{"id":11117,"date":"2014-05-04T14:22:57","date_gmt":"2014-05-04T12:22:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11117"},"modified":"2014-05-04T14:22:57","modified_gmt":"2014-05-04T12:22:57","slug":"paul-krugman-el-panic-a-piketty","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/paul-krugman-el-panic-a-piketty\/","title":{"rendered":"Paul Krugman: El p\u00e0nic a Piketty"},"content":{"rendered":"

\"Le-capital\"<\/a>El nou llibre de l’economista franc\u00e8s Thomas Piketty<\/strong>,\u00a0El capital al segle XXI,<\/em>\u00a0\u00e9s un prodigi d’honestedat.\u00a0Altres llibres d’economia han estat \u00e8xits de vendes, per\u00f2, a difer\u00e8ncia de la majoria d’ells, la contribuci\u00f3 de Piketty<\/strong> cont\u00e9 una erudici\u00f3 aut\u00e8ntica que pot fer canviar la ret\u00f2rica.\u00a0I els conservadors estan terroritzats.\u00a0Per aix\u00f2, James Pethokoukis, de l’Institut Nord-americ\u00e0 de l’Empresa, adverteix a\u00a0National Review<\/em>\u00a0que el treball de Piketty<\/strong> ha de ser rebatut, perqu\u00e8, en cas contrari, “es propagar\u00e0 entre la intel\u00b7lectualitat i remodelar\u00e0 el paisatge pol\u00edtic-econ\u00f2mic en el qual es lliuraran totes les futures batalles de les idees pol\u00edtiques”.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, els desitjo bona sort.\u00a0Per ara, el realment sorprenent del debat \u00e9s que la dreta sembla incapa\u00e7 d’organitzar cap mena de contraatac significatiu a les tesis de Piketty<\/strong>.\u00a0En comptes d’aix\u00f2, la reacci\u00f3 ha consistit exclusivament en desqualificar-lo;\u00a0concretament, en al\u00b7legar que Piketty<\/strong> \u00e9s un marxista, i, per tant, alg\u00fa que considera que la desigualtat d’ingressos i de riquesa \u00e9s un assumpte important.<\/p>\n

En breu tornar\u00e9 sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la desqualificaci\u00f3.\u00a0Abans vegem per qu\u00e8\u00a0El capital<\/em>\u00a0est\u00e0 tenint tanta repercussi\u00f3.<\/p>\n

Piketty<\/strong> no \u00e9s ni de bon tros el primer economista a assenyalar que estem patint un pronunciat augment de la desigualtat, i ni tan sols a recalcar el contrast entre el lent creixement dels ingressos de la majoria de la poblaci\u00f3 i l’espectacular ascens de les rendes de les classes altes. \u00c9s cert que Piketty<\/strong> i els seus companys han afegit una bona dosi de profunditat hist\u00f2rica als nostres coneixements, i demostrat que, efectivament, vivim una nova edat daurada.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 ja fa temps que ho sab\u00edem.<\/p>\n

No, l’aut\u00e8ntica novetat\u00a0del capital<\/em>\u00a0\u00e9s la manera que tira per terra el m\u00e9s preuat dels mites conservadors: l’obstinaci\u00f3 en que vivim en una meritocr\u00e0cia en la qual les grans fortunes es guanyen i s\u00f3n merescudes.<\/p>\n

Durant l’\u00faltim parell de d\u00e8cades, la resposta conservadora als intents per fer l’espectacular augment de les rendes de les classes altes una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica ha compr\u00e8s dues l\u00ednies defensives: en primer lloc, negar que als rics realment els vagi tan b\u00e9 i a la resta tan malament com els va, i si aquesta negaci\u00f3 falla, afirmar que l’increment de les rendes de les classes altes \u00e9s la justa recompensa pels serveis prestats.\u00a0No els anomenin l’1% o els rics;\u00a0anomenin-los “creadors d’ocupaci\u00f3”.<\/p>\n

Per\u00f2 com es pot defensar aix\u00f2 si els rics obtenen gran part de les seves rendes no del seu treball, sin\u00f3 dels actius que posseeixen?\u00a0I qu\u00e8 passa si les grans riqueses procedeixen cada vegada m\u00e9s de l’her\u00e8ncia, i no de la iniciativa empresarial?<\/p>\n

Piketty<\/strong> mostra que aquestes preguntes no s\u00f3n improductives.\u00a0Les societats occidentals anteriors a la Primera Guerra Mundial efectivament estaven dominades per una oligarquia la riquesa era heretada, i el seu llibre argumenta de manera convincent que estem en plena volta cap a aquest estat de coses.<\/p>\n

