{"id":11090,"date":"2014-04-28T08:03:55","date_gmt":"2014-04-28T06:03:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11090"},"modified":"2014-04-28T12:20:29","modified_gmt":"2014-04-28T10:20:29","slug":"fernando-betancor-catalunya-i-espanya-cinc-possibles-finals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/fernando-betancor-catalunya-i-espanya-cinc-possibles-finals\/","title":{"rendered":"Fernando Betancor: Catalunya i Espanya, cinc possibles finals"},"content":{"rendered":"

\"catesp\"<\/a>An\u00e0lisi del proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0 de l\u2019economista nord-americ\u00e0 establert a Madrid Fernando Betancor<\/b><\/em><\/p>\n

D\u2019an\u00e0lisis del proc\u00e9s sobiranista que es viu a Catalunya se\u2019n fan cont\u00ednuament. Per\u00f2 avui us en presentem una d\u2019especialment completa: \u00e9s la d\u2019un economista nord-americ\u00e0 establert a Madrid,Fernando Betancor<\/a>, fill d\u2019immigrants uruguaians i criat a Washington. En aquest article, publicat originalment al seu\u00a0bloc<\/a>, detalla cinc possibles vies que pot prendre el proc\u00e9s d\u2019ara endavant. N\u2019identifica cinc i els posa nom: que s\u2019abandoni el proc\u00e9s i s\u2019accepti l\u2019status quo (\u2018opci\u00f3 col\u00b7laboracionista\u2019), que es faci un refer\u00e8ndum no oficial (\u2018opci\u00f3 v\u00e8neta\u2019), que es faci un refer\u00e8ndum no autoritzat (\u2018opci\u00f3 crimeana\u2019), que es convoquin unes eleccions plebiscit\u00e0ries (\u2018refer\u00e8ndum de facto\u2019) o que es declari unilateralment la independ\u00e8ncia (\u2018opci\u00f3 de Jefferson\u2019). Betancor analitza els pros i contres de cadascuna. Tot seguit us oferim l\u2019article \u00edntegre, tradu\u00eft al catal\u00e0. En angl\u00e8s podeu llegir-lo tamb\u00e9 a l\u2019edici\u00f3 global<\/a>.<\/p>\n

He escrit unes quantes vegades\u00a0sobre la situaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s tensa a Catalunya, el territori m\u00e9s espin\u00f3s d\u2019Espanya, que tamb\u00e9 vol convertir-se en l\u2019estat independent m\u00e9s nou d\u2019Europa. El 8 d\u2019abril es va completar un altre acte en aquesta representaci\u00f3 que s\u2019escenifica: tres representants del parlament catal\u00e0 van visitar Madrid per sol\u00b7licitar oficialment l\u2019autoritzaci\u00f3 per a fer un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya. Era una conclusi\u00f3 inevitable que Madrid diria que no \u2013un no definitiu per part del senyor Rajoy, el president del govern espanyol, juntament amb altres partits, d\u2019acord amb la seva ideologia i la relaci\u00f3 amb el partit de govern, el Partit Popular.<\/p>\n

Els catalans van tornar a casa decebuts, per\u00f2 no pas dissuadits. Abans de marxar de la capital espanyola, els tres legisladors van expressar la seva decepci\u00f3 i la seva determinaci\u00f3, i van declarar que el refer\u00e8ndum es faria igualment perqu\u00e8 el poble catal\u00e0 ja era en un \u2018cam\u00ed sense retorn\u2019 cap a l\u2019autodeterminaci\u00f3. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, que no va fer el viatge, va refermar aquesta posici\u00f3. I fou igualment criticat.<\/p>\n

Una cosa \u00e9s evident: els catalans van entendre la necessitat de fer el gest: s\u2019havia d\u2019oferir al govern espanyol una \u00faltima oportunitat d\u2019esdevenir part\u00edcip del cam\u00ed catal\u00e0 cap al refer\u00e8ndum. Era un risc calculat: si el govern espanyol hagu\u00e9s acceptat el refer\u00e8ndum hauria tingut l\u2019oportunitat d\u2019establir-ne les condicions que haguessin assegurat un resultat favorable per a\u00a0Madrid.\u00a0Per\u00f2 Mas sabia que mai no hauria de c\u00f3rrer aquest risc. Rajoy ja \u00e9s v\u00edctima d\u2019una rebel\u00b7li\u00f3 de l\u2019ala dreta del seu partit, i els membres d\u2019aquesta l\u00ednia dura no toleraran mai la legitimitat d\u2019un refer\u00e8ndum per a la separaci\u00f3 de Catalunya, independentment de l\u2019estrat\u00e8gia governamental que hi pogu\u00e9s haver al darrere.<\/p>\n

Ara els catalans poden declarar al m\u00f3n all\u00f2 que han dit sempre: que les seves aspiracions democr\u00e0tiques i pac\u00edfiques s\u00f3n sufocades per una camarilla opressiva castellana a Madrid que no tan sols t\u00e9 la determinaci\u00f3 d\u2019obligar-los a acceptar un \u2018modus vivendi\u2019 que els resulta intolerable, sin\u00f3 que participa activament en la ru\u00efna de l\u2019economia catalana i en l\u2019aniquilaci\u00f3 de la singular cultura i identitat del poble catal\u00e0. Els castellans, \u00f2bviament, tenen els arguments contraris, i no em proposo d\u2019entrar en una discussi\u00f3 sobre els m\u00e8rits dels uns o dels altres. Hi ha una pila articles\u00a0per al lector que hi tingui inter\u00e8s.<\/p>\n

Els catalans ja preparen els pr\u00f2xims passos. La Generalitat diu que t\u00e9 la intenci\u00f3 de portar endavant el refer\u00e8ndum del 9 de novembre, tant si Madrid l\u2019aprova com si no. Per\u00f2 hi ha, de fet, nombroses opcions possibles. Tancant la porta a un refer\u00e8ndum legal, el senyor Rajoy ha obert m\u00e9s possibilitats per als catalans.<\/p>\n

Cinc finals possibles<\/strong><\/p>\n

Arribats a aquest punt, hi ha cinc possibles camins per al moviment independentista catal\u00e0. He mirat de tra\u00e7ar la progressi\u00f3 m\u00e9s probable per a cada un d\u2019aquests escenaris, dins el marc de moviments i contramoviments en qu\u00e8 participen el govern de Catalunya, el d\u2019Espanya i la possible participaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea. A cada pas, quan les opcions s\u2019han presentat, he assignat una probabilitat per a cada possible resultat, \u00fanicament d\u2019acord amb la meva experi\u00e8ncia i el meu judici personal.<\/p>\n

