{"id":11109,"date":"2014-05-02T10:05:57","date_gmt":"2014-05-02T08:05:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11109"},"modified":"2014-05-02T10:05:57","modified_gmt":"2014-05-02T08:05:57","slug":"joan-majo-la-desigualtat-sobre-cami","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-la-desigualtat-sobre-cami\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: La desigualtat s’obre cam\u00ed"},"content":{"rendered":"

\"desigualtat\"<\/a>Comen\u00e7o recordant tres dades, de tres fonts i \u00e0mbits diferents, publicades fa uns mesos: 1) Les 85 persones m\u00e9s riques del m\u00f3n posseeixen la mateixa riquesa que la meitat de la poblaci\u00f3 mundial m\u00e9s pobra.\u00a02) Als EUA, des de l’inici de la crisi, el 95% del creixement del PIB ha estat acaparat per l’1% m\u00e9s ric de la poblaci\u00f3.\u00a0I 3) La relaci\u00f3 entre la retribuci\u00f3 total d’un conseller delegat i la d’un treballador mitj\u00e0 \u00e9s, als EUA de 354 vegades, a Alemanya de 147, a Espanya de 127, a Fran\u00e7a de 104 i a Dinamarca de 48.<\/p>\n

L’afirmaci\u00f3 del t\u00edtol t\u00e9 volunt\u00e0riament un doble significat, dram\u00e0tic en la realitat, i esperan\u00e7ador en algun aspecte.\u00a0\u00c9s un drama que l’increment de les desigualtats en els pa\u00efsos desenvolupats, i molt especialment a Europa, hagi estat un dels trets estructurals que millor defineixen a les nostres societats en els darrers trenta anys.\u00a0Per\u00f2, per fortuna, s’obre cam\u00ed tamb\u00e9 la preocupaci\u00f3 per les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta desigualtat;\u00a0s\u00f3n creixents les alertes d’aquesta \u00faltima d\u00e8cada, alertes que ara ja no sorgeixen nom\u00e9s de sectors o organitzacions amb sensibilitat social (Oxfam, C\u00e0ritas…), sin\u00f3 tamb\u00e9 de les del m\u00f3n econ\u00f2mic (OCDE, FMI …).\u00a0Faig un petit relat esquem\u00e0tic de l’\u00faltim mig segle en tres etapes consecutives.\u00a0No afegir\u00e9 noves xifres.<\/p>\n

> 1950-1980.<\/strong>\u00a0Pacte Europeu post-b\u00e8l\u00b7lic entre democr\u00e0cia cristiana i socialdemocr\u00e0cia.\u00a0Economia social de mercat (llibertat econ\u00f2mica, mercat regulat i Estat del benestar).\u00a0Progr\u00e9s econ\u00f2mic important acompanyat de progressiva disminuci\u00f3 de les desigualtats.\u00a0Augment continuat de la import\u00e0ncia de les classes mitjanes, amb repercussi\u00f3 en la capacitat de consum, la millora de la qualitat del capital hum\u00e0 i una major cohesi\u00f3 social.\u00a0Uns anys de gran recuperaci\u00f3.\u00a0En alguns pa\u00efsos s’ha arribat a parlar, potser exageradament, “dels trenta anys gloriosos”.<\/p>\n

> 1981-2006.<\/strong>\u00a0Reacci\u00f3 neoliberal contra l’Estat interventor.\u00a0Desaparici\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.\u00a0Desregulaci\u00f3 i globalitzaci\u00f3.\u00a0Manteniment general del creixement econ\u00f2mic amb progressiu despla\u00e7ament d’activitats des de l’economia productiva cap a l’economia financera i l’especulativa. Disminuci\u00f3 del pes de les rendes del treball en el PIB i conseg\u00fcent augment del de les rendes del capital.\u00a0Disminuci\u00f3 de la capacitat recaptat\u00f2ria i del car\u00e0cter redistributiu del sistema fiscal, amb conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la sostenibilitat i la funci\u00f3 de l’Estat del benestar.Tot aix\u00f2 produeix un fort contrast amb el per\u00edode anterior, ja que l’augment de la riquesa del pa\u00eds no genera una disminuci\u00f3 de la desigualtat sin\u00f3 al contrari: una societat m\u00e9s polaritzada.\u00a0Cada vegada m\u00e9s rics per\u00f2 menys productius, i cada vegada m\u00e9s rics, per\u00f2 m\u00e9s desiguals.\u00a0Creixen les alertes de les organitzacions socials pel que fa a aquesta din\u00e0mica, per\u00f2 no tenen ress\u00f2 ni en el funcionament de l’economia, ni en les decisions pol\u00edtiques.<\/p>\n

