{"id":11163,"date":"2014-05-17T13:11:15","date_gmt":"2014-05-17T11:11:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11163"},"modified":"2014-05-17T13:17:23","modified_gmt":"2014-05-17T11:17:23","slug":"cinto-amat-el-minim-que-es-pot-dir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cinto-amat-el-minim-que-es-pot-dir\/","title":{"rendered":"Cinto Amat: “El m\u00ednim que es pot dir”"},"content":{"rendered":"
\"obiolsamat\"<\/a>Es podria dir molt d\u2019aquest\u00a0\u201cEl m\u00ednim que es pot dir\u201d<\/a>\u00a0<\/i><\/b>(Raimon Obiols,\u00a0\u200b\u200bLa Magrana, 2013), les Mem\u00f2ries Pol\u00edtiques de\u00a0Raimon Obiols<\/b>. S\u00f3n una reivindicaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica que ens conv\u00e9 ara mateix, contra l\u2019estat de desesperan\u00e7a creixent, i de la viscuda per Raimon Obiols durant els cinquanta-cinc anys de la hist\u00f2ria pol\u00edtica de Catalunya, a trav\u00e9s dels quals transcorre, contra l\u2019oblit i el falsejament del passat. Es poden escriure unes mem\u00f2ries, diu\u00a0Obiols<\/b>, per desig d\u2019autoafirmaci\u00f3, per fer balan\u00e7 o per deixar const\u00e0ncia d\u2019un sentiment de lleialtat envers els qui ja no hi s\u00f3n.Penso que \u00e9s correcta una aproximaci\u00f3 al contingut de les Mem\u00f2ries de\u00a0R<\/b>.\u00a0Obiols<\/b>\u00a0des de tres punts de vista, aut\u00f2noms i a la vegada interrelacionats:<\/p>\n

1.- Els \u201ctransparents\u201d.<\/b><\/p>\n

Poden ser llegides justament amb l\u2019orientaci\u00f3\u00a0benjaminiana<\/i>\u00a0de garantir o redimir el passat, des de l’\u00f2ptica d\u2019un militant afiliat al\u00a0Moviment Socialista de Catalunya<\/b>\u00a0als divuit anys, protagonista en molts fets per\u00f2 sobretot testimoni dels qui mai no han buscat notorietat i han fet possibles els processos integradors. Entenc que han estat escrites com un homenatge a aquells que\u00a0Obiols<\/b>\u00a0qualifica de\u00a0\u201ctransparents<\/i>\u201d, amb una descripci\u00f3 precisa de la seva manera de ser i de fer:\u201dHi ha en el seu tarann\u00e0 una dimensi\u00f3 ing\u00e8nua i heroica, cong\u00e8nitament aliena a la ret\u00f2rica, al c\u00e0lcul o al cinisme\u201d.<\/i><\/p>\n

Mira de deixar const\u00e0ncia d\u2019aquests\u00a0\u201ctransparents\u201d<\/i>\u00a0amb el detall meticul\u00f3s dels seus noms i cognoms, de les dates i llocs de reuni\u00f3 i de trobada, de les seves biografies personals, en un intent de mostrar-nos el veritable gruix an\u00f2nim de la hist\u00f2ria viscuda. La narraci\u00f3 d\u2019Obiols es torna per moments una veu d\u2019acompanyament d\u2019aquests\u00a0\u201ctransparents\u201d<\/i>, els aut\u00e8ntics protagonistes en la seva mem\u00f2ria. S\u00f3n persones com Salvador Clop (el pastisser), Miquel Casablanca, Josep Rovira Canals, Josep Coll, Joan Cornudella i Barber\u00e0,\u00a0\u00a0Llu\u00eds M\u00aa Sunyer, Josep Vidal (Pep Jai), i molts d\u2019altres. D\u2019ells li van arribar les dures lli\u00e7ons de la guerra civil i de la segona guerra mundial, i a ells es remet per reflexionar sobre el present viscut al llarg de cinquanta-cinc anys.<\/p>\n

