{"id":11081,"date":"2014-04-26T08:34:43","date_gmt":"2014-04-26T06:34:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11081"},"modified":"2014-04-26T08:34:43","modified_gmt":"2014-04-26T06:34:43","slug":"luis-fernandez-galiano-el-desafiament-de-la-desigualtat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/luis-fernandez-galiano-el-desafiament-de-la-desigualtat\/","title":{"rendered":"Luis Fern\u00e1ndez-Galiano: El desafiament de la desigualtat"},"content":{"rendered":"

\"desigualtat\"<\/a>La desigualtat arbitr\u00e0ria posa en q\u00fcesti\u00f3 els fonaments de la democr\u00e0cia.\u00a0Tal \u00e9s la pedra angular de la colossal obra de Thomas<\/strong> Piketty<\/strong>,\u00a0Le capital au XXIe si\u00e8cle.<\/em>\u00a0Des de la seva publicaci\u00f3 per Seuil a la tardor, el llibre de l’economista franc\u00e8s ha suscitat un extraordinari debat a banda i banda de l’Atl\u00e0ntic, que sens dubte s’avivar\u00e0 amb l’aparici\u00f3 de la versi\u00f3 anglesa aquesta primavera.\u00a0Per\u00f2 abans fins i tot que l’edici\u00f3 de Harvard University Press vegi la llum, els m\u00e9s influents mitjans anglosaxons\u00a0(The New York Times, The Wall Street Journal, The Guardian, The Economist<\/em>\u00a0o The New Yorker) s’han ocupat\u00a0in extens<\/em>\u00a0de les tesis de Piketty, un investigador de la desigualtat econ\u00f2mica de fulgurant carrera acad\u00e8mica i estrets vincles amb el Partit Socialista Franc\u00e8s<\/strong> que el 2012 va ser escollit per\u00a0Foreign Policy<\/em>\u00a0entre els\u00a0Top 100 global thinkers<\/em>\u00a0per les seves an\u00e0lisis sobre el repartiment de la riquesa, que entre altres coses van donar peu al lema del moviment Occupy Wall Street: “Som el 99%”.<\/p>\n

En realitzar comparacions geogr\u00e0fiques i hist\u00f2riques que li permetin entendre la distribuci\u00f3 espacial de la desigualtat i la seva evoluci\u00f3 en el temps, Piketty<\/strong>\u00a0usa en efecte sovint el tall estad\u00edstic de l’1% per estimar els percentatges de la renda i la riquesa que a cada pa\u00eds i per\u00edode controla aquest segment de la poblaci\u00f3, i les seves conclusions s\u00f3n demolidores.\u00a0Intentant superar prejudicis ideol\u00f2gics o especulacions te\u00f2riques, les seves s\u00e8ries de dades -que en ocasions es remunten fins al segle XVIII- descriuen un capitalisme essencialment patrimonial: on el creixement, la compet\u00e8ncia i el progr\u00e9s t\u00e8cnic no provoquen espont\u00e0niament l’anivellament econ\u00f2mica;\u00a0on el repartiment de la riquesa est\u00e0 basat sobretot en relacions pol\u00edtiques de for\u00e7a;\u00a0i on l’her\u00e8ncia, suport essencial del privilegi, no est\u00e0 lluny d’assolir en el nostre temps la import\u00e0ncia que va tenir fa dos segles.<\/p>\n

Resultat de 15 anys d’investigaci\u00f3 -en qu\u00e8 han col\u00b7laborat altres economistes, entre ells Emmanuel Saez i Anthony Atkinson-, l’obra magna de Piketty descriu en llenguatge planer la din\u00e0mica de la relaci\u00f3 entre el capital i les rendes, tant a la vella Europa com en el Nou M\u00f3n; analitza detalladament l’estructura de les desigualtats en els ingressos i en el patrimoni;\u00a0i proposa finalment mecanismes fiscals -de manera assenyalada un impost global sobre el capital- per sostenir “l’Estat social del segle XXI”.\u00a0Evitant tecnicismes econ\u00f2mics (i remetent les seves fonts hist\u00f2riques, refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques, m\u00e8todes estad\u00edstics i models matem\u00e0tics a un annex a Internet), les gaireb\u00e9 1.000 p\u00e0gines del llibre recorren des d’una \u00f2ptica pol\u00edtica i hist\u00f2rica q\u00fcestions essencials de la nostra \u00e8poca, estenent-se fins i tot a temes m\u00e9s perif\u00e8rics al seu relat com el deute p\u00fablic, el canvi clim\u00e0tic o la construcci\u00f3 europea.<\/p>\n

Encara que les seves propostes fiscals hagin resultat pol\u00e8miques, i encara que la seva estimaci\u00f3 de les desigualtats entre les classes socials no tingui en compte el creixent anivellament econ\u00f2mic entre els diferents pa\u00efsos, \u00e9s dif\u00edcil defugir la seva tesi essencial, argumentada amb una impressionant artilleria de dades estad\u00edstiques i hist\u00f2riques, i que es pot recollir amb les seves pr\u00f2pies paraules: “El capitalisme produeix mec\u00e0nicament desigualtats insostenibles i arbitr\u00e0ries, posant radicalment en q\u00fcesti\u00f3 els valors meritocr\u00e0tics en qu\u00e8 es basen les societats democr\u00e0tiques\u00bb.\u00a0La reducci\u00f3 de les desigualtats en els pa\u00efsos desenvolupats des de principis del segle XX fins als anys seixanta va ser producte de les guerres i les pol\u00edtiques p\u00fabliques generades pel seu impacte, igual que l’increment de la desigualtat des dels anys 70-80 deu molt als retrocessos pol\u00edtics en mat\u00e8ria fiscal i financera, perqu\u00e8 no existeix -assegura- cap mecanisme anivellador natural o espontani.<\/p>\n

