{"id":11091,"date":"2014-04-28T12:10:35","date_gmt":"2014-04-28T10:10:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11091"},"modified":"2014-04-28T12:16:17","modified_gmt":"2014-04-28T10:16:17","slug":"entrevista-a-joaquim-nadal-on-son-els-600-000-vots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-joaquim-nadal-on-son-els-600-000-vots\/","title":{"rendered":"Entrevista a Joaquim Nadal: \u201cOn s\u00f3n els 600.000 vots?\u201d"},"content":{"rendered":"

\"nadal\"<\/a>Alcalde de Girona durant 23 anys, diputat al Parlament del 1984 al 2012, candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat pel PSC el 1995 i conseller durant set anys amb Pasqual Maragall i Jos\u00e9 Montilla, Joaquim Nadal, president de la federaci\u00f3 de les comarques gironines, va entregar avui fa una setmana la seva ren\u00fancia al primer secretari giron\u00ed, el diputat Juli Fern\u00e1ndez, el qual no va obrir la carta i va pactar que Nadal administraria el moment d’anunciar-ho. Dimarts es va filtrar la seva ren\u00fancia, dimecres Nadal no va parar de signar exemplars de Testimoni de c\u00e0rrec, i dijous aquest diari reprodu\u00efa la carta de ren\u00fancia.<\/p>\n

Qui i per qu\u00e8 ho va filtrar?<\/p>\n

Ens vam veure diumenge al bar El Passad\u00eds. Alg\u00fa va tenir inter\u00e8s d’ajuntar la dimissi\u00f3 dels nou membres de l’executiva amb la meva, cosa que jo volia evitar.<\/p>\n

Per qu\u00e8 dimiteix?<\/p>\n

Vam fer una aposta equivocada al congr\u00e9s de Lloret de Mar del 2012. En cap dels conflictes que hi ha hagut, i n’hi ha hagut molts, no he pogut fer un paper de mediador. No dic que no se m’hagi escoltat, per\u00f2 no se m’ha fet cap cas i em vaig preguntar qu\u00e8 hi feia, al c\u00e0rrec. Despr\u00e9s alg\u00fa diu: \u201cPer qu\u00e8 abandones el vaixell?\u201d Jo no abandono el vaixell, en tot cas el vaixell m’abandona a mi. La direcci\u00f3 a poc a poc m’ha fet el buit i tinc la lleugera sospita que alg\u00fa hauria desitjat expl\u00edcitament que aix\u00f2 que jo vaig fer diumenge ho hagu\u00e9s fet el dia que vaig anunciar que assumia la presid\u00e8ncia de la Taula Gironina pel Dret a Decidir.<\/p>\n

Li han plogut cr\u00edtiques.<\/p>\n

Em sorpr\u00e8n que la mem\u00f2ria sigui ef\u00edmera i que no es recordi que a Lloret en Juli i jo an\u00e0vem agafats de la maneta. En el fons, vam fer una aposta conjunta que va for\u00e7ar Pia Bosch a fer marxa enrere i a aportar els seus vots a en Juli. Ignasi Thi\u00f3 representava sectors diversos i, tot i aix\u00ed, el congr\u00e9s es va guanyar per sis vots. L’aposta va ser equivocada i no ha funcionat.<\/p>\n

Qu\u00e8 li semblen les altres dimissions?<\/p>\n

Ni ho s\u00e9 ni ho he de voler saber. He dit que me n’anava a casa, que em dol haver de fer aquest pas, que em dol que el partit estigui trencat i que no hi hagi intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional per reaccionar i per buscar sortides. Estem entrebancats ideol\u00f2gicament en un model que no funciona de cap de les maneres.<\/p>\n

Al congr\u00e9s Thi\u00f3 s’enfrontava a l’oficialisme. Feia por?<\/p>\n

Valia la pena assegurar una certa continu\u00eftat institucional, evitar el que ha passat ara. El cos em demanava presentar-me a primer secretari i vaig fer un pas enrere per propiciar una candidatura que aglutin\u00e9s el sector municipalista, que representava en Juli, i el que representava jo i la gent que pensa com jo. Amb Ignasi Thi\u00f3 pensem diferentment? No. Per\u00f2 en aquell moment era… no direm un desconegut, per\u00f2 s\u00ed una capsa per obrir. En el seu discurs de presentaci\u00f3 va tenir una habilitat considerable per presentar unes propostes engrescadores, que ho van fer trontollar una mica tot plegat. Darrere l’Ignasi hi havia una amalgama que despr\u00e9s, amb el pas que ha fet de situar-se com a persona m\u00e9s visible amb Gl\u00f2ria Plana d’Avancem, ha clarificat aquest espai.<\/p>\n

