{"id":11070,"date":"2014-04-25T10:52:35","date_gmt":"2014-04-25T08:52:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11070"},"modified":"2014-04-25T10:52:35","modified_gmt":"2014-04-25T08:52:35","slug":"entrevista-a-maurici-lucena-la-ruptura-amb-espanya-es-un-mal-negoci-per-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-maurici-lucena-la-ruptura-amb-espanya-es-un-mal-negoci-per-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Entrevista a Maurici Lucena: “La ruptura amb Espanya \u00e9s un mal negoci per a Catalunya”"},"content":{"rendered":"

\"lucena\"<\/a>El portaveu del PSC al Parlament de Catalunya,\u00a0Maurici Lucena (Barcelona, \u200b\u200b1975),\u00a0adverteix sobre les presses i les conseq\u00fc\u00e8ncies d’un debat pol\u00edtic polaritzat al voltant de la q\u00fcesti\u00f3 nacional – “una col\u00b7lecci\u00f3 d’esl\u00f2gans molt discutibles” – i defensa una reformulaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 que modeli un estat federal.\u00a0Lucena, economista de formaci\u00f3, demana un di\u00e0leg efectiu el president, Artur Mas, i que “la realitat de la ciutadania” torni a ocupar l’espai central de l’activitat pol\u00edtica en una conjuntura de crisi en qu\u00e8 observa els primers signes d’una recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica “que trigar\u00e0 un temps a arribar al carrer”.<\/p>\n

A on condueix aquest debat sobre la consulta?<\/strong><\/p>\n

Crec que hi ha una tossuderia molt negativa en tot aix\u00f2.\u00a0La consulta o la possibilitat de realitzar-la no passa, entenc, pel reconeixement a trav\u00e9s dels moviments unilaterals, les declaracions de sobirania i les peticions de transfer\u00e8ncia sense negociar amb el Govern espanyol la data, la pregunta… El normal despr\u00e9s de les decisions del Congr\u00e9s dels Diputats i del Tribunal Constitucional era recon\u00e8ixer, de manera suau, que per aquest cam\u00ed no s’avan\u00e7a i que cal posar el comptador a zero.\u00a0Com ens tem\u00edem, hi ha una acceleraci\u00f3 que el mateix president i els seus socis saben que no porta enlloc.\u00a0Despr\u00e9s de la votaci\u00f3 del Congr\u00e9s existia una possibilitat certa de tornar a teixir un consens amb els partits catalans que creiem que la soluci\u00f3 passa perqu\u00e8 es consulti al poble de Catalunya, per\u00f2 fent les coses d’una altra manera.<\/p>\n

Des del PSOE s’ha negat la possibilitat de dur a terme la consulta.<\/strong><\/p>\n

No, no la vol.\u00a0\u00c9s conegut que hi ha una discrep\u00e0ncia pol\u00edtica en relaci\u00f3 a la conveni\u00e8ncia de celebrar la consulta, crec que ja normalitzada, i la negativa dels dos grans partits espanyols tamb\u00e9 s’ha accentuat perqu\u00e8 s’ha facilitat la inclinaci\u00f3 natural a negar-se a la consulta.\u00a0El que hi ha \u00e9s una confusi\u00f3 deliberada per part de CiU entre l’objectiu, que per a ells \u00e9s la independ\u00e8ncia de Catalunya, i l’instrument, que \u00e9s la consulta.\u00a0Aix\u00f2 sense separar molt b\u00e9 una cosa d’una altra refor\u00e7a les ganes del Govern central de dir: “aix\u00ed, no”.<\/p>\n

T\u00e9 por el PSOE a perdre en negar-se a la consulta del 9 de novembre?<\/strong><\/p>\n