Per tant, qu\u00e8 ha de fer un conservador davant el temor que aquest diagn\u00f2stic pugui ser utilitzat per justificar una major pressi\u00f3 fiscal sobre els rics?\u00a0Podria intentar rebatre a Piketty<\/strong> amb arguments reals;\u00a0per\u00f2 fins ara no he vist cap indici d’aix\u00f2.\u00a0M\u00e9s aviat, com deia, tot ha consistit en desqualificar-lo.<\/p>\n

Suposo que aix\u00f2 no hauria de resultar sorprenent.\u00a0He participat en debats sobre la desigualtat durant m\u00e9s de dues d\u00e8cades i encara no he vist que els “experts” conservadors se les arreglin per q\u00fcestionar els n\u00fameros sense ensopegar-se amb els cordons de les seves pr\u00f2pies sabates intel\u00b7lectuals.\u00a0Perqu\u00e8 es diria que, b\u00e0sicament, els fets no estan de part seva.\u00a0Alhora, acusar de ser un extremista d’esquerres a qualsevol que posi en dubte qualsevol aspecte del dogma del lliure mercat ha estat un procediment habitual de la dreta ja des que William F. Buckley i altres com ell intentessin impedir que s’enseny\u00e9s la teoria econ\u00f2mica keynesiana, no demostrant que fos err\u00f2nia, sin\u00f3 acusant-la de “col\u00b7lectivista”.<\/p>\n

Amb tot, ha estat impressionant veure els conservadors, un darrere l’altre, acusar Piketty<\/strong> de marxista.\u00a0Fins i tot Pethokoukis, que \u00e9s m\u00e9s refinat que els altres, diu\u00a0del capital<\/em>\u00a0que \u00e9s una obra de “marxisme tou”, cosa que nom\u00e9s t\u00e9 sentit si la simple menci\u00f3 de la desigualtat de riquesa et converteix en un marxista.\u00a0(I potser aix\u00ed \u00e9s com ho veuen ells. Fa poc, l’exsenador Rick Santorum ha qualificat el terme “classe mitjana” “d’argot marxista”, perqu\u00e8, ja saben, als Estats Units no tenim classes socials).<\/p>\n

I la ressenya de\u00a0The Wall Street Journal,<\/em>\u00a0com era d’esperar, d\u00f3na el gran salt i d’alguna manera se les arregla per enlla\u00e7ar la demanda de Piketty<\/strong> que s’apliqui una fiscalitat progressiva com a mitj\u00e0 de limitar la concentraci\u00f3 de la riquesa -una soluci\u00f3 tan nord-americana com el past\u00eds de poma, defensada en el seu moment no nom\u00e9s pels economistes d’avantguarda, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels pol\u00edtics convencionals, fins, i incl\u00f2s, Teddy Roosevelt- amb els mals de l’estalinisme.\u00a0De deb\u00f2 que aix\u00f2 \u00e9s el millor que pot fer\u00a0The Journal?<\/em>\u00a0La resposta, aparentment, \u00e9s s\u00ed.<\/p>\n

Ara b\u00e9, el fet que sigui evident que els apologistes dels oligarques nord-americans no tenen arguments coherents no vol dir que estiguin desapareguts pol\u00edticament.\u00a0Els diners segueixen tenint veu;\u00a0de fet, gr\u00e0cies en part al Tribunal Suprem presidit per John G. Roberts, la seva veu sona m\u00e9s forta que mai.\u00a0Tanmateix, les idees tamb\u00e9 s\u00f3n importants, ja que donen forma a la manera com ens referim a la societat i, en \u00faltim terme, als nostres actes.\u00a0I el p\u00e0nic a Piketty<\/strong> mostra que a la dreta se li han acabat les idees.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nou llibre de l’economista franc\u00e8s Thomas Piketty,\u00a0El capital al segle XXI,\u00a0\u00e9s un prodigi d’honestedat.\u00a0Altres llibres d’economia han estat \u00e8xits de vendes, per\u00f2, a difer\u00e8ncia de la majoria d’ells, la contribuci\u00f3 de Piketty cont\u00e9 una erudici\u00f3 aut\u00e8ntica que pot fer canviar la ret\u00f2rica.\u00a0I els conservadors estan terroritzats.\u00a0Per aix\u00f2, James Pethokoukis, de l’Institut Nord-americ\u00e0 de l’Empresa, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-11117","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11117"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11119,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11117\/revisions\/11119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}