{"id":11191,"date":"2014-05-19T12:56:00","date_gmt":"2014-05-19T10:56:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11191"},"modified":"2014-05-20T13:06:59","modified_gmt":"2014-05-20T11:06:59","slug":"jose-montilla-el-risc-de-la-resignacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-montilla-el-risc-de-la-resignacio\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Montilla:  El risc de la resignaci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8457\" rel=\"attachment wp-att-8457\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8457\" alt=\"deguindos\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/deguindos-300x168.jpg\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/deguindos-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/deguindos.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La setmana passada vaig tenir, al Ple del Senat, un debat amb el ministre De Guindos, fruit d\u2019una interpel\u00b7laci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica que patim. Portem moltes setmanes \u2013 i en la campanya electoral\u00a0 per al Parlament Europeu especialment \u2013 en les que els portaveus del govern, comen\u00e7ant pel propi president Rajoy i passant pel conjunt dels seus ministres, de manifestacions elogioses sobre la millora de l\u2019economia espanyola. De fet, el govern va aprovar el mes d\u2019abril l\u2019actualitzaci\u00f3 del \u201cPrograma d\u2019Estabilitat\u201d que es presenta a Brussel\u00b7les amb les previsions per als propers anys i amb la descripci\u00f3 de les dades macroecon\u00f2miques que permeten afirmar que estem \u2013 diuen \u2013 sortint de la crisi.<\/p>\n<p>Jo no s\u00f3c partidari de qualificar negativament tot el que fa el govern per sistema, ni de dibuixar un panorama apocal\u00edptic on totes les dades a considerar siguin les negatives i desapareguin les positives. Que hi hagi dades que acrediten una millora de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica general ha de ser rebut com una bona noticia, especialment si aquesta millora permet millorar les expectatives de les nostres fam\u00edlies i de les nostres empreses.<\/p>\n<p>Entenc, a m\u00e9s, que el govern \u2013 com tots els governs \u2013 utilitzin les estad\u00edstiques per avalar la seva pol\u00edtica posant \u00e8mfasi en unes dades positives i deixant en un segon pla unes altres no tan favorables. Segur que ho fan, tamb\u00e9, per transmetre optimisme i confian\u00e7a: no hi ha cap mena de dubte que l\u2019optimisme i la confian\u00e7a s\u00f3n factors que ajuden al bon funcionament de les economies.<\/p>\n<p>L\u2019economia ha deixat de caure. \u00c9s cert, i ens n\u2019hem d\u2019alegrar. Per\u00f2, com vaig dir al Senat, <em>\u201cel necessari optimisme exigible a un govern i la certesa emp\u00edrica d\u2019alguns bons resultats no justifiquen la manca de realisme i, menys encara si hi fos, el prop\u00f2sit de presentar les dades de manera que s\u2019oculti la veritat en relaci\u00f3 a la greu situaci\u00f3 de l\u2019economia espanyola\u201d. <\/em><\/p>\n<p>Per qu\u00e8 vaig dir aix\u00f2? Doncs perqu\u00e8 hem sortit de la recessi\u00f3, s\u00ed, per\u00f2 ni el cr\u00e8dit, ni l\u2019endeutament p\u00fablic, ni les expectatives de recaptaci\u00f3 fiscal (especialment si es fa refer\u00e8ncia a la Seguretat Social), ni la ocupaci\u00f3 han millorat. I, en canvi, ha augmentat la desigualtat i la pobresa.