\"image036\"<\/a><\/p>\n

El primer gr\u00e0fic mostra la situaci\u00f3 actual: els representants catalans han sol\u00b7licitat l\u2019autoritzaci\u00f3 per a fer un refer\u00e8ndum, petici\u00f3 que ha estat refusada. Ara hi ha cinc opcions:<\/p>\n

1. Abandonar el proc\u00e9s de refer\u00e8ndum i acceptar l\u2019status quo (\u2018opci\u00f3 col\u00b7laboracionista\u2019)<\/p>\n

2. Fer un refer\u00e8ndum no oficial (\u2018opci\u00f3 v\u00e8neta\u2019)<\/p>\n

3. Fer un refer\u00e8ndum no autoritzat (\u2018opci\u00f3 crimeana\u2019)<\/p>\n

4. Convocar eleccions en una \u00fanica plataforma pro-independ\u00e8ncia, que serviria com un refer\u00e8ndum de facto<\/p>\n

5. Declarar unilateralment la independ\u00e8ncia (\u2018opci\u00f3 de Jefferson\u2019)<\/p>\n

Algunes d\u2019aquestes opcions s\u00f3n tan improbables que s\u00f3n fora del regne de la possibilitat, per\u00f2 les presentar\u00e9 l\u2019una darrere l\u2019altra. Com que s\u00f3c tan fal\u00b7lible com qualsevol altre, doneu aquestes estimacions el valor que tenen.
\n<\/sup><\/p>\n

L\u2019opci\u00f3 col\u00b7laboracionista<\/strong><\/p>\n

Sempre hi ha la possibilitat que el senyor Mas i CiU facin un pas enrere entre ara i el novembre; o que Madrid faci una oferta \u2018que no es pugui refusar\u2019. En aquest cas, es tractaria de suspendre el proc\u00e9s de refer\u00e8ndum i mirar de fer-hi bona cara:<\/p>\n

Opci\u00f3 1: Posar fi al proc\u00e9s:<\/p>\n

\"image037\"<\/a><\/p>\n

Malauradament per a Mas, el seu govern es recolza en una coalici\u00f3 amb un partit molt m\u00e9s separatista, ERC. ERC \u00e9s un defensor ac\u00e8rrim de la independ\u00e8ncia: \u00e9s poc probable que es complagui cap oferta que Rajoy pugui fer a CiU, m\u00e9s moderat. A m\u00e9s, Esquerra s\u2019aprofita de la debilitat de la posici\u00f3 de Mas: ell i el seu partit serien un blanc f\u00e0cil per a ser acusats de titelles col\u00b7laboracionistes i d\u2019haver venut el poble catal\u00e0. ERC nom\u00e9s hauria de retirar el suport a senyor Mas perqu\u00e8 el govern caigu\u00e9s.<\/p>\n

Mas tindria dues opcions: podia convocar eleccions avan\u00e7ades o mirar de formar un nou govern de coalici\u00f3. Sense els partits pro-independ\u00e8ncia (ERC , ICV i CUP) , CiU podria formar un govern nom\u00e9s amb els socialistes catalans (PSC) o una coalici\u00f3 encara m\u00e9s improbable amb la secci\u00f3 local del Partit Popular. El primer cas podria donar a la nova coalici\u00f3 una certa estabilitat, per\u00f2 una alian\u00e7a amb el PP nom\u00e9s confirmaria les pitjors sospites de \u2018col\u00b7laboracionisme\u2019.<\/p>\n

Fos com fos, seria un equilibri inestable. I si es convoquessin eleccions, ja sigui immediatament o despr\u00e9s d\u2019un temps de govern de coalici\u00f3, el resultat m\u00e9s probable f\u00f3ra un triomf rotund dels partits separatistes. De fet, ERC podria obtenir majoria absoluta si els partidaris de CiU els votessin en massa. El nou govern retornaria en la posici\u00f3 original, per\u00f2 amb nom\u00e9s quatre opcions per triar.<\/p>\n

Que el senyor Mas sigui un separatista de cor o no es pot discutir, per\u00f2 ning\u00fa no nega que \u00e9s un pol\u00edtic experimentat. Pot veure el resultat de la \u2018col\u00b7laboraci\u00f3\u2019 amb tanta claredat com qualsevol altra persona: l\u2019equivalent pol\u00edtic de tallar-se el coll. Per aquesta ra\u00f3, dono a aquesta opci\u00f3 un 0% de probabilitats.<\/p>\n

L\u2019opci\u00f3 v\u00e8neta<\/strong><\/p>\n

Un pas intermedi entre la capitulaci\u00f3 i un refer\u00e8ndum no autoritzat seria un refer\u00e8ndum \u2018no oficial\u2019, similar al que s\u2019acaba de fer a la prov\u00edncia italiana del V\u00e8net.[vi]<\/sup>\u00a0Un refer\u00e8ndum no oficial no utilitzaria la maquin\u00e0ria de l\u2019estat, no tindria el suport de cap llei del parlament catal\u00e0, no es consideraria vinculant, ni tan sols per als catalans. A Ven\u00e8cia, per exemple, la votaci\u00f3 es va fer per internet en un per\u00edode de cinc dies, entre el 16 i 21 de mar\u00e7.<\/p>\n

El prop\u00f2sit d\u2019una acci\u00f3 com aquesta seria augmentar la pressi\u00f3 sobre Madrid sense haver de comprometre un marc oficial i obligatori, per b\u00e9 que seria un refer\u00e8ndum no autoritzat i, per tant, il\u00b7legal. La Generalitat podria posar \u00e8mfasi en la participaci\u00f3 i en els resultats i proclamar: \u2018Mireu! Els catalans donen suport a la independ\u00e8ncia per un marge substancial! Per\u00f2 Rajoy es nega a negociar i es gira d\u2019esquena a la voluntat de la gent!\u2019 Embolicats amb la bandera de la democr\u00e0cia, l\u2019autodeterminaci\u00f3 i la no-viol\u00e8ncia\u00a0 els catalans, amb\u00a0 la pressi\u00f3 de la comunitat internacional sobre Madrid, mirarien d\u2019aconseguir el mateix resultat:<\/p>\n

Opci\u00f3 2: Refer\u00e8ndum no oficial:<\/p>\n

\"image038\"<\/a><\/p>\n

Madrid refusar\u00e0 immediatament qualsevol resultat d\u2019un refer\u00e8ndum no oficial que no benefici\u00ef el seu govern. Diran que la votaci\u00f3 s\u2019ha fet sense supervisi\u00f3 i que se n\u2019ha alterat el resultat, malgrat totes les precaucions que els organitzadors puguin haver pres. Essent realistes, no hi ha cap possibilitat que Madrid acabi pactant un refer\u00e8ndum oficial sobre la base d\u2019un d\u2019informal, sobretot si els resultats indiquen una vict\u00f2ria dels separatistes.<\/p>\n

