{"id":11245,"date":"2014-06-01T11:36:12","date_gmt":"2014-06-01T09:36:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11245"},"modified":"2014-06-01T11:36:12","modified_gmt":"2014-06-01T09:36:12","slug":"entrevista-a-raimon-el-franquisme-dura-massa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-raimon-el-franquisme-dura-massa\/","title":{"rendered":"Entrevista a Raimon: “El franquisme dura massa”"},"content":{"rendered":"

\"raimon\"<\/a>El que sorpr\u00e8n d’aquest Raimon (Raimon Pelegero, X\u00e0tiva, 1940) \u00e9s de quina manera s’ha defensat de les solemnitats de l’edat.\u00a0En algun lloc de la seva cara, si riu, hi ha el noi que va cantar\u00a0Al vent\u00a0<\/em>damunt d’una vespa i va convertir aquella can\u00e7\u00f3 senzilla (“al vent del mon, i tots, tots plens de llum…”) en un himne de diverses generacions d’espanyols de tot arreu.<\/p>\n

Amb Joan Manuel Serrat i altres m\u00fasics va ajudar a que aquesta llengua catalana que el franquisme va voler reduir al no-res form\u00e9s part de l’educaci\u00f3 sentimental dels que parlem castell\u00e0.\u00a0Aquesta can\u00e7\u00f3 en concret, i despr\u00e9s\u00a0Diguem no,<\/em>\u00a0eren per dir no.\u00a0Transmetien inconformisme i esperan\u00e7a.<\/p>\n

A m\u00e9s, Raimon va rebuscar en la poesia catalana, des d’Ausi\u00e0s March a Salvador Espriu.\u00a0Va aconseguir tons simf\u00f2nics que ho van ser convertint en un personatge en el qual ja es fixa la literatura i la m\u00fasica.\u00a0Poc abans d’aquesta conversa (que vam tenir l’1 d’abril passat, abans que les seves declaracions sobre l’independentisme el posessin en un primer pla en el qual no vol estar per aix\u00f2) li havien atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.\u00a0La professora Anna Sall\u00e9s va explicar que aquest premi se li donava pel seu “paper capital en la difusi\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes”.\u00a0A ell mateix aquest premi, que li lliuraran el 10 de juny, li va produir “una enorme sorpresa”.\u00a0I no \u00e9s estrany que es sorprengu\u00e9s, m\u00e9s rar \u00e9s que ho digui;\u00a0doncs en els \u00faltims temps, abans d’aquests reconeixements, que inclouen un del Cercle de Belles Arts, Raimon seguia sent un mite per a molts, per\u00f2 des d’altres sectors hi havia sobre ell un silenci que, com diu una de les seves can\u00e7ons, resulta “antic i molt llarg”. Per\u00f2 el silenci es va interrompre i ara ja parlen del cantant de X\u00e0tiva fins on abans no li feien ni el menor cas.<\/p>\n

A ell li \u00e9s igual, riu.\u00a0Escolta com si els seus ulls es defensessin del vent de la vespa.\u00a0A casa blanca, envoltat de records que inclouen mostres dels seus amics T\u00e0pies o Mir\u00f3, Raimon va parlar del pare, en primer lloc.<\/p>\n

-Ha cantat tant a la seva mare.\u00a0I el pare?<\/strong><\/p>\n

-Ah, el\u00a0pare.<\/em>\u00a0Est\u00e0 en\u00a0Heus passejat per Val\u00e8ncia, sol.<\/em>\u00a0Va morir quan jo tenia 20 anys;\u00a0la meva mare va morir amb 93, eren de la mateixa edat.\u00a0Ja no m’esperaven quan vaig n\u00e9ixer.\u00a0Em van explicar que el meu pare havia estat president del ram de la fusta de la CNT, a X\u00e0tiva.\u00a0Els mateixos ceneteros li van requisar els mobles que havia produ\u00eft.\u00a0I despr\u00e9s els nacionals li van requisar les m\u00e0quines.\u00a0El van fotre uns i altres.<\/p>\n

