{"id":11128,"date":"2014-05-08T10:07:47","date_gmt":"2014-05-08T08:07:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11128"},"modified":"2014-05-08T10:07:47","modified_gmt":"2014-05-08T08:07:47","slug":"gentil-puig-i-moreno-un-nou-front-nacional-a-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gentil-puig-i-moreno-un-nou-front-nacional-a-franca\/","title":{"rendered":"Gentil Puig i Moreno: Un nou “Front Nacional a Fran\u00e7a?"},"content":{"rendered":"

\"lepen\"<\/a>Segons un sondeig [1]<\/a> recent el nou FN dirigit per Marine Le Pen (la filla del pare) obtindria un 24% dels vots a les eleccions europees del proper 25 de maig (davant el PS, amb el 19% i el 25% de la UMP). El FN quadriplicaria els resultats que va obtenir el 2009 (el 6,34%). Si aquestes previsions es confirmen seria un salt enorme que fins ara aquest partit nacionalista mai no havia obtingut.<\/p>\n

Les preguntes que ara ens podem fer s\u00f3n: per qu\u00e8 ? Qu\u00e8 ha passat amb nom\u00e9s 5 anys ? Com s\u2019ha arribat a aquesta situaci\u00f3 inquietant?<\/p>\n

Per tractar d\u2019entendre aquest fen\u00f2men, cal distingir, per una banda, que t\u00e9 de diferent el nou FN de la filla, Marine Le Pen, en relaci\u00f3 amb l\u2019antic FN dirigit pel seu pare, Jean-Marie Le Pen, i de l\u2019altra, qu\u00e8 ha canviat en l\u2019opini\u00f3 dels francesos per a operar un canvi tan gran cap a l\u2019ultradreta.<\/p>\n

No hi ha dubte que, amb el seu pare, Jean-Marie Le Pen, i l\u2019anterior i hist\u00f2ric FN, tot era molt m\u00e9s clar, i les cr\u00edtiques que rebia del conjunt de les forces pol\u00edtiques tant de la dreta gaullista, com de l\u2019esquerra, tamb\u00e9 eren cl\u00e0ssiques. Denunciaven tant el seu car\u00e0cter racista, i fins i tot feixistitzant, com les seves actituds dictatorials, nacionalistes, antisistema, sempre provocador.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha canviat en la forma i el contingut del nou FN ? Gaireb\u00e9 tot. En la forma molt i en el contingut, tamb\u00e9. Veiem-ho de m\u00e9s a prop.<\/p>\n

EL CANVI D\u2019IMATGE I DE LIDERATGE<\/p>\n

Pel que fa a la forma o l\u2019estil, primer el fet que sigui una dona jove de 50 anys, ja implica un canvi notable de presentaci\u00f3 medi\u00e0tica del lider de l\u2019ultradreta. Per\u00f2 aix\u00f2, no \u00e9s tot, Marine Le Pen va evitar a partir del seu nomenament a la direcci\u00f3 del FN el 2012, qualsevol relliscada verbal que pogu\u00e9s perjudicar-la, a fi de semblar-se al m\u00e0xim a una dirigent de qualsevol altre partit democr\u00e0tic i republic\u00e0. Encara que amb contorsions i malabarismes va arribar a infondre esperan\u00e7a a tots els desesperats, com m\u00e9s va m\u00e9s nombrosos, que la voten.<\/p>\n

Normalitzar el FN aquest \u00e9s el primer objectiu de l\u2019equip de Marine Le Pen. En aix\u00f2 \u00e9s molt diferent del seu pare, encara que, mai no el renegar\u00e0. \u00c9s una posici\u00f3 dificil de mantenir, per\u00f2 \u00e9s encara la seva. I fins ara se\u2019n surt bastant b\u00e9. No \u00e9s aix\u00ed per als nous dirigents, i encara menys del antics militants del FN, que tenen encara molt sovint reflexes racistes i violents. De fet, alguns grups d\u2019ultradreta i caps rapats han estat separats o exclosos del nou FN, sobretot quan el que feien o deien era massa greu, i que els mitjans denunciaven les accions i declaracions de car\u00e0cter xen\u00f2fob. De cara als mitjans, Marine Le Pen pret\u00e9n ser llisa i consensual, encara que en el fons, internament, t\u00e9 la mateixa actitud tallant autorit\u00e0ria del seu pare. Sap molt b\u00e9, com ell, utilitzar i usar del seu carisma personal per a imposar la pau, entre corrents interns oposats i en lluita entre ells. Com ell, Marine Le Pen sap ser dura i intransigent. Molt de pressa va aprendre del pare, com fer conviure gent que es detesta. Per aix\u00f2, s\u2019ha envoltat de representants de totes les fam\u00edlies pol\u00edtiques tradicionalistes, i d\u2019alguns clans, entre els m\u00e9s radicals de l\u2019ultradreta francesa que tracten d\u2019influir en la l\u00ednia pol\u00edtica del nou FN, en una zona gris, on coexisteixen radicals racialistes<\/i> i moderats assimilacionistes. I ella, tracta d\u2019escollir all\u00f2 que li sembla convenir en cada situaci\u00f3.<\/p>\n

