{"id":11188,"date":"2014-05-20T12:55:48","date_gmt":"2014-05-20T10:55:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11188"},"modified":"2014-05-20T13:52:33","modified_gmt":"2014-05-20T11:52:33","slug":"entrevista-a-eva-chacon-directora-de-lescola-de-bosc-els-valors-en-que-creiem-a-lescola-no-son-sempre-els-que-imperen-a-la-societat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-eva-chacon-directora-de-lescola-de-bosc-els-valors-en-que-creiem-a-lescola-no-son-sempre-els-que-imperen-a-la-societat\/","title":{"rendered":"Entrevista a Eva Chac\u00f3n, directora de l\u2019Escola del Bosc: \u201cEls valors en qu\u00e8 creiem a l\u2019escola no s\u00f3n sempre els que imperen a la societat\u201d"},"content":{"rendered":"

\"evachacon\"<\/a>Fa cent anys que l\u2019Escola de Bosc batega al cor de la muntanya de Montju\u00efc. Era l\u2019any 1914 i, aleshores, corrien temps de canvis, anhels de modernitzaci\u00f3 i tant la Mancomunitat com l\u2019Ajuntament de Barcelona coincidien en la import\u00e0ncia d\u2019invertir esfor\u00e7os i recursos en educaci\u00f3. En aquest context, va n\u00e9ixer l\u2019Escola de Bosc, pensada sobretot per escolaritzar els nens i nenes de la ciutat que patien problemes respiratoris. Un segle despr\u00e9s, aquest centre segueix al mateix lloc, estretament vinculat a una muntanya que ha marcat la seva vida educativa. Des de l\u2019any 2001, Eva Chac\u00f3n \u00e9s la directora d\u2019una escola en qu\u00e8 la figura de la pedagoga Rosa Sensat, la seva primera directora, segueix molt present. Parlem amb ella, que rep el Diari de l\u2019Educaci\u00f3<\/em> acompanyada per les mestres Conxita Mund\u00ed i Maria Esquius.<\/p>\n

L\u2019Escola de Bosc \u00e9s pionera a combinar natura i educaci\u00f3. Ho feien fa un segle i amb finalitats terap\u00e8utiques\u2026<\/strong><\/p>\n

Escolaritz\u00e0vem nens amb problemes respiratoris. De fet, els primers alumnes de l\u2019Escola de Bosc van ser els fills dels treballadors de les f\u00e0briques de tota Barcelona, i hi venien per prescripci\u00f3 m\u00e8dica. En aquell temps, l\u2019escola seguia la filosofia de la Waldschule de Charlottenburg<\/em> d\u2019Alemanya, les escoles Plein Air<\/em> de Fran\u00e7a o les Open Air Schools<\/em> d\u2019Anglaterra. Totes elles defensaven una educaci\u00f3 basada en el contacte amb la natura.<\/p>\n

La relaci\u00f3 amb la muntanya ha marcat el projecte educatiu i la vida del centre\u2026<\/strong><\/p>\n

En aquella \u00e8poca, parlem de l\u2019any 1914, els nens i nenes fills de treballadors no anaven de vacances, ni tan sols d\u2019excursi\u00f3. Aix\u00ed que podr\u00edem dir que, fa un segle, venir a l\u2019Escola de Bosc era com anar de col\u00f2nies. Professors i alumnes quedaven a la pla\u00e7a d\u2019Espanya per pujar plegats fins al centre. De cam\u00ed podien agafar una flor, analitzar les fulles i les pedres i, d\u2019aquesta manera, coneixien i estudiaven el seu entorn. Un cop a l\u2019escola, hi feien vida, es dutxaven, feien educaci\u00f3 f\u00edsica. Era una proposta educativa molt moderna tenint en compte l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n

I que ha seguit fins als nostres dies\u2026<\/strong><\/p>\n

Aquest entorn ens permet i ens permetia aleshores fer coses que altres escoles no poden fer, tot i que ara hi ha moltes escoles que malgrat no estar ubicades en un entorn natural treballen l\u2019hort com a element pedag\u00f2gic. En el nostre cas, l\u2019hort forma part del pla d\u2019estudis des de P3 fins a 6\u00e8, li atorguem una import\u00e0ncia cabdal.<\/p>\n

L\u2019empremta de Rosa Sensat, icona de la pedagogia moderna i directora d\u2019aquest centre entre els anys 1914 i 1930, \u00e9s inesborrable\u2026<\/strong><\/p>\n

Rosa Sensat va ser una pionera. Una gran pedagoga, avan\u00e7ada a la seva \u00e8poca, que va dotar d\u2019unes activitats a l\u2019escola que no es feien enlloc m\u00e9s. Li devem molt a ella i als mestres catalans de la Rep\u00fablica, que van ser exemple d\u2019una pedagogia capdavantera. Tenien fama a nivell mundial per la seva manera de treballar i en catal\u00e0. Tot aix\u00f2 es va acabar amb la dictadura. Es va eliminar tot el que s\u2019havia fet. El llegat de Rosa Sensat va desapar\u00e8ixer i alguns mestres van ser depurats pels franquistes i, altres, morts. Tot el que havia estat important i definidor de la nostra escola ho van eliminar. Van posar mestres a dit que eren ex-combatents militars i el tarann\u00e0 de l\u2019escola va fer un gir cap a la foscor. Tot i que hi va haver un grup de mestres que van treballar per preservar l\u2019esperit de l\u2019escola. Homes i dones a qui els va tocar viure uns moments dif\u00edcils i que van fer possible que tot el que s\u2019havia fet no qued\u00e9s en l\u2019oblit.<\/p>\n