El\u00a0pare<\/em>\u00a0va anar a la pres\u00f3.\u00a0“La meva mare havia deixat de fer fills als quaranta.\u00a0Com el meu pare entrava i sortia de la pres\u00f3 un dia va quedar embarassada.\u00a0Vaig haver de ser un nen de l’amor, \u00a1surts de la pres\u00f3 i fas festa, ha ha!\u00a0Un jutge el va treure, “aquest home no t\u00e9 cap c\u00e0rrec”.<\/p>\n

El pare va morir abans\u00a0d’Al vent.<\/em><\/p>\n

-Els amics creien que era una traducci\u00f3 de l’angl\u00e8s.\u00a0Jo estava amb Andr\u00e9s Mori, un asturi\u00e0 que estudiava a Val\u00e8ncia, amb mi.\u00a0Tenia una vespa i li vaig dir que em port\u00e9s a X\u00e0tiva.\u00a0En tornar em van venir els versos.<\/p>\n

-Llavors no cantava en catal\u00e0.<\/strong><\/p>\n

-Molt poc.\u00a0Tota la informaci\u00f3 era en castell\u00e0, jo llegia als poetes del 50, Valente, Claudio Rodr\u00edguez, Carlos Sahag\u00fan… Vaig con\u00e8ixer Pepe Ferro.\u00a0I als 22 anys vaig comen\u00e7ar a llegir Espriu.\u00a0I li vaig posar m\u00fasica.\u00a0Era una cosa que ens havien negat, no existia.\u00a0Despr\u00e9s vaig llegir a Joan Fuster, en catal\u00e0.\u00a0Descr\u00e8dit de la realitat.<\/em><\/p>\n

-Potser el que distingeix al franquisme \u00e9s que aquesta llengua fos prohibida.<\/strong><\/p>\n

-Entre altres coses.\u00a0A la meva mare la van voler rapar en la postguerra perqu\u00e8 es va queixar de l’alcalde.\u00a0L’amena\u00e7a hi era.<\/p>\n

-Per\u00f2 aix\u00f2 de la llengua va ser molt salvatge.<\/strong><\/p>\n

-Et deien que era un dialecte infecte, era la llengua vernacla dels esclaus… Venies del poble i et parlaven en castell\u00e0, aix\u00f2 els feia considerar superiors.\u00a0Una de les bromes que es deien a Val\u00e8ncia era que a partir de les 30.000 pessetes de sou es canviava de pis, de mobles \u00a1i de llengua, ha, ha, ha!\u00a0Quan vaig arribar a Barcelona la meva sorpresa va ser veure gent elegant que parlava catal\u00e0 de manera m\u00e9s normal;\u00a0aquest tipus de gent a Val\u00e8ncia parlava castell\u00e0.<\/p>\n

-Ara ja s’ha acabat el franquisme.\u00a0\u00bfS’ha acabat?<\/strong><\/p>\n

-Jo el que crec \u00e9s que dura massa.\u00a0Jo veig que encara hi ha rampells molt forts.<\/p>\n

– On els veu?<\/strong><\/p>\n

-En l’actual Govern hi ha rampells de franquisme i mira el que ha dit Rouco sobre les amenaces de guerra civil, \u00e9s molt fort!<\/p>\n

– El decep el proc\u00e9s democr\u00e0tic que hem viscut?<\/strong><\/p>\n

-Hem viscut, no tots, un certa miratge.\u00a0Al 76 encara em prohibia Fraga a Madrid.\u00a0Entre 1979 i 1982 es nota que va morir Franco, els canals de televisi\u00f3 estatal eren els m\u00e9s lliures, havia cantants de les diferents lleng\u00fces.\u00a0Ja no.\u00a0Crec que a la vida pol\u00edtica la classe dirigent no va saber fer s\u00f2lida una conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica real.<\/p>\n

-Aquesta desil\u00b7lusi\u00f3 arriba fins ara i t\u00e9 efecte a Catalunya.<\/strong><\/p>\n