De fet, la pr\u00f2pia fam\u00edlia Le Pen ja constitueix un s\u00f2lid nucli central, i un clan pol\u00edtic, que no \u00e9s el menys significatiu. Comen\u00e7ant amb el pare, que \u00e9s el president carism\u00e0tic del FN, continuant amb el seu propi company, un dels vice-presidents del FN, Louis Aliot, de Perpiny\u00e0 (que va obtenir prop del 45% a les \u00faltimes eleccions municipals, i el 34,50% a la primera volta, el 23 de mar\u00e7 de 2014), sense oblidar, la seva germana Yann, a l\u2019ombra per\u00f2 sempre al seu costat, i tamb\u00e9 la seva neboda, Marion Mar\u00e9chal-Le Pen, diputada a 24 anys d\u2019en\u00e7\u00e0 del 2012; tot plegat, un bon exemple de fraternitat familiar i de nepotisme [2]<\/a>.<\/p>\n

De la seva joventut d\u2019estudiant de la facultat de dret de la Universitat Panth\u00e9on-Assas<\/i> (Par\u00eds 2), Marine Le Pen ha conservat amistats sulfuroses, com la de Fr\u00e9d\u00e9ric Chatillon, president del GUD (Groupe d\u2019Union et de D\u00e9fense), que practica arts marcials, el culte del cos, i una viol\u00e8ncia antiesquerrana visceral. \u00c9s tamb\u00e9 qui ha fet el gir antisionista radical del GUD, treballant en una llibreria que difon les tesis negacionistes i neonazis. Fr\u00e9d\u00e9ric Chatillon ocupa un lloc preeminent en la gal\u00e0xia de Marine Le Pen; \u201c\u00e9s un bon amic\u201d, deia d\u2019ell, la canditata a la presidencial de 2012. L\u2019amic continua produint audiovisuals moderns per la campanya interna del FN. Per a ella \u00e9s un t\u00e8cnic valu\u00f3s a mig cam\u00ed entre conseller en comunicaci\u00f3 i professional de serveis.<\/p>\n

Dos altres grans amics de Marine Le Pen s\u00f3n Emmanuel Leroy i Philippe Olivier, dos estrategs i ide\u00f2legs influ\u00efts per les idees del Grece[3]<\/a>, escola de pensament dels anys 80, que preconitzava l\u2019etnodiferencialisme (valor absolut de cada poble i cultura) d\u2019una subtilitat m\u00e9s gran que el de la jerarquitzaci\u00f3 de les races del racisme primitiu, i baluard contra el mestissatge i el multiculturalisme. \u00c9s una l\u00f2gica que tracta de lluitar contra tota barreja \u00e8tnica, i que vol preservar cada comunitat humana diferent, enteses com a entitats homog\u00e8nies biol\u00f2gicament i culturalment, unes constants que recorden les teories de la ra\u00e7a \u00e0ria. Caldr\u00e0, afinar molt m\u00e9s les cr\u00edtiques contra aquestes teories.<\/p>\n