Comptat i debatut, el govern catal\u00e0 tornaria a ser al punt de parten\u00e7a, ara amb tres opcions restants. Hi ha, aix\u00f2 s\u00ed, una petita probabilitat que un refer\u00e8ndum no oficial es fes nom\u00e9s \u2018per marcar territori\u2019. Podria ser vist com una opci\u00f3 segura, \u00e9s a dir, molt probablement Madrid no hi intervindria si ho consider\u00e9s una gran enquesta. Tamb\u00e9 podria ser una mesura provisional per a apaivagar els separatistes de l\u00ednia dura si el govern catal\u00e0 no t\u00e9 confian\u00e7a en els resultats d\u2019un refer\u00e8ndum no autoritzat o si unes altres circumst\u00e0ncies li impedeixen d\u2019anar endavant, com un resultat unionista aclaparador a Esc\u00f2cia.<\/p>\n

L\u2019opci\u00f3 crimeana<\/strong><\/p>\n

El ministre d\u2019Afers Estrangers d\u2019Espanya va comparar al febrer la situaci\u00f3 que es vivia a Crimea amb la de Catalunya.[vii]<\/sup>\u00a0Aix\u00f2 era abans de l\u2019annexi\u00f3 de la prov\u00edncia separatista per part de R\u00fassia. Va ser, sens dubte, un dels pronunciaments m\u00e9s imb\u00e8cils d\u2019un govern que s\u2019ha escarrassat a superar-se a si mateix en la banalitat, la corrupci\u00f3 i l\u2019apatia. De manera que si anomeno el refer\u00e8ndum no autoritzat \u2018l\u2019opci\u00f3 crimeana\u2019 \u00e9s gr\u00e0cies a les habilitats orat\u00f2ries del senyor Margallo.<\/p>\n

El refer\u00e8ndum no autoritzat sembla que \u00e9s el mecanisme preferit per Mas perqu\u00e8 el poble catal\u00e0 pugui expressar-se. Un dels avantatges d\u2019aquests refer\u00e8ndums \u00e9s que es basen en antecedents hist\u00f2rics i jur\u00eddics: els refer\u00e8ndums populars s\u00f3n, de lluny, la forma m\u00e9s comuna de separar-se amb \u00e8xit d\u2019un estat. Hi ha consens sobre les f\u00f3rmules per a convocar un refer\u00e8ndum i per a establir les bases m\u00ednimes per a fer-lo. Un refer\u00e8ndum pot ser controlat pels inspectors internacionals. I un refer\u00e8ndum popular troba suport en el principi de l\u2019autodeterminaci\u00f3 consagrat en la Carta de les Nacions Unides, la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia dels EUA, la Declaraci\u00f3 Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics i en m\u00e9s acords internacionals.\u00a0[viii]<\/sup><\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 desavantatges. \u00c9s dif\u00edcil de reivindicar la protecci\u00f3 jur\u00eddica dels resultats d\u2019un refer\u00e8ndum que, de bell antuvi, era il\u00b7legal. El fet que sigui il\u00b7legal afavoreix el govern espanyol en l\u2019esfor\u00e7 de contestar i desacreditar els resultats. D\u2019una altra banda, l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum no autoritzat exposa al govern catal\u00e0 a tota una colla de sancions legals que podrien aplicar-se ja abans de la data del plebiscit, a fi d\u2019evitar la votaci\u00f3, o b\u00e9 despr\u00e9s, per evitar qualsevol acci\u00f3 derivada dels resultats.<\/p>\n

Malgrat tots aquests obstacles, \u00e9s la via m\u00e9s probable en el cas de Catalunya, i \u00e9s la que ha rebut el tractament m\u00e9s complet:<\/p>\n

Opci\u00f3 3: Refer\u00e8ndum no autoritzat (1):<\/p>\n

\"image039\"<\/a><\/p>\n

Tan bon punt el parlament catal\u00e0 autoritzi l\u2019organitzaci\u00f3 del refer\u00e8ndum no autoritzat, el govern espanyol il\u00b7legalitzar\u00e0 la resoluci\u00f3 i demanar\u00e0 als catalans que desisteixin de portar a terme cap de les accions decidides pel seu parlament. Se\u2019n poden derivar amenaces directes o impl\u00edcites. La Generalitat haur\u00e0 de decidir si continua, per\u00f2 ara sota l\u2019amena\u00e7a: acceptar l\u2019estatus quo sota coacci\u00f3 probablement faria caure la coalici\u00f3 de govern. \u00c9s molt m\u00e9s probable que Barcelona telefoni a Madrid per demanar si l\u2019amena\u00e7a va de veres. L\u2019organitzaci\u00f3 del refer\u00e8ndum anir\u00e0 endavant.<\/p>\n

El govern espanyol t\u00e9 una \u00e0mplia gamma d\u2019opcions a disposici\u00f3 per a imposar la seva voluntat als catalans recalcitrants. Les tres m\u00e9s probables \u2013b\u00e9 soles, b\u00e9 combinades\u2013 s\u00f3n:<\/p>\n

1. La dissoluci\u00f3 del parlament catal\u00e0 i una crida a eleccions, juntament amb la prohibici\u00f3 de determinats partits secessionistes.<\/p>\n

2. La suspensi\u00f3 de l\u2019estatut d\u2019autonomia i la imposici\u00f3 a Catalunya d\u2019un govern dirigit des de Madrid.<\/p>\n

3. L\u2019arrest d\u2019alguns dels membres partidaris de la secessi\u00f3, tant del govern com de la cambra legislativa catalana pels delictes de sedici\u00f3, planificaci\u00f3 de la secessi\u00f3, i m\u00e9s possibles c\u00e0rrecs.\u00a0[ix]<\/sup><\/p>\n

En el cas de la dissoluci\u00f3 del govern o de la suspensi\u00f3 de drets, els catalans podrien menystenir Madrid i continuar funcionant de manera il\u00b7legal. Tant si escull aquesta via com si Madrid emet immediatament ordres m\u00e9s dures, es precipitar\u00e0 una crisi enorme: perqu\u00e8 el govern catal\u00e0 ja \u00e9s actiu i no ha de fer res per continuar en funcionament. \u00c9s el govern espanyol, si de cas, que ha de tornar a imposar l\u2019autoritat burlada, i escometre un seguit d\u2019accions que fins i tot podria causar v\u00edctimes. \u00c9s clar que Espanya arg\u00fcir\u00e0 que la Generalitat t\u00e9 la c\u00e0rrega moral de les morts a causa de les seves activitats secessionistes il\u00b7legals: per\u00f2 al final haur\u00e0 estat Espanya que haur\u00e0 enviat homes armats per recuperar el control de la situaci\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha la petita possibilitat de deixar que el refer\u00e8ndum es faci i se\u2019n reconeguin els resultats. Aix\u00f2 portaria a un \u2018divorci amist\u00f3s\u2019 en qu\u00e8 Catalunya seguiria el seu propi cam\u00ed en pau i negociaria totes les q\u00fcestions pendents amb Espanya: el repartiment del deute espanyol, l\u2019intercanvi del fons de seguretat social, la disposici\u00f3 dels b\u00e9ns p\u00fablics, el suport a l\u2019admissi\u00f3 immediata a la Uni\u00f3 Europea i a l\u2019euro, etc. Aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil que passi, per unes quantes de raons de pes:<\/p>\n

