{"id":11120,"date":"2014-05-06T09:24:31","date_gmt":"2014-05-06T07:24:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11120"},"modified":"2014-05-06T17:03:08","modified_gmt":"2014-05-06T15:03:08","slug":"enric-company-la-burgesia-i-el-catalanisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-la-burgesia-i-el-catalanisme\/","title":{"rendered":"Enric Company: La burgesia i el catalanisme"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=11121\" rel=\"attachment wp-att-11121\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-11121\" alt=\"burgesia\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/burgesia-300x211.jpg\" width=\"300\" height=\"211\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/burgesia-300x211.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/burgesia.jpg 555w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>En les \u00faltimes setmanes <strong>Albert Rivera<\/strong>, un dels campions de l&#8217;espanyolisme catal\u00e0, ha enlluernat als molt burgesos auditoris del Club de Polo.\u00a0Mesos enrere, els executius i empresaris del Cercle Eq\u00fcestre escoltaven amb devoci\u00f3 a la espanyol\u00edssima<strong> Esperanza Aguirre<\/strong>, exponent del PP m\u00e9s madrileny possible.\u00a0Els presidents de la patronal catalana Foment, Joaquim Gay de Montell\u00e0, i de l&#8217;espanyola CEOE, Joan Rosell, no paren de mostrar en nom de l&#8217;empresariat el rebuig a una eventual independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/p>\n<p><strong>Andreu Miss\u00e9<\/strong> explica en l&#8217;\u00faltim n\u00famero\u00a0<em>d&#8217;Alternatives Econ\u00f2miques<\/em>\u00a0l&#8217;alt grau d&#8217;integraci\u00f3 del mercat espanyol i el b\u00e9 que els va en ell a les empreses catalanes, en la mesura que encara pot parlar d&#8217;empreses catalanes.\u00a0Mentrestant, els principals caps d&#8217;empresa es reuneixen a casa del comte de God\u00f3 per deixar ben clar que, si hi ha un problema pol\u00edtic a Catalunya respecte al model constitucional, la soluci\u00f3 no \u00e9s la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Contra aquestes evid\u00e8ncies de gaireb\u00e9 cada dia, persisteix per\u00f2 el prejudici pol\u00edtic-ideol\u00f2gic d&#8217;atribuir a la burgesia el paper d&#8217;impulsora de l&#8217;actual moviment independentista catal\u00e0, quan no de tot el catalanisme. No ha de ser aliena a la perviv\u00e8ncia d&#8217;aquest clix\u00e9 el fet que la for\u00e7a pol\u00edtica hegem\u00f3mica a Catalunya des de 1980 hagi estat la coalici\u00f3 del centredreta nacionalista <strong>CiU<\/strong> creada i dirigida per <strong>Jordi<\/strong> <strong>Pujol<\/strong>.\u00a0<strong>Pujol<\/strong> va ser burg\u00e8s, empresari i banquer durant bastants anys abans de dedicar-se completament a la pol\u00edtica.\u00a0Aix\u00f2 pot haver influ\u00eft, \u00e9s clar.\u00a0Per\u00f2 la idea ve d&#8217;abans.\u00a0Aix\u00f2 de la burgesia com a agent pol\u00edtic gaireb\u00e9 exclusiu representant i protagonista pol\u00edtic catal\u00e0 ve de finals del segle XIX i principis del XX.\u00a0Va ser interioritzada a Catalunya, en compet\u00e8ncia amb el republicanisme, fins a l&#8217;arribada de la Segona Rep\u00fablica, quan l&#8217;<strong>Esquerra Republicana<\/strong> de <strong>Francesc Maci\u00e0<\/strong> i <strong>Llu\u00eds<\/strong> <strong>Companys<\/strong> li va prendre el lideratge.\u00a0Per\u00f2 va subsistir, convertida en t\u00f2pic, a la resta d&#8217;Espanya, amb desigual persist\u00e8ncia en alguns mitjans socials i fins i tot intel\u00b7lectuals.\u00a0Tots els que es consideraven antiburgesos a Espanya, ja fossin socialistes, anarquistes o falangistes, tenien a la burgesia catalana entre els seus adversaris, ja que no en va era a tot Espanya l&#8217;exemple probablement m\u00e9s acabat de burgesia.\u00a0I, fins a un cert moment, va intentar ser efectivament una burgesia nacional catalana.<\/p>\n<p>Amb l&#8217;adveniment de la Segona Rep\u00fablica, la posici\u00f3 relativa de les forces pol\u00edtiques i socials va canviar per no tornar i la burgesia catalana va passar a ocupar una posici\u00f3 subsidi\u00e0ria respecte del bloc nacional-popular quallat per <strong>ERC<\/strong> en base a les classes mitjanes i professionals, la Menestralia, el moviment agrari i bona part de l&#8217;obrer.