{"id":111,"date":"2009-09-08T15:50:20","date_gmt":"2009-09-08T13:50:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=111"},"modified":"2009-09-13T21:13:42","modified_gmt":"2009-09-13T19:13:42","slug":"jon-cruddas-la-crisi-del-labour","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jon-cruddas-la-crisi-del-labour\/","title":{"rendered":"Jon Cruddas: la crisi del Labour"},"content":{"rendered":"

\"cruddasmain1-300x200\"El Partit Laborista ha viscut dos moments de crisi de fons, d\u2019en\u00e7\u00e0 de 1900, i ara est\u00e0 a punt d\u2019entrar en un tercer. El primer va seguir a la crisi de 1929, quan la segona administraci\u00f3 laborista es va ensorrar i Ramsay MacDonald<\/strong> va formar un govern d\u2019unitat nacional. El segon moment de crisi va arribar amb la derrota del partit el 1979, l\u2019ascens del neoliberalisme, o thatcherisme, i la possibilitat que el Partit Laborista f\u00f3s eclipsat per un nou tercer partit en els primers anys 80. Si el declivi del Partit Laborista, comen\u00e7at el 1997, continua, es produir\u00e0 una tercera crisi despr\u00e9s de les eleccions de l\u2019any vinent. Es necessitaren gaireb\u00e9 15 anys de treball per tornar al poder despr\u00e9s de cada una de les les dues crisis anteriors i les derrotes electorals de 1931 i de 1983. El que avui est\u00e0 en joc, doncs, no podria ser m\u00e9s important. <\/p>\n

Hem perdut milions de votants des de 1997. Hem perdut centenars de milers d\u2019afiliats. Hem passat a ser criticat per les generacions m\u00e9s joves que ens veuen com el partit de l\u2019establishment<\/em>, la guerra i la inseguretat. La nostra ortod\u00f2xia ha derrotat al nostre radicalisme. Parlem un idioma dessecat d\u2019objectius; la nostra hist\u00f2ria, la nostra \u00e8tica essencial, s\u2019han sacrificat en l\u2019altar dels focus groups. Hem retrocedit essencialment vers un utilitarisme hobbesi\u00e0<\/em>, que considera l\u2019inter\u00e8s propi com l\u2019 \u00fanic principi rector. Alan Milburn<\/strong> va dir fa poc que la nostra missi\u00f3 era equipar a la gent per a \u201cguanyar per inter\u00e8s propi<\/em>\u201c; \u00e9s redu\u00efr tota aspiraci\u00f3 a la noci\u00f3 d\u2019adquisici\u00f3. Ens hem quedat en el m\u00e9s pur materialisme; hem perdut l\u2019esperan\u00e7a de construir una societat diferent.<\/p>\n

El psicoanalista Erik Erikson<\/strong> va dir en una ocasi\u00f3 que \u201cl\u2019esperan\u00e7a \u00e9s l\u2019ingredient b\u00e0sic de tota vitalitat<\/em>\u201c. En aquests temps de crisi i incertesa, el partit laborista es gira sovint vers la seva figura fundadora, Keir Hardie<\/strong>, cercant una esperan\u00e7a. Per\u00f2 s\u2019ha convertit en un mite m\u00e9s que una figura hist\u00f2rica. Tendim a buscar en ell una seguretat, en lloc de fer-nos preguntes inc\u00f2modes. Hardie inspir\u00e0 una devoci\u00f3 total. A la seva mort, va ser descrit com el \u201cMembre de la Humanitat<\/em>\u201c; Sylvia Pankhurst<\/strong> (la seva amiga i amant) el veia com \u201cl\u2019\u00e9sser hum\u00e0 del nostre temps<\/em>\u201c. Va ser adorat per les bases del partit. Alguns el consideraven, literalment, un profeta.<\/p>\n

Al mateix temps, per\u00f2, molts el consideraven extremista, intransigent, poc fiable i indisciplinat. T. D. Benson<\/strong>, del Partit Laborista Independent, va dir que Hardie<\/strong> era \u201cper la seva pr\u00f2pia naturalesa, incapa\u00e7 de treballar en un parti<\/em>t\u201c. A vegades estava a\u00efllat, i fins i tot semblava a un p\u00e0ria. El seu socialisme pertanyia a una esquema m\u00e9s gran que el del dia a dia parlamentari. Segons el seu bi\u00f2graf, l\u2019historiador Kenneth Morgan<\/strong>: \u201cPer a un home del temperament po\u00e8tic i intuitiu de Hardie, el treball poc heroic i constructiu no era suficient. M\u00e9s enll\u00e0 de la t\u00e0ctica del dia a dia calia definir i lluitar per una causa pol\u00edtica, moral i emocional m\u00e9s profunda. <\/em>\u201d<\/p>\n

