{"id":11149,"date":"2014-05-14T07:50:07","date_gmt":"2014-05-14T05:50:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11149"},"modified":"2014-05-14T07:51:33","modified_gmt":"2014-05-14T05:51:33","slug":"rafael-argullol-la-quarta-contrareforma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-argullol-la-quarta-contrareforma\/","title":{"rendered":"Rafael Argullol: La quarta contrareforma"},"content":{"rendered":"

\"idea\"<\/a>Enmig d’una notable ignor\u00e0ncia social i d’una absoluta indifer\u00e8ncia pol\u00edtica Espanya est\u00e0 arru\u00efnant, de nou, les possibilitats de construir una comunitat moderna i culta.\u00a0Cada vegada \u00e9s m\u00e9s evident que el desastre pot comprometre el futur al llarg de d\u00e8cades, sin\u00f3 de tot el segle XXI.\u00a0Em refereixo al progressiu deteriorament de la cultura i al dr\u00e0stic abandonament de programes d’investigaci\u00f3 cient\u00edfica que tenen la seva encarnaci\u00f3 m\u00e9s evident en l’\u00e8xode de desenes de milers de graduats universitaris.\u00a0El que est\u00e0 en marxa \u00e9s una aut\u00e8ntica contrareforma, l’\u00faltima de les que han impedit l’acc\u00e9s a una societat amb arrelament il\u00b7lustrat.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, aquesta nova contrareforma, potser per ingenus, ens ha sorpr\u00e8s a molts dels que pens\u00e0vem, fa uns lustres, que, per fi, Espanya avan\u00e7ava pel cam\u00ed d’una mentalitat moderna.\u00a0Encara aparentin ser molt llunyans no ho s\u00f3n tant els anys en qu\u00e8 semblaven canalitzar poderoses energies en aquesta direcci\u00f3.\u00a0Malgrat les servituds pol\u00edtiques de la Transici\u00f3, no hi ha dubte que la primera etapa democr\u00e0tica es va veure impulsada per les tend\u00e8ncies hegem\u00f2niques en la cultura antifranquista, de manera que el model que es dibuixava per a la nova Espanya se sustentava en criteris moderns, laics, il\u00b7lustrats, federals i, tot i l’acceptaci\u00f3 obligada -o gaireb\u00e9- de la Monarquia, republicans. Durant una vintena d’anys, fins a mitjans dels noranta, aquell model va implicar les complicitats prou fortes i eficaces com perqu\u00e8, si agraden aquestes denominacions, es pugui parlar d’una Generaci\u00f3 de la Democr\u00e0cia, amb una accentuada excel\u00b7l\u00e8ncia en el terreny de la creaci\u00f3 i el pensament -homologable al que en aquells moments es realitzava a Europa-i un refor\u00e7ament sense precedents de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n

Molts dels cient\u00edfics que ara deixen les universitats espanyoles van emprendre llavors el cam\u00ed oposat per fomentar aqu\u00ed centres prometedors, que van donar fruits notables en els anys immediats.\u00a0Amb el canvi de segle i les noves condicions pol\u00edtiques aquell joc de complicitats intel\u00b7lectuals, procedent de la cultura antifranquista, va ser afeblint progressivament, fins al punt que l’ideal il\u00b7lustrat va deixar d’estar en el centre del tauler.\u00a0Els anys de l’opul\u00e8ncia especulativa no van portar, per a res, aparellats, anys d’opul\u00e8ncia cultural.\u00a0Finalitzats aquells, i instal\u00b7lats a la hip\u00f2critament anomenada austeritat, es van posar en marxa els mecanismes del desmantellament cient\u00edfic i del menyspreu per la cultura.\u00a0Aquella nova Espanya democr\u00e0tica -laica, moderna, il\u00b7lustrada- era llan\u00e7ada a les golfes de les il\u00b7lusions perdudes mentre ocupaven l’escenari una afeblida dignitat esc\u00e8ptica i un cada vegada m\u00e9s vociferant cor contrareformista.\u00a0\u00c9s, i tant de bo m’equivoqui, una contrareforma en tota regla, successora i conseq\u00fc\u00e8ncia, almenys en part, d’altres contrareformes que jalonen la hist\u00f2ria d’Espanya, i amb les que som poc donats a confrontar cr\u00edticament.<\/p>\n