D\u2019en\u00e7\u00e0 del 2012, Marine Le Pen va voler i aconseguir dur a terme l\u2019aggiornamento<\/i> del FN. \u00c9s l\u2019eix central de la seva estrat\u00e8gia electoral, i per aix\u00f2 va llimar les asperitats m\u00e9s racistes, cridaneres o violents. En la seva visi\u00f3 a llarg termini hi ha la conquesta del poder. Un objectiu que el seu pare mai no va somniar ni tampoc perseguir. Per arribar a aquest objectiu, la t\u00e0ctica de Marine Le Pen no \u00e9s de fer aliances amb la dreta cl\u00e0ssica, sin\u00f3 de fer-la esclatar, per recollir-ne els trossos, i un cop la UMP destru\u00efda, apar\u00e8ixer com la for\u00e7a de substituci\u00f3 real d\u2019una dreta francesa recomposada. Per aix\u00f2 el FN ha de ser una for\u00e7a pol\u00edtica cre\u00efble i seriosa. La normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica i, fins i tot, republicana \u00e9s la tasca central del nou FN[4]<\/a>. A poc a poc, elecci\u00f3 rere elecci\u00f3 els electors van oblidant els excessos de l\u2019antic FN del pare i fundador, Jean-Marie Le Pen. All\u00e0 on el pare feia dircursos violents i histri\u00f2nics, ella actua per obtenir primer el poder local, regional i despr\u00e8s nacional, teixint una teranyina de relacions pol\u00edtiques, socials i econ\u00f2miques amb els notables locals, que donaran prestigi al nou FN. \u00c9s una estrat\u00e8gia impensable fa pocs anys.<\/p>\n

Marine Le Pen ha ent\u00e8s perfectament que, a partir d\u2019ara, tots els partits pol\u00edtics francesos han integrat la irresistible progressi\u00f3 del FN i que no podran aturar-la. El FN \u00e9s ja la tercera for\u00e7a pol\u00edtica de Fran\u00e7a, la qual cosa posa fi al bipartisme UMP\/PS. Pret\u00e9n formar part del nou panorama pol\u00edtic franc\u00e8s, i caldr\u00e0 anar amb molt de compte, amb tot el que passi, en aquest nou context pol\u00edtic.<\/p>\n

Precisament, \u00bfcom es pot resumir amb poques paraules el context pol\u00edtic franc\u00e8s en el qual s\u2019ha operat aquest canvi? Com a tot arreu a Europa, la crisi multiforme i la mundialitzaci\u00f3 descontrolada, aliades o cosubstancials a l\u2019obertura de totes les fronteres, van generar una multitud de pors i temences identit\u00e0ries profundes, en les quals l\u2019enemic \u00e9s sempre l\u2019altre. En aquest context de crisi profunda, per a un quart dels ciutadans francesos, el nou FN apareix com una taula de salvament i l\u2019\u00fanica soluci\u00f3. \u00c9s un escenari de pors i dubtes bastant semblant, o que fa pensar, al que es va produir l\u2019any 1932 a Alemanya, amb uns perills enormes per a la democr\u00e0cia que tots coneixem. En tot cas, ens trobem en una situaci\u00f3 prenyada de perills de tota mena, que podrien acabar amb les esperances de toler\u00e0ncia, de conviv\u00e8ncia i d\u2019obertura, amb els valors de solidaritat i de progr\u00e9s social.<\/p>\n

EL CANVI DE CONTINGUT I D\u2019ORIENTACI\u00d3 DEL NOU FN<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, m\u00e9s enll\u00e0 dels canvis d\u2019imatge, d\u2019estil i de mediatitzaci\u00f3 del nou FN, tamb\u00e9 cal entendre quin \u00e9s el canvi, suposat o real, de contingut i d\u2019orientaci\u00f3 del nou FN. I en primer lloc, com ho va fer Marine Le Pen, per a fer creure als electors que existeix un nou FN que ja no \u00e9s d\u2019extrema dreta ? Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que pot intrigar. Si abans, amb el pare, Jean-Marie Le Pen, la immigraci\u00f3 i la xenof\u00f2bia constituien el fons de comer\u00e7, permanent i m\u00e9s significatiu, de l\u2019antic FN; ara, amb la filla, la cr\u00edtica de la immigraci\u00f3 \u00e9s sempre un recurs \u00fatil, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s afinat (amb una la\u00efcitat repensada contra els musulmans), per\u00f2 sobretot, Marine Le Pen i l\u2019equip dirigent del FN, l\u2019han dotat d\u2019un motor molt m\u00e9s potent: la cr\u00edtica a la mundialitzaci\u00f3 liberal i de l\u2019Europa de Brussel\u00b7les. Dos temes totalment nous en el discurs del FN.<\/p>\n