La Llei d\u2019Educaci\u00f3 de 1970, tot i que encara sota r\u00e8gim franquista, significa el primer bri de llum despr\u00e9s de m\u00e9s de 30 anys de repressi\u00f3\u2026<\/strong><\/p>\n

S\u2019introdueix l\u2019Escola d\u2019Estiu i a partir d\u2019aleshores es produeix un corrent pedag\u00f2gic de recuperaci\u00f3 dels principis originaris d\u2019aquesta instituci\u00f3, que queda reflectit m\u00e9s endavant en el primer Projecte Educatiu del Centre (PEC), redactat el curs 87-88. Des d\u2019aleshores, reivindiquem la hist\u00f2ria de l\u2019escola cada 8 de maig i mirem de transmetre als alumnes la import\u00e0ncia del lloc on estudien. Aquest any, amb motiu del centenari, hem celebrat un carnaval d\u2019\u00e8poca molt espectacular. Alumnes i mestres an\u00e0vem disfressats de personatges d\u2019aleshores, alguna nena fins i tot feia de Rosa Sensat.<\/p>\n

Afortunadament, els mestres d\u2019avui no reben el tipus de pressions que rebien aleshores, per\u00f2 tot i aix\u00ed hi ha qui els culpa d\u2019un suposat baix nivell acad\u00e8mic. Avaluem massa en clau de resultats i massa poc en clau de valors?<\/strong><\/p>\n

Cada vegada hi ha m\u00e9s paperassa que hem d\u2019omplir. No ens queda m\u00e9s remei i aix\u00f2 fa que s\u2019oblidin temes m\u00e9s importants. Ara b\u00e9, nosaltres fa molts anys que fem assemblees amb els nens a classe per abordar els problemes que hi pugui haver. Treballem la responsabilitat des del parvulari amb els h\u00e0bits, amb la relaci\u00f3 amb la natura\u2026 Disposar d\u2019un hort dins les instal\u00b7lacions de l\u2019escola permet establir uns lligams m\u00e9s forts entre els alumnes i la natura, fent-los part\u00edcips de la cura amb la que cal tractar-la perqu\u00e8 pugui desenvolupar-se correctament. Tractem de treballar-ho tot, per\u00f2 ho tenim dif\u00edcil. Els valors en qu\u00e8 creiem a l\u2019escola no s\u00f3n sempre els que imperen a la societat.<\/p>\n

Com ara quins?<\/strong><\/p>\n

Vivim en una societat molt competitiva. Valors com la solidaritat, l\u2019empatia, la conviv\u00e8ncia, el respecte o la igualtat que treballem de diferents maneres a l\u2019escola xoquen amb la mentalitat individualista que, en molts casos, predomina a la societat.<\/p>\n

Se senten prou valorats els mestres d\u2019avui?<\/strong><\/p>\n

Tenim la sensaci\u00f3 que tothom pot opinar de la nostra feina. Abans no passava. Fa molts anys que s\u00f3c mestra i fa uns anys, si els reny\u00e0vem algun nen, despr\u00e9s els pares els hi cridaven l\u2019atenci\u00f3, entenien que el seu fill havia actuat incorrectament. \u00c9s a dir, ens tenien m\u00e9s confian\u00e7a. Ara, en canvi, \u00e9s al rev\u00e9s. Si un nen arriba a casa i diu que l\u2019han castigat, els pares ens demanen explicacions, ens ho q\u00fcestionen tot.<\/p>\n

Com han viscut les retallades i l\u2019anunci de la Llei Wert?<\/strong><\/p>\n

Ens hen retallat personal, com a totes les escoles. Aix\u00ed que ho hem afrontat amb dificultat, treballant m\u00e9s hores malgrat que tenim menys docents que abans. Si se\u2019ns posa malalt un mestre, per exemple, hem de fer mans i m\u00e0nigues perqu\u00e8 els nens no es quedin sols. I, pel que fa la llei Wert, estem totalment en contra. Defensem la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i l\u2019escola laica. Fa molts anys que les escoles municipals fan immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, fins i tot abans que les escoles de la Generalitat. Pensem que \u00e9s un b\u00e9 d\u2019integraci\u00f3, especialment pels castellanoparlants, que tenen l\u2019oportunitat d\u2019aprendre el catal\u00e0 quan amb les seves fam\u00edlies no el podrien aprendre.<\/p>\n

Experts i col\u00b7lectius de pedagogs reivindiquen m\u00e9s pres\u00e8ncia de les arts esc\u00e8niques a les aules\u2026<\/strong><\/p>\n