Un exemple que, en el seu moment, em va cridar molt l’atenci\u00f3 va ser la p\u00e8rdua d’una oportunitat d’or el 1992. Era una \u00e8poca encara molt vigorosa en el desenvolupament cultural de la jove democr\u00e0cia i, a m\u00e9s, marcada per grans esdeveniments col\u00b7lectius, com les Olimp\u00edades de Barcelona o l’Exposici\u00f3 Universal de Sevilla.\u00a0Es commemorava el 500 aniversari del descobriment d’Am\u00e8rica.\u00a0Es van fer molts discursos apolog\u00e8tics per\u00f2 – 500 anys despr\u00e9s! – No hi va haver una autocr\u00edtica profunda de la Conquesta i la Colonitzaci\u00f3 americanes i, per tant, no es va donar un ensenyament m\u00e9s complex d’aquells fets decisius.\u00a0Per\u00f2 hi va haver un cas pitjor.\u00a0El 1992 hagu\u00e9s hagut de commemorar tamb\u00e9 el cinqu\u00e8 centenari de l’expulsi\u00f3 dels jueus.\u00a0Hi va haver poques, molt poques, paraules al voltant d’aquest tema.\u00a0Es va passar de puntetes sobre una circumst\u00e0ncia capital, demostrant, amb escreix, la incapacitat per observar-se en el mirall del passat com a aprenentatge i no com a venjan\u00e7a.\u00a0Podia la societat espanyola mirar cara a cara el que ha passat a la relativament recent Guerra Civil si era incapa\u00e7 de fer-ho pel que fa a successos esdevinguts 5 cent\u00faries abans?<\/p>\n

I, no obstant aix\u00f2, l’expulsi\u00f3 dels jueus, una monstruositat en si mateixa, ha marcat l’esdevenir de la cultura i la mentalitat espanyoles al llarg dels segles.\u00a0Amb aquesta expulsi\u00f3 es va eliminar a una minoria -molt \u00e0mplia, per cert, en relaci\u00f3 al conjunt de la poblaci\u00f3- que reunia unes condicions singulars: sabia, generalment, llegir i escriure.\u00a0Es tallava d’arrel un dels cabals pel qual podia circular la cultura m\u00e9s avan\u00e7ada de l’\u00e8poca.\u00a0De fet penso que Espanya, amb universitats com les de Salamanca i Alcal\u00e1 d’Henares, estava en condicions privilegiades per rebre l’enorme impacte que la cultura del Quattrocento itali\u00e0 anava a causar a Europa durant el segle XVI.\u00a0L’Humanisme es va expandir, \u00e9s cert, per\u00f2 la fecunditat del Renaixement aviat es va veure afeblida per la Contrareforma que, si b\u00e9 va tenir en la Inquisici\u00f3 el seu referent m\u00e9s vist\u00f3s i l\u00fagubre, va afectar tots els plans de la vida social, mutilant en bona mesura el futur de la cultura hispana.<\/p>\n

El menyspreu de la llibertat i de la cultura cr\u00edtica va ser l’argument que va articular la primera gran contrareforma.\u00a0I una cosa semblant va passar amb la segona, la que va tancar la porta al moviment il\u00b7lustrat. Avui dia haurien de ser mat\u00e8ria de lectura obligat\u00f2ria els escrits de Jovellanos.\u00a0El lector trobaria suficients paral\u00b7lelismes entre aquells anhels frustrats i els actuals, no, \u00e9s clar, en el que els economistes anomenen “signes exteriors de riquesa”, molt m\u00e9s evidents ara, sin\u00f3 en la pobresa mental, on la similitud \u00e9s molt m\u00e9s gran.\u00a0I, despr\u00e9s Jovellanos, tamb\u00e9 Goya hauria d’habitar entre nosaltres perqu\u00e8, com llavors, el seu ull capt\u00e9s, encara que fos a trav\u00e9s de les pantalles, la mis\u00e8ria espiritual del nostre temps, i el seu pinzell pogu\u00e9s reflectir, en colors nostres, fins a quin punt la guirigall mental i el populisme demag\u00f2gic s’imposen grotescament.\u00a0Si la primera contrareforma va retallar l’humanisme renaixentista, la segona contrareforma va tancar les portes a la Il\u00b7lustraci\u00f3 que vertebrava la civilitzaci\u00f3 europea.<\/p>\n

