{"id":11242,"date":"2014-05-31T17:49:27","date_gmt":"2014-05-31T15:49:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11242"},"modified":"2014-05-31T17:49:27","modified_gmt":"2014-05-31T15:49:27","slug":"rafael-jorba-llicons-europees","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-llicons-europees\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: Lli\u00e7ons europees"},"content":{"rendered":"

\"agenda\"<\/a>Despr\u00e9s de les eleccions europees, les lli\u00e7ons europees. La primera dada que cal subratllar \u00e9s la baixa participaci\u00f3 en el conjunt dels 28 estats de la UE: una mitjana del 43,09% (nom\u00e9s una d\u00e8cima per sobre dels anteriors comicis del 2009). La primera conclusi\u00f3: l’entrada en vigor del tractat de Lisboa, que preveia que el nou president de la Comissi\u00f3 Europea s’eleg\u00eds tenint en compte la indicaci\u00f3 dels electors, no ha servit per rebaixar l’abstenci\u00f3. L’opci\u00f3 de presidencialitzar a l’americana aquestes eleccions, amb candidats dels grans partits europeus i un debat a Eurovisi\u00f3 pel mig, ha resultat fallida. Les europees continuen sent m\u00e9s una suma d’eleccions territorials, amb el debat intern de cada pa\u00eds com a referent, que no pas una aut\u00e8ntica cita electoral en clau europea.<\/p>\n

Des d’aquesta perspectiva, es poden treure lli\u00e7ons v\u00e0lides per a tota la Uni\u00f3 Europea? S\u00ed, algunes, per\u00f2 amb notables excepcions. El primer factor rellevant, encoratjat pels vents de llarg cicle de crisi econ\u00f2mica, \u00e9s la implosi\u00f3 de les forces centrals del Parlament Europeu sortint, en particular els dos grans partits de govern (PPE<\/strong> i PSE<\/strong>) i els seus aliats liberals (ADLE<\/strong>): la dreta tradicional, de matriu democristiana, ha guanyat les eleccions per\u00f2 ha perdut m\u00e9s de 60 escons; els socialdem\u00f2crates es mantenen a la baixa com a segona for\u00e7a i els liberals retrocedeixen (perden una vintena d’eurodiputats). Les altres dues forces que presentaven tamb\u00e9 candidats a la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 tampoc no s’enlairen: Els Verds<\/strong>\/ALE<\/strong> s’estanquen i l’Esquerra Unit\u00e0ria Europea<\/strong> aconsegueix una lleu tend\u00e8ncia a l’al\u00e7a (7 escons m\u00e9s). Tot comptat i debatut, aquesta visi\u00f3 general de la nova Eurocambra reflecteix una erosi\u00f3 dels anomenats partits tradicionals (democristians, socialdem\u00f2crates i liberals), per\u00f2 aquest desgast no beneficia la nova esquerra (verds i excomunistes).<\/p>\n

En aquest context, s\u00f3n les forces euroesc\u00e8ptiques o obertament eur\u00f2fobes les que avancen. En concret, els partits eur\u00f2fobs sumaran m\u00e9s de 140 eurodiputats, \u00e9s a dir, gaireb\u00e9 una cinquena part del Parlament Europeu (751 escons). Tot i aix\u00f2, com apunten dos analistes de Le Monde (26\/V\/2014), aquestes forces “representen tribus que desconfien les unes de les altres”. El seu factor de cohesi\u00f3 \u00e9s el vot de rebuig -antieuropeu i antisistema- i no van a Estrasburg i Brussel\u00b7les per impulsar la construcci\u00f3 europea, sin\u00f3 la desconstrucci\u00f3… En aquest bloc heterogeni, destaca la vict\u00f2ria en el pla nacional de tres partits neopopulistes: l’FN de Marine Le Pen a Fran\u00e7a, l’UKIP de Nigel Farage al Regne Unit i el Dansk Folkeparti a Dinamarca. Aquest sisme europeu, en expressi\u00f3 utilitzada a escala francesa per Manuel Valls, \u00e9s dif\u00edcil que pugui bastir un edifici compartit: necessiten 25 escons (en tenen de sobra), per\u00f2 de set pa\u00efsos diferents per formar grup propi.<\/p>\n