S\u00e9 que costa entendre pol\u00edticament perqu\u00e8 \u00e9s un discurs m\u00e9s matisat dels que habitualment s’escolten, per\u00f2 em sembla que el PP i el president Rajoy s’estan equivocant profundament en la resposta al problema pol\u00edtic que existeix a Catalunya, la import\u00e0ncia \u00e9s \u00f2bvia.\u00a0Cometen m\u00e9s un error greu CiU i ERC amb unes presses que no s’han donat en altres pa\u00efsos que s\u00ed que han pogut fer una consulta, com \u00e9s el cas del Quebec i d’Esc\u00f2cia. En el cas escoc\u00e8s, que \u00e9s m\u00e9s proper, l’estrat\u00e8gia de l’independentisme \u00e9s m\u00e9s tranquil\u00b7la, amb m\u00e9s di\u00e0leg i evitant sempre els moviments que et situ\u00efn fora de l’Estat de dret.<\/p>\n

La resposta del Govern brit\u00e0nic tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s dialogant.<\/strong><\/p>\n

Si, per\u00f2 l’SNP -Partit Nacionalista Escoc\u00e8s- va guanyar les eleccions l’any 2007 amb un programa obertament independentista.\u00a0Aqu\u00ed, a 2012, la paraula “independ\u00e8ncia” no apareix per cap costat en el programa electoral de CiU.\u00a0Durant quatre anys l’SNP va manifestar repetides vegades la seva voluntat de dur a terme un refer\u00e8ndum.\u00a0El 2011, va tornar a guanyar les eleccions, amb majoria absoluta, i \u00e9s llavors, despr\u00e9s d’una s\u00e8rie de reunions amb el Govern brit\u00e0nic, quan s’acorda realitzar una consulta.\u00a0S\u00f3n cinc anys de treball, de di\u00e0leg i de debat pol\u00edtic.\u00a0Aqu\u00ed hi ha un problema de manca de transpar\u00e8ncia i unes presses que s\u00f3n contraproduents.\u00a0I repeteixo, on est\u00e0 escrit que la consulta s’hagi de fer el 2014? Si tornem al cas escoc\u00e8s, es veu di\u00e0leg i treball i no la col\u00b7lecci\u00f3 d’esl\u00f2gans en qu\u00e8 estem sumits aqu\u00ed per part dels defensors de la independ\u00e8ncia, alguns dels arguments m’avergonyeixen per la seva simplicitat i demag\u00f2gia.\u00a0Les urg\u00e8ncies per tenir la consulta aquest any no s’entenen.\u00a0En els termes que est\u00e0 plantejada la consulta, no es far\u00e0.<\/p>\n

El calendari sembla marcat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), una organitzaci\u00f3 que no es presenta a les eleccions.<\/strong><\/p>\n

L’ANC t\u00e9 tota la legitimitat i el dret del m\u00f3n a fer les seves peticions.\u00a0El problema no \u00e9s l’ANC, sin\u00f3 com Converg\u00e8ncia i ERC s’estan deixant condicionar d’aquesta manera perqu\u00e8 la pol\u00edtica funciona d’una altra manera.\u00a0Una formaci\u00f3 marca un cam\u00ed i dirigeix \u200b\u200baquest proc\u00e9s.\u00a0Per aix\u00f2 mateix existeixen els partits pol\u00edtics.\u00a0No es posen a la cua de moviments assemblearis i socials.\u00a0L’ANC penso que de vegades es passa de frenada, amb el seu full de ruta, amb la declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia, l’ocupaci\u00f3 d’infraestructures i fronteres.<\/p>\n

Els moviments socials han ocupat l’espai abandonat pels partits?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, en part l’han ocupat per l’erosi\u00f3 institucional, especialment greu a Espanya, i pels efectes d’una enorme crisi econ\u00f2mica.\u00a0Aquests dos fen\u00f2mens provoquen una p\u00e8rdua de confian\u00e7a de la ciutadania en la pol\u00edtica tradicional de partits.\u00a0Aquesta ocupaci\u00f3 de l’espai pol\u00edtic ser\u00e0 saludable si serveix per regenerar els partits.\u00a0Dit aix\u00f2, els discursos anti-pol\u00edtica s\u00f3n extremadament perillosos.\u00a0La democr\u00e0cia, tot i tenir defectes, \u00e9s el millor sistema conegut i aquesta l\u00ednia vermella hauria de ser el l\u00edmit de les propostes que es fan.\u00a0Els moviments socials s\u00f3n positius, sempre que aquest axioma no es posi en q\u00fcesti\u00f3, que \u00e9s el que passa de vegades, quan s’escolten proclames antipol\u00edtiques i propostes d’ocupar l’espai p\u00fablic sense partits pol\u00edtics.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s preocupant.\u00a0No conec cap pa\u00eds avan\u00e7at que no funcioni sense democr\u00e0cia representativa i sense partits pol\u00edtics.<\/p>\n