A partir de 2012, Marine Le Pen i seu partit no han tingut cap por, ni cap escr\u00fapol, d\u2019anar a la conquesta del mateix terreny que el de la ultraesquerra del Front de Gauche (FdeG) de Jean-Luc M\u00e9lanchon, i de presentar-se com la campiona en la defensa dels treballadors. Jean-Marie Le Pen, amic de Ronald Reagan, era m\u00e9s liberal que els liberals de la dreta francesa; en canvi la seva filla, Marine, \u00e9s just el contrari, una antiliberal militant, una social-intervencionista.<\/p>\n

\u00c9s una ruptura total amb el discurs tradicional de la dreta extrema. Una conversi\u00f3 espectacular que deixa esc\u00e8ptics i perplexos tant els dirigents de la UMP, com els de l\u2019esquerra socialista o comunista. \u00bfCom \u00e9s possible que, en terres tradicionalment d\u2019esquerra com H\u00e9nin-Beaumont, al nord miner, la classe obrera, o el que en queda, vagi elegir el 23 de mar\u00e7 de 2014, un batlle del FN a la primera volta de les eleccions municipals amb 50% dels vots? I que la Uni\u00f3 de l\u2019esquerra hagi perdut amb el 32%, i el FdeG hagi obtingut menys de 5%. El Front de Gauche, que \u00e9s l\u2019oponent d\u2019esquerra m\u00e9s directe, que utilitza els mateixos arguments de lluita contra el capitalisme?\u00a0 \u00c9s una situaci\u00f3 m\u00e9s que paradoxal i que t\u00e9 una significaci\u00f3 altament simb\u00f2lica.<\/p>\n

Aquest producte h\u00edbrid, que \u00e9s el nou FN sedueix com m\u00e9s va sectors socials precaritzats (classe obrera desarticulada i desorientada, joves sense feina, classes mitjanes desclassades, habitants dels suburbis perif\u00e8rics, etc.) i abandonats per la nova configuraci\u00f3 del mercat de treball, per una societat del benestar en recessi\u00f3. Aquests s\u00f3n els nous electors del FN, tots no s\u00f3n racistes.<\/p>\n

El nou FN fa tamb\u00e9 de la lluita contra l\u2019euro i Europa un dels eixos centrals de la seva nova l\u00ednia pol\u00edtica. T\u00e9 gaireb\u00e9 el monopoli total de la lluita contra l\u2019euro, que, per a ella, \u00e9s la causa de la mis\u00e8ria de les classes populars i l\u2019empobriment de les classes mitjanes. Marine Le Pen predica la sortida de l\u2019euro i el retorn al franc, amb un proteccionisme radical. Perqu\u00e8 per a ella, actualment, \u201cl\u2019Europa lliberal no nom\u00e9s no protegeix els estats, sin\u00f3 que els lliura a una compet\u00e8ncia desastrosa els uns contra els altres, i contra els pa\u00efsos emergents que inunden el mercat franc\u00e8s i europeu dels seus productes fabricats amb sous de mis\u00e8ria\u201d.Aix\u00ed doncs, si el nou FN accedeix amb m\u00e9s for\u00e7a al Parlament europeu, tal com prediuen els sondeigs, tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia l\u2019afebliment encara m\u00e9s fort de l\u2019Europa pol\u00edtica i del federalisme.<\/p>\n

La crisi de l\u2019euro va permetre a l\u2019equip de Marine Le Pen d\u2019iniciar un di\u00e0leg amb certs economistes iconoclastes, deixebles del pensament de Maurice Allais[5]<\/a>, un economista liberal i proteccionista (premi Nobel d\u2019economia de 1988). Segons aquest autor, la guerra de les monedes demostra que, de les tres grans zones de l’economia mundial (Am\u00e8riques, \u00c0sia, Europa), Europa \u00e9s l\u2019\u00fanica que no utilitza el seu marcat per protegir la seva moneda, l\u2019euro. Els Estats Unis van adoptar un dispositiu proteccionista per obligar la Xina de posar fi al seu dumping <\/i>monetari, i molts pa\u00efsos fan el mateix, per\u00f2 no pas Europa. Aquest \u00e9s el plantejament del nou FN, com si refusant de comprar productes exteriors, no planteg\u00e9s cap dificultat per vendre els nostres fora de les fronteres europees!<\/p>\n