1. Rajoy f\u00f3ra un home pol\u00edticament mort.<\/p>\n

2. Rajoy ni tan sols seria capa\u00e7 d\u2019obtenir la majoria del seu partit en favor d\u2019aquesta decisi\u00f3 o d\u2019aprovar-la al congr\u00e9s. A m\u00e9s, podria haver-hi una deserci\u00f3 en massa de diputats del PP a Vox, per exemple. Fos com fos, el govern cauria.<\/p>\n

3. Si Catalunya se n\u2019an\u00e9s en pau, el Pa\u00eds Basc se n\u2019aniria l\u2019endem\u00e0. I \u00e9s un altre 6% del PIB, una part substancial de la capacitat industrial d\u2019Espanya i la resta de principals vies de comunicaci\u00f3 terrestre cap a Fran\u00e7a (la principal via de comunicaci\u00f3 passa per Catalunya).<\/p>\n

4. Si tant Catalunya com el Pa\u00eds Basc se\u2019n van, no \u00e9s inconcebible que Gal\u00edcia desitg\u00e9s fer-ho tamb\u00e9, o que Andalusia vei\u00e9s que es beneficiaria molt m\u00e9s del fons europeus de desenvolupament regional pel seu compte que no pas dins d\u2019Espanya. El pa\u00eds podria literalment desintegrar-se.<\/p>\n

Per totes aquestes raons, em resulta dif\u00edcil \u2013per b\u00e9 que no impossible\u2013 de creure que el senyor Rajoy volgu\u00e9s o consent\u00eds un \u2018divorci amist\u00f3s\u2019 amb els catalans.<\/p>\n

Opci\u00f3 3: refer\u00e8ndum no autoritzat (2):<\/p>\n

\"image040\"<\/a><\/p>\n

Independentment si Madrid decideix de fer una acci\u00f3 polic\u00edaca abans de l\u2019envit de la Generalitat o despr\u00e9s, el primer pas ser\u00e0 demanar als mossos d\u2019esquadra, policia aut\u00f2noma de Catalunya, que executi les ordres. Aquesta ser\u00e0 una prova crucial: els mossos compliran el seu deure envers l\u2019estat espanyol, o continuaran essent lleials a la Generalitat? El grau de viol\u00e8ncia que es pot viure dep\u00e8n en gran mesura de la seva elecci\u00f3. Si la policia catalana refusar el seu deure, el recurs d\u2019Espanya ser\u00e0 d\u2019enviar-hi la gu\u00e0rdia civil. Si fos el cas, hi hauria grans masses d\u2019homes i dones armats en un territori de milions de persones, la majoria hostils a la gu\u00e0rdia civil. El potencial de desastre \u00e9s evident.<\/p>\n

Si els mossos obeeixen el govern espanyol, les probabilitats de viol\u00e8ncia es redueixen considerablement. Catalans reprimint catalans \u00e9s una possibilitat dura, per\u00f2 facilitaria la tasca del govern espanyol considerablement i negaria totalment la \u2018q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tnica\u2019: l\u2019acci\u00f3 de la policia ja no podria ser vista com una mena d\u2019atac de Castella als catalans. I Madrid, sens dubte, estaria cofoia d\u2019aprofitar qualsevol divisi\u00f3 evident de la societat catalana.<\/p>\n

Una operaci\u00f3 polic\u00edaca deixaria la pilota a la teulada de la Generalitat. Una opci\u00f3 seria l\u2019acatament: els pol\u00edtics catalans es deixen detenir i jutjar. Un judici p\u00fablic podria ser una bona publicitat si el govern espanyol no fes les coses b\u00e9: l\u2019opini\u00f3 internacional podria decantar-se cap a un govern de substrat \u2018democr\u00e0tic\u2019, m\u00e9s que no cap a un govern de m\u00e0 dura. \u00c9s dubt\u00f3s que cap pol\u00edtic hagu\u00e9s de passar gaire temps a la pres\u00f3. Gandhi hi va anar i va sortir-ne enfortit.[x]<\/sup><\/p>\n

Catalunya aleshores hauria de ser administrada directament des de Madrid, o amb una combinaci\u00f3 d\u2019un parlament de legisladors i funcionaris unionistes enviats des de la capital. Fos com fos, la majoria dels catalans s\u2019indignaria per aquesta greu violaci\u00f3 dels seus drets i consideraria el govern imposat com un control feixista i totalment il\u00b7leg\u00edtim. Un resultat probable seria la resist\u00e8ncia passiva; potser espont\u00e0nia, per\u00f2 possiblement planejada pr\u00e8viament per a aquesta eventualitat. El govern espanyol es trobaria amb m\u00e0rtirs pol\u00edtics i amb una onada sens fi de vagues, manifestacions, marxes i m\u00edtings en tota una regi\u00f3 que representa el 20% de l\u2019economia espanyola. La resist\u00e8ncia passiva tindria el prop\u00f2sit d\u2019imposar un cost econ\u00f2mic i pol\u00edtic tan alt a Madrid que el govern es trobaria obligat a negociar la fi de l\u2019administraci\u00f3 directa de Catalunya.<\/p>\n

Encara que tot pol\u00edtic i l\u00edder catal\u00e0 del moviment independentista s\u2019ha comprom\u00e8s amb la no-viol\u00e8ncia i amb els mitjans pac\u00edfics i democr\u00e0tics, hi ha la possibilitat no negligible que esclati la viol\u00e8ncia. Ja sigui causada per l\u2019\u00fas excessiu de la for\u00e7a per part de la policia o pels manifestants civils radicalitzats. Si la viol\u00e8ncia esclat\u00e9s podria generalitzar-se. De maons i tubs d\u2019acer n\u2019hi ha a tot arreu, en qualsevol ciutat, i fer c\u00f2ctels Molotov \u00e9s bufar i fer ampolles. Com les crisis de K\u00edev i Caracas han demostrat, un grup determinat de la poblaci\u00f3 civil pot resistir efica\u00e7ment les forces polic\u00edaques en un medi urb\u00e0, especialment si els oficials no s\u00f3n locals. El govern espanyol tindria una pressi\u00f3 molt forta per a plantar cara a una situaci\u00f3 amb centenars de ferits, hospitals desbordats i grans sectors de les principals ciutats catalanes vivint en l\u2019anarquia.<\/p>\n