Meticulosa i eloq\u00fcentment, Piketty<\/strong> soscava dues creences optimistes encara compartides per molts: que la racionalitat t\u00e8cnica ha fet triomfar al capital hum\u00e0 sobre el capital financer i immobiliari;\u00a0i que la prolongaci\u00f3 de la vida ha reempla\u00e7at la\u00a0guerra de classes<\/em>\u00a0per la\u00a0guerra d’edats.<\/em>\u00a0Ambdues creences les jutja il\u00b7lus\u00f2ries, en l\u00ednia amb la seva estimaci\u00f3 de la import\u00e0ncia cr\u00edtica del capital\u00a0no hum\u00e0<\/em>\u00a0i del protagonisme d’aquest en la determinaci\u00f3 de la desigualtat en cada grup d’edat.\u00a0Al segle XIX, Marx va teoritzar la tend\u00e8ncia tossuda del capital a acumular-se inapel\u00b7lablement cada vegada en menys mans;\u00a0a mitjans del XX, i sota la influ\u00e8ncia dels processos igualitaris llavors en marxa, Simon Kuznets va pronosticar la reducci\u00f3 progressiva de les desigualtats per l’efecte combinat del creixement econ\u00f2mic i la compet\u00e8ncia.\u00a0Piketty<\/strong>, que ha est\u00e8s els gr\u00e0fics de Kuznets fins als nostres dies constatant la reversi\u00f3 de les tend\u00e8ncies igualit\u00e0ries durant les \u00faltimes d\u00e8cades, s’allunya tant de l’acumulaci\u00f3 infinita i diverg\u00e8ncia perp\u00e8tua impl\u00edcites en la visi\u00f3 apocal\u00edptica de Marx -tot a l’homenatge que li ret en el t\u00edtol- com dels que anomena “contes de fades” subjacents a la m\u00edtica\u00a0corba de Kuznets,<\/em>\u00a0que al cap pot entendre’s com un producte ideol\u00f2gic de la guerra freda.<\/p>\n

Per Piketty<\/strong>, que reclama una economia pol\u00edtica i hist\u00f2rica capa\u00e7 de superar “la passi\u00f3 infantil per les matem\u00e0tiques” d’aquesta disciplina (una passi\u00f3 a la qual va sucumbir ell mateix amb una tesi doctoral d’aquesta naturalesa, que el va portar a ser contractat com a professor per MIT als 22 anys), les economies de mercat contenen en el seu si forces de converg\u00e8ncia lligades a la difusi\u00f3 del coneixement, per\u00f2 tamb\u00e9 poderoses forces de diverg\u00e8ncia que suposen una amena\u00e7a per a les societats democr\u00e0tiques.\u00a0La m\u00e9s important d’elles, que s’abreuja amb la f\u00f3rmula r> g, \u00e9s el manteniment durant llargs per\u00edodes del rendiment del capital molt per sobre de les taxes de creixement, el que converteix els empresaris en rendistes i exacerba les desigualtats, amb el resultat que “el passat devora el futur”.<\/p>\n

Molts jutjaran aquest llibre, que davant l’ortod\u00f2xia neoliberal propugna un vigor\u00f3s paper regulador de les institucions p\u00fabliques, com un producte d’aquest obstinat estatisme franc\u00e8s que potser est\u00e0 en l’origen de les actuals tribulacions econ\u00f2miques del Hex\u00e0gon.\u00a0Per\u00f2 en el seu afany per col\u00b7locar la desigualtat al cor de l’an\u00e0lisi econ\u00f2mica,\u00a0Le capital au XXIe si\u00e8cle<\/em>\u00a0entra en sintonia amb un extens i dif\u00fas moviment planetari que posa en q\u00fcesti\u00f3 els privilegis de les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, aix\u00ed com la racionalitat de les estructures que suporten el seu domini i la versemblan\u00e7a dels relats en qu\u00e8 es recolza el manteniment de\u00a0l’statu quo<\/em>\u00a0global.<\/p>\n

S’estigui o no d’acord amb les seves conclusions, l’obra fa visibles les bases econ\u00f2miques d’un malestar social i una desafecci\u00f3 pol\u00edtica que s’estenen arreu del m\u00f3n, i ho fa despr\u00e9s d’una investigaci\u00f3 rigorosa i amb una prosa elegant.\u00a0Llegeixin.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La desigualtat arbitr\u00e0ria posa en q\u00fcesti\u00f3 els fonaments de la democr\u00e0cia.\u00a0Tal \u00e9s la pedra angular de la colossal obra de Thomas Piketty,\u00a0Le capital au XXIe si\u00e8cle.\u00a0Des de la seva publicaci\u00f3 per Seuil a la tardor, el llibre de l’economista franc\u00e8s ha suscitat un extraordinari debat a banda i banda de l’Atl\u00e0ntic, que sens dubte s’avivar\u00e0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[47,193],"class_list":["post-11081","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-crisi","tag-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11081","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11081"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11081\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11083,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11081\/revisions\/11083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11081"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11081"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11081"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}