Un altre aspecte de la inflexi\u00f3 ideol\u00f2gica del nou FN concerneix la defensa de la la\u00efcitat, un tema que t\u00e9 molts avantatges per a l\u2019extrema dreta. Escoltar Marine Le Pen parlar de la llei de 1905 sobre la la\u00efcitat \u00e9s una paradoxa deliciosa. Era tamb\u00e9 una llei sobre la separaci\u00f3 entre l\u2019esgl\u00e9sia i l\u2019Estat, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s el que m\u00e9s li interessa, sin\u00f3 el fet que l\u2019Estat no ha de pagar les despeses del culte, cat\u00f2lic en aquella \u00e8poca, i avui el culte musulm\u00e0. I si no parla de minarets, com ho va fer la dreta a Su\u00efssa, parla de les preg\u00e0ries als carrers de les ciutats, que s\u00f3n, per a ella, una provocaci\u00f3 insuportable. Uns musulmans que, a m\u00e9s, no s\u2019assimilen, que volen mantenir la seva cultura.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, s\u2019ha acabat l\u2019acusaci\u00f3 de xenof\u00f2bia i de racisme, Marine Le Pen ja no ataca l\u2019immigrat o l\u2019estranger, sin\u00f3 els islamistes, i ho fa en nom de la Rep\u00fablica i de la la\u00efcitat. Fa doncs el lligam entre la lluita tradicional contra la immigraci\u00f3 que ja feia el seu pare, i la lluita contra la islamitzaci\u00f3, que ella li afegeix. Jean-Marie Le Pen criticava les\u201cforces estrangeres i ap\u00e0trides al servei de les internacionals capitalistes i marxistes”. Avui la figura odiada ja no \u00e9s el marxista sin\u00f3 el musulm\u00e0. En un comunicat de premsa de setembre de 2010 intitulat \u00abPer als ap\u00e0trides, la Rep\u00fablica francesa ha de ser compatible amb la xaria\u00bb, Marine Le Pen, escrivia que la “finan\u00e7a isl\u00e0mica amb el consentiment de les institucions internacionals (ONU, G20…) recolzen la instal\u00b7laci\u00f3 de la xaria a l\u2019interior de la nostra naci\u00f3” i conclo\u00efa: “Fins on aniran aquests pol\u00edtics, agents de les pot\u00e8ncies del diner, en la destrucci\u00f3 de la sobirania i la identitat franceses ?”<\/p>\n

Finalment, per a Marine Le Pen i el seu equip, la concepci\u00f3 francesa de la la\u00efcitat \u00e9s desviada del seu contingut inicial (de 1905) de toler\u00e0ncia, de respecte i de civisme republic\u00e0, \u00e9s a dir, v\u00e0lid, igualitari i acceptat per tothom. Aqu\u00ed s\u2019insinua la difer\u00e8ncia lepenista, la la\u00efcitat no pot ser per a tothom, els musulmans no posen ser, i no s\u00f3n, ni laics ni republicans, perqu\u00e8 no s\u2019assimilen. \u00c9s clar que el nou FN posa en un mateix sac un amalgama de la massa dels musulmans de Fran\u00e7a (prop de 5 milions, i segona religi\u00f3 de la Rep\u00fablica), i dels islamistes radicals que s\u00f3n una minoria. Aquest discurs del nou FN, \u00e9s molt h\u00e0bil perqu\u00e8 ara poca gent coneix el text i el contingut exacte de la la\u00efcitat de 1905. Notem que ni se n\u2019ha fet cap actualitzaci\u00f3. \u00c9s un discurs que cala perfectament en les pors populars t\u00edpiques dels per\u00edodes de crisi, com la que vivim tots a Europa actualment.<\/p>\n