Opci\u00f3 3: Refer\u00e8ndum no autoritzat (3)<\/p>\n

\"image042\"<\/a><\/p>\n

La viol\u00e8ncia, sostinguda i organitzada, continua essent una possibilitat remota, per\u00f2 que no es pot desestimar. Hi ha exaltats i radicals violents en els moviments pol\u00edtics d\u2019arreu. De fet, no es pot descartar que hi hagu\u00e9s agents provocadors, tant per part del govern com dels extremistes dels moviments ultranacionalistes espanyols. Podrien veure un benefici a desacreditar el car\u00e0cter \u2018no violent i democr\u00e0tic\u2019 de l\u2019independentisme catal\u00e0, especialment si alguns unionistes catalans fossin agredits violentament.<\/p>\n

Aix\u00f2 voldria dir cercar deliberadament l\u2019escalada de la crisi per tal d\u2019assolir l\u2019objectiu de la intervenci\u00f3 militar i una suspensi\u00f3 permanent de l\u2019estatut catal\u00e0 d\u2019autonomia. Com m\u00e9s sagnant fos \u2018l\u2019al\u00e7ament\u2019, i com m\u00e9s temps pass\u00e9s, m\u00e9s probable seria que els ultres poguessin aconseguir el seu objectiu. Aquests sectors radicals, que inclouen Nova Falange, obertament feixista, pretenen preservar la unitat d\u2019Espanya. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no en tenen prou: per a alguns, cal castigar els catalans per la seva temeritat de q\u00fcestionar la superioritat del nacionalisme espanyol i la cultura amb la seva \u2018hist\u00f2ria falsa de mentides i enganys\u2019. Els m\u00e9s radicals van tan lluny que refusen la constituci\u00f3 vigent, que troben massa feble, liberal i federalista, i voldrien reempla\u00e7ar-la per una de m\u00e9s dura: un estat fort, unitari, governat des de Madrid i amb la total dissoluci\u00f3 de les \u2018comunitats aut\u00f2nomes\u2019.<\/p>\n

Afortunadament, l\u2019extrema dreta no t\u00e9 pr\u00e0cticament cap representaci\u00f3 en la pol\u00edtica espanyola i no ocupa una posici\u00f3 d\u2019autoritat per a dictar pol\u00edtica. Per\u00f2 Gavrilo Princip tamb\u00e9 pertanyia a una petita minoria quan va posar el m\u00f3n en flames.[xi]<\/sup>\u00a0De fet, en alguns cenacles dels principals pol\u00edtics conservadors[xii]<\/sup>\u00a0ja es demanen mesures que podrien haver sortit d\u2019un manifest d\u2019extrema dreta, com ara l\u2019enviament d\u2019un comandant de l\u2019ex\u00e8rcit espanyol per prendre possessi\u00f3 dels mossos d\u2019esquadra per a \u2018posar fi a la tend\u00e8ncia separatista d\u2019una vegada\u2019. La policia espanyola[xiii]<\/sup>\u00a0i les forces armades[xiv]<\/sup>\u00a0tamb\u00e9 tenen exaltats, alguns dels quals podrien ser prou discrets per a reservar-se, ara com ara, les pr\u00f2pies opinions.<\/p>\n

La resist\u00e8ncia activa per part de la poblaci\u00f3 catalana dificultaria extremadament la feina del govern espanyol. Tamb\u00e9 originaria mesures de policia necess\u00e0ries que foren enregistrades i que es veurien summament brutals: neteja dels carrers amb canons d\u2019aigua, gasos lacrim\u00f2gens i c\u00e0rregues dels antiavalots. Com que hi hauria v\u00edctimes en ambd\u00f3s costats, les accions es tornarien brutals \u2013\u00e9s inevitable en una escalada de viol\u00e8ncia. Per\u00f2 si en algun moment les mesures de la policia fossin ineficaces, el govern espanyol podria declarar Catalunya en estat d\u2019insurrecci\u00f3 i cridar els militars. Si aquesta opci\u00f3 f\u00f3ra m\u00e9s efectiva que l\u2019aplicaci\u00f3 de llei i prou no ho s\u00e9 dir: els soldats han estat entrenats per matar l\u2019enemic, no per pacificar el seu poble. Quan s\u2019usen les tropes, tot seguit els civils esdevenen, inevitablement, en l\u2019enemic, i generalment moren.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el govern espanyol es podria trobar obligat a aquest acte desesperat per falta de millors opcions. Si la viol\u00e8ncia no disminueix o s\u2019intensifica, si el dany econ\u00f2mic i pol\u00edtic d\u2019Espanya es generalitza, si hi ha una immensa pressi\u00f3 de la l\u00ednia dura del Partit Popular, Rajoy pot sentir-se impel\u00b7lit a donar aquesta ordre. \u00c9s poc probable que tingui \u00e8xit en la repressi\u00f3 dels avalots; \u00e9s segur que fracassaria a l\u2019hora d\u2019aconseguir que els catalans estimessin els seus ve\u00efns espanyols; per\u00f2 \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia desesperada que els pol\u00edtics i els generals solen seguir quan es troben en un atzucac i no saben qu\u00e8 m\u00e9s fer. Rajoy fins i tot pot trobar-se a si mateix sense veu ni vot: qualsevol \u2018debilitat\u2019 seva, com ara voler negociar o fins i tot deixar que Catalunya se n\u2019an\u00e9s, podria ser resposta amb un ultim\u00e0tum dins el seu partit. No \u00e9s impossible d\u2019imaginar que Rajoy fos convidat a posar-se \u2018temporalment malalt\u2019, mentre la gent amb bra\u00e7 ferm condueix la situaci\u00f3. No hi ha res tant del Tercer M\u00f3n com un cop d\u2019estat, que consti\u2026<\/p>\n