L’extrema dreta de Marine Le Pen suma tota sola 24 escons, per\u00f2 el llast del seu pare (Jean-Marie Le Pen) i la seva reputaci\u00f3 de for\u00e7a antisemita l’allunyen de l’UKIP<\/strong>. Passa el mateix amb els neopopulistes danesos i altres formacions n\u00f2rdiques, que se senten m\u00e9s pr\u00f2xims del brit\u00e0nic Farage. A hores d’ara, l’FN pot comptar amb el concurs del partit de Geert Wilder (PVV) a Holanda, de la Lliga Nord a It\u00e0lia, de l’FP\u00d6 a \u00c0ustria i del Vlaams Belang a B\u00e8lgica. La l\u00ednia vermella que ni Farage ni Le Pen no poden traspassar \u00e9s la que marquen els partits obertament neonazis, com \u00e9s el cas d’Aurora Daurada a Gr\u00e8cia o de Jobbik a Hongria. Val a dir que un cas a part, en el bloc de partits antisistema, \u00e9s el de Beppe Grillo a It\u00e0lia, amb el seu M5E en franc retroc\u00e9s (a uns 20 punts de dist\u00e0ncia del Partit Dem\u00f2crata de Matteo Renzi), que comparteix el neopopulisme dels partits eur\u00f2fobs, per\u00f2 no aix\u00ed la xenof\u00f2bia. Caldr\u00e0 veure si en aquest \u00faltim bloc de forces antielits i anticasta, d’una pretesa empremta progressista, hi haurem d’apuntar l’emergent Podem espanyol.<\/p>\n

Entretant, la paradoxa de la vict\u00f2ria de l’extrema dreta a Fran\u00e7a i dels eur\u00f2fobs al Regne Unit i Dinamarca \u00e9s que es produeix als pa\u00efsos centrals de la UE i no a l’Europa m\u00e9s sacsejada per la crisi (a Fran\u00e7a les retallades nom\u00e9s s’han fet sobre el paper). En contraposici\u00f3, l’ascens de l’extrema dreta \u00e9s imperceptible en els estats m\u00e9s damnificats per les pol\u00edtiques d’austeritat: aquest \u00e9s el cas d’Irlanda, per\u00f2 tamb\u00e9 de Gr\u00e8cia, amb la vict\u00f2ria de l’esquerra radical de Syriza (els neonazis d’Aurora Daurada no arriben al 10%); de Portugal, amb l’aven\u00e7 de l’oposici\u00f3 socialista, i d’Espanya, on els dos grans partits retrocedeixen notablement, per\u00f2 continuen sent els m\u00e9s votats. La principal excepci\u00f3 a la regla de la implosi\u00f3 de les forces centrals del mapa pol\u00edtic europeu la constitueix Alemanya: la gran coalici\u00f3 entre la CDU<\/strong>–CSU<\/strong> i l’SPD<\/strong> no nom\u00e9s \u00e9s avalada pels electors (gaireb\u00e9 un 63%), sin\u00f3 que pot ser el mirall de les futures aliances a l’Eurocambra per elegir el president de la Comissi\u00f3 Europea i els seus nous membres. L’excepci\u00f3 alemanya mostra que quan les forces centrals col\u00b7laboren, sense llan\u00e7ar-se els plats del passiu rec\u00edproc pel cap, els extrems tenen m\u00e9s dificultats per cr\u00e9ixer.<\/p>\n

I una acotaci\u00f3 final. No hi ha cap explicaci\u00f3, ni la insolv\u00e8ncia del socialista Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> ni la fractura de la dreta francesa (UMP), que justifiqui la vict\u00f2ria de Marine Le Pen<\/strong> a Fran\u00e7a. El sol fet que el seu pare, en plena campanya, declar\u00e9s a Marsella que “monsenyor Ebola pot arreglar aix\u00f2 en tres mesos”, amb refer\u00e8ncia a l'”explosi\u00f3 demogr\u00e0fica” de l’\u00c0frica subsahariana i als estralls causats pel virus del mateix nom, desqualifica l’FN des del punt de vista dels valors democr\u00e0tics. Perqu\u00e8 si la desesperan\u00e7a d’un de cada quatre votants francesos ho justifiqu\u00e9s, haur\u00edem de justificar tamb\u00e9 no nom\u00e9s l’allau d’immigrants a la frontera sud d’Europa -que \u00e9s del tot comprensible-, sin\u00f3 que els seus protagonistes entressin a mata-degolla per passar comptes.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s de les eleccions europees, les lli\u00e7ons europees. La primera dada que cal subratllar \u00e9s la baixa participaci\u00f3 en el conjunt dels 28 estats de la UE: una mitjana del 43,09% (nom\u00e9s una d\u00e8cima per sobre dels anteriors comicis del 2009). La primera conclusi\u00f3: l’entrada en vigor del tractat de Lisboa, que preveia que el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-11242","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11242"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11242\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11244,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11242\/revisions\/11244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}