha sacsejat profundament la societat catalana. I, tal com era previsible, hem corregut a instal\u00b7lar-nos al divan de l’autocr\u00edtica i ens hem mirat esfere\u00efts al mirall. Com que no ens ha agradat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[100],"class_list":["post-1125","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-corrupcio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1125","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1125"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1132,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1125\/revisions\/1132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1125"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1125"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}