{"id":11056,"date":"2014-04-23T08:10:58","date_gmt":"2014-04-23T06:10:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11056"},"modified":"2014-04-23T08:10:58","modified_gmt":"2014-04-23T06:10:58","slug":"francesc-trillas-federalisme-democratic-a-espanya-i-europa-el-que-realment-va-ocorrer-el-2034","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-federalisme-democratic-a-espanya-i-europa-el-que-realment-va-ocorrer-el-2034\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Federalisme democr\u00e0tic a Espanya i Europa (el que realment va oc\u00f3rrer el 2034)"},"content":{"rendered":"

\"europe\"<\/a>Dels nostres corresponsals a Brussel\u00b7les, Madrid i Barcelona (gener de 2035).<\/p>\n

El suggerent i ben documentat llibre de Luis<\/strong> Garicano<\/strong> “El dilema d’Espanya<\/a>” (molt millor que\u00a0el de C\u00e8sar Molinas<\/a>, que havia sortit poc abans amb un prop\u00f2sit semblant de regenerar Espanya) publicat el 2014 finalitzava amb dos escenaris possibles: el 2034 Espanya s’havia convertit en un pa\u00eds semblant a la Vene\u00e7uela de 2014, o el 2034 Espanya s’havia convertit en un pa\u00eds semblant a Dinamarca de 2014. El llibre, que va rebre comentaris parcialment cr\u00edtics com els de\u00a0Diego Beas<\/a>\u00a0i de\u00a0Toni Rold\u00e1n<\/a>,\u00a0en realitat expressava la desitjabilitat que Espanya s’assembl\u00e9s el m\u00e9s possible als pa\u00efsos del nord d’Europa, i l’autor utilitzava diverses vegades, incloent aquests escenaris finals, l’exemple concret de Dinamarca.\u00a0La principal contradicci\u00f3 del llibre era que l’admiraci\u00f3 pel nord d’Europa corria paral\u00b7lela a la recomanaci\u00f3 que a Espanya es redu\u00eds “de manera substancial” la mida de l’estat, que aquest fos “menys per\u00f2 millor”, encara que aquestes recomanacions mai acabaven de desenvolupar-se en el llibre.\u00a0Sens dubte, per assemblar-nos a Dinamarca, l’estat hauria d’haver funcionat molt millor en els seus diferents nivells, per\u00f2 una de les caracter\u00edstiques precisament de Dinamarca era i \u00e9s que es tractava i es tracta encara del primer pa\u00eds d’Europa en quant a grand\u00e0ria de l’estat.\u00a0En realitat, encara que Garicano ho va aconseguir, \u00e9s dif\u00edcil referir-se al\u00a0model n\u00f2rdic<\/a>\u00a0sense parlar de la socialdemocr\u00e0cia. L’enorme pes de l’estat en pa\u00efsos com Dinamarca es pot comprovar tant si ho mesurem en despesa p\u00fablica sobre el PIB com en ingressos p\u00fablics sobre PIB (tots dos per sobre del 50% en la d\u00e8cada anterior al llibre de Garicano), utilitzant dades d’Eurostat.\u00a0En un primer gr\u00e0fic podem veure les difer\u00e8ncies en la despesa p\u00fablica entre Espanya i Dinamarca.<\/div>\n
\u00a0\"grafic1\"<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
I en un segon gr\u00e0fic podem veure les difer\u00e8ncies, encara m\u00e9s, en ingressos p\u00fablics entre aquests dos mateixos pa\u00efsos.<\/div>\n
\u00a0\"grafic2\"<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Avui sabem que, tal com va pronosticar Garicano en l’escenari favorable, a Espanya hi va haver un govern de gran coalici\u00f3 per un breu per\u00f2 crucial per\u00edode de temps, encara que aquest va arribar el 2015 i no el 2014, i va estar presidit pel socialista Ram\u00f3n<\/strong> J\u00e1uregui<\/strong>, un valor segur que combinava experi\u00e8ncia i prestigi, la candidatura va ser la m\u00e9s votada a les eleccions generals, tot i que queda molt lluny de la majoria absoluta.