{"id":11097,"date":"2014-04-29T16:57:36","date_gmt":"2014-04-29T14:57:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11097"},"modified":"2014-04-29T16:57:36","modified_gmt":"2014-04-29T14:57:36","slug":"lluis-foix-politica-i-cordialitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-politica-i-cordialitat\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: Pol\u00edtica i cordialitat"},"content":{"rendered":"

\"mans\"<\/a>La pol\u00edtica \u00e9s la forma m\u00e9s pr\u00e0ctica i efica\u00e7 de defensar els interessos contraposats dels ciutadans. Aix\u00ed ho escrivia el poeta Sol\u00f3, un dels set savis de Gr\u00e8cia, ara fa m\u00e9s de 25 segles. No hi ha una \u00fanica via per fer pol\u00edtica ni tampoc solucions uniformes davant de qualsevol problema. L’alta pol\u00edtica, en tot temps i circumst\u00e0ncia, va acompanyada de la cordialitat i els gestos de respecte. Amb els amics i molt m\u00e9s encara amb els possibles enemics. Que el president Mas i el president Rajoy no trobessin un moment per saludar-se en un acte en qu\u00e8 tots dos participaven indica el distanciament emotiu i pol\u00edtic entre dues persones que representen dos governs. Aquesta voluntat m\u00fatua de no saludar-se la trobo tan ing\u00e8nua com in\u00fatil. Poc professional, en tot cas.<\/p>\n

En els moments m\u00e9s dif\u00edcils de les relacions entre nacions i estats es mantenen les formes per una q\u00fcesti\u00f3 d’educaci\u00f3. Veient amb retrospectiva les fotografies de Jalta i Postdam en acabar la Segona Guerra Mundial es veu que ni Roosevelt ni Truman es fiaven de Stalin ni tampoc Churchill i Attlee se sentien c\u00f2modes davant d’un personatge que es volia fer l’amo de mig Europa com a bot\u00ed d’una guerra que havia contribu\u00eft a guanyar. En els moments m\u00e9s tensos de la guerra freda, les trobades entre els presidents nord-americans i els secretaris generals de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica es feien en els \u00e0mbits de respecte que establien els protocols pr\u00e8viament establerts. Vaig viure en directe dues cimeres entre Reagan i Gorbatxov, a Ginebra el novembre del 1985 i a Reykjav\u00edk l’octubre del 1986, quan Moscou s’adonava que havia perdut la guerra amb Occident, despr\u00e9s de dues generacions de propaganda m\u00fatua, de mentides i d’espies de tota mena que es jugaven la vida per defensar les opcions de les dues causes. Sis hores de converses al voltant d’una llar de foc en un palau ginebr\u00ed estovaren la fredor en qu\u00e8 havia comen\u00e7at la cimera. El mateix va ocorre a Isl\u00e0ndia un any despr\u00e9s. Sense anar tan lluny, fa tres setmanes es reunien a Ginebra tamb\u00e9 les quatre parts m\u00e9s directament implicades en el conflicte d’Ucra\u00efna. Els ministres d’Afers Estrangers de R\u00fassia i els Estats Units, Sergei Lavrov i John Kerry; la representant de la Uni\u00f3 Europea, Lady Ashton, i el ministre d’Exteriors ucra\u00efn\u00e8s dedicaren un dia a trobar un acord de m\u00ednims per desactivar una crisi que pot arribar a portar un trastorn seri\u00f3s a Europa i al m\u00f3n.<\/p>\n

Malgrat el clima de tensions d’aquestes trobades, sempre s’ha intentat mantenir la cordialitat. Encara recordo la visita que Richard Nixon va fer a la Xina el febrer del 1972 i que va ser transmesa en directe als Estats Units tots els dies que va durar aquella visita d’estat. Era la primera vegada que Mao Zedong es trobava amb un president nord-americ\u00e0. No podien representar idees i interessos m\u00e9s allunyats, per\u00f2 els brindis i les paraules amables presidiren totes les trobades de m\u00e9s alt nivell.<\/p>\n

La visita dels ministres de governs espanyols a Catalunya sempre ha estat envoltada de continuades tensions en el protocol. Es va establir que el representant de l’Estat a Catalunya era el president de la Generalitat, llevat que el visitant fos el president del govern o el Rei. Sempre s’havia trobat un punt d’equilibri, com en el cas dels funerals del president Josep Tarradellas, que se celebraren amb gran pompa a l’esplanada de la catedral de Barcelona, l’estiu del 1988. Vingu\u00e9 el president Felipe Gonz\u00e1lez, encara governant amb majoria absoluta, i s’acord\u00e0 que el president Jordi Pujol figur\u00e9s al cap del dol pol\u00edtic. L’esquivada intencionada entre Rajoy i Mas a Barcelona, en un mateix acte en qu\u00e8 tots dos van parlar, no entra en la tradici\u00f3 de les relacions que tenen els pol\u00edtics ni quan els seus punts de vista divergeixen de manera radical. Tots dos esgrimeixen arguments per justificar les respectives posicions. S\u00f3n prou conegudes. Per\u00f2 dijous mateix al vespre, el president Mas deia a l’entrevista d’Ariadna Oltra que la soluci\u00f3 que surti del contenci\u00f3s entre els governs d’Espanya i de Catalunya havia de ser bona per a tothom. Unwin-win<\/i>, en deia Mas emprant una expressi\u00f3 anglesa.<\/p>\n

Poden passar dues coses. La primera \u00e9s que \u00e9s impossible que els dos personatges tinguin res a dir-se sobre el contenci\u00f3s, el proc\u00e9s o com es vulgui anomenar el cam\u00ed que marqui el futur de Catalunya, perqu\u00e8 ja s’ho han dit tot i cap dels dos presidents t\u00e9 intenci\u00f3 de rectificar. L’altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que si ni tan sols poden fer un esfor\u00e7 per saludar-se, potser no han de ser ells els que s’encarreguin de negociar els esdeveniments del futur si s’accepta que la declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia no tindria cabuda en l’ordenament jur\u00eddic internacional.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pol\u00edtica \u00e9s la forma m\u00e9s pr\u00e0ctica i efica\u00e7 de defensar els interessos contraposats dels ciutadans. Aix\u00ed ho escrivia el poeta Sol\u00f3, un dels set savis de Gr\u00e8cia, ara fa m\u00e9s de 25 segles. No hi ha una \u00fanica via per fer pol\u00edtica ni tampoc solucions uniformes davant de qualsevol problema. L’alta pol\u00edtica, en tot …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11097","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11097"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11097\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11098,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11097\/revisions\/11098"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}