No \u00e9s culpa tamb\u00e9 dels partits?<\/strong><\/p>\n

Segur.\u00a0No intento amagar la necessitat de reforma dels partits pol\u00edtics.\u00a0Per\u00f2 quan es fan esfor\u00e7os de reforma i, aqu\u00ed poso com a exemple el meu propi partit, nom\u00e9s arriben cr\u00edtiques.\u00a0El PSC fa unes prim\u00e0ries a Barcelona.\u00a0Si no les fas, perqu\u00e8 no les fas;\u00a0quan les fas, nom\u00e9s es reben cr\u00edtiques.\u00a0En qu\u00e8 quedem?\u00a0Ho trobo profundament injust.\u00a0Un altre aspecte: ara estem tractant la reforma del sistema electoral catal\u00e0.\u00a0El PSC \u00e9s l’\u00fanic partit que est\u00e0 realitzant propostes concretes, amb dades concretes.\u00a0La nostra proposta \u00e9s un sistema de doble vot, una part important dels diputats serien escollits en districtes uninominals, i una altra part, com ara, per dotar de proporcionalitat al sistema.\u00a0\u00c9s una reforma que busca respondre a la demanda que arriba des de la societat.<\/p>\n

\u00c9s una reforma per obligaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Penso que s’hauria d’haver fet fa temps, encara que tamb\u00e9 \u00e9s cert que dep\u00e8n de la possibilitat de configurar majories parlament\u00e0ries, cosa que el PSC t\u00e9 limitat en aquests moments.\u00a0Espanya i Catalunya estan immerses en una profunda crisi, per\u00f2 aix\u00f2 no ens ha de fer oblidar l’extraordin\u00e0ria transformaci\u00f3 d’aquest pa\u00eds en els \u00faltims 35 anys, perqu\u00e8 li far\u00edem un flac favor.\u00a0Tenim una taxa d’atur intolerable, una crisi que ha colpejat de manera particular a les classes populars.\u00a0Per\u00f2 en termes relatius al conjunt mundial, Espanya i Catalunya segueixen sent bastant rics.\u00a0La reflexions han d’anar encaminades a millorar la situaci\u00f3, per\u00f2 sense oblidar el grau d’evoluci\u00f3 que s’ha produ\u00eft en la hist\u00f2ria d’aquests pa\u00efsos, sigui quin sigui el punt en que un digui que s’inicia aquesta hist\u00f2ria.<\/p>\n

Les desigualtats socials han augmentat.<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s un fenomen nom\u00e9s espanyol o catal\u00e0, encara que s\u00ed que \u00e9s cert que aqu\u00ed afecta amb particular intensitat.\u00a0Les causes pr\u00f2pies es poden corregir, per\u00f2 el vessant internacional del problema nom\u00e9s es pot solucionar amb un resposta global.\u00a0Per exemple, no hi ha dubte que el canvi tecnol\u00f2gic i l’aplicaci\u00f3 de les TIC han augmentat la bretxa salarial entre treballadors qualificats i no qualificats.\u00a0Tampoc hi ha cap dubte sobre el fet que la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica mal governada, com est\u00e0 ara, tamb\u00e9 ha incidit en l’augment de la desigualtat.\u00a0Aix\u00f2 matisa les culpes que des de determinats sectors s’atribueix nom\u00e9s al sistema pol\u00edtic espanyol.\u00a0\u00c9s cert que la fiscalitat espanyola funciona molt malament.\u00a0Tamb\u00e9 actua un component ideol\u00f2gic que accentua les desigualtats, per\u00f2 hi ha altres fen\u00f2mens que requereixen una reflexi\u00f3 m\u00e9s profunda i menys visceral que la que acusa \u00fanicament als pol\u00edtics.\u00a0Con\u00e8ixer l’origen de les desigualtats permet oferir una bona resposta pol\u00edtica i atacar d’arrel aquestes situacions.\u00a0En aquest sentit, la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una instituci\u00f3 clau perqu\u00e8, almenys a mitj\u00e0 termini, aquestes desigualtats es vagin suavitzant.<\/p>\n