\u00a0Sent un pa\u00eds gran i divers, i formant part Espanya de la zona euro i del sud d’Europa, avui sabem que la traject\u00f2ria del nostre pa\u00eds dif\u00edcilment podia semblar-se a la de pa\u00efsos amb caracter\u00edstiques tan diferents de les nostres com Vene\u00e7uela o Dinamarca. No obstant aix\u00f2, el govern de J\u00e1uregui i els governs posteriors, encara que amb grans dificultats, s\u00ed que han seguit alguns dels savis consells de Garicano, com aquells que es refereixen a la reforma del subsidi d’atur, la defensa de la compet\u00e8ncia, la reforma de la just\u00edcia o les referides a la supressi\u00f3 de les diputacions i la reducci\u00f3 del personal col\u00b7locat a les administracions.\u00a0L’acci\u00f3 col\u00b7lectiva, l’atzar i l’evoluci\u00f3 adaptativa dels diferents agents en condicions de racionalitat limitada, m\u00e9s que el disseny dels consells d’experts, ens han perm\u00e8s avan\u00e7ar cap a millor, no sense grans dificultats i mai de forma lineal. Respecte a altres propostes que va fer Garicano, va caldre esperar alguns anys, perqu\u00e8 el 2015 no hi havia tanta gent preparada a Espanya com per omplir totes les ag\u00e8ncies independents que volia crear l’autor de “El dilema d’Espanya” de personal de primera qualitat perqu\u00e8 aquestes ag\u00e8ncies no fossin una pantomima.\u00a0Altres propostes, com la del contracte \u00fanic, finalment van poder aplicar perqu\u00e8 van ser complementades amb altres mesures que l’autor no havia tingut en compte, per\u00f2 que s’inspiraven precisament en pa\u00efsos admirats per Garicano, com Alemanya i Dinamarca.\u00a0Efectivament, els sindicats (que han seguit sent una part molt important del nostre marc institucional despr\u00e9s d’un profund proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3, com al nord d’Europa) han acceptat el contracte \u00fanic, juntament amb l’opini\u00f3 p\u00fablica, quan a Espanya s’ha posat en marxa un sistema fiscal modern, combatent a fons el frau fiscal i amb uns impostos elevats, i un sistema de participaci\u00f3 dels treballadors en la gesti\u00f3 de l’empresa.\u00a0D’aquesta forma els treballadors acceptaven major flexibilitat a canvi de m\u00e9s seguretat i una societat m\u00e9s justa, despr\u00e9s dels augments en les desigualtats que s’havien produ\u00eft a Espanya en els anys de crisi, dels quals Garicano no es va fer ress\u00f2.<\/div>\n
<\/div>\n
Gr\u00e0cies a l’esfor\u00e7 d’economistes com Garicano, intel\u00b7lectuals i molts ciutadans, Espanya va deixar enrere el risc del populisme.\u00a0\u00c9s avui un pa\u00eds fermament assentat a la zona euro, la qual, com no podia ser d’una altra manera, ha fet passos decidits cap a una completa uni\u00f3 pol\u00edtica (cosa que a Garicano li semblava poc realista i innecessari), i per tant fiscal i banc\u00e0ria.Aquesta uni\u00f3 pol\u00edtica no era nom\u00e9s un desig dels funcionaris de Brussel\u00b7les, com deia Garicano, sin\u00f3 un somni de la primera meitat del segle XX que van tenir personalitats dem\u00f2crates, liberals i progressistes com el brit\u00e0nic\u00a0Robbins<\/a>, o els italians Spinelli i Einaudi entre molts altres, i que despr\u00e9s van recollir personalitats de diferents ideologies com Jacques Delors, Jurgen Habermas, Felipe Gonz\u00e1lez o Daniel Cohn-Bendit.\u00a0Un somni de pau despr\u00e9s de segles de rivalitats i enfrontaments nacionals, i un somni de prosperitat basat en un mercat com\u00fa governat per institucions democr\u00e0tiques.