Per a Marine Le Pen, la Rep\u00fablica francesa ha d\u2019assimilar i no pas \u00fanicament integrar i tolerar el multiculturalisme, que, per a ella, porta a la dissoluci\u00f3 de la Rep\u00fablica. Una Rep\u00fablica que ha de fer ciutadans francesos i no pas tolerar comunitats religioses o \u00e8tniques diferents. Aquest \u00e9s el nou discurs republic\u00e0 del nou FN, i bastants dirigents de la dreta UMP hi combreguen, i els seus electors encara m\u00e9s. Ja s\u2019ha creat a l\u2019interior de la UMP, un corrent que s\u2019apropa ideol\u00f2gicament al nou FN, que \u00e9s \u201cLa Droite forte\u201d, dirigit per joves taurons,<\/i> com Didier Geoffroy, Guillaume Peltier i Camille Bedin[6]<\/a>, “La nostra vict\u00f2ria \u00e9s un sisme militant i la prova d’un arrelament al sarkozisme”<\/em>, va declarar Didier Geoffroy un dels tres joves dirigents de la Droite forte, amb Guillaume Peltier (que va militar al FN) i de Camille Bedin, ell tamb\u00e9 sarkozista i pro-Cop\u00e9, l\u2019actual secretari general de la UMP.<\/p>\n

ELS L\u00cdMITS DE L\u2019ESTRAT\u00c8GIA DE MARINE LE PEN I DEL NOU FN<\/p>\n

En conclusi\u00f3, ens demanem si el nou FN de Marine Le Pen ja no fa por als electors francesos? Ens demanem si despr\u00e9s de les eleccions municipals de 2014 el FN, ha esdevingut un partit com els altres, que ha guanyat la legitimitat republicana? A partir d\u2019ara, els partits de la dreta cl\u00e0ssica acceptaran de governar amb el FN? Ha esborrat el nou FN de Marine Le Pen la prehist\u00f2ria feixista del pare i la marca racista de l\u2019antic FN? S\u00f3n algunes de les preguntes a les quals caldria respondre.<\/p>\n

Respondrem comen\u00e7ant per la darrera pregunta sobre el passat i el present del FN. Podem pensar que hi ha encara una certa coher\u00e8ncia o, si m\u00e9s no, continu\u00eftat amb el fons racialista<\/i> i exclusivista de l\u2018antic FN. Car Marine Le Pen ha recuperat la q\u00fcesti\u00f3 de la immigraci\u00f3, l\u2019ha afinada i actualitzada, amb la prefer\u00e8ncia francesa (pel que fa als llocs de treball i els serveis socials) i la den\u00fancia d\u2019un islamisme, que s\u2019oposa a totes les formes de vida, la tradici\u00f3 i la identitat francesa, cristiana o occidental. Aquesta posici\u00f3 del nou FN obt\u00e9 uns acceptaci\u00f3 entre els sectors m\u00e9s permeables a les amalgames del populisme. En aquest sentit ja no fa por el nou FN als electors francesos, ben al contrari, els conforta i els protegeix. Passa un fenomen semblant amb els temes d\u2019Europa i de l\u2019euro. La culpa la tenen el bur\u00f2crates i dirigents liberals de Brussel\u00b7les.<\/p>\n

Amb tot, les perspectives pol\u00edtiques del nou FN no s\u00f3n ni f\u00e0cils ni planeres. La conquesta del poder no \u00e9s per dem\u00e0. Per arribar-hi el nou FN haur\u00e0 de v\u00e8ncer esculls que no tenen encara resolts, com la incoher\u00e8ncia d\u2019una l\u00ednia pol\u00edtica d\u2019a\u00efllament total o una estrat\u00e8gia sense cap perspectiva d\u2019alian\u00e7a pol\u00edtica. La dreta UMP no voldr\u00e0 desapar\u00e8ixer, per m\u00e9s que els joves tauronsUMP ho desitgin. L\u2019a\u00efllament pol\u00edtic del FN \u00e9s una evid\u00e8ncia perqu\u00e8 l\u2019esquerra va elaborar, fa alguns anys, un front republic\u00e0 que va funcionar (elegint el president Chirac amb 80% dels vots el 2002, contra Le Pen pare) i encara funciona, i malgrat que la UMP no el defensi, els electors ho fan. En aquestes darreres eleccions, en ciutats de m\u00e9s de 10 mil habitants, el FN nom\u00e9s va aconseguir elegir 9 batlles, 4 de les quals eren d\u2019esquerra i 5 de dreta. Les ciutats d\u2019esquerra s\u00f3n del nord obrerista: Hayange, Mantes-la-Ville, Villers-Cotter\u00eats i H\u00e9nin-Beaumont, i les ciutats de dreta del sud mediterrani: Beaucaire, Le Pontet, B\u00e9ziers, Cogolin i Fr\u00e9jus. Dues zones t\u00edpiques i contradict\u00f2ries, del punt de vista de la composici\u00f3 de l\u2019electorat frontista.<\/p>\n