Opci\u00f3 3: Refer\u00e8ndum no autoritzat (4)<\/p>\n

\"image045\"<\/a><\/p>\n

La mediaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea em sembla poc probable abans de qualsevol situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia a Catalunya. D\u2019una banda, la Uni\u00f3 Europea no voldr\u00e0 fer la impressi\u00f3 d\u2019interferir en els assumptes interns d\u2019un estat membre, i Espanya se\u2019n ressentir\u00e0 i es resistir\u00e0 a qualsevol cosa que faci olor d\u2019intervenci\u00f3 europea. La posici\u00f3 actual de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s que qualsevol secessi\u00f3 d\u2019un estat membre es traduiria en un nou estat que hauria de tornar a sol\u00b7licitar a la Uni\u00f3 Europea l\u2019ingr\u00e9s i la pertinen\u00e7a a la zona euro a partir de zero: un proc\u00e9s d\u2019uns quants anys de durada. Aix\u00f2 \u00e9s pura ret\u00f2rica, pronunciada amb l\u2019esperan\u00e7a de dissuadir l\u2019eventualitat i esquivar la bala. En realitat, l\u2019admissi\u00f3 autom\u00e0tica d\u2019Esc\u00f2cia, Catalunya o el V\u00e8net \u00e9s una decisi\u00f3 purament pol\u00edtica de Brussel\u00b7les. De moment, la pol\u00edtica la fan sobretot els estats; en aquest cas, el Regne Unit, Espanya i It\u00e0lia.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques poden canviar r\u00e0pidament en una situaci\u00f3 de guerra civil, que trasbalsaria l\u2019economia. Per tant, \u00e9s molt probable que hi hagi canvis pol\u00edtics tan aviat com s\u2019intensifiqui l\u2019acci\u00f3 de la policia. Si en algun moment sembla que la gesti\u00f3 de la situaci\u00f3 catalana \u00e9s susceptible de crear una crisi financera i econ\u00f2mica per a la resta d\u2019Europa, podem veure els ministres de la Uni\u00f3 Europea atrafegats anant i venint di\u00e0riament entre Brussel\u00b7les, Frankfurt i Madrid. No es pot pas assegurar que, fins i tot en aquestes circumst\u00e0ncies, la Uni\u00f3 Europea tingui prou influ\u00e8ncia per a for\u00e7ar Madrid a permetre una separaci\u00f3 pac\u00edfica de Catalunya. Per aquestes raons:<\/p>\n

1. Seria un su\u00efcidi pol\u00edtic per a Rajoy i per al seu partit.<\/p>\n

2. No hi ha cap mecanisme per a expulsar cap estat membre, ni de la Uni\u00f3 Europea ni de l\u2019euro.<\/p>\n

3. Mentre Espanya degui al BCE una quantitat tan gran de diners, \u00e9s tamb\u00e9 una arma de doble tall \u2013el BCE podria amena\u00e7ar de deixar de finan\u00e7ar als bancs espanyols i, doncs, el d\u00e8ficit espanyol, per\u00f2 Espanya podria amena\u00e7ar de no pagar el deute. Seria la destrucci\u00f3 m\u00fatua assegurada en versi\u00f3 financera.<\/p>\n

4. La Uni\u00f3 Europea podria amena\u00e7ar de jutjar casos contra funcionaris i oficials espanyols individualment en cas de greus violacions de drets humans a la Cort Internacional de Just\u00edcia, per\u00f2 se\u2019m fa molt dif\u00edcil de creure.<\/p>\n

Al final, molt probablement la Uni\u00f3 Europea podria acabar renyant p\u00fablicament el govern espanyol i poca cosa m\u00e9s. Sota la influ\u00e8ncia del nacionalisme, el fervor patri\u00f2tic i l\u2019orgull proverbial, els espanyols no deixaran que estrangers interfereixin en la sagrada unitat d\u2019Espanya. Dono una probabilitat d\u2019\u00e8xit molt baixa a la mediaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea; i com m\u00e9s temps la Uni\u00f3 Europea esperi a fer sentir la seva pres\u00e8ncia, menys probable \u00e9s que tingui cap impacte.<\/p>\n

Arribats en aquest punt, es fa impossible de continuar explorant aquesta possibilitat. Catalunya i Espanya quedaran blocades, amb un enfrontament dels manifestants civils contra l\u2019aplicaci\u00f3 de les lleis espanyoles o possiblement militars. Qu\u00e8 far\u00e0 fer el primer pas \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de resist\u00e8ncia i voluntat: o b\u00e9 un nombre suficient de separatistes empresonats, hospitalitzats o colpejats al cap perqu\u00e8 es quedin a casa; o, en cas contrari, les p\u00e8rdues econ\u00f2miques de l\u2019economia espanyola, la prima de risc enfilada pels n\u00favols, la fuita de capitals estrangers i els efectes de l\u2019estatus de p\u00e0ria internacional de la \u2018Marca Espanya\u2019 que convencin les elits pol\u00edtiques i empresarials espanyoles (els \u00fanics que importen) que \u00e9s el moment tallar en sec. \u00c9s impossible de predir qu\u00e8 vindria primer, nom\u00e9s que el cost hum\u00e0 a llarg termini seria greu.<\/p>\n

Eleccions auton\u00f2miques com a substitutiu del refer\u00e8ndum<\/strong><\/p>\n

Blocat el refer\u00e8ndum oficial, i volent evitar les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un plebiscit fora de la llei, el govern catal\u00e0 t\u00e9 una opci\u00f3 perfectament legal. La constituci\u00f3 espanyola atorga a les comunitats aut\u00f2nomes tots els poders per a convocar i organitzar unes eleccions regionals. El govern espanyol no hi t\u00e9 veu ni vot, en aix\u00f2. Si ho desitgen, CiU i ERC es poden posar d\u2019acord per a trencar la coalici\u00f3, i CiU, en lloc de buscar un altre soci, podria convocar eleccions avan\u00e7ades; aquestes eleccions serien organitzades sobre la tesi \u00fanica de la independ\u00e8ncia de Catalunya. Un refer\u00e8ndum \u2018de facto\u2019.<\/p>\n

Aquest enfocament tamb\u00e9 t\u00e9 desavantatges. Potser el m\u00e9s important \u00e9s que, per molt que la campanya giri entorn de la separaci\u00f3, no t\u00e9 la pot\u00e8ncia legal completa d\u2019un sol refer\u00e8ndum i no seria reconegut com a tal per les organitzacions internacionals o dels altres estats. A m\u00e9s, Espanya no podria aturar les eleccions, per\u00f2 s\u00ed que podria intervenir-hi obrint un proc\u00e9s judicial per a prohibir a alguns partits de participar-hi: un proc\u00e9s similar al de nombrosos partits bascs amb lla\u00e7os molt estrets amb ETA.<\/p>\n

Malgrat els desavantatges, aquesta \u00e9s la segona hip\u00f2tesi m\u00e9s probable despr\u00e9s del refer\u00e8ndum no autoritzat:<\/p>\n

Opci\u00f3 4: Refer\u00e8ndum \u2018de facto\u2019<\/p>\n

\"image046\"<\/a><\/p>\n

Per molt que les autoritats espanyoles volguessin intervenir-hi, \u00e9s poc probable que tinguessin \u00e8xit. Hi ha prou partits pro-separaci\u00f3 de Catalunya, i la il\u00b7legalitzaci\u00f3 d\u2019un de sol faria saltar els votants a un altre. El partit prohibit es reconstituiria amb una altra disfressa. Un intent de prohibir tots els partits independentistes, a m\u00e9s de convertir la constituci\u00f3 i l\u2019estatut d\u2019autonomia en una farsa, nom\u00e9s menaria la Generalitat a suspendre les eleccions i procedir a una altra opci\u00f3: la 3, el refer\u00e8ndum no autoritzat, o la 5, una declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia. Qualsevol interfer\u00e8ncia per part d\u2019Espanya en les eleccions faria augmentar molt probablement el suport als separatistes. F\u00f3ra un su\u00efcidi de Madrid.<\/p>\n