Va ser aquesta actitiud i l\u2019idealisme que s\u2019hi associ\u00e0 el que va inspirar tanta esperan\u00e7a i vitalitat en l\u2019ample conjunt del partit. Amb Hardie<\/strong>, els detalls de les pol\u00edtiques o el programa que eren el veritable motor del partit laborista. Era la \u201ccreen\u00e7a en la fraternitat i la igualtat<\/em>\u201c: quin tipus de societat es buscava, m\u00e9s que el c\u00e0lcul t\u00e0ctic en el Parlament.<\/p>\n

Certament, Hardie<\/strong> era un home de contradiccions. Va n\u00e9ixer en la classe obrera, per\u00f2 mai en form\u00e0 veritablement part. De fet, no encaixava plenament en cap \u00e0mbit en la societat. No var ser mai convencional, sin\u00f3 un bohemi en el vestir, un fervent partidari del feminisme i del nacionalisme gal\u00b7l\u00e8s. El seu inconformisme el f\u00e9u ser un brillant constructor d\u2019aliances i un pol\u00edtic pragm\u00e0tic.<\/p>\n

Des de la seva tornada a la Cambra dels Comuns el 1900, Hardie<\/strong> es va convertir, com descriu Morgan<\/strong>, en \u201cel profeta del socialisme radical en la seva modalitat Merthyr[1] m\u00e9s pura<\/em>\u201c. Es tractava d\u2019un socialisme sorgit de la hist\u00f2ria de Merthyr<\/strong>; del cartisme primerenc; de l\u2019elecci\u00f3, el 1868, del pacifista Henry Richard<\/strong>; del moviment de les cooperatives de Merthyr<\/strong> i Aberdare<\/strong>; dels sis mesos de vaga dels miners del 1898; de les tradicions cristianes de l\u2019 evangeli \u201csocial<\/em>\u201d; i, m\u00e9s tard, de l\u2019ILP<\/strong> (el Partit Laborista Independent). Acumulativament, tot aix\u00f2 forj\u00e0 un moviment i una cultura, gens doctrinaris, de la classe treballadora, i un socialisme \u00e8tic que devia poc a la ci\u00e8ncia, o a la idea de \u201csuperar les dretes i les esquerres<\/em>\u201d, i en canvi s\u00ed molt a una pol\u00edtica d\u2019aliances progressistes.<\/p>\n

Qu\u00e8 pot ensenyar-nos avui dia aquell Hardie amb totes les seves contradiccions? Igual que Robin Cook<\/strong> molt m\u00e9s tard, ell mai va ser un \u201chome del partit<\/em>\u201c, instal.lat en el partit com a casa. Va entendre que un partit ha de donar forma a una classe i una classe ha de crear un partit a la seva imatge \u2013 i que aix\u00f2 implica una interdepend\u00e8ncia dels sentiments i del pensament. En contrast amb el creixent secularisme del modern Partit Laborista, va expressar-ho en termes religiosos presos de Tennyson<\/strong>: \u201cFora del cercle\u00a0 de tenebres de la terra, \/ ens agrupem en el cercle del Crist<\/em>.\u201d Parlava a la gent de en una llengua gaireb\u00e9 messi\u00e0nica, i li comunicava un sentit del seu valor i la seva capacitat per canviar la societat. Els hi donava autoestima, confian\u00e7a i una creen\u00e7a. A canvi, la gent li tornava amor i lleialtat. David Farrell<\/strong>, membre de l\u2019 ILP<\/strong>, li va escriure: \u201cTinc m\u00e9s amor i respecte per vost\u00e8 que els que sento pel meu pare<\/em>.\u201d<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, Hardie<\/strong> va ser molt m\u00e9s que un gran comunicador. Tamb\u00e9 va ser un gran estrateg pol\u00edtic, disposat a fer aliances per avan\u00e7ar en l\u2019objectiu de l\u2019emancipaci\u00f3 de la classe treballadora. El seu socialisme mai va ser r\u00edgid, doctrinal o dogm\u00e0tic. El 1903, havia arribat a formar una coalici\u00f3 electoral amb els liberals, amb l\u2019 ILP<\/strong> com a columna vertebral. M\u00e9s tard, com a l\u00edder del partit, Hardie<\/strong> va treballar amb Sir Charles Dilk<\/strong>e \u2013 president no oficial dels \u201cradicals socials<\/em>\u201d en el camp liberal \u2013 en q\u00fcestions laborals. Fins i tot en les dues eleccions de 1910, va mantenir el suport a l\u2019alian\u00e7a amb els liberals. No obstant aix\u00f2, el 1912 es barall\u00e0 durament amb ells, arran de les disputes brutals amb els patrons i la resposta repressiva de l\u2019Estat a Tonypandy<\/strong> i Aberdare<\/strong>. La seva relaci\u00f3 de conting\u00e8ncia, condicional, amb el liberalisme progressista va ser el segell distintiu de la seva brillantor t\u00e0ctica.<\/p>\n