\u00bfBCN World serveix com a intent per suavitzar la desigualtat social a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

Torno al b\u00e0sic del problema.\u00a0Quan tenim un atur del 23% en el conjunt de Catalunya, el 27% a Tarragona, un instrument clau per disminuir les desigualtats \u00e9s la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3.\u00a0En el moment que les inversions compromeses es materialitzin les desigualtats es reduiran per l’efecte simple de generaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3.\u00a0Dit aix\u00f2, i apuntant que el joc \u00e9s nom\u00e9s una petita part de les activitats previstes en el complex, no \u00e9s l’activitat econ\u00f2mica favorita que el PSC proposa per al conjunt del territori.<\/p>\n

\u00c9s sostenible un model tur\u00edstic d’aquest tipus?<\/strong><\/p>\n

El que no es pot demanar \u00e9s una cosa i la contr\u00e0ria.\u00a0S’ha buscat el tr\u00e0nsit d’un model tur\u00edstic de “sol i platja” a un alt valor afegit, i si no ens fem trampa, hem d’admetre que a una part d’aquest turisme de qualitat li agrada anar a jugar al casino, comptar amb hotels d’alt nivell i centres de convencions.\u00a0A m\u00e9s, i en el cas de Tarragona, a difer\u00e8ncia d’altres zones de Catalunya, t\u00e9 ja unes infraestructures que aposta per aquest vector tur\u00edstic d’alt valor afegit.<\/p>\n

El PSC porta des de 1999 perdent vots, quin cam\u00ed ha de prendre per tornar a ser una alternativa de govern a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

Ara hi ha una s\u00e8rie de programes pol\u00edtics que estan aconseguint un suport electoral, i molts d’ells, tenen com a eix principal el sobiranisme i l’independentisme.\u00a0Crec que les propostes han de defensar-se des d’una convicci\u00f3 pol\u00edtica, i no conjuntural.\u00a0Com a exemple, si tracem un paral\u00b7lelisme amb la situaci\u00f3 pol\u00edtica de Vene\u00e7uela o d’It\u00e0lia, aix\u00f2 significaria que el PSC hagu\u00e9s adoptat les tesis d’Hugo Ch\u00e1vez o de Berlusconi, perqu\u00e8 \u00e9s el que tenia m\u00e9s suport popular. Em nego a arribar a aix\u00f2, el que ha de fer el PSC \u00e9s defensar el que creu.\u00a0Seguir l’onada ha portat en molts moments de la hist\u00f2ria a escenaris… millorables i, en altres casos, dram\u00e0tics.\u00a0El PSC no es mour\u00e0 de la seva convicci\u00f3 que la ruptura amb Espanya \u00e9s un mal negoci per a Catalunya.\u00a0Tamb\u00e9 per a Espanya, tamb\u00e9 per a la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 sobretot per a Catalunya.\u00a0Segurament, hem de millorar la manera en qu\u00e8 expliquem aix\u00f2, la fermesa amb qu\u00e8 ho defensem, i si ens acompany\u00e9s la sort que l’aparell de comunicaci\u00f3 i propaganda del sobiranisme no fos tan forta, tamb\u00e9 ens ajudaria una mica.\u00a0Hem d’assumir igualment que el socialisme espanyol i catal\u00e0 est\u00e0 pagant els plats trencats d’una crisi que potser pod\u00edem haver gestionat millor i que repercuteix en les nostres perspectives electorals.<\/p>\n