En el terreny econ\u00f2mic, all\u00f2 que Marine Le Pen sigui, el contrari del seu pare, no sembla una certitud. Perqu\u00e8 si b\u00e9 \u00e9s cert que ella ataca verbalment al gran capital estranger i mundialitzat, no per aix\u00f2 demostra una gran solidaritat amb els obrers i les classes populars, que lluiten contra el capital. Els sindicats obrers la critiquen en\u00e8rgicament perqu\u00e8 sap recollir a les urnes el descontentament, per\u00f2 no \u00e9s mai al costat dels obrers en el terreny de les lluites. Denuncien l\u2019amiga dels grans burgesos de Saint Cloud, d\u2019enganyar amb discursos oportunistes i dividir la classe obrera.<\/p>\n

Si existeix una incoher\u00e8ncia en el seu discurs contra el gran capital, la mundialitzaci\u00f3 i Europa, \u00e9s perqu\u00e8 no fa cap an\u00e0lisi cr\u00edtic i pertinent de la mundialitzaci\u00f3 de l\u2019economia, i es queda nom\u00e9s amb la den\u00fancia verbal i oportunista de les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a les classes populars que les pateixen. Les solucions que proposa el nou FN, com la sortida de l\u2019euro o el retorn a la sobirania nacional contra l\u2019Europa, no s\u00f3n una visi\u00f3 de futur, ans m\u00e9s aviat el recurs a la nost\u00e0lgia del passat. El nou FN no t\u00e9 tampoc cap an\u00e0lisi ni cap soluci\u00f3 pertinent per sortir de la crisi econ\u00f2mica global.<\/p>\n

En el terreny europeu, el nou FN pot criticar molt f\u00e0cilment els disfuncionaments de la UE. No hi ha dubte que la crisi financera va evidenciar les febleses en la regulaci\u00f3 financera i l\u2019inacabament de la Uni\u00f3 monet\u00e0ria. Els cap d\u2019Estat de la UE no van aconseguir d\u2019estabilitzar la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i encara menys controlar els mercats financers. Les solucions proposades van ser massa febles i van tardar massa. Sembla que una Uni\u00f3 banc\u00e0ria existeix finalment per a controlar els bancs, i que siguin ells, en cas de necessitat, qui s\u2019encarreguin de salvar aquells que falleixen, i no pas els estats. La Uni\u00f3 banc\u00e0ria treballa en un projecte d\u2019impost sobre les transaccions financeres. Encara hi ha molta feina a fer, especialment pel que fa a la cr\u00edtica i reducci\u00f3 dels paradisos fiscals. Per a evitar les solucions populistes del FN i dels euroesc\u00e8ptics, cal extreure totes les lli\u00e7ons de la crisi financera. No sabem si la Comissi\u00f3 Europea, i els Estats-naci\u00f3 que la componen, s\u2019han dotat dels instruments que impedeixin que una crisi semblant es reprodueixi.<\/p>\n

En el camp de l\u2019estrat\u00e8gia pol\u00edtica per arribar al poder, el nou FN ho t\u00e9 encara m\u00e9s dificil perqu\u00e8 no t\u00e9 cap allian\u00e7a ni cap perpectiva d\u2019obtenir-ne. Sembla totalment il\u00b7lusori que pugui arribar tot sol al poder, perqu\u00e8 hauria de passar de l\u2019actual quarta part dels electors a la meitat. El m\u00e0xim l\u2019obtenen al sud mediterrani (entorn d\u20191 elector de cada 3, com a Perpiny\u00e0, i 1 de cada 2 com a Besiers). L\u2019euro, Europa i la mundialitzaci\u00f3, m\u00e9s que la immigraci\u00f3, s\u00f3n les tres dificultats pol\u00edtiques que els separen de la dreta cl\u00e0ssica de la UMP, i encara m\u00e9s, del centredreta europeista de la UDI (\u201cUnion des D\u00e9mocrates et Ind\u00e9pendants\u201d, de Borloo i Bayrou). Nom\u00e9s la fracci\u00f3 m\u00e9s dretana de la UMP li \u00e9s propera ideol\u00f2gicament, per\u00f2 no pas, encara, org\u00e0nicament.<\/p>\n

