{"id":11068,"date":"2014-04-24T20:21:47","date_gmt":"2014-04-24T18:21:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11068"},"modified":"2014-04-25T12:00:21","modified_gmt":"2014-04-25T10:00:21","slug":"oriol-bartomeus-les-set-crisi-del-socialisme-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-les-set-crisi-del-socialisme-catala\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Les set crisis del socialisme catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"PSC\"<\/a>La situaci\u00f3 actual del PSC no \u00e9s nova ni la seva an\u00e0lisi \u00e9s senzilla, tot i els intents de despatxar-la en un parell de titulars.\u00a0\u00c9s el resultat de diverses crisis en un.\u00a0En part, \u00e9s un episodi m\u00e9s d’una pugna hist\u00f2rica dins del socialisme catal\u00e0 i, en part, \u00e9s un cap\u00edtol perif\u00e8ric de fen\u00f2mens m\u00e9s amplis, d’un abast que supera les limitades fronteres del debat sobre el dret a decidir, la consulta sobre la independ\u00e8ncia.\u00a0La situaci\u00f3 actual del PSC pot explicar-se per set fen\u00f2mens de molt diversa naturalesa, per\u00f2 que incideixen tots sobre el partit dels socialistes catalans, refor\u00e7ant els uns als altres, sense que sigui possible esbrinar les fronteres entre elles.<\/p>\n

En primer lloc hi ha\u00a0la crisi del model de democr\u00e0cia,<\/strong>\u00a0coneguda tamb\u00e9 com la crisi dels partits, per\u00f2 que va bastant m\u00e9s enll\u00e0 d’aquests.\u00a0\u00c9s la crisi de l’Estat democr\u00e0tic com a defensor efectiu de l’inter\u00e8s p\u00fablic davant els interessos particulars, que t\u00e9 la seva expressi\u00f3 m\u00e9s visible en el desmantellament de l’Estat social, per\u00f2 que va m\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2 i posa en q\u00fcesti\u00f3 la mateixa ess\u00e8ncia de les institucions democr\u00e0tiques com representants del b\u00e9 com\u00fa.\u00a0\u00c9s la captura dels reguladors en els mercats per part dels poders privats, la corrupci\u00f3 de les institucions p\u00fabliques, la submissi\u00f3 de l’inter\u00e8s general davant el poder “real” i de rebot el replegament dels partits cap a dins, la desconnexi\u00f3 entre representants i representats (el ja fam\u00f3s “no ens representen”). Evidentment, aquest no \u00e9s un fenomen exclusivament catal\u00e0, ni tan sols espanyol.\u00a0Afecta a tots els r\u00e8gims democr\u00e0tics i podem trobar les seves traces a tot arreu.<\/p>\n

La segona crisi, lligada amb la primera, \u00e9s la del projecte socialdem\u00f2crata.<\/strong>\u00a0Tenim una prova recent d’aix\u00f2 a Fran\u00e7a, amb el gir del president Hollande i el nou primer ministre Manuel Valls, o a Alemanya, amb la gran coalici\u00f3 en qu\u00e8 l’SPD ha aportat l’adopci\u00f3 del salari m\u00ednim (trist guany).\u00a0A tot arreu la socialdemocr\u00e0cia s’ha vist escombrada perqu\u00e8 la crisi econ\u00f2mica l’ha trobat sense projecte, i set anys despr\u00e9s, segueix sense definir una sortida diferent de la que imposen les tesis neoliberals del lliure mercat i el d\u00e8ficit zero (el p\u00fablic, s’ent\u00e9n).\u00a0Sense un projecte propi de resposta a la situaci\u00f3, els partits socialistes han perdut bona part de l’atractiu electoral.\u00a0No s\u00f3n alternativa.\u00a0I les eleccions en democr\u00e0cia es basen en les alternatives, en el contrast de projectes diferents.\u00a0Als socialistes sembla que nom\u00e9s els han quedat dues opcions: o centrar-se en temes “de valors” (l’avortament, que sembla l’\u00fanic “caixa de reclutament” per a l’esquerra a Espanya) o convertir-se en una mala c\u00f2pia dels conservadors (amb un toc de “capitalisme compassiu”).<\/p>\n