Quina via defensa el PSC?<\/strong><\/p>\n

Hi ha preguntes molt concretes de les que espero encara la resposta.\u00a0En el cas de la Uni\u00f3 Europea, ja no espero res argumentat.\u00a0Ning\u00fa ha dit, per exemple, que passar\u00e0 amb la Caixa -amb el 60% de dip\u00f2sits fora de Catalunya- ni el Banc de Sabadell -amb el 70%- despr\u00e9s d’una hipot\u00e8tica independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 jo s\u00ed que tinc una resposta concreta a aix\u00f2 basada en fonaments econ\u00f2mics.\u00a0Per\u00f2 en el cas de les nostres propostes, defensar en positiu, explicar els avantatges i confrontar la nostra alternativa amb altres.\u00a0En una q\u00fcesti\u00f3 com aquesta, que afecta el social, l’econ\u00f2mic, i que no ha succe\u00eft mai en els \u00faltims 50 anys en cap pa\u00eds avan\u00e7at, els seus efectes han de ser, com a m\u00ednim, debatuts i argumentats m\u00e9s enll\u00e0 d’uns lemes repetits una i una altra vegafa.<\/p>\n

Quins arguments utilitza per defensar que mantenir la uni\u00f3 \u00e9s benefici\u00f3s per a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

El PSC ha de fer el doble exercici d’explicar la proposta de reforma constitucional i argumentar els beneficis de la uni\u00f3, passa que el debat est\u00e0 tan centrat en la independ\u00e8ncia que amb prou feines s’esmenta la reforma, de la qual hem parlat molt, i dels beneficis que tindria per a Catalunya: augment del nivell d’autogovern, un blindatge de compet\u00e8ncies en cultura, educaci\u00f3 i llengua, que la veu dels territoris federats en el nou estat que proposem s’ha d’escoltar d’una manera concreta a trav\u00e9s d’una reforma del Senat.\u00a0A m\u00e9s, hem proposat un canvi en el model de finan\u00e7ament, des del doble nivell d’impostos, federal i estatal, fins a un model h\u00edbrid similar a l’alemany.\u00a0Hem de comen\u00e7ar a explicar ja amb claredat, transpar\u00e8ncia i honestedat, els pros i contres de la independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 hi ha molts m\u00e9s contres que pros si un fa l’esfor\u00e7 de sostreure’s de la barreja actual de voluntarisme “wishful thinking” -pensament il\u00b7lusori- i ignor\u00e0ncia per avaluar els efectes.<\/p>\n

Hi ha un biaix en el debat sobiranista?<\/strong><\/p>\n

Quan es parla del pa\u00eds nou, cal una reflexi\u00f3 pr\u00e8via, i que arriba a un nivell ja moral.\u00a0Hem arribat a un punt en qu\u00e8 un expresident de la Generalitat parla de “chonis” i un president de la Generalitat parla, sense que ning\u00fa digui res ni reaccioni, que no som iguals.\u00a0Quan alg\u00fa parla aix\u00ed, ho diu des de la superioritat.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s molt preocupant perqu\u00e8 s’est\u00e0 normalitzant un llenguatge i uns postulats als que creia, que no arribar\u00edem.\u00a0Despr\u00e9s tenim la dimensi\u00f3 sociol\u00f2gica, no vull arribar a pensar la sensaci\u00f3 d’esquin\u00e7ament afectiu que tindrien molts ciutadans de Catalunya si s’arrib\u00e9s a la ruptura.<\/p>\n

La fractura social existeix?<\/strong><\/p>\n

Hi ha evidents indicis que s\u00ed que existeix.\u00a0ERC i Converg\u00e8ncia sempre ho neguen perqu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s els preocupa, per\u00f2 els senyals hi s\u00f3n i es poden comprovar en qualsevol reuni\u00f3 familiar o professional.<\/p>\n

Una idea central del sobiranisme \u00e9s que l’economia catalana funcionaria millor sense Espanya.<\/strong><\/p>\n