2.- Un projecte d\u2019unitat.<\/b><\/p>\n

Amb l\u2019al\u00e8 de fons dels \u201ctransparents\u201d, les Mem\u00f2ries Pol\u00edtiques de Raimon Obiols es podrien subtitular de la seg\u00fcent manera: \u201cCinquanta-cinc anys d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica des de les esquerres pugnant per un projecte d\u2019unitat, majoritari i democr\u00e0tic a Catalunya\u201d. La unitat aix\u00ed definida \u00e9s sempre l\u2019objectiu\u00a0\u00a0i el sentit de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, una unitat permanentment buscada, de vegades aconseguida i celebrada, moltes vegades esquiva. El projecte es va construint sobre la base d\u2019un moviment en expansi\u00f3, aconseguint fites que porten a altres fites, amb aven\u00e7os i reculades.<\/p>\n

Dins d\u2019aquest projecte s\u2019inscriuen amb identitat pr\u00f2pia, des del meu punt de vista de lector que vol ser objectiu, durant la clandestinitat, els anys seg\u00fcents: el 1.958, el de l\u2019afiliaci\u00f3 de\u00a0Raimon<\/b>\u00a0Obiols<\/b>, amb divuit anys,\u00a0\u00a0al\u00a0MSC<\/b>, Moviment Socialista de Catalunya; el 1.966, el de la constituci\u00f3 del Sindicat Democr\u00e0tic d\u2019Estudiants, l\u201911 de mar\u00e7, i de la divisi\u00f3 del Consell de Coordinaci\u00f3 del MSC el mes d\u2019agost, divisi\u00f3 dolorosa que suposa un nou punt de partida perqu\u00e8\u00a0\u201ctota hist\u00f2ria \u00e9s la pen\u00faltima\u201d<\/i>, conseq\u00fc\u00e8ncia de les diferents visions de\u00a0Pallach<\/b>\u00a0i\u00a0Revent\u00f3s<\/b>\u00a0sobre el futur de l\u2019acabament de la dictadura (Obiols inclou el contingut d\u2019aquella reuni\u00f3 a Tolosa de Llenguadoc entre les dues descripcions dels viatges clandestins d\u2019anada i tornada, el primer des de Port de la Selva a Portvendre, i el segon a peu per la Junquera pel mal temps, descripcions bell\u00edssimes liter\u00e0riament, d\u2019una emotivitat\u00a0\u00a0continguda, com si el narrador volgu\u00e9s superar amb la calidesa dels llocs i del record la tensi\u00f3 viscuda en aquella trobada); el 69, de creaci\u00f3 de la \u201cCoordinadora de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya\u201d, amb la plataforma senzilla, clara i concreta, dels quatre punts, Llibertat, Amnistia, Estatut d\u2019Autonomia i Coordinaci\u00f3 de la lluita democr\u00e0tica amb els altres pobles d\u2019Espanya (aquest \u00faltim ara oblidat); el 1.971, de fundaci\u00f3 de l\u2019Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre, a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed Vell de Barcelona.<\/p>\n

Durant la transici\u00f3, els fets amb identitat pr\u00f2pia dins el moviment d\u2019unitat en expansi\u00f3 en el que es desenvolupa l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019Obiols<\/b>\u00a0tenen lloc l\u2019any 1.977, de la coalici\u00f3 (PSC-Congr\u00e9s i Federaci\u00f3 Catalana del PSOE ) i l\u2019\u00e8xit en les primeres eleccions democr\u00e0tiques el 15 de juny, de la creaci\u00f3 de l\u2019Assemblea de Parlamentaris de Catalunya\u00a0\u00a0el 25 del mateix mes, i del retorn del president Tarradellas\u00a0(\u201cl\u2019episodi m\u00e9s llumin\u00f3s de la transici\u00f3 perqu\u00e8 enlla\u00e7ava la legalitat republicana amb la nova situaci\u00f3 democr\u00e0tica\u201d<\/i>). Tamb\u00e9 en el proc\u00e9s d\u2019unitat del PSC l\u2019any 1.977 \u00e9s defintiu, des del M\u00edting per la Llibertat el 22 de juny fins al Congr\u00e9s de la Unitat el dies 15 i 16 de juliol. De la uni\u00f3 del PSC-Congr\u00e9s, PSC-Reagrupament i de la Federaci\u00f3 Catalana de PSOE en surt, diu Obiols, un\u00a0PSC<\/b>\u00a0jur\u00eddicament independent, sobir\u00e0 i federat amb el socialisme espanyol.<\/p>\n