Encara que considerem Hardie<\/strong> com el fundador del Partit Laborista, ell tamb\u00e9 operava en l\u2019espai entre les variants en compet\u00e8ncia del liberalisme: l\u2019ala radical, filla d\u2019un liberalisme individualista, i el liberalisme m\u00e9s social i col.lectivista. Un debat similar est\u00e0 sorgint en el Partit Laborista d\u2019avui. Pensadors com Will Hutton<\/strong>, Richard Reeves<\/strong> i Philip Collins<\/strong> afirmen que el laborisme ha de tornar a les seves arrels ancestrals i inspirar-se en les idees i els principis del liberalisme brit\u00e0nic. Per\u00f2 el liberalisme que tracten de rehabilitar \u00e9s estret i individualista.<\/p>\n

Molts membres de les primera generaci\u00f3 de l\u00edders laboristes, com Hardie<\/strong>, hav\u00eden estat membres actius del Partit Liberal de William Gladstone<\/strong> i havien trencat amb ell a contracor. El seu objectiu no era repudiar el liberalisme de la seva joventut, sin\u00f3 assolir els seus objectius de llibertat i emancipaci\u00f3 humana en les noves condicions m\u00e9s dif\u00edcils del capitalisme industrial.<\/p>\n

El liberalisme abasta una \u00e0mplia gamma d\u2019idees i creences, no totes elles compatibles. L\u2019escriptor i acad\u00e8mic Mark Garnett<\/strong> ha identificat dos modes rivals del pensament liberal: el \u201cple<\/em>\u201d i el \u201cbuit<\/em>\u201d: \u201cel primer mant\u00e9 una estreta semblan\u00e7a amb les idees dels grans pensadors liberals, que eren optimistes sobre la naturalesa humana i preveien una societat formada per individus lliures i racionals, respectant-se a si mateixos i altres. El segon, en canvi, nom\u00e9s satisf\u00e0 els requisits b\u00e0sics del pensament liberal. Redueix els conceptes de ra\u00f3 i de realitzaci\u00f3 individual al m\u00ednim com\u00fa denominador, identificant-los amb la recerca de l\u2019inter\u00e8s material immediat. Pel liberal \u201cbuit\u201d, els altres s\u00f3n \u00fanicament mitjans per assolir un objectiu, o obstacles que cal deixar de banda. En comptes d\u2019igualtat de respecte es tracta m\u00e9s aviat d\u2019igualtat de menyspreu<\/em>\u201c.<\/p>\n

Aquesta tensi\u00f3 travessa el pensament liberal des d\u2019Adam Smith<\/strong> fins a l\u2019actualitat. En la seva variant extrema del laissez-faire<\/em>, el liberalisme cl\u00e0ssic assumeix un model de comportament hum\u00e0 d\u2019inter\u00e8s racional, cobdici\u00f3s i sense pietat. La seva forma \u201cplena<\/em>\u201d va ser desenvolupada pel fil\u00f2sof idealista T. H. Green<\/strong>, i despr\u00e9s per L. T. Hobhouse<\/strong> i J. A. Hobson<\/strong>. Green<\/strong> va rebutjar l\u2019individualisme atomista que veu els \u00e9ssers humans com unitats impermeables i autosuficients, gaudint de drets naturals per\u00f2 sense les obligacions socials corresponents. En contraposici\u00f3, veia la societat i els individus dins d\u2019ella com fonamentalment interdependents: \u201cSense la societat, no hi ha persones; aix\u00f2 \u00e9s tan cert com que, sense les persones \u2026 no hi pot haver societat tal com la coneixem.<\/em>\u201d<\/p>\n