\u00a0La Guerra Civil va posar a aquella burgesia en mans dels militars mon\u00e0rquics i falangistes revoltats i, desintegrada ja com a classe dirigent, les seves restes es van subsumir en el franquisme.\u00a0I van passar a parlar en castell\u00e0, fins i tot a casa.\u00a0Van ser un component m\u00e9s de l&#8217;heterog\u00e8nia coalici\u00f3 reaccion\u00e0ria.\u00a0Amb ella estaven a la mort del dictador tan c\u00f2modes com la burgesia madrilenya, la basca o l&#8217;andalusa.<\/p>\n<p>\u00c9s sabut que l&#8217;encert de <strong>Pujol<\/strong> a l&#8217;hora de crear el seu partit va ser no intentar refer el que havia estat el partit de la burgesia catalana, la Lliga. El que va posar en peu s&#8217;assemblava m\u00e9s a l&#8217;Esquerra de 1932 que a la Lliga, en la mesura que perseguia fer com ella: quallar un bloc nacional, convertir-lo en eix del pa\u00eds.\u00a0<em>Pal de paller,<\/em>\u00a0ho va denominar.\u00a0I el seu objectiu no era construir una naci\u00f3, com err\u00f2niament es diu de vegades, sin\u00f3 reconstruir-la.\u00a0La idea de reconstrucci\u00f3 era molt m\u00e9s ajustada a les possibilitats socials i pol\u00edtiques existents, entre altres coses perqu\u00e8 permetia comptar com aliades a les altres forces catalanes.\u00a0L&#8217;\u00e8xit de l&#8217;obstinaci\u00f3 \u00e9s el que desesperava a <strong>Alejo Vidal-Quadras<\/strong>, l&#8217;exl\u00edder del <strong>PP<\/strong> sorgit, ell tamb\u00e9, de la flor i nata de la burgesia, i el portava a proclamar en la d\u00e8cada de 1990 que, excepte el seu, tots els altres partits eren pujolistes.<\/p>\n<p>Hi va haver, certament, un \u00ednfima fracci\u00f3 de la burgesia catalana que, sota el franquisme, va fundar \u00d2mnium Cultural per promoure la llengua i cultura catalanes.\u00a0Per\u00f2 mai va ser pol\u00edticament hegem\u00f2nica.\u00a0Ni de lluny. Mai va estar en pol\u00edtica com estan en pol\u00edtica els partits que representen classes socials, o ho pretenen.\u00a0El signe ideol\u00f2gic gen\u00e8ric d&#8217;\u00d2mnium va virar fa m\u00e9s d&#8217;una d\u00e8cada m\u00e9s aviat cap a l&#8217;esquerra, en coher\u00e8ncia, a m\u00e9s, amb la recuperaci\u00f3 del protagonisme d&#8217;<strong>ERC<\/strong>, a costa de <strong>CiU<\/strong> i del declivi, primer, del pujolisme i, ara, del socialisme catalanista .<\/p>\n<p>La pot\u00e8ncia del brot independentista i la rapidesa amb qu\u00e8 ha quallat generen l\u00f2giques dificultats de compressi\u00f3.\u00a0I a la resta d&#8217;Espanya encara m\u00e9s, ja que molt sovint les versions que es reben s\u00f3n poc m\u00e9s que propaganda d&#8217;uns o altres.\u00a0Per\u00f2 a qui contempli l&#8217;evoluci\u00f3 pol\u00edtica catalana amb pretensions anal\u00edtiques dific\u00edlment se li escapar\u00e0 que s&#8217;est\u00e0 assistint a l&#8217;intent de consolidar un nou bloc pol\u00edtic catal\u00e0 nacional-popular amb l&#8217;eix en les classes mitjanes i professionals, en part del petit empresariat i amb el suport dels dos grans sindicats, s\u00ed, per\u00f2 no el de la burgesia ni el de la classe obrera en la mesura que ambdues subsisteixin en els temps de la societat l\u00edquida.\u00a0La dualitat burgesia-classe obrera era una altra cosa i v\u00e0lua, si de cas, per altres temps.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/05\/05\/catalunya\/1399315808_577208.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En les \u00faltimes setmanes Albert Rivera, un dels campions de l&#8217;espanyolisme catal\u00e0, ha enlluernat als molt burgesos auditoris del Club de Polo.\u00a0Mesos enrere, els executius i empresaris del Cercle Eq\u00fcestre escoltaven amb devoci\u00f3 a la espanyol\u00edssima Esperanza Aguirre, exponent del PP m\u00e9s madrileny possible.\u00a0Els presidents de la patronal catalana Foment, Joaquim Gay de Montell\u00e0, i &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11120","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11120","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11120"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11120\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11125,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11120\/revisions\/11125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}