\n
\n
\"Evoluci\u00f3<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

La tercera de les crisi que afecta el PSC \u00e9s pr\u00f2pia d’Espanya i \u00e9s la crisi del model de la transici\u00f3.<\/strong>\u00a0Estem vivint un moment de crisi de sistema a Espanya, que afecta pr\u00e0cticament tots els elements del model (del rei als sindicats, passant pel tema territorial).\u00a0\u00c9s una crisi previsible i que no t\u00e9 fre, ja que es basa en la “fatiga de materials” del sistema despr\u00e9s de quaranta anys d’\u00fas.\u00a0El gran pacte de la transici\u00f3 (el mitificat “Consens”, una altra vegada de moda despr\u00e9s de la mort de Su\u00e1rez) va permetre l’establiment d’un sistema democr\u00e0tic homologable als sistemes ve\u00efns de m\u00e9s al Nord (una veritable novetat en la hist\u00f2ria peninsular), per\u00f2 la situaci\u00f3 hist\u00f2rica que ho va fer n\u00e9ixer ha estat superada afortunadament per la societat espanyola, de manera que algunes (bastants) cl\u00e0usules del pacte original no encaixen amb el moment actual, grinyolen i requeririen d’una posada a punt a consci\u00e8ncia.<\/p>\n

La quarta crisi enlla\u00e7a amb la tercera per\u00f2 aquesta s\u00ed que \u00e9s pr\u00f2pia de Catalunya.<\/strong>\u00a0De la mateixa manera que el grup hum\u00e0 a Espanya no \u00e9s el mateix que va donar a llum a l’actual sistema pol\u00edtic, a Catalunya tamb\u00e9 s’ha produ\u00eft un important\u00edssim relleu, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 t\u00e9.\u00a0Tradicionalment deia (i encara es diu, per a desesperaci\u00f3 dels dem\u00f2grafs) que la catalana era una societat partida en dues meitats, els “vells” i els “nous” catalans, els nascuts aqu\u00ed i els arribats de la resta d’Espanya, les simpaties electorals dels quals es repartien CiU i el PSC.\u00a0Aix\u00f2 ja no \u00e9s aix\u00ed.\u00a0Avui dia la radiografia de la societat catalana ens d\u00f3na un resultat molt m\u00e9s complex.\u00a0Ja no podem parlar de dues meitats, sin\u00f3 que cal incorporar a les noves generacions, majorit\u00e0riament nascudes a Catalunya i escolaritzades en catal\u00e0.\u00a0Les categories pr\u00f2pies dels anys vuitanta s\u00f3n estereotips que poc tenen a veure amb la realitat actual d’un pa\u00eds m\u00e9s h\u00edbrid i complex.<\/p>\n

La cinquena crisi \u00e9s la crisi d’adaptaci\u00f3 dels partits<\/strong>\u00a0que hist\u00f2ricament han dominat l’escena pol\u00edtica catalana i ara veuen evaporar la seva superioritat.\u00a0\u00c9s a dir el PSC, per\u00f2 tamb\u00e9 CiU.\u00a0De la mateixa manera que ha canviat l’electorat (o precisament per aix\u00f2), tamb\u00e9 ha canviat la forma com aquest s’expressa.\u00a0De manera que el predomini tradicional de socialistes i convergents durant els primers vint anys d’autonomia s’ha transformat en una situaci\u00f3 de major equilibri, amb la incorporaci\u00f3 de noves forces amb una capacitat creixent d’influ\u00e8ncia (per exemple, ERC).\u00a0Fins a mitjans dels noranta, el 70% dels votants catalans optava o pel PSC o per CiU en qualsevol elecci\u00f3, ja fos general, auton\u00f2mica o municipal.\u00a0En l’\u00faltim cicle electoral nom\u00e9s era un 50%.Aquest descens en el suport als “grans” els obliga a reubicar-se en un nou escenari.\u00a0CiU t\u00e9 la sort de poder fer-ho des del govern, per\u00f2 el PSC ha de fer-ho sense els seus suports institucionals tradicionals (l’Ajuntament de Barcelona, \u200b\u200bla diputaci\u00f3 o el govern central).\u00a0Confinats a la intemp\u00e8rie, els socialistes s’han d’adaptar a una nova posici\u00f3 subsidi\u00e0ria, aparellats amb ERC i amb el perill (segons la majoria de les enquestes) d’acabar sent un m\u00e9s del grup de les forces mitjanes.<\/p>\n