> 2007-2013.<\/strong>\u00a0L’acceleraci\u00f3 irracional del creixement, sense base real, va portar al col\u00b7lapse financer, i aquest a la crisi.\u00a0Recessi\u00f3 per caiguda del consum i augment de l’endeutament p\u00fablic pel rescat financer i altres mesures.\u00a0Aix\u00f2 va conduir a problemes amb el deute p\u00fablic d’alguns pa\u00efsos de la zona euro, per errors propis i per mala gesti\u00f3 des de la UE.\u00a0Les pol\u00edtiques d’austeritat, en part justificades per\u00f2 mal repartides i amb ritmes equivocats, han empobrit a una part de les classes mitjanes, han agreujat encara m\u00e9s la desigualtat i han expulsat del sistema a una gran quantitat de treballadors o de persones en edat de treballar.\u00a0Alguns \u00edndexs d’aquests fen\u00f2mens s\u00f3n molt expl\u00edcits, i a m\u00e9s Espanya s’ha situat en les tristes posicions d’honor en diversos d’ells.\u00a0La crisi aqu\u00ed s’allarga… Han anat apareixent alertes puntuals d’organismes internacionals, que s’han convertit aquests \u00faltims dos anys en una allau de missatges cridant l’atenci\u00f3 sobre la necessitat de pol\u00edtiques de reactivaci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 i del consum.\u00a0Aquestes alertes s\u00f3n m\u00e9s importants en tant que provenen de llocs que abans havien expressat opinions contr\u00e0ries.<\/p>\n

> 2014.<\/strong>\u00a0Els \u00faltims trenta anys les desigualtats s’han anat obrint pas, tant en \u00e8poques de creixement com de recessi\u00f3, demostrant que aquest fet \u00e9s un element estructural del nostre sistema.\u00a0En els \u00faltims quinze anys, s’han obert pas moltes manifestacions preocupades per les conseq\u00fc\u00e8ncies socials d’aquest increment, xocant sovint amb la desqualificaci\u00f3 de les opinions dominants, tant ideol\u00f2giques com pol\u00edtiques.\u00a0En els \u00faltims tres, s’han unit a les mateixes les preocupacions per les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques de la desigualtat, evidenciant que el seu increment \u00e9s un dels obstacles m\u00e9s importants per a la recuperaci\u00f3. Mereixeran atenci\u00f3 aquestes alertes?\u00a0Ser\u00e0 possible que ara s’entengui que l’equitat i la just\u00edcia no s\u00f3n nom\u00e9s valors socials, sin\u00f3 exig\u00e8ncies econ\u00f2miques per al bon funcionament d’una economia desenvolupada, en una societat lliure?\u00a0L’economia no \u00e9s un fi en si mateix;\u00a0est\u00e0 al servei del benestar.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comen\u00e7o recordant tres dades, de tres fonts i \u00e0mbits diferents, publicades fa uns mesos: 1) Les 85 persones m\u00e9s riques del m\u00f3n posseeixen la mateixa riquesa que la meitat de la poblaci\u00f3 mundial m\u00e9s pobra.\u00a02) Als EUA, des de l’inici de la crisi, el 95% del creixement del PIB ha estat acaparat per l’1% m\u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11109","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11109"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11111,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11109\/revisions\/11111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}