La dimensi\u00f3 econ\u00f2mica exigeix \u200b\u200brespostes urgents, perqu\u00e8 moltes de les opinions tenen a veure amb la crisi econ\u00f2mica.\u00a0Crec que l’honestedat per part d’Esquerra i CDC passaria pel reconeixement, que encara no han fet, que aix\u00f2 que proposen, a curt i mig termini, tindr\u00e0 greus i profundes complicacions econ\u00f2miques.\u00a0Tenim un problema d’exc\u00e9s de finan\u00e7ament exterior a qui la independ\u00e8ncia no ajudaria gens, ni ajudaria el fet que les dues majors empreses catalanes s\u00f3n dues entitats financeres que descompten cada setmana fons del Banc Central Europeu i que perdrien aquest acc\u00e9s com han recordat totes les autoritats de la UE, en quedar Catalunya fora de la Uni\u00f3 i de l’euro, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies imaginables per a petites i mitjanes empreses, per exemple.\u00a0No \u00e9s dramatisme, \u00e9s un exercici de realitat perqu\u00e8 la gent, quan es faci aquesta consulta, tingui la informaci\u00f3 m\u00e9s precisa possible per votar amb coneixement de causa, que crec que \u00e9s el que s’est\u00e0 ocultant.<\/p>\n

Falta aquesta informaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Si un reflexiona pot observar que aquesta gesti\u00f3 que ens convertir\u00e0 en un pa\u00eds tan eficient no s’ha donat i posar\u00e9 dos exemples en assumptes de compet\u00e8ncia exclusiva de la Generalitat.\u00a0Som l’\u00fanica comunitat aut\u00f2noma que no ha estat capa\u00e7 de dotar-se d’una llei electoral pr\u00f2pia i el funcionament del sector p\u00fablic \u00e9s bastant ineficient.\u00a0S\u00f3n coses que depenen exclusivament del Parlament i de la Generalitat.\u00a0Sota qualsevol est\u00e0ndard internacional que s’apliqui, funcionen malament.\u00a0Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, \u00e9s evident que tampoc funcionar\u00edem amb la precisi\u00f3 n\u00f2rdica que es vol fer creure.\u00a0En les coses que depenen nom\u00e9s de nosaltres no estem millor que altres comunitats.\u00a0En els casos de corrupci\u00f3 que es donen a Catalunya no hi ha cap “m\u00e0 negra” espanyola.\u00a0Crec que quan el debat pol\u00edtic est\u00e0 instal\u00b7lat \u00fanicament en el “qu\u00e8 som” hi ha un element de visceralitat i de sentimentalisme identitari que no tenen altres debats i que augmenta el soroll, apagant discursos m\u00e9s equilibrats.<\/p>\n

S’est\u00e0 generant catalanof\u00f2bia a Espanya i hispanof\u00f2bia a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n dos extrems que s’alimenten.\u00a0El m\u00e9s trist \u00e9s que tot aix\u00f2 ja ha passat, i per no anar-nos molt lluny podem recordar els intents de Camb\u00f3 en temps d’Alfons XIII.\u00a0Quan es desencadena un proc\u00e9s d’aquest tipus… Juan Jos\u00e9 Linz comentava que un problema pol\u00edtic irresoluble es crea quan un pol\u00edtic estableix un objectiu i despr\u00e9s no \u00e9s capa\u00e7 de procurar els mitjans per assolir-lo.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s, al meu entendre, el que li est\u00e0 passant al president Mas.\u00a0Despr\u00e9s es proclamen sorpresos de la resposta del nacionalisme espanyol, per\u00f2 aix\u00f2 ja se sabia que passaria.<\/p>\n

Aquest nacionalisme espanyol no ha impedit que Catalunya assol\u00eds un alt nivell d’autogovern.<\/strong><\/p>\n

Doncs per aix\u00f2.\u00a0Si es plantegen les coses amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i sentit com\u00fa, es poden assolir els objectius plantejats.\u00a0Que Catalunya, com a naci\u00f3 que \u00e9s, disposi de tots els mitjans per autogovernar-se.\u00a0Si les coses es plantegen d’una altra manera, ens trobem sense soluci\u00f3 o amb una molt mala soluci\u00f3.<\/p>\n

El debat nacional est\u00e0 ocultant la inacci\u00f3 i inactivitat del Parlament?<\/strong><\/p>\n