Fins i tot suposant que no hi hagu\u00e9s interfer\u00e8ncia directa, les eleccions es farien en una atmosfera de por i d\u2019hist\u00e8ria: els partits unionistes prediuen un apocalipsi econ\u00f2mic i pol\u00edtic catal\u00e0 en el cas d\u2019una vict\u00f2ria separatista, mentre que els grups independentistes prediuen el final de l\u2019autonomia catalana i la mort de la seva llengua i cultura si guanyen els unionistes. No hi hauria moderaci\u00f3.<\/p>\n

Sobre la base dels resultats electorals m\u00e9s recents[xv]<\/sup>\u00a0i en els dels sondatges, puc predir una alta probabilitat d\u2019una vict\u00f2ria separatista. Dit d\u2019una altra manera, la suma dels escons dels partits separatistes al Parlament ser\u00e0 igual o superior al 67% que va guanyar en les \u00faltimes eleccions. Si un dels partits independentistes guanya per majoria absoluta \u2013\u00e9s poc probable, per\u00f2 no impossible\u2013 podria formar govern tot sol o b\u00e9 optar per una coalici\u00f3 d\u2019unitat nacional, amb representants de tots els partits independentistes. Aquesta seria una decisi\u00f3 intel\u00b7ligent, encara que no fos necess\u00e0ria.<\/p>\n

Les autoritats espanyoles tindrien una altra oportunitat d\u2019intervenir abans de la formaci\u00f3 d\u2019un govern. Podrien provar d\u2019aprofitar qualsevol irregularitat per ordenar un recompte o per anul\u00b7lar les eleccions. La primera opci\u00f3 seria poc probable, perqu\u00e8 no faria sin\u00f3 endarrerir l\u2019inevitable, mentre que la segona no tindria cap fonament jur\u00eddic i seria derrotada als tribunals. Crec que la intervenci\u00f3 en aquest punt seria poc probable: si Madrid planeja la intervenci\u00f3, cal una justificaci\u00f3 clara i innegable, que \u00e9s precisament all\u00f2 que els catalans no donarien.<\/p>\n

Una vegada format el nou govern, se sol\u00b7licitaria al parlament de votar una declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia d\u2019Espanya, justificada pels resultats de l\u2019elecci\u00f3. El primer desafiament vindria dels parlamentaris unionistes, que probablement dimitirien en massa. Aix\u00f2, en si mateix, \u00e9s poc probable que aturi el debat, perqu\u00e8 els reglaments parlamentaris de Catalunya[xvii]<\/sup>\u00a0nom\u00e9s requereixen una majoria simple de legisladors presents a la sessi\u00f3 per a complir el qu\u00f2rum. Seria poc probable que els unionistes tinguessin m\u00e9s del 35% dels escons, i no necess\u00e0riament tots s\u2019avindrien amb aquesta ordre. Certament, els membres del Partit Popular ho farien; probablement els de Ciutadans; per\u00f2 els membres del PSC han mostrat un grau de desobedi\u00e8ncia al partit quant a la separaci\u00f3, cosa que sens dubte preocupa el PSOE del carrer de Ferraz.[xviii]<\/sup>\u00a0Aix\u00ed i tot, una sortida en massa no f\u00f3ra benvista internacionalment.<\/p>\n

\u00c9s en aquest punt que les autoritats espanyoles tenen m\u00e9s probabilitats d\u2019intervenir: despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 del projecte de llei, per\u00f2 abans de qualsevol debat o votaci\u00f3. Madrid voldria prendre mesures abans que els legisladors catalans votessin la llei (que seria immediatament i autom\u00e0ticament anul\u00b7lada). Rajoy tindria les mateixes opcions que hem considerat en l\u2019apartat anterior: la dissoluci\u00f3 del govern, l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de l\u2019estatut d\u2019autonomia, la detenci\u00f3 de pol\u00edtics separatistes, etc.<\/p>\n

La resta d\u2019aquesta hip\u00f2tesi \u00e9s com l\u2019anterior. Tret que Madrid estigu\u00e9s disposada a deixar que Catalunya segu\u00eds el propi cam\u00ed en un divorci amist\u00f3s, les opcions continuen essent la intervenci\u00f3 de la policia, la llei marcial, l\u2019administraci\u00f3 directa de Catalunya i els seus vuit milions d\u2019habitants.<\/p>\n

Opci\u00f3 4: Refer\u00e8ndum \u2018de facto\u2019 (2):<\/p>\n

\"image047\"<\/a><\/p>\n

L\u2019opci\u00f3 Jefferson
\n<\/sup><\/strong><\/p>\n

La hip\u00f2tesi final \u00e9s la declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia catalana d\u2019Espanya sense els preliminars d\u2019un refer\u00e8ndum o fins i tot amb unes eleccions regionals per donar cobertura pol\u00edtica al parlament. Aix\u00f2 \u00e9s molt poc probable que sigui la primera opci\u00f3 escollida, per raons \u00f2bvies: \u00e9s l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s extrema i la que m\u00e9s probablement obtindria la desaprovaci\u00f3 internacional. Tenint en compte com \u00e9s d\u2019important el reconeixement i el suport internacional per als catalans, no s\u2019arriscaran pas.<\/p>\n

Per\u00f2 no es pot descartar. Si qualsevol altra via democr\u00e0tica \u00e9s blocada amb \u00e8xit per les autoritats espanyoles, els catalans podran dir que aquesta \u00e9s l\u2019\u00fanica alternativa a un status quo que la majoria dels seus ciutadans consideraria intolerable. Si Madrid \u00e9s capa\u00e7 de blocar el refer\u00e8ndum no autoritzat i intervenir en les eleccions, els catalans nom\u00e9s tindran dues opcions: declarar la independ\u00e8ncia o consentir de manera permanent. I abans d\u2019acceptar aquesta darrera opci\u00f3, crec que la majoria dels votants i legisladors optaria per la primera. Encara hi hauria m\u00e9s suport a la independ\u00e8ncia que no ara, at\u00e8s el rebuig que, sens dubte, s\u2019engendraria per aquesta inger\u00e8ncia flagrant de Madrid i els separatistes podrien extreure\u2019n un bon r\u00e8dit pol\u00edtic.<\/p>\n

Opci\u00f3 5: Declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia:<\/p>\n

\"image048\"<\/a><\/p>\n

Aquesta hip\u00f2tesi funciona com les dues anteriors; nom\u00e9s les probabilitats de partida varien una mica.<\/p>\n