La sisena crisi \u00e9s la de la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya,<\/strong>\u00a0que impacta sobre tot l’arc pol\u00edtic catal\u00e0 i espanyol, per\u00f2 que t\u00e9 una especial repercussi\u00f3 sobre el PSC, no tant perqu\u00e8 la seva posici\u00f3 sigui ambigua, sin\u00f3 perqu\u00e8 els esdeveniments dels \u00faltims anys han posat de manifest la dificultat (per no dir directament la impossibilitat) de fer efectiva aquesta posici\u00f3.\u00a0Un dels eixos definitoris del projecte dels socialistes catalans ha estat hist\u00f2ricament l’enfortiment de l’autogovern de Catalunya.\u00a0El PSC va ser un dels actors principals en la recuperaci\u00f3 d’aquest autogovern i va ser l’impulsor de l’aprofundiment d’aquest, amb la reforma estatut\u00e0ria iniciada pel govern Maragall el 2003. La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional en l’estiu de 2010, que anul\u00b7lava preceptes del nou estatut, va deixar el PSC orfe d’un dels elements fonamentals del seu programa pol\u00edtic<\/p>\n

Finalment,\u00a0la setena crisi \u00e9s la pr\u00f2pia (aquesta s\u00ed) dels socialistes catalans,<\/strong>\u00a0encara que ni tan sols \u00e9s original.\u00a0\u00c9s una crisi faccional t\u00edpica de qualsevol partit, de col\u00b7lisi\u00f3 entre majoria i minories, i que t\u00e9 derivades estrat\u00e8giques, de cultura pol\u00edtica, de lideratges, de tradici\u00f3, fins i tot personals.\u00a0Aquesta crisi pren etiquetes diverses (“l’\u00e0nima catalanista”, “l’aparell”), per\u00f2 \u00e9s un tipus de pugna que \u00e9s possible trobar en qualsevol organitzaci\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0Potser l’originalitat del cas PSC est\u00e0 en la mateixa composici\u00f3 del partit, agermanat amb un m\u00e9s gran, el PSOE, que li fa alhora de germ\u00e0 i de madrastra, en funci\u00f3 de si els interessos d’uns i altres (governar a Espanya, governar a Catalunya) s’acoblen o xoquen.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s la crisi del PSC.\u00a0Per\u00f2 podria no ser exclusiva del PSC.\u00a0En all\u00f2 que \u00e9s com\u00fa, altres partits\u00a0mainstream<\/i>\u00a0de la pol\u00edtica espanyola i catalana manifesten s\u00edmptomes equiparables.\u00a0Aquests no haurien d’oblidar el que assenyala la dita, “quan vegis les barbes del teu ve\u00ed tallar, posa la teva a remullar”.<\/p>\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La situaci\u00f3 actual del PSC no \u00e9s nova ni la seva an\u00e0lisi \u00e9s senzilla, tot i els intents de despatxar-la en un parell de titulars.\u00a0\u00c9s el resultat de diverses crisis en un.\u00a0En part, \u00e9s un episodi m\u00e9s d’una pugna hist\u00f2rica dins del socialisme catal\u00e0 i, en part, \u00e9s un cap\u00edtol perif\u00e8ric de fen\u00f2mens m\u00e9s amplis, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[],"class_list":["post-11068","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11068"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11068\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11073,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11068\/revisions\/11073"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11068"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}