{"id":11182,"date":"2014-05-19T19:51:31","date_gmt":"2014-05-19T17:51:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11182"},"modified":"2014-05-19T19:52:44","modified_gmt":"2014-05-19T17:52:44","slug":"antoni-puigverd-els-fems-dinternet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-els-fems-dinternet\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Els fems d’internet"},"content":{"rendered":"

\"internet\"<\/a>Impressionat per una de tantes onades ferotges que, a prop\u00f2sit de l’assassinat de la presidenta de la Diputaci\u00f3 de Lle\u00f3, ha circulat pels oceans d’internet, el ministre Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/strong> ha sentit la temptaci\u00f3 de posar-li portes legals al camp.\u00a0Una temptaci\u00f3 que la vicepresidenta S\u00e1enz<\/strong> de<\/strong> Santamar\u00eda<\/strong> ha frenat amb gest tan r\u00e0pid com ambigu (per no desautoritzar al seu company) recordant que “ja existeixen mecanismes legals i judicials per reaccionar davant aquest tipus de conductes” i supeditant l’eventual revisi\u00f3 legal del control de les xarxes al consens amb l’oposici\u00f3.<\/p>\n

La vicepresidenta sap, com qualsevol pol\u00edtic ben informat, que nom\u00e9s un ferri control dictatorial a la manera xinesa pot ficar en sendera a les xarxes socials.\u00a0Sabem, pel cas Snowden, per\u00f2 tamb\u00e9 per la publicitat que ens arriba a trav\u00e9s de Google, que tots els ciutadans, del m\u00e9s prepotent al m\u00e9s infeli\u00e7, estan controlats.\u00a0Qualsevol intent de collar legals convertiria aquest control en asf\u00edxia.\u00a0I l’asf\u00edxia \u00e9s tir\u00e0nica, \u00e9s a dir, d’altres temps.\u00a0D’aqu\u00ed el r\u00e0pid i ambigu gest de la vicepresidenta.\u00a0El control d’internet \u00e9s m\u00e9s efectiu si no \u00e9s ostent\u00f3s. En realitat, el consumidor de les noves tecnologies s’ofereix a ser controlat.\u00a0Cada vegada que fem servir un smartphone, que pengem alguna cosa a Twitter o Facebook, que ens baixem alguna aplicaci\u00f3 o, simplement, que ens endinsem en internet, deixem petjades.<\/p>\n

Tothom sap que el control remot d’aquestes empremtes existeix.\u00a0A ning\u00fa sembla preocupar-li. Les ag\u00e8ncies d’espionatge mundials i els grans gegants de comunicaci\u00f3 (Google i companyia) poden saber-ho tot de cada un de nosaltres.\u00a0La policia espanyola compta amb radars que subscriguen i filtren sense parar paraules emeses per qualsevol xafarderia m\u00f2bil o ordinador. A les xarxes la llibertat no t\u00e9 fre, es diu aquests dies.\u00a0Ser\u00e0 llibertat vigilada!\u00a0Vet aqu\u00ed una paradoxa: el ciutad\u00e0 s’ofereix com a ostatge en pagament de la llibertat de moviments i de les enormes facilitats que les noves tecnologies li concedeixen.<\/p>\n

La gent el que no suportaria \u00e9s la coerci\u00f3 visible.\u00a0Prefereix el control absolut, per\u00f2 imperceptible.\u00a0Estan perfectament vigilades les webs dels gihadistes espanyols, com la de qualsevol altra facci\u00f3 pol\u00edtica, social o religiosa.\u00a0La pista m\u00e9s f\u00e0cil i r\u00e0pida per trobar un terrorista, un lladre de guant blanc o un corrupte \u00e9s una xerrada telef\u00f2nica o un correu electr\u00f2nic.\u00a0Aquesta setmana passada un combatiu ciutad\u00e0 espanyol ha aconseguit que el Tribunal de Just\u00edcia de la UE falli l’eliminaci\u00f3 de dades periclitades o falses de Google.\u00a0La not\u00edcia s’ha venut com una conquesta de la llibertat.\u00a0Ja ser\u00e0 menys!\u00a0S\u00f3n tant\u00edssimes les dades acumulades en els insaciables oceans d’internet que la majoria es confonen al totum revolutum: es perden.\u00a0El que mai es perd \u00e9s el nostre rastre digital.<\/p>\n