-Tinc la impressi\u00f3 que a Espanya no se sap qu\u00e8 passa aqu\u00ed, no del que passa ara, tamb\u00e9 del que succe\u00efa abans.\u00a0No hi ha hagut una pres\u00e8ncia dels mitjans de comunicaci\u00f3 i aquesta desinformaci\u00f3 ha impedit que la gent s\u00e0piga que aqu\u00ed s’estava produint un moviment independentista, que aquest moviment ha vingut per quedar-se i aix\u00f2 s’ha d’afrontar, s’ha de cercar una manera de solucionar-lo.\u00a0\u00c9s un problema real.\u00a0Crec que aix\u00f2 explica gran part de la situaci\u00f3 actual. Per a molta gent a Espanya va ser una sorpresa la primera manifestaci\u00f3, de 2012. Per\u00f2 per gent d’aqu\u00ed tamb\u00e9 va ser una sorpresa.<\/p>\n

– Ho va ser per a vost\u00e8?<\/strong><\/p>\n

-Per a mi no, perqu\u00e8 les conseq\u00fc\u00e8ncies de 2006 [el no constitucional a l’Estatut] van ser molt fortes.\u00a0Em va sorprendre la magnitud de la manifestaci\u00f3, pensava que seria important perqu\u00e8 la gent estava emprenyada, per\u00f2 s’unien moltes coses, hi havia les primeres conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi, el PP havia demanat signatures a tot Espanya contra l’Estatut, Alfonso Guerra va sortir del Parlament dient : “Ens l’hem raspallat b\u00e9”.\u00a0A qu\u00e8 juguem?<\/p>\n

-Aix\u00f2 \u00e9s.\u00a0A qu\u00e8 juguem?<\/strong><\/p>\n

-Ara tamb\u00e9 fa l’efecte que la vida a Catalunya est\u00e0 fora de la Constituci\u00f3.\u00a0Qualsevol cosa que es proposa \u00e9s inconstitucional, s’accepta el di\u00e0leg, per\u00f2 s’imposa el compliment de la llei i si no el di\u00e0leg no hi cap… No \u00e9s al meu entendre una manera d’intentar arreglar les coses.\u00a0La segona manifestaci\u00f3 va demostrar que aix\u00f2 no era un sufl\u00e9.\u00a0Per\u00f2 no he vist que es reaccioni com crec que s’hauria de reaccionar.<\/p>\n

– Com?<\/strong><\/p>\n

-Que es deixi votar la consulta en q\u00fcesti\u00f3, aix\u00f2 no va contra ning\u00fa.”Parlem de tot menys de la consulta”, es diu.\u00a0B\u00e9, llavors on som? El Parlament catal\u00e0 est\u00e0 majorit\u00e0riament a favor, les enquestes donen al voltant d’un 80% a favor que es consulti.\u00a0Doncs llavors el que cal fer \u00e9s tractar de fer pol\u00edtica.\u00a0Si impedeixes aix\u00f2 ja no es pot fer pol\u00edtica.<\/p>\n

-Vost\u00e8 ha dit que se sent inc\u00f2mode.<\/strong><\/p>\n

-No \u00e9s que em senti inc\u00f2mode, em sento amb una certa inquietud, no veig un cam\u00ed clar.\u00a0No s\u00e9 per on es va ni per on es pot sortir.\u00a0Crec que el fet que el Govern del PP reaccioni aix\u00ed impedeix que hi pugui haver m\u00e9s marge.\u00a0Creen el problema del catal\u00e0 a les escoles, quan no hi havia cap problema.\u00a0Qualsevol moviment que fan \u00e9s a recentralitzar. Diuen que Catalunya \u00e9s la locomotora, i el que fan \u00e9s parar-la… A m\u00e9s, en certs sectors d’aqu\u00ed, no hem notat una preocupaci\u00f3 per part dels amics\u00a0progres<\/em>\u00a0de fora per aquests assumptes, sembla com si no sabessin on situar-se.<\/p>\n