\u00a0\u00c9s la idea d’economistes com Rodrik, Bowles o Aoki: els mercats de gran abast nom\u00e9s s\u00f3n estables quan estan acompanyats per institucions que faciliten l’intercanvi i permeten combinar equilibradament efici\u00e8ncia i equitat.\u00a0Quan el somni europeu es va formular a mitjan segle XX, molts van creure que era molt poc realista que algun dia an\u00e9s a existir un mercat com\u00fa, una frontera comuna o una moneda comuna, i tot aix\u00f2 ja era realitat el 2014. La uni\u00f3 pol\u00edtica tamb\u00e9 els va semblar poc realista a molts el 2014, per\u00f2 ha estat una realitat, gr\u00e0cies entre d’altres a la insist\u00e8ncia d’economistes com\u00a0Stiglitz, Sen<\/a>\u00a0o\u00a0Piketty<\/a>, que no apareixien entre les refer\u00e8ncies del llibre de Garicano.\u00a0Avui tenim una Europa pol\u00edticament unida, amb una presidenta elegida directament per una majoria d’europeus.\u00a0Tenim un\u00a0impost progressiu sobre la riquesa<\/a>\u00a0com el que va suggerir l’economista franc\u00e8s Thomas Piketty i el federalisme de la zona euro est\u00e0 governat per una c\u00e0mera pressupost\u00e0ria especial basada en els parlaments nacionals de la zona euro, que decideix sobre importants paquets de transfer\u00e8ncies, les quals en els \u00faltims anys han beneficiat Alemanya despr\u00e9s d’una s\u00e8rie de cat\u00e0strofes naturals produ\u00efdes pel canvi clim\u00e0tic el 2025.<\/div>\n
<\/div>\n
El llibre tenia molta ra\u00f3 en que moltes institucions no funcionaven b\u00e9 a Espanya el 2014, tot i que les reformes que s’han anat introduint des de llavors s’han basat en algunes institucions que s\u00ed funcionaven b\u00e9.\u00a0Al cap i a la fi, si Espanya va aconseguir superar sense greus problemes de conviv\u00e8ncia la dura crisi de 2008-2015 va ser perqu\u00e8 algunes institucions s\u00ed qur funcionaven b\u00e9, incloent la instituci\u00f3 de les eleccions democr\u00e0tiques, que a difer\u00e8ncia d’It\u00e0lia, a Espanya si facilitaven l’alternan\u00e7a i la rendici\u00f3 de comptes, i incloent tamb\u00e9 la tasca de molts mestres, tot i no comptar amb uns pressupostos com els dels pa\u00efsos del nord d’Europa, encara que tamb\u00e9 aix\u00f2 ha anat millorant gr\u00e0cies a l’augment dels ingressos p\u00fablics i a la introducci\u00f3 d’alguns dels canvis normatius suggerits per Garicano.\u00a0Tot i aix\u00f2, avui en les ci\u00e8ncies socials segueix sense estar molt clara la relaci\u00f3 entre institucions i desenvolupament econ\u00f2mic.\u00a0Al cap i a la fi, l’Espanya franquista, que era una cosa horrorosa des del punt de vista institucional, es va desenvolupar for\u00e7a en els anys 1960, i la Xina d’institucions poc transparents \u00a0i totalit\u00e0ries segueix creixent avui i planteja grans reptes i amenaces a la pau mundial, el que ha estat un esper\u00f3 m\u00e9s per aconseguir que Europa parli avui amb una sola veu.<\/div>\n
<\/div>\n
A Espanya s’han anat alternant coalicions d’esquerres i de dretes despr\u00e9s del govern de coalici\u00f3 de 2015-2018, i el 2030 el PP<\/strong> per fi va condemnar el r\u00e8gim franquista, amb el seu l\u00edder P\u00edo Cabanillas IV al capdavant.\u00a0Respecte al problema molt greu que es plantejava el 2014 de les relacions entre Catalunya i Espanya, l’esperit del que deia Garicano s’ha tingut molt en compte: s’ha imposat el di\u00e0leg i el principi de la interdepend\u00e8ncia, i avui Catalunya segueix formant part lleial d’una Espanya i una Uni\u00f3 Europea que han canviat molt. El senat espanyol, lluny de abolir-se com demanava Garicano, s’ha transformat en una aut\u00e8ntica cambra territorial on es practica el govern compartit.