Respon Conxita Mund\u00ed (mestra de m\u00fasica)<\/em>. Ens van treure l\u2019especialista de pl\u00e0stica. Les escoles municipals, tradicionalment, ten\u00edem especialistes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, m\u00fasica i pl\u00e0stica. Eren professionals que tenien titulaci\u00f3 ens aquests \u00e0mbits, m\u00e9s enll\u00e0 de ser mestres. Quan es produeix l\u2019homologaci\u00f3 amb les escoles de la Generalitat ens reconeixen els especialistes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i de m\u00fasica, per\u00f2 desestimen l\u2019especialista de pl\u00e0stica. En el nostre cas, el vam perdre. I, pel que fa al teatre, \u00e9s cert que no ha estat gaire contemplat i queda molt relegat a l\u2019\u00e0mbit extraescolar.<\/p>\n

La majoria dels nens i nenes de L\u2019Escola de Bosc s\u00f3n ve\u00efns del Poble-sec, un barri marcat per la diversitat cultural, per\u00f2 en canvi el perfil de l\u2019alumnat \u00e9s sobretot aut\u00f2cton\u2026<\/strong><\/p>\n

Moltes fam\u00edlies d\u2019arrel catalana valoren el nostre horari continuat, juntament amb l\u2019escola Tres Pins. Nom\u00e9s tres escoles municipals m\u00e9s ho fan a Barcelona. Aix\u00f2 \u00e9s un punt que atrau molt, fins i tot a fam\u00edlies centreeuropees. Tenim molts nens francesos, italians i danesos. Evidentment, tamb\u00e9 hi t\u00e9 a veure l\u2019entorn. Les fam\u00edlies aut\u00f2ctones valoren m\u00e9s la muntanya que les fam\u00edlies nouvingudes, que posen per davant tenir l\u2019escola a prop de casa.<\/p>\n

Escoles p\u00fabliques al peu de la muntanya, com Carles I o Jacint Verdaguer, tenen percentatges del 80% d\u2019immigraci\u00f3 d\u2019origen magreb\u00ed, pakistan\u00e8s, dominic\u00e0, xin\u00e8s\u2026 No creu que caldria repartir aquest alumnat entre tots els centres del barri?<\/strong><\/p>\n

No ens hi oposem, per\u00f2 \u00e9s que moltes d\u2019aquestes fam\u00edlies no volen venir fins a la muntanya. De fet, quan fa uns anys hav\u00edem tingut alumnes d\u2019aquest perfil, quan podien, marxaven. M\u00e9s enll\u00e0 de la proposta educativa, valoren la proximitat de l\u2019escola. El sacrifici de pujar la muntanya no els conven\u00e7. Ara a totes les escoles tenim programacions similars, \u00e9s a dir, no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 ofereixen uns centres i qu\u00e8 uns altres, el que valoren m\u00e9s \u00e9s l\u2019empla\u00e7ament i horari.<\/p>\n

Cent anys no es compleixen cada dia. Qu\u00e8 senten i qu\u00e8 tenen preparat?<\/strong><\/p>\n

Molta responsabilitat. A m\u00e9s, se\u2019ns ha girat molt\u00edssima feina. Aix\u00f2 s\u00ed, l\u2019abordem amb il\u00b7lusi\u00f3. Cal dir, per\u00f2, que hi ha d\u2019altres centres m\u00e9s antics, per\u00f2 s\u00f3n de la Generalitat a la ciutat, no municipals. \u00c9s el cas dels companys de l\u2019Escola Patronat Dom\u00e8nech, fundada el 1899 i adquirida per l\u2019Ajuntament m\u00e9s tard. Pel que fa als actes, des de principis de gener estem fent tota mena d\u2019activitats i seguirem fins el 17 maig. El dia 8 de maig \u00e9s el gran dia i hem mirat de configurar un ampli calendari d\u2019activitats abans i despr\u00e9s de l\u2019aniversari<\/a>. Tenim programades exposicions de fotos antigues de l\u2019escola, confer\u00e8ncies, projeccions, s\u2019estan construint gegants i estem composant una can\u00e7\u00f3 commemorativa la lletra de la qual ha sortit de l\u2019alumnat. Aquest aniversari ens permet retrobar-nos amb el passat i veure antics alumnes. El Consorci d\u2019Educaci\u00f3, l\u2019Institut Municipal d\u2019Educaci\u00f3 (IMEB) i el districte de Sants-Montju\u00efc ens donen suport a totes les festivitats del centenari.<\/p>\n

Entrevista de Jordi Molina per a El Diari de l’Educaci\u00f3<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa cent anys que l\u2019Escola de Bosc batega al cor de la muntanya de Montju\u00efc. Era l\u2019any 1914 i, aleshores, corrien temps de canvis, anhels de modernitzaci\u00f3 i tant la Mancomunitat com l\u2019Ajuntament de Barcelona coincidien en la import\u00e0ncia d\u2019invertir esfor\u00e7os i recursos en educaci\u00f3. En aquest context, va n\u00e9ixer l\u2019Escola de Bosc, pensada sobretot …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,127],"tags":[104],"class_list":["post-11188","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-entrevistes","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11188"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11194,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11188\/revisions\/11194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}