– Creu que aix\u00f2 acabar\u00e0 malament?<\/strong><\/p>\n

-La meva perplexitat \u00e9s absoluta.\u00a0No tinc ni idea de com pot acabar, per\u00f2 el que veig \u00e9s que si hi ha un problema cal afrontar-lo.\u00a0El que va fer Artur Mas \u00e9s veure que al carrer hi havia els que l’havien de votar.\u00a0Des de l’aparici\u00f3 de Converg\u00e8ncia mai s’havia plantejat l’independentisme.\u00a0Sorgeix quan veu Mas que al carrer hi ha els seus votants.<\/p>\n

– Com acabaria b\u00e9?<\/strong><\/p>\n

-Amb una soluci\u00f3 confederal, dins d’Espanya i dins d’Europa;\u00a0una soluci\u00f3 amb la qual la gent se senti a gust.\u00a0Que aquest Estat propi que demanen sigui federal o confederal.\u00a0I que es voti.\u00a0Aix\u00f2 seria acabar b\u00e9.\u00a0El meu desig personal seria un tipus de confederaci\u00f3.Tampoc crec que la independ\u00e8ncia fos tr\u00e0gica o mortal, no passa res!\u00a0No li demanarien el passaport a ning\u00fa, estar\u00edem dins d’Europa. No passaria aix\u00f2 que deia Garc\u00eda Margallo, que Catalunya estaria per l’estratosfera pels segles dels segles.\u00a0Confederal, per\u00f2 tampoc ho tinc tan clar.\u00a0El que veig \u00e9s que s’han d’arreglar els problemes que hi ha, no es pot estar tot el dia amb la llei, la llei.\u00a0La llei canvia cada dos per tres, no la usem com si fos de marbre.<\/p>\n

-Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.\u00a0Quin honor.<\/strong><\/p>\n

-Molt.\u00a0Van ser premiats gent que em van crear: Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Joan Fuster, Espriu, Jordi Rubi\u00f3, Enric Valor, Francesc Mira… I ara jo.\u00a0Em deien que no podrien donar-me’l perqu\u00e8 no entrava en la categoria de Lletres.\u00a0\u00a1Almenys entraria en el de les lletres de can\u00e7ons…, ha ha ha!<\/p>\n

– “L’home que diu no”.\u00a0Qu\u00e8 li inclina a cantar\u00a0Diguem no<\/em>\u00a0ara?<\/strong><\/p>\n

-La situaci\u00f3 \u00e9s molt complexa.\u00a0Canvia el sistema, el capitalisme no t\u00e9 l\u00edmit.\u00a0El 1989 va desapar\u00e8ixer l’altre pol de la humanitat com unes encenalls a les que els acostes un llum\u00ed i es van totes a fer punyetes. Com diria tot aix\u00f2 cantant?\u00a0Diria no a la din\u00e0mica dels partits, m\u00e9s preocupats per ells que pel pa\u00eds;\u00a0diria no a la mesquinesa amb qu\u00e8 es tracta a la sanitat p\u00fablica, a l’educaci\u00f3, a la cultura.\u00a0En nom d’Europa!\u00a0Ells no fan Europa!<\/p>\n

-Va cantar que l’home mira sempre les mans…<\/p>\n

– I mira ara el que fan les mans de molts!\u00a0\u00a1Ficar-les en la caixa!<\/p>\n

Raimon riu;\u00a0\u00e9s l’hora de dinar i a casa van a menjar pasta.\u00a0Annalisa, la seva dona, i ell, es van con\u00e8ixer quan ella va venir d’It\u00e0lia.\u00a0Les seves can\u00e7ons d’amor s\u00f3n per a ella, i ja el riure dels dos ha acabat sent el mateix riure.<\/p>\n

Entrevista de Juan Cruz per a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El que sorpr\u00e8n d’aquest Raimon (Raimon Pelegero, X\u00e0tiva, 1940) \u00e9s de quina manera s’ha defensat de les solemnitats de l’edat.\u00a0En algun lloc de la seva cara, si riu, hi ha el noi que va cantar\u00a0Al vent\u00a0damunt d’una vespa i va convertir aquella can\u00e7\u00f3 senzilla (“al vent del mon, i tots, tots plens de llum…”) en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-11245","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11245","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11245"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11245\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11246,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11245\/revisions\/11246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11245"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}