\u00a0Sota l’impuls d’intel\u00b7lectuals tant de Catalunya com d’altres zones d’Espanya, avui hi ha quatre idiomes oficials, que no obligatoris, en tot el territori, i l’Estat \u00e9s multiling\u00fce com al Canad\u00e0 o Su\u00efssa.\u00a0La monarquia espanyola (que per alguna ra\u00f3 no explicitada quedava indemne de la\u00a0rottamazzione<\/i>\u00a0reclamada per Garicano) no ha desaparegut, per\u00f2 amb la uni\u00f3 pol\u00edtica europea, juntament amb altres monarquies, ha quedat redu\u00efda a una cosa folkl\u00f2rica sota estreta vigil\u00e0ncia d’un Tribunal de Comptes que per fi funciona amb celeritat i rigor. Tota Espanya, com la Uni\u00f3 Europea, funciona sota criteris federals i no confederals com suggeria Garicano.\u00a0D’aquesta manera, els governs a tots els nivells que actuen sobre un territori rendeixen comptes directament als ciutadans i no a altres governs.\u00a0Aix\u00f2 facilita la transpar\u00e8ncia enormement i ens ha perm\u00e8s dotar-nos d’institucions semblants a les de Canad\u00e0, Estats Units, Austr\u00e0lia, o l’\u00cdndia, que en les \u00faltimes d\u00e8cades han seguit creixent en la diversitat i la democr\u00e0cia.\u00a0Nom\u00e9s en grans democr\u00e0cies diverses que coordinin la seva fiscalitat ha estat possible combinar a gran escala mercat i protecci\u00f3 social.\u00a0A Catalunya, com va passar al Quebec 20 anys abans, han acabat guanyant per majoria absoluta els federalistes, despr\u00e9s del cansament de la ciutadania que les seves institucions d’autogovern fossin capturades per un projecte que pertanyia al passat, i despr\u00e9s de reformar de dalt a baix els seus partits burocr\u00e0tics gr\u00e0cies a la implicaci\u00f3 de molts intel\u00b7lectuals i personalitats de la societat civil que van abandonar la torre d’ivori i la neutralitat i van abra\u00e7ar el comprom\u00eds pol\u00edtic.\u00a0Encara que avui el m\u00f3n s’enfronta a enormes reptes, i el primer d’ells \u00e9s el del canvi clim\u00e0tic, Europa, i nosaltres amb ella, va superar molts dels seus problemes, i avui \u00e9s un referent d’esperan\u00e7a per a tothom no nom\u00e9s pel que fa a efici\u00e8ncia, que era el gran eix del llibre de Garicano, sin\u00f3 tamb\u00e9 en just\u00edcia social, pau i conviv\u00e8ncia.<\/div>\n

<\/p>\n

Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dels nostres corresponsals a Brussel\u00b7les, Madrid i Barcelona (gener de 2035). El suggerent i ben documentat llibre de Luis Garicano “El dilema d’Espanya” (molt millor que\u00a0el de C\u00e8sar Molinas, que havia sortit poc abans amb un prop\u00f2sit semblant de regenerar Espanya) publicat el 2014 finalitzava amb dos escenaris possibles: el 2034 Espanya s’havia convertit en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[47,25],"class_list":["post-11056","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-crisi","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11056","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11056"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11056\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11059,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11056\/revisions\/11059"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11056"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11056"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11056"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}