<\/p>\n<p>Hem conegut la darrera onada de la EPA. Davant les noves dades, el president del govern es va manifestar feli\u00e7. Com es pot dir que un est\u00e0 content quan es segueix destruint ocupaci\u00f3? Entre gener i mar\u00e7 d\u2019aquest any hi ha 184.600 ocupats menys. El president est\u00e0 content perqu\u00e8 en el mateix per\u00edode hi ha 2.300 aturats menys! \u00a0S\u00ed, s\u00ed, \u00e9s cert que, en termes anuals hi ha 345.000 persones menys a les llistes de l\u2019atur, \u2026 per\u00f2 alhora es redueix la poblaci\u00f3 activa (quants joves han marxat del pa\u00eds per trobar feina a fora?) com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels moviments migratoris i, tamb\u00e9, pel des\u00e0nim instal\u00b7lat en moltes persones que ja han desistit de buscar feina. Puc acceptar que ens parlin d\u2019una reducci\u00f3 de l\u2019atur registrat, per\u00f2 expressar satisfacci\u00f3 per aquesta millora relativa quan tenim 5.9 milions de persones en atur em sembla un sarcasme. I encara ho \u00e9s m\u00e9s si veiem les previsions del govern en el nou \u201cPrograma d\u2019Estabilitat\u201d: a finals de 2015 tindrem un 23.3% d\u2019atur.<\/p>\n<p>Aquest \u00e9s l\u2019horitz\u00f3 que ens ofereixen. Un 23.3% de persones en atur al final de la legislatura, amb un mercat de treball que segueix perdent llocs de treball (estem ja per sota dels 17 milions de persones ocupades) i que substitueix contractes estables per contractes temporals i a precari, amb una severa reducci\u00f3 de les prestacions per desocupaci\u00f3, amb 2 milions de llars en les que cap persona treballa\u2026 No \u00e9s, certament, un panorama per expressar satisfacci\u00f3.<\/p>\n<p>La clau, l\u2019aut\u00e8ntica clau per fer evolucionar favorablement l\u2019ocupaci\u00f3 \u00e9s l\u2019augment de la demanda, del consum, de la inversi\u00f3 i del cr\u00e8dit. No \u00e9s la reforma laboral, com diuen. No negar\u00e9 que cal millorar els mecanismes de negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i simplificar els instruments de contractaci\u00f3. Per\u00f2 no amb aquesta reforma laboral. Sense consens social, s\u2019ha trencat la din\u00e0mica de la negociaci\u00f3 entre patronals i sindicats i s\u2019ha empitjorat la qualitat del treball, amb els efectes negatius que aix\u00f2 te en termes de cotitzacions socials i sostenibilitat del sistema (durant el primer trimestre, el ingressos de la Tresoreria de la Seguretat Social han baixat el 5.04% i les despeses han augmentat un 5.37%).<\/p>\n<p>La principal preocupaci\u00f3 del govern ha estat la reducci\u00f3 de l\u2019endeutament. Comparteixo en part aquesta preocupaci\u00f3, tot i que seguir\u00e9 recordant que l\u2019endeutament ha estat\u00a0 conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi i del fort\u00edssim apalancament privat . No \u00e9s el nivell de deute p\u00fablic el que ens ha portat la crisi, en absolut. I, per cert, quan parlen d\u2019her\u00e8ncia, que comen\u00e7a a ser ja un argument buit de contingut, no me\u2019n puc estar de dir que avui hi ha m\u00e9s endeutament p\u00fablic, m\u00e9s atur i m\u00e9s desigualtat que quan aquest govern va iniciar la seva singladura.<\/p>\n<p>Per\u00f2 aquesta preocupaci\u00f3 no sembla que doni els fruits adequats. De fet, les pr\u00f2pies previsions del govern en relaci\u00f3 al deute s\u00f3n molt preocupants. Al 2015 ja haurem superat el 100% de deute p\u00fablic respecte del PIB. Fixem-nos en la xifra: 250.000 milions m\u00e9s de deute p\u00fablic que a finals de 2011. I \u00e9s que si no hi ha un canvi substancial de la pol\u00edtica econ\u00f2mica, que faciliti el creixement aqu\u00ed i a Europa, \u00e9s impossible fer front al nivell d\u2019endeutament. Encara que la prima de risc millori \u2013 i \u00e9s cert que ha millorat \u2013 i que el nivell de confian\u00e7a en els mercats exteriors es restableixi. Com deia al Senat: <em>\u201c nom\u00e9s podrem rebaixar el volum del deute generant activitat econ\u00f2mica, \u00e9s a dir, produint i venent. I per a produir necessitem cr\u00e8dit i per a vendre necessitem gent que compri\u201d.