Resultats prevists<\/strong>:<\/p>\n

\"image049\"<\/a><\/p>\n

En totes les hip\u00f2tesis, la probabilitat d\u2019un divorci amist\u00f3s entre Espanya i Catalunya \u00e9s inferior al 20%; fins i tot aquesta xifra podria ser exagerada. La millor opci\u00f3 per a aconseguir aquest resultat continua essent el refer\u00e8ndum: tot i que no autoritzat, atorga un grau de legitimitat internacional m\u00e9s alt que qualsevol altra opci\u00f3, i \u00e9s m\u00e9s probable que rebi el reconeixement espanyol. Despr\u00e9s ve el refer\u00e8ndum \u2018de facto\u2019, amb una mica m\u00e9s del 10% de probabilitat d\u2019aconseguir l\u2019anhelat \u2018divorci amist\u00f3s\u2019. Aquests resultats pressuposen que a Madrid \u2018mantenen el cap fred\u2019; una suposici\u00f3 que va contra totes les proves de dos-cents anys de nacionalisme i m\u00e9s de sis-cents anys d\u2019hist\u00f2ria espanyola.[xx]<\/sup>\u00a0L\u2019opci\u00f3 5, la independ\u00e8ncia unilateral, \u00e9s la menys probable que acabi b\u00e9, i nom\u00e9s una intervenci\u00f3 de la Uni\u00f3 la faria viable del tot.<\/p>\n

La hip\u00f2tesi 4 tamb\u00e9 t\u00e9 la m\u00e0xima probabilitat per al final del proc\u00e9s, suposant que els partits pro-separaci\u00f3 no obtinguessin la majoria absoluta al parlament: una petita oportunitat, del 9,6%, per\u00f2 que no ha de ser menystinguda. Aquesta \u00e9s l\u2019\u00fanica opci\u00f3 que inclou el fet que Catalunya accepti la continuaci\u00f3 de l\u2019status quo sense conflicte. Aix\u00f2 \u00e9s fruit, en gran part, de la manca total de di\u00e0leg entre les dues parts: parlen, per\u00f2 parlen adre\u00e7ant-se nom\u00e9s cadascun als m\u00e9s radicals en el discurs p\u00fablic. Naturalment, pot haver-hi canals alternatius de comunicaci\u00f3 dels quals no sigui conscient, per\u00f2 crec que el proc\u00e9s ha anat massa lluny, fins i tot per a ells: cap de les parts no pot apaivagar l\u2019altra sense un enorme cost pol\u00edtic, potser insuportable.<\/p>\n

El resultat m\u00e9s probable \u00e9s el de la resist\u00e8ncia passiva a una soluci\u00f3 imposada des de Madrid, amb probabilitats d\u2019un 55% a un 65% en cada hip\u00f2tesi. Aix\u00f2 implica la dissoluci\u00f3 del govern catal\u00e0 i la suspensi\u00f3 de l\u2019estatut d\u2019autonomia, seguit per la resist\u00e8ncia passiva. Hi ha una petita possibilitat que els catalans cedeixin a la pressi\u00f3 immediatament, de mitjana un 6% o 7%. Sembla poc probable per a mi, per\u00f2, que els catalans estiguin disposats a aturar-se sense resist\u00e8ncia, passiva o d\u2019una altra mena. Aquest \u00faltim resultat, la resist\u00e8ncia activa, ateny el 16% dels resultats de mitjana.<\/p>\n

\u00c9s impossible de predir quin b\u00e0ndol seria capa\u00e7 d\u2019imposar la seva voluntat a l\u2019altre en aquesta eventualitat: s\u00ed que \u00e9s segur que no hi hauria guanyador. Ambdues parts s\u2019infligirien un terrible cost l\u2019una a l\u2019altra: l\u2019economia espanyola es ressentiria d\u2019un gran perjudici a llarg termini; la reputaci\u00f3 internacional d\u2019Espanya es desplomaria i l\u2019endeutament es dispararia; i no hi hauria pas cap benefici per a la inversi\u00f3 estrangera i del capital de Catalunya, una de les regions principals quant a atracci\u00f3 inversora. Pol\u00edtics espanyols, i molts espanyols del carrer, estarien disposats a pagar aquest preu per tal de preservar la integritat territorial del seu estat; tot i que les relacions amb els seus germans i germanes catalans s\u2019enverinarien cent anys m\u00e9s. Seria encara pitjor en el cas d\u2019aplicaci\u00f3 de la llei d\u2019opressi\u00f3 sostinguda o la imposici\u00f3 de la llei marcial.<\/p>\n

Tinc la impressi\u00f3 que la situaci\u00f3 d\u2019Espanya \u00e9s m\u00e9s similar a la del Regne Unit el 1914 que no a la del 2014. Els escocesos tindran aviat una oportunitat pac\u00edfica, l\u2019autodeterminaci\u00f3 democr\u00e0tica. Fa cent anys, l\u2019autogovern irland\u00e8s era a la taula, per\u00f2 va ser-ne foragitat per causa de l\u2019esclat de la Gran Guerra; Irlanda es va aixecar en una rebel\u00b7li\u00f3 sagnant dos anys m\u00e9s tard i, finalment, va guanyar la independ\u00e8ncia despr\u00e9s de grans sacrificis en sang i en diners. Dubto si Catalunya guanyar\u00e0 la independ\u00e8ncia; per\u00f2 estic conven\u00e7ut que el lideratge catal\u00e0 s\u2019ha embarcat en un cam\u00ed sense retorn: en aquest punt, la din\u00e0mica del nacionalisme i la radicalitzaci\u00f3 de les masses s\u2019han consolidat. Ara tenen el tigre agafat per la cua i no el poden deixar anar.<\/p>\n

La pilota aviat tornar\u00e0 a la cort de Rajoy, que haur\u00e0 de decidir si accepta la decisi\u00f3 de Catalunya o si empr\u00e8n un proc\u00e9s que molt probablement acabaria en la repressi\u00f3 i el vessament de sang. En qualsevol cas, el cost ser\u00e0 alt per a ell personalment, per a la seva naci\u00f3 i per al futur de la integraci\u00f3 europea.<\/p>\n

\u00a0Vilaweb.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

An\u00e0lisi del proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0 de l\u2019economista nord-americ\u00e0 establert a Madrid Fernando Betancor D\u2019an\u00e0lisis del proc\u00e9s sobiranista que es viu a Catalunya se\u2019n fan cont\u00ednuament. Per\u00f2 avui us en presentem una d\u2019especialment completa: \u00e9s la d\u2019un economista nord-americ\u00e0 establert a Madrid,Fernando Betancor, fill d\u2019immigrants uruguaians i criat a Washington. En aquest article, publicat originalment al …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[135],"class_list":["post-11090","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11090","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11090"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11090\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11093,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11090\/revisions\/11093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11090"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11090"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11090"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}