Li han retret que feia 30 anys que ocupava c\u00e0rrecs.<\/p>\n

Pr\u00e0cticament tot el consell nacional del PSC \u00e9s gent que fa trenta anys que hi \u00e9s. Molts des de l’\u00e8poca fundacional. La idea que el relleu generacional es produeixi per q\u00fcesti\u00f3 d’edat \u00e9s un disbarat. Que se’m retreguin aquests 30 anys \u00e9s un error. Jo els considero un valor!<\/p>\n

Va entrar a militar el 1980.<\/p>\n

Els meus germans Rafel, Jordi i Manel estaven al PSC-Congr\u00e9s. Jo no. Em ve a buscar el PSC per ser cap de llista per Girona. S\u00f3c alcalde i un any despr\u00e9s em faig militant. N’hi ha que s\u00f3n fundadors, n’hi ha que vam arribar al cap de tres anys i n’hi ha que han arribat fa quatre dies, per exemple Maurici Lucena, com a militant. Res a dir. Dels primers, molts han anat caient o se’ls ha deixat caure, perqu\u00e8 alg\u00fa ha cregut que feien nosa. S’ha anat repelant el model ideol\u00f2gic i pol\u00edtic que representava aquell proc\u00e9s d’unitat i el PSC d’avui ja \u00e9s una imatge molt desfigurada del que es pretenia en aquell congr\u00e9s que unificava diverses tend\u00e8ncies del socialisme catal\u00e0.<\/p>\n

El pacte s’ha trencat.<\/p>\n

\u00c9s la hist\u00f2ria de la cadira de tres potes. Hi va haver un congr\u00e9s que unificava tres partits socialistes. Ara una d’aquestes potes falla, i en realitat en fallen dues. Una cadira de dues potes no s’aguanta i, per tant, alg\u00fa ha d’entendre que si volunt\u00e0riament o involunt\u00e0riament ha trencat una de les potes del PSC, la cadira no s’aguanta.<\/p>\n

Alg\u00fa ha optat pel xerrac?<\/p>\n

Aleshores s’ha acabat la hist\u00f2ria i alg\u00fa hauria de tenir la valentia de dir-ho.
\nManel Nadal diu que cal un partit socialista, catal\u00e0 i sobir\u00e0.
\nEn algun moment, Juli Fern\u00e1ndez, que va ser primer secretari no nom\u00e9s perqu\u00e8 ell va voler, sin\u00f3 perqu\u00e8 jo tamb\u00e9 ho vaig voler, ens acusa de cacics. I jo dic de broma: \u201cLa meva \u00faltima cacicada va ser fer-lo a ell primer secretari.\u201d No m’agrada parlar del meu germ\u00e0. Manel Nadal t\u00e9 una traject\u00f2ria dins del PSC: va ser militant abans que jo i primer secretari durant vuit anys. El que diu hauria de fer reflexionar, per\u00f2 sembla que no, que tot el bagatge forma part d’una her\u00e8ncia a liquidar. \u00c9s com aquells que m’acusen de cavall de Troia de Converg\u00e8ncia i Esquerra per destrossar el PSC. Els 23 anys d’alcalde i els 30 anys d’administraci\u00f3 socialista a la ciutat de Girona no valen per a res?<\/p>\n

Juli Fern\u00e1ndez \u00e9s l’oficialisme, el representant de Pere Navarro.<\/p>\n

Juli Fern\u00e1ndez va fer un esfor\u00e7 per dir que Girona t\u00e9 una especificitat i que l’haur\u00edem de garantir amb un perfil propi. Quin \u00e9s el problema? Que ho diu per\u00f2 no ho fa, perqu\u00e8 quan arriba a Nicaragua o al Parlament, se n’oblida. L’especificitat gironina implica tenir clar que tota la vida, i jo frenant-ho en part, hem presentat esmenes en els congressos per demanar que el PSC tingu\u00e9s grup parlamentari propi a Madrid. Aix\u00f2 requereix la sensibilitat suficient per, com a m\u00ednim, integrar-ho, no esporgar-ho i liquidar-ho.
\nGirona \u00e9s un s\u00edmptoma del que est\u00e0 passant a tot el territori?<\/p>\n

El que ha passat a les Terres de l’Ebre, amb N\u00faria Ventura i l’alcalde de Flix, t\u00e9 el mateix pes i el mateix sentit. A les Terres de l’Ebre, on el PSC ha tingut un pes molt important, una part dels alcaldes i c\u00e0rrecs p\u00fablics es distancien d’aquesta oficialitat perqu\u00e8 al territori es viu un debat d’una manera diferent de com ho interpreta la direcci\u00f3 nacional. Passa a Lleida, i no perqu\u00e8 \u00c0ngel Ros ho interpreta, sin\u00f3 perqu\u00e8 hi ha altra gent que pensa que, per recuperar espai pol\u00edtic al territori, cal no perdre de vista aquesta sensibilitat que des de Barcelona no es veu. Qu\u00e8 hem fet perqu\u00e8 tanta, tanta, gent sigui m\u00e9s a fora que a dins? El problema del PSC no \u00e9s que el consell nacional el guanyi per 80 a 20 una determinada sensibilitat, el problema \u00e9s qu\u00e8 ha passat amb els 600.000 vots que separen Pasqual Maragall el 1999 respecte a Pere Navarro el 2012. Aix\u00f2 no \u00e9s pas atribu\u00efble a una sola persona. He intentat evitar les cr\u00edtiques personals. Les meves s\u00f3n pol\u00edtiques, institucionals o ideol\u00f2giques. I, tot i que m’he sentit atacat, perqu\u00e8 quan et diuen cacic et sents atacat, no em posar\u00e9 a la boca Pere Navarro per dir que \u00e9s un desastre. Ara, la direcci\u00f3 que presideix, tal com condueix les coses, no permet esperar res de bo.<\/p>\n