Ja en democr\u00e0cia,\u00a0Obiols<\/b>\u00a0subratlla la pesantor dels anys de plom del pujolisme (80-90), que en bona part va haver de viure des de la condici\u00f3 de candidat a la Presid\u00e8ncia de la Generalitat el 1.984, 1.988 i 1.992, respecte de la qual sost\u00e9 que el limitava\u00a0\u201cuna incapacitat per a la pol\u00edtica espectacle\u201d,<\/i>\u00a0ja que sempre ha preferit ser director d\u2019orquestra o d\u2019obra abans que solista. En aquells anys de plom\u00a0s\u2019evaporava la il.lusi\u00f3 i l\u2019energia unit\u00e0ria<\/i>, fins al punt que va arribar a pensar que el pa\u00eds es podia fracturar. El 30 de maig de 1.984, a rel de l\u2019agressi\u00f3 de qu\u00e8 va ser objecte sortint del Parlament, de part d\u2019uns energ\u00famens que relacionaven directament la querella contra Pujol per l\u2019afer Banca Catalana amb una suposada intervenci\u00f3 dels socialistes, Obiols va mantenir una significativa pol\u00e8mica amb Arcadi Espada, que s\u2019admirava de com els socialistes podien aconseguir grans \u00e8xits\u00a0\u201csense una ombra de correcci\u00f3 espanyolista\u201d.<\/i>\u00a0Era estrictament veritat aquella afirmaci\u00f3 d\u2019Espada, diu Obiols, per\u00f2 era rotundament mentida que s\u2019hagu\u00e9s avingut a conformar-se i a abaixar el cap en l\u2019atmosfera pl\u00fambica del pujolisme.<\/p>\n

Del record amarg de les discussions dels Congressos VII\u00e8 i VIII\u00e8 del\u00a0PSC<\/b>, els anys 94 i 96 a Sitges i L\u2019Hospitalet, en els que va comen\u00e7ar a cristal\u00b7litzar el PSC dels\u00a0capitans, de l\u2019aparell,\u00a0<\/i>del tot contrari a la seva concepci\u00f3 d\u2019un partit permanentment obert i pluralista, es passa a la gestaci\u00f3 del Govern d\u2019Entesa (mal anomenat Tripartit), en el proc\u00e9s de la qual s\u00f3n importants la bona entesa que finalment s\u2019aconsegueix amb Rafael Rib\u00f3 el 1.996, i la irrupci\u00f3 de la figura de\u00a0P. Maragall<\/b>\u00a0a les eleccions del 99, afavorida per l\u2019opci\u00f3 de Ciutadans pel Canvi, que acabaria amb l\u2019acc\u00e9s al Govern del PSC amb ERC i Iniciativa el 2003 i el 2.006.<\/p>\n

3.- El pensament.-<\/b><\/p>\n

Encavalcades amb els fets del projecte d\u2019unitat de les esquerres tal com el descriu, en temps de clandestinitat, de transici\u00f3 i de democr\u00e0cia, hi trobem \u00e0mplies exposicions del seu pensament pol\u00edtic, un pensament profusament il\u00b7lustrat, forjat a les fonts de la teoria pol\u00edtica, de l\u2019assaig, de la filosofia i de la literatura. No podia ser d\u2019altra manera en un pol\u00edtic que es distingeix justament per la seva capacitat de reflexi\u00f3.\u00a0En els fets que van de la clandestinitat a la transici\u00f3\u00a0R.Obiols<\/b>\u00a0expressa constantment la seva preocupaci\u00f3 per la unitat de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica tenint en compte la complexitat social i cultural de Catalunya. El sentit que tenia el Moviment Socialista de Catalunya era el d\u2019arribar a unir el catalanisme i el socialisme d\u2019esquerres, i\u00a0\u00a0la coalici\u00f3 a les eleccions de juny del 77 entre PSC-Congr\u00e9s i la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE es va obtenir \u201cperqu\u00e8 els sectors populars de Catalunya no quedessin separats per la confrontaci\u00f3 catalanisme-espanyolisme\u201d<\/i>, tot reconeixent que s\u2019havia de ponderar el doble desequilibri que existia entre la neta superioritat log\u00edstica i de mitjans del\u00a0PSC<\/b>\u00a0a Catalunya i la posici\u00f3 preponderant del\u00a0PSOE<\/b>\u00a0a nivell de l\u2019Estat, molt superior, en reconeixement internacional i influ\u00e8ncia, a totes les federacions socialistes d\u2019Espanya. Malgrat l\u2019\u00e8xit socialista en aquelles eleccions,\u00a0Obiols<\/b>\u00a0confessa que va experimentar\u00a0\u201cuna certa malenconia de la vict\u00f2ria, una vaga premonici\u00f3: el temor a dilapidar l\u2019autenticitat i la generositat de l\u2019opci\u00f3 col\u00b7lectiva\u201d.<\/i><\/p>\n