Aquest nou liberalisme va partir significativament de molts dels preceptes del liberalisme cl\u00e0ssic. Els nous liberals creien en la tributaci\u00f3 progressiva per compensar el poder de negociaci\u00f3 desigual del mercat i per pagar les pensions i altres formes de seguretat social. Advocaven per la propietat comuna dels monopolis naturals i dels serveis p\u00fablics vitals. Consideraven els drets de propietat com condicionals, no absoluts, subjectes a certes restriccions en funci\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic. Van demanar la limitaci\u00f3 de les hores de treball i noves regulacions per garantir la salut i la seguretat en el lloc de treball. Estaven moguts per la visi\u00f3 d\u2019una comunitat cooperativa constru\u00efda sobre fonaments expl\u00edcitament morals. Com digu\u00e9 Hobhouse<\/strong>: \u201cVolem un nou esperit en l\u2019economia \u2013 l\u2019esperit d\u2019ajuda m\u00fatua, el sentit d\u2019un b\u00e9 com\u00fa. Volem que cada home senti que el seu treball diari \u00e9s un servei als seus semblants, i que l\u2019ociositat i el treball antisocial s\u00f3n una vergonya<\/em> \u201c.<\/p>\n

Hobhouse<\/strong> es definia com un socialista liberal i, a difer\u00e8ncia de Mill<\/strong>, ho deia sense ambig\u00fcitats. Hobson<\/strong> i diversos altres nous liberals va fer un pas m\u00e9s i es va unir al Partit Laborista. De fet, Green<\/strong>, Hobhouse<\/strong> i Hobson<\/strong> s\u00f3n considerats amb ra\u00f3 els pioners de la tradici\u00f3 brit\u00e0nica del socialisme \u00e8tic. La seva influ\u00e8ncia sobre els l\u00edders intel.lectuals del laborisme de principis del segle XX \u2013 R. H. Tawney<\/strong>, G. D. H.Cole<\/strong> i Harold Laski<\/strong> \u2013 va ser alhora profunda i lliurement reconeguda.<\/p>\n

En el moviment per aclarir i tornar a connectar les tradicions liberals en el nostre partit hi ha impl\u00edcita la opini\u00f3 que la fundaci\u00f3 d\u2019un Partit Laborista Independent, amb una visi\u00f3 clarament socialista, va un cam\u00ed hist\u00f2ric equivocat, i que hauria estat millor que l\u2019esquerra progressista hagu\u00e9s dedicat les sevs energies a la creaci\u00f3 d\u2019una base electoral ferma per a un Partit Liberal. fort i reformat. Aquesta conclusi\u00f3 no es declara obertament, per\u00f2 est\u00e0 impl\u00edcita en bona part de la discussi\u00f3 actual. Hardie<\/strong>, per\u00f2, s\u2019hauria sentit\u00a0 horroritzat. I tamb\u00e9 ens cal fer-ho avui.<\/p>\n

Si el New Labour<\/em>, en el seu millor moment, va encarnar les aspiracions del liberalisme \u201cple<\/em>\u201d, la seva comprensi\u00f3 limitada de les possibilitats de canvi va dur a la tra\u00efci\u00f3 de les concepcions c\u00edniques del seu alter ego<\/em> \u201cbuit<\/em>\u201d. El New Labour<\/em> va parlar amb ra\u00f3 de la necessitat que el partit ampli\u00e9s el seu atractiu per guanyar el suport del votants que \u201caspiraven<\/em>\u201d quelcom, per\u00f2 equipar\u00e0 aquesta aspiraci\u00f3 a res m\u00e9s que la cobd\u00edcia mateial \u2013 al \u201cguanyar per inter\u00e8s propi<\/em>\u201c.<\/p>\n

In la b\u00edblia del New Labour<\/em>, \u201cThe Unfinished Revolution<\/em>\u201d, Philip Gould<\/strong> va fer una distinci\u00f3 reveladora quan va descriure els seus pares com persones que \u201cvolien fer el que era correcte, no el que els promocionaria<\/em>\u201d (\u201dwanted to do what was right, not what was aspirational<\/em>\u201d). Aix\u00f2 revela una mentalitat fonamentalment neoliberal, i \u00e9s tota una declaraci\u00f3 extraordin\u00e0ria del qu\u00e8 pensem que volen les persones. La possibilitat que el que \u00e9s correcte i l\u2019aspiraci\u00f3 puguin coincidir, ni que sigui m\u00ednimament, no \u00e9s tinguda en compte.<\/p>\n

Com va assenyalar G. A. Cohen<\/strong> en els seus \u00faltims temps, el problema \u00e9s de disseny. La tecnologia per donar primacia als nostres desitjos adquisitius i egoistes ja existeix en forma d\u2019una economia de mercat capitalista. Per\u00f2 encara no hem desenvolupat adequadament la tecnologia social capa\u00e7 de donar plena expressi\u00f3 a la part generosa i altruista de la nostra personalitat. Aquesta \u00e9s la tasca principal de tota esquerra futura.<\/p>\n