Les noves tecnologies han perm\u00e8s formidables connexions globals, impressionants aven\u00e7os laborals, impagables beneficis econ\u00f2mics i personals.\u00a0Per\u00f2 tot aix\u00f2 s’ha realitzat a costa de la intimitat i de la llibertat.\u00a0En el vell m\u00f3n un podia desapar\u00e8ixer sense deixar rastre, per\u00f2 ja no \u00e9s possible en l’era digital.\u00a0Internet i tota la seva parafern\u00e0lia tecnol\u00f2gica han perm\u00e8s meravellosos aven\u00e7os, per\u00f2 com tot progr\u00e9s, ha causat p\u00e8rdues que potser algun dia lamentarem.<\/p>\n

La intimitat \u00e9s una d’elles.\u00a0La contenci\u00f3 \u00e9s una altra.\u00a0Una petita dosi d’hipocresia impedia dir-li al ve\u00ed que pens\u00e0vem d’ell, el que redundava en benefici de la pau i el benestar de l’escala. Diguin discreci\u00f3.\u00a0La sinceritat a ultran\u00e7a, que forma part del bagatge de l’any 1968, va fer caure murs de contenci\u00f3 repressius i asfixiants.\u00a0\u00c9s sa que la gent no calli absolutament tot el que pensa.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s ins\u00e0 que mai calli res.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a les tecnologies d’internet, la dissimulaci\u00f3 i la incontin\u00e8ncia han copulat i han parit un monstre.\u00a0El monstre que vomita maldicencia, que insulta i agredeix sense descans.\u00a0Amagat en l’anonimat, protegit en la foscor de la xarxa, el monstre diu el que li ve de gust.\u00a0Les barbaritats m\u00e9s espantoses i grolleres, els pensaments m\u00e9s obscens, les informacions deformadores.\u00a0El monstre s’alimenta d’odi i ressentiment.\u00a0T\u00e9 el seu origen en la pitjor cultura futbolera (que gaudeix m\u00e9s de la derrota de la samarreta odiada que de la vict\u00f2ria de l’estimada).\u00a0I s’ha desenvolupat en paral\u00b7lel a l’assetjament als famosos que caracteritza la premsa anomenada del cor que ara haur\u00edem d’anomenar de fel i d’assetjament.<\/p>\n

Ning\u00fa m\u00ednimament conegut es lliura de la persecuci\u00f3 d’aquest monstre.\u00a0Atenci\u00f3!\u00a0Aquest monstre que gaudeix en les caceres \u00e9s un fill de la democr\u00e0cia.\u00a0Ning\u00fa va dir que la democr\u00e0cia seria f\u00e0cil i justa, vaig escriure una vegada.\u00a0Ara dic: la democr\u00e0cia \u00e9s pol\u00edticament imprescindible, per\u00f2 tamb\u00e9 ensordidora, causa constant de migranyes.\u00a0Les caceres de la democr\u00e0cia directa d’internet es produeixen en tots els estadis de la vida social: de la nena grossa maltractada en un xat pels seus companys d’escola a les ins\u00eddies contra la pol\u00edtica de Lle\u00f3.<\/p>\n

Aquest odi forma part de la revoluci\u00f3 digital.\u00a0\u00c9s impossible posar-li portes al camp.\u00a0El destape de ressentiment creix i creix en el nostre m\u00f3n.\u00a0Un m\u00f3n que segueix progressant t\u00e8cnicament a gran velocitat, per\u00f2 que perd els valors humanistes (valors que no poden ni han de protegir per llei).\u00a0\u00c9s el soroll excremental que deixa Internet al seu pas.\u00a0Els fems d’internet.\u00a0Ens acompanyaran sempre.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Impressionat per una de tantes onades ferotges que, a prop\u00f2sit de l’assassinat de la presidenta de la Diputaci\u00f3 de Lle\u00f3, ha circulat pels oceans d’internet, el ministre Fern\u00e1ndez D\u00edaz ha sentit la temptaci\u00f3 de posar-li portes legals al camp.\u00a0Una temptaci\u00f3 que la vicepresidenta S\u00e1enz de Santamar\u00eda ha frenat amb gest tan r\u00e0pid com ambigu (per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[30],"class_list":["post-11182","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-2-0"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11182","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11182"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11182\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11186,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11182\/revisions\/11186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11182"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11182"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11182"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}