Sobre la transici\u00f3\u00a0Obiols<\/b>\u00a0mant\u00e9 la tesi del\u00a0desbordament progressiu<\/i>\u00a0de les inicials pretensions de\u00a0Su\u00e1rez<\/b>, d\u2019una evoluci\u00f3 interior des del mateix r\u00e8gim, desbordament que van fer possible la unitat i la mobilitzaci\u00f3 de les forces d\u2019esquerres i democr\u00e0tiques, donant lloc a un\u00a0h\u00edbrid<\/i>\u00a0entre revoluci\u00f3 pol\u00edtica i evoluci\u00f3, respecte del qual no pot deixar de reiterar la reflexi\u00f3 que\u00a0\u201csi a la resta d\u2019Espanya s\u2019hagu\u00e9s donat el grau de mobilitzaci\u00f3 i d\u2019unitat de Catalunya, la transici\u00f3 hauria estat m\u00e9s digna i m\u00e9s avan\u00e7ada\u201d.<\/i>Tot comentant la diversitat de criteris, m\u00e9s contradictoris que complementaris, presents a la Comissi\u00f3 de l\u2019Assemblea de Parlamentaris que havia de negociar amb el govern central la restauraci\u00f3 de la Generalitat i el retorn del president, constitu\u00efda per Pujol, Benet, Revent\u00f3s, Carles Sent\u00eds i Jose M\u00aa Triginer, Obiols constata:\u00a0\u201cLlavors, com avui, les pol\u00edtiques de confrontacions identit\u00e0ries no eren positives. S\u2019ha de garantir un sentiment de pertinen\u00e7a comuna, protector de la identitat d\u2019origen\u201d.<\/i><\/p>\n

Respecte de la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya, l\u2019eix del pensament d\u2019Obiols<\/b>\u00a0gira sobre la doble consideraci\u00f3 de superar la divisi\u00f3 entre bons i mals catalans i el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, n\u00edtidament exposada en una confer\u00e8ncia de 1.985 a Sant Boi, justament amb el t\u00edtol expressiu de\u00a0\u201cCatalunya, assignatura pendent de la transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola\u201d<\/i>. D\u2019altra banda, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva\u00a0doctrina del bot\u00f3<\/i>, segons la qual una immensa majoria de catalans optaria per la independ\u00e8ncia si no es produ\u00efssin conseq\u00fc\u00e8ncies negatives ni per a Catalunya ni per a Espanya, \u00e9s contundent la constataci\u00f3 que\u00a0\u201da Espanya no s\u2019ha produ\u00eft una modernitzaci\u00f3 m\u00ednimament rellevant de la seva autopercepci\u00f3 com estat plurinacional\u201d.<\/i>\u00a0Partint d\u2019aquest fet, i considerant que despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 de setembre de 2.012\u00a0\u00a0ha sortit refor\u00e7ada la hip\u00f2tesi d\u2019una independ\u00e8ncia plausible,\u00a0Obiols<\/b>\u00a0estableix tres principis de fons per encarar el problema: les decisions de les relacions amb Espanya les han de prendre els catalans; la sortida ha de ser democr\u00e0tica, amb la m\u00e0xima unitat possible de la gran majoria del pa\u00eds; la sortida ha de consistir en una soluci\u00f3 negociada, tenint en compte la correlaci\u00f3 de forces (la\u00a0\u201cvella dama\u201d<\/i>\u00a0de qu\u00e8 parlava L\u00f3pez Bulla). En aquesta q\u00fcesti\u00f3\u00a0Raimon Obiols<\/b>\u00a0tampoc es pot estar de fer esment, per la seva actualitat, a l\u2019entrevista de Revent\u00f3s a comen\u00e7aments del 2001 (poc abans de sofrir l\u2019hemorr\u00e0gia que el va incapacitar) a la revista\u00a0\u201cEl Kari\u201d,<\/i>\u00a0advertint de la necessitat de crear una nova pol\u00edtica i cultura federals per no caure en el\u00a0risc de la doble radicalitzaci\u00f3 dels nacionalismes.<\/i><\/p>\n