<\/em><\/p>\n<p>En relaci\u00f3 al control del d\u00e8ficit p\u00fablic, l\u2019altra gran mantra de la pol\u00edtica econ\u00f2mica ortodoxa aplicada, tamb\u00e9 hi ha dades a comentar amb tota la seva cruesa: hem redu\u00eft el d\u00e8ficit p\u00fablic a base de laminar els serveis p\u00fablics de salut, d\u2019educaci\u00f3, de recerca, de transport, d\u2019atenci\u00f3 social\u2026 I, per cert, una reducci\u00f3 del d\u00e8ficit que han assumit, de manera quasi exclusiva, les CCAA. M\u00e9s enll\u00e0 de les grans proclames sobre el rigor i l\u2019austeritat pressupost\u00e0ria, el cert \u00e9s que l\u2019administraci\u00f3 central i la seguretat social tenen avui, pr\u00e0cticament, el mateix d\u00e8ficit que l\u2019any 2011, mentre que el conjunt de les administracions auton\u00f2miques\u00a0 en m\u00e9s de 2 punts i mig.<\/p>\n<p>\u00c9s ja una obvietat\u00a0 que les nostres finances p\u00fabliques pateixen els efectes d\u2019un sistema fiscal que cal reformar, urgentment. M\u00e9s enll\u00e0 de fixar uns tipus molt elevats per a les diferents figures tribut\u00e0ries, el cert \u00e9s que la nostra recaptaci\u00f3 \u00e9s molt baixa. La recaptaci\u00f3 per impostos representa nom\u00e9s el 37.8% del PIB, a la banda m\u00e9s baixa en el conjunt de la Uni\u00f3 Europea. I \u00e9s per aix\u00f2 sorprenent que les previsions del govern per a 2016 siguin millorar la recaptaci\u00f3,\u00a0 nom\u00e9s en 1 punt percentual!<\/p>\n<p>I \u00e9s encara m\u00e9s sorprenent que en aquestes circumst\u00e0ncies el ministre d\u2019hisenda anunci\u00ef rebaixes d\u2019impostos sense presentar un reforma fiscal que asseguri l\u2019augment significatiu de la recaptaci\u00f3 i una actitud m\u00e9s ferma i efectiva de lluita contra el frau fiscal.<\/p>\n<p>Tampoc no podem tirar coets respecte de la situaci\u00f3 del cr\u00e8dit: no arrenca. I en dos anys ha disminu\u00eft en 300.000 milions \u20ac.<\/p>\n<p>Poden parlar insistentment d\u2019her\u00e8ncia rebuda, per\u00f2 cada cop amb menys fonament. El que necessitem \u00e9s un rellan\u00e7ament de l\u2019economia i no instal\u00b7lar-nos resignadament en un nivell d\u2019atur i d\u2019aplanament de la nostra activitat productiva que ens pot portar a un per\u00edode llarg, massa llarg, \u00a0de crisi i a una dualitzaci\u00f3 de la societat com mai no hav\u00edem vist. Podem sortir de la recessi\u00f3, per\u00f2 l\u2019horitz\u00f3 que ens ofereix el govern \u00e9s una evoluci\u00f3 feble i del tot insuficient per a resoldre el grav\u00edssim problema de l\u2019ocupaci\u00f3. Instal\u00b7lar-nos en la resignaci\u00f3 \u00e9s el pitjor que ens pot passar.<\/p>\n<p>Tanmateix, tamb\u00e9 podem pensar que no \u00e9s resignaci\u00f3. Quan llegeixo i escolto la dreta espanyola i europea em pregunto si no \u00e9s m\u00e9s aviat la convicci\u00f3 no expl\u00edcita de que una societat dual, que permeti la millora de les dades macroecon\u00f2miques, amb creixement petit per\u00f2 sostingut, no sigui el model desitjat. Encara que deixi moltes persones a la cuneta.<\/p>\n<p>Jos\u00e9 Montilla<\/p>\n<p>19\/05\/2014<\/p>\n<p>Podeu trobar el v\u00eddeo en aquest enlla\u00e7 :<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=gJiinHz92Ew&amp;feature=youtu.be\">V\u00cdDEO<\/a>\u00a0( 1a part)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.presidentjosemontilla.cat\/cat\/2014\/05\/19\/el-risc-de-la-resignacio\/\" target=\"_blank\">Bloc del President Jos\u00e9 Montilla<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La setmana passada vaig tenir, al Ple del Senat, un debat amb el ministre De Guindos, fruit d\u2019una interpel\u00b7laci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica que patim. Portem moltes setmanes \u2013 i en la campanya electoral\u00a0 per al Parlament Europeu especialment \u2013 en les que els portaveus del govern, comen\u00e7ant pel propi president Rajoy i passant pel &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-11191","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11191"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11193,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11191\/revisions\/11193"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}