La Guerra Civil va ser l’inici brutal de la tercera contrareforma. Coneixem les conseq\u00fc\u00e8ncies per\u00f2, com sempre que es tracta de mirar autocr\u00edticament el passat, tenim notables dosis de confusi\u00f3 respecte a les causes.\u00a0Tamb\u00e9 abans que esclat\u00e9s aquesta tercera contrareforma hi va haver grans esperances i il\u00b7lusions perdudes.\u00a0L’enorme m\u00e8rit dels que van intentar en el primer ter\u00e7 del segle XX -i des de finals de l’anterior- la modernitzaci\u00f3 mental d’Espanya resideix en l’orfandat de la qual procedien.\u00a0A difer\u00e8ncia de la majoria dels europeus, els escriptors, artistes i pensadors que es van llan\u00e7ar en aquella direcci\u00f3 no tenien el suport hist\u00f2ric del Renaixement i de la Il\u00b7lustraci\u00f3.\u00a0No \u00e9s el cas d’Espanya.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 ofereix encara m\u00e9s valor al moviment intel\u00b7lectual que, amb totes les seves contradiccions, es va presentar com a garantia d’un futur lliure.\u00a0S’ha dit que, sense la Guerra Civil, i malgrat la seva inclinaci\u00f3 per la viol\u00e8ncia pol\u00edtica, Espanya hauria culminat el seu proc\u00e9s, com ho demostraria l’enorme bagatge disseminat, despr\u00e9s de la contesa, en els exilis exterior i interior.\u00a0No ho sabem.\u00a0\u00danicament sabem que la dictadura va edificar s\u00f2lidament seva pr\u00f2pia contrareforma.<\/p>\n

La cultura que va emergir el 1975 tamb\u00e9 \u00e9s \u00f2rfena.\u00a0No nom\u00e9s de Renaixement i d’Il\u00b7lustraci\u00f3 sin\u00f3, en bona mesura, del que en general pot qualificar-se de Modernitat.\u00a0Per\u00f2, com a contrapartida, l’empenta sembla imparable, com si una sencera societat volgu\u00e9s, en pocs anys, recuperar les d\u00e8cades, i potser les cent\u00faries, perdudes.\u00a0El proc\u00e9s va tenir els seus efectes, en especial despr\u00e9s de la integraci\u00f3 a l’Europa pol\u00edtica.\u00a0Ara percebem, per\u00f2, que sota l’aparen\u00e7a m\u00e9s o menys brillant, quedaven, com pesats ancoratges, massa comptes pendents.\u00a0I quan el s\u00f2l es va trencar -per fragilitat o per esgotament o per corrupci\u00f3-van \u00a0reemergir, amb m\u00e0scares noves, les criatures del subs\u00f2l: el menyspreu per la llibertat i la cr\u00edtica, el fanatisme, els populismes de tota mena.\u00a0I la m\u00e9s perjudicial: la ignor\u00e0ncia autosatisfeta que contempla ap\u00e1ticamente la destrucci\u00f3 de la cultura i la dispersi\u00f3 del talent.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la quarta contrareforma.\u00a0Si hem apr\u00e8s alguna cosa de les anteriors haur\u00edem detenir a temps.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enmig d’una notable ignor\u00e0ncia social i d’una absoluta indifer\u00e8ncia pol\u00edtica Espanya est\u00e0 arru\u00efnant, de nou, les possibilitats de construir una comunitat moderna i culta.\u00a0Cada vegada \u00e9s m\u00e9s evident que el desastre pot comprometre el futur al llarg de d\u00e8cades, sin\u00f3 de tot el segle XXI.\u00a0Em refereixo al progressiu deteriorament de la cultura i al dr\u00e0stic …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-11149","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11149"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11149\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11154,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11149\/revisions\/11154"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}