\u201cEl m\u00ednim que es pot dir\u201d<\/i>\u00a0es va tancar a finals de 2012, i per no hi va haver temps d\u2019exposar una opini\u00f3 fonamentada sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 despr\u00e9s dels fets vertiginosos esdevinguts fins avui. No obstant, cal esperar\u00a0\u00a0una aportaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia\u00a0\u00a0del\u00a0\u00a0seu pensament\u00a0\u00a0sobre el tema, i sembla que sortosament aix\u00ed ser\u00e0. A tall de cr\u00edtica, penso que encara que potser no s\u2019avingu\u00e9s gaire amb l\u2019exig\u00e8ncia del relat d\u2019unes mem\u00f2ries, hauria estat molt enriquidor destinar un cap\u00edtol sencer a la reflexi\u00f3 sobre el tema, partint naturalment de la lli\u00e7\u00f3 dels fets.<\/p>\n

Pel que fa al partit, el\u00a0PSC<\/b>,\u00a0Obiols<\/b>\u00a0no dissimula el sentiment agredol\u00e7, el clarobscur que es despr\u00e8n de la seva experi\u00e8ncia forjada entre la unitat efica\u00e7 i la confrontaci\u00f3 amarga. La doctrina de les dues \u00e0nimes del\u00a0PSC<\/b>\u00a0ve complementada per la reflexi\u00f3 sobre els quatre sectors estructurants cap als quals s\u2019ha anat decantant l\u2019evoluci\u00f3 de les persones i grups dins el partit: l\u2019oposici\u00f3 i l\u2019alternativa al govern de la Generalitat, les tasques de govern a Espanya, les tasques de govern municipal i les tasques d\u2019organitzaci\u00f3 interna i territorial del partit. Quatre sectors que llisquen f\u00e0cilment cap a convertir-se en compartiments estancs, allunyats de l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019unitat d\u2019acci\u00f3 col.lectiva, oberta i plural. Amb la lli\u00e7\u00f3 apresa del VII Congr\u00e9s del PSC, justament per denunciar el perills d\u2019aquest lliscament, el 22 de novembre de 1.995 al Teatre Lliure de Gr\u00e0cia va exposar amb rotunditat la seva opini\u00f3 :\u00a0\u201cUn nou PSC per a una Catalunya nova\u201d.<\/i>\u00a0D\u2019aquesta exposici\u00f3 en va haver de fer immediatament autocr\u00edtica\u00a0\u00a0perqu\u00e8, segons reconeix, no havia conven\u00e7ut la majoria i va ser entesa m\u00e9s com un retret moral que com una proposta pol\u00edtica.\u00a0\u00a0D\u2019aquells anys tamb\u00e9 en va sortir\u00a0\u201cNou Cicle\u201d<\/i>, comuna l\u00ednia de contenci\u00f3<\/i>\u00a0i no pr\u00f2piament com una tend\u00e8ncia.<\/p>\n

Sigui tamb\u00e9 dit a tall de cr\u00edtica, amb les dades que aporta\u00a0\u201cEl m\u00ednim que es pot dir\u201d<\/i>, i amb els antecedents dels VII\u00e8 i VIII\u00e8 Congr\u00e9s del\u00a0PSC<\/b>\u00a0el 1.994 i 1.996, costa de seguir i d\u2019entendre l\u2019evoluci\u00f3 del partit cap a la gestaci\u00f3 del Govern d\u2019entesa o Tripartit a partir de 1.999, i abans, aix\u00ed com l\u2019acc\u00e9s al govern de la Generalitat el 2.003 i el 2.006. Tripartit que qualifica com\u00a0\u201cun castell sense pinya\u201d<\/i>, perqu\u00e8\u00a0\u201ccap dels tres partits es plantej\u00e0 la necessitat de construir plataformes i moviments unitaris de suport al govern de progr\u00e9s arreu del pa\u00eds; la l\u00f2gica era m\u00e9s de distribuir, des de dalt, les parcel.les de poder segons els partits\u201d.<\/i>\u00a0Queda a l\u2019aire la pregunta, que les Mem\u00f2ries no resolen, ni donen elements suficients per entendre-ho, de per qu\u00e8 es van repetir els errors i quins van ser els factors essencials, personals i de grups, que els van propiciar. Una actualitzaci\u00f3 de l\u2019empenta d\u2019aquella exposici\u00f3 de\u00a0\u201cUn nou PSC per a una Catalunya nova\u201d<\/i>\u00a0del 95 potser obriria noves vies i donaria m\u00e9s elements per entendre el que ha passat entre el VII\u00e8 i VIII\u00e8 Congr\u00e9s\u00a0\u00a0i la\u00a0\u00a0situaci\u00f3 d\u2019ara mateix\u00a0:\u201dNo a la professionalitzaci\u00f3 dels partits que basen les seves propostes en l\u2019auscultaci\u00f3 d\u2019especials clienteles, en el m\u00e0rqueting i en la consideraci\u00f3 de la ciutadania com un mercat…S\u00ed a un partit innovador amb noves propostes per al refor\u00e7ament de la vida democr\u00e0tica i de l\u2019autogovern nacional, capa\u00e7 de promoure sistemes participatius de propostes i de selecci\u00f3 de candidats i candidates a ocupar llocs de representaci\u00f3 pol\u00edtica\u201d.<\/i><\/p>\n