La cr\u00edtica populista i interessada que fa el FN de les elits, tant de l\u2019ENA (Ecole Nationale d\u2019Administration), com d\u2019altres elits franceses i europees, li \u00e9s molt rendible electoralment, per\u00f2 dificulta la perspectiva de la conquesta d\u2019una majoria social i pol\u00edtica m\u00e9s \u00e0mplia. Sobretot perqu\u00e8, d\u2019una altra banda, Louis Aliot (vice-president del FN) tracta d\u2019articular una estrat\u00e8gia de captaci\u00f3 de personalitats destacades que puguin ajudar la presidenta (i companya) Marine Le Pen i col\u00b7laborar-hi. Louis Aliot tem, per\u00f2, que aquesta estrat\u00e8gia sigui recuperada pels ex-m\u00e9gr\u00e9tistes<\/i>[7]<\/a>. Louis Aliot va crear el 2011 el club \u00abId\u00e9es Nation\u00bb, un think tank<\/i>, estructurat al marge del FN, per a captar de manera confidencial, especialistes que aporten idees noves, per\u00f2 que no desitgen ser associats a cap partit d’extrema dreta. Amb \u00abId\u00e9es Nation\u00bb, hi ha un canal aliotista<\/i> amb nouvinguts entorn de Marine Le Pen, com l\u2019advocat i diputat Gilbert Collard, o el pol\u00e8mic i nou batlle de Besiers, Robert Menard.<\/p>\n

Tot plegat, encara que els \u00e8xits electorals aconseguits en les darrereres eleccions municipals, i els que s\u00f3n anunciats pels sondeigs a les properes eleccions europees siguin realment espectaculars, sembla malgrat tot, molt complicat, per no dir impossible, que en les circumst\u00e0ncies actuals, el nou FN pugui arribar, en pocs anys, a canviar el panorama pol\u00edtic de la Rep\u00fablica francesa.\u00a0 Els ciutadans i els partits republicans, s\u00f3n conscients dels perills que el nou FN implica per a la democr\u00e0cia (per m\u00e9s canvis de fa\u00e7ana que faci), i sembla que tenen encara prou recursos per a barrar-li el pas. Almenys \u00e9s el que nosaltres volem creure i desitgem.<\/p>\n


<\/p>\n
\n
\n

[1]<\/a> Enquesta Sofres-Sopra del 4 al 6 d\u2019abril de 2014 per al Nouvel Obs<\/i> i RTL<\/i>.<\/p>\n

[2] Caroline Monnot & Abel Mestre (2011)\u00a0: Le Syst\u00e8me Le Pen<\/i> Editions Deno\u00ebl, Paris<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> GRECE (Groupe de recherches<\/i> et d’\u00e9tudes pour la civilisation europ\u00e9enne<\/i>)<\/p>\n

URL\u00a0: http:\/\/grece-fr.com\/<\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/a> Sylvain Cr\u00e9pon (2012): Enqu\u00eate au coeur du nouveau Front national<\/i><\/a>, Nouveau Monde ed. Paris<\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/a> Maurice Allais (1987): Les Conditions mon\u00e9taires d’une \u00e9conomie de march\u00e9s<\/i>. Editions de \u00c9cole Nationale Sup\u00e9rieure des Mines, Paris.<\/p>\n<\/div>\n

\n

6- La Droite forte<\/i>, va guanyar amb 28% el vot dels militants UMP al congr\u00e9s del 18 novembre 2012<\/p>\n<\/div>\n

\n

[7]<\/a> Bruno Maigret, ex-lloctinent de Jean-Marie Le Pen, i excl\u00f2s del FN el 1998, \u00e9s de nou a Par\u00eds despr\u00e9s de 2 anys d\u2019exili a Austr\u00e0lia. Alguns dels seus amics col\u00b7laboren avui amb Marine Le Pen.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Segons un sondeig [1] recent el nou FN dirigit per Marine Le Pen (la filla del pare) obtindria un 24% dels vots a les eleccions europees del proper 25 de maig (davant el PS, amb el 19% i el 25% de la UMP). El FN quadriplicaria els resultats que va obtenir el 2009 (el 6,34%). …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11128","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11128","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11128"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11131,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11128\/revisions\/11131"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}