El socialisme \u00e8tic ofereix una pol\u00edtica materialista de la persona arrelada en els b\u00e9ns socials que donen sentit a la vida de la gent: llar, fam\u00edlia, amistats, un bon treball, comunitats locals i virtuals de pertinen\u00e7a. Aquest \u00e9s el marc que inspir\u00e0 el Partit Laborista en els seus millors moments, trascendint les ortod\u00f2xies est\u00e8rils d\u2019esquerra i dreta, i segueix sent la pedra angular del radicalisme en el nostre partit. Va ser captat pel geni de Hardie<\/strong> com a estrateg socialista, radical i liberal. Es construeix al voltant d\u2019una concepci\u00f3 radicalment diferent de la condici\u00f3 humana de la del neoliberalisme.<\/p>\n

Un eco de les paraules de Hardie<\/strong>, l\u2019assaig de Tawney<\/strong> \u201cThe Choice before the Labour Party<\/em>\u201d (\u201dL\u2019alternativa davant el Partit Laborista<\/em>\u201c), encara que escrit el 1932, segueix sent la millor an\u00e0lisi de la crisi que enfronta avui en dia el Partit Laborista. Va ser escrit en el moment duna crisi de fons del laborisme i posa de relleu el dilema al cor del partit: la tensi\u00f3 entre ortod\u00f2xia i radicalisme, agreujada per una manca de convicci\u00f3 b\u00e0sica.<\/p>\n

Cadascuna d\u2019aquestes crisis del laborisme ha estat atribu\u00efda a esdeveniments externs, o als canvis d\u2019\u00e8poca, a les transformacions hist\u00f2riques impulsades per la recessi\u00f3 econ\u00f2mica. Per\u00f2 no haur\u00edem d\u2019oblidar la incapacitat del partit per\u00a0 resoldre les seves contradiccions internes: hist\u00f2ricament, ha estat no tant una comunitat \u00e0mplia sin\u00f3 una col lecci\u00f3 de fragments a la recerca de la unitat. Escrivint sobre la debacle del Partit Laborista el 1931, Tawney<\/strong> descriu com el govern \u201cno va caure amb gran estr\u00e8pit, sin\u00f3 que f\u00f3u arrossegat lentament al seu dest\u00ed<\/em>.\u201d<\/p>\n

Les paraules de Tawney ressonen a trav\u00e9s dels anys. \u201cLa m\u00e9s greu debilitat del Partit Laborista brit\u00e0nic \u00e9s \u2026 la manca de convicci\u00f3. El Partit Laborista \u00e9s dubitatiu en l\u2019acci\u00f3 perqu\u00e8 t\u00e9 la ment dividida. No aconsegueix el qu\u00e8 podria, perqu\u00e8 no sap el que vol<\/em>.\u201d No estalvia els cops. Hi ha, diu, un \u201cbuit en la ment del partit<\/em>\u201d que ens porta a \u201cla timidesa intel.lectual, el conservadorisme, el convencionalisme, que mant\u00e9 la pol\u00edtica seguint tardanament a la realitat<\/em>\u201c.<\/p>\n

Hardie<\/strong> i Tawney<\/strong> formen part d\u2019una tradici\u00f3 que ens d\u00f3na esperan\u00e7a i vitalitat, i tra\u00e7a una manera de sortir de la trampa de l\u2019ortod\u00f2xia. Ara \u00e9s el moment de redescobrir aquesta tradici\u00f3.<\/p>\n

Jon Cruddas<\/strong><\/p>\n

Article publicat a la revista New Statesman<\/span><\/strong><\/a>, 3 de setembre de 2009.
\n[1] Merthyr<\/strong> \u00e9s ua localitat del sud de Gal\u00b7les famosa per un aixecament obrer, el Merthyr Rising, <\/em>el 1831.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Partit Laborista ha viscut dos moments de crisi de fons, d\u2019en\u00e7\u00e0 de 1900, i ara est\u00e0 a punt d\u2019entrar en un tercer. El primer va seguir a la crisi de 1929, quan la segona administraci\u00f3 laborista es va ensorrar i Ramsay MacDonald va formar un govern d\u2019unitat nacional. El segon moment de crisi va …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16],"tags":[47,29,28],"class_list":["post-111","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","tag-crisi","tag-esquerra-europea","tag-labour"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/111","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=111"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/111\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":265,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/111\/revisions\/265"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=111"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=111"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}