La direcci\u00f3 no ho veu?<\/p>\n

Em sembla greu. A mi em deien que el grup parlamentari no feia prou oposici\u00f3, prou sang. Volien atacar, atacar, atacar, marcar perfil propi. Deien: \u201cSou poc d’esquerres, heu sucumbit a l’agenda identit\u00e0ria, cal ser m\u00e9s socialista.\u201d Quina era la condici\u00f3? Aparcar l’agenda nacional. Per\u00f2 els temes pol\u00edtics no es poden separar com el gra de la palla. L’agenda nacional i l’agenda social s\u00f3n com una tija de blat. Si separes l’espiga del tronc abans que hagi madurat, no serveix per a res. Els dos temes s\u00f3n inseparables. Els que insisteixen de manera reiterada i des d’un cert fonamentalisme que l’agenda nacional ha enterbolit el perfil d’esquerres del PSC s’equivoquen, perqu\u00e8 una de les condicions del socialisme catal\u00e0 \u00e9s el catalanisme.<\/p>\n

I ara qu\u00e8?<\/p>\n

O hi ha un agrupament de les forces catalanistes a dins i a fora del PSC que se senten d’esquerres i comencen a definir un perfil propi, amb ren\u00fancia als protagonismes personals i l’assumpci\u00f3 d’un lideratge nou que s’hauria de fabricar, o aix\u00f2 no prosperar\u00e0. Hi ha qui, com Toni Com\u00edn, ha trencat el carnet. Hi ha qui creu que s’ha de provar des de dins perqu\u00e8 no volen regalar el partit. I hi ha qui diu, com Manel Nadal, que cal fundar una nova for\u00e7a socialista i catalanista. En el ventall entre fundar un nou partit pol\u00edtic i refundar el PSC i tornar-hi a posar les tres potes hi ha la soluci\u00f3. A t\u00edtol personal, no em veig fundant res. Me n’aparto i me’n vaig. I espero i desitjo que alg\u00fa agafi aquesta bandera i assumeixi el lideratge. I si alg\u00fa ho fa, jo hi ajudar\u00e9.<\/p>\n

Hi ha qui diu que la direcci\u00f3 nom\u00e9s vol ser sucursal del PSOE.<\/p>\n

Trencar l’aportaci\u00f3 del PSC a la cohesi\u00f3 catalana posant l’accent en l’\u00e0nima PSOE \u00e9s l’error m\u00e0xim, perqu\u00e8 evita la transversalitat que ens havia fet grans. Entre els 600.000 vots que han desaparegut, hi ha gent que et trobes pel carrer i et diu: \u201cTota la vida he votat en clau socialista. Qu\u00e8 he de votar ara?\u201d<\/p>\n

Com es relliga tot aix\u00f2?<\/p>\n

Que es mogui l’actual direcci\u00f3. Que Elena Valenciano digui que com \u00e9s possible que els dimissionaris es quedin en els c\u00e0rrecs cobrant, quan dels nou que han dimitit nom\u00e9s es troba en aquesta situaci\u00f3 Pia Bosch em sembla demencial. Li ho han dit.<\/p>\n

L’han convidat a marxar?<\/p>\n

No crec que a mi m’estiguin dient que me’n vagi.<\/p>\n

Ho ha pensat?<\/p>\n

He pensat qu\u00e8 pensar\u00e0 tota la gent que ens ha donat cinc majories absolutes seguides a Girona si creu que el PSC d’ara est\u00e0 demanant a Quim Nadal que se’n vagi. No vull ni pensar-ho.<\/p>\n

Entrevista de Jordi Grau per a El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alcalde de Girona durant 23 anys, diputat al Parlament del 1984 al 2012, candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat pel PSC el 1995 i conseller durant set anys amb Pasqual Maragall i Jos\u00e9 Montilla, Joaquim Nadal, president de la federaci\u00f3 de les comarques gironines, va entregar avui fa una setmana la seva ren\u00fancia al …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[82],"class_list":["post-11091","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11091"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11091\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11094,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11091\/revisions\/11094"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}