Tot aix\u00f2 ho venim denunciant des de fa temps, per\u00f2 no es pot competir amb lemes com “deixeu-nos votar” i la freq\u00fcent apel\u00b7laci\u00f3 al populisme m\u00e9s barat.\u00a0Crec que el problema no \u00e9s del PSC sin\u00f3 d’uns pol\u00edtics que, de forma irresponsable, han condu\u00eft el debat pol\u00edtic catal\u00e0 a una col\u00b7lecci\u00f3 de frases que remeten a un discurs est\u00e8ril i on no es parla de res m\u00e9s.\u00a0Tot est\u00e0 eclipsat i mentrestant, el m\u00f3n segueix girant a tota velocitat.\u00a0Aquest \u00e9s l’\u00fanic pa\u00eds que passa el 80% del seu temps discutint sobre el qu\u00e8 som i no sobre les q\u00fcestions que preocupen a la resta de pa\u00efsos i a la ciutadania europea, com poden ser el futur de l’euro, com sortim de la crisi, el perill de deflaci\u00f3, com es mant\u00e9 i conserva l’estat de benestar amb una demografia adversa i una globalitzaci\u00f3 que ha canviat el paradigma econ\u00f2mic, etc.\u00a0Crec que aquestes q\u00fcestions exigeixen un m\u00ednim de temps, per\u00f2 aqu\u00ed estem donant-li voltes a les ess\u00e8ncies.\u00a0La prova la tenim en la gesti\u00f3 dels pressupostos de la Generalitat, amb pr\u00f2rrogues, paralitzacions…<\/p>\n

Una vict\u00f2ria socialista a les europees canviaria les pol\u00edtiques de la UE?<\/strong><\/p>\n

Crec que hi hauria una modificaci\u00f3 important, per\u00f2 hi ha realitats que, si som honestos i rigorosos en l’an\u00e0lisi, ens adonem que seria complicat variar.\u00a0Crec que sens dubte s’ha donat un desequilibri perjudicial en les pol\u00edtiques d’est\u00edmul i austeritat, per\u00f2 no poso en q\u00fcesti\u00f3 la necessitat d’una consolidaci\u00f3 fiscal, d’una reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic.\u00a0Estem enmig d’una ressaca per un exc\u00e9s de deute que durant anys no va importar a ning\u00fa, explicar aix\u00f2 \u00e9s una necessitat de pedagogia pol\u00edtica.\u00a0Aix\u00f2 s\u00ed, els ajustos necessaris per reconduir la situaci\u00f3 es poden fer de millor manera i amb una vessant social.<\/p>\n

La perspectiva llavors \u00e9s que els ajustos continuaran?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, ara mateix s\u00f3c menys pessimista que fa un any.\u00a0Hi ha indicis s\u00f2lids que la recuperaci\u00f3 pot comen\u00e7ar, per\u00f2 aix\u00f2 pot trigar un temps a notar-se al carrer.\u00a0De tota manera, si aix\u00f2 es concreta, penso que ser\u00e0 una recuperaci\u00f3 lenta per\u00f2 servir\u00e0 per anar absorbint una part de l’atur, per generar noves empreses i ocupaci\u00f3, perqu\u00e8 el cr\u00e8dit torni a fluir.\u00a0Per\u00f2 a m\u00e9s es necessita un replantejament general de les pol\u00edtiques europees i una regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica, tamb\u00e9 que els ciutadans dediquin un temps a reflexionar quina opci\u00f3 pol\u00edtica trien.<\/p>\n

Entrevista d’\u00c0lex Gil Lara per a P\u00fablico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El portaveu del PSC al Parlament de Catalunya,\u00a0Maurici Lucena (Barcelona, \u200b\u200b1975),\u00a0adverteix sobre les presses i les conseq\u00fc\u00e8ncies d’un debat pol\u00edtic polaritzat al voltant de la q\u00fcesti\u00f3 nacional – “una col\u00b7lecci\u00f3 d’esl\u00f2gans molt discutibles” – i defensa una reformulaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 que modeli un estat federal.\u00a0Lucena, economista de formaci\u00f3, demana un di\u00e0leg efectiu el president, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-11070","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11070","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11070"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11070\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11072,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11070\/revisions\/11072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11070"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11070"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11070"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}