En qualsevol cas, el balan\u00e7 personal final d\u2019un\u00a0Raimon<\/b>\u00a0Obiols<\/b>\u00a0que m\u00e9s que socialdem\u00f2crata sempre s\u2019ha sentit socialista, amb el\u00a0mainstream\u00a0<\/i>propi del socialisme catal\u00e0 integrador, \u00e9s satisfactori. El socialisme, diu, m\u00e9s que una teoria pol\u00edtica \u00e9s\u00a0\u201cun moviment que succeeix, un instint cong\u00e8nit cap a la llibertat, la igualtat i la cooperaci\u00f3\u201d.<\/i>\u00a0Es pot comprendre la reflexi\u00f3 de\u00a0\u00a0la polit\u00f2loga Susan George, citada per\u00a0Obiols<\/b>, en el sentit que\u00a0\u201cla lluita per alterar la realitat, el curs tr\u00e0gic de la hist\u00f2ria i de la natura, \u00e9s un deure absolut condemnat al frac\u00e0s\u201d<\/i>, per\u00f2 estic conven\u00e7ut que\u00a0Obiols<\/b>\u00a0no ent\u00e9n el resultat de la seva acci\u00f3 com un frac\u00e0s inevitable, sin\u00f3 com la recerca i el trobament, almenys parcial, d\u2019una clau (la clau trobada de l\u2019ep\u00edleg) que ens deixa la porta entreoberta, o en tot cas deu entendre el frac\u00e0s com un element necessari per\u00f2 inherent al progr\u00e9s, com el que ressona en el consell de S. Beckett, tamb\u00e9 recordat per\u00a0Raimon<\/b>\u00a0Obiols<\/b>: \u201cIntenta-ho, despr\u00e9s fracassa, torna a fracassar, i finalment fracassa millor\u201d.<\/i>\u00a0Acabo amb les seves paraules:\u00a0\u201cPerduren les satisfaccions, he estat afortunat en amics, experi\u00e8ncies i aprenentatges… crec haver estat \u00fatil al pa\u00eds i als de baix, lleial en els acords i les discrep\u00e8ncies”.<\/i><\/p>\n

(Transcripci\u00f3 ampliada de la presentaci\u00f3 que vaig fer de \u201cEl m\u00ednim que es pot dir\u201d, les Mem\u00f2ries Pol\u00edtiques de Raimon Obiols, a la llibreria D\u00f2ria de Matar\u00f3 el passat 9 de maig)<\/i><\/p>\n

Ja es pot adquirir el llibre en format electr\u00f2nic per 5,69\u20ac a\u00a0Amazon<\/a>\u00a0i\u00a0iBooks<\/a><\/b><\/p>\n

Quadern d’en Cinto Amat<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es podria dir molt d\u2019aquest\u00a0\u201cEl m\u00ednim que es pot dir\u201d\u00a0(Raimon Obiols,\u00a0\u200b\u200bLa Magrana, 2013), les Mem\u00f2ries Pol\u00edtiques de\u00a0Raimon Obiols. S\u00f3n una reivindicaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica que ens conv\u00e9 ara mateix, contra l\u2019estat de desesperan\u00e7a creixent, i de la viscuda per Raimon Obiols durant els cinquanta-cinc anys de la hist\u00f2ria pol\u00edtica de Catalunya, a trav\u00e9s dels quals …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[24],"class_list":["post-11163","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11163"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11175,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163\/revisions\/11175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11163"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11163"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11163"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}