{"id":11020,"date":"2014-04-13T10:27:39","date_gmt":"2014-04-13T08:27:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11020"},"modified":"2014-04-13T10:27:39","modified_gmt":"2014-04-13T08:27:39","slug":"entrevista-a-thomas-piketty-mai-hi-ha-hagut-tanta-riquesa-privada-en-lultim-segle","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-thomas-piketty-mai-hi-ha-hagut-tanta-riquesa-privada-en-lultim-segle\/","title":{"rendered":"Entrevista a Thomas Piketty: “Mai hi ha hagut tanta riquesa privada en l’\u00faltim segle”"},"content":{"rendered":"

\"thomas-piketty\"<\/a>Nom\u00e9s en comptades ocasions, un llibre provoca tal revoluci\u00f3 que for\u00e7a a avan\u00e7ar la publicaci\u00f3 de la seva edici\u00f3 en un altre idioma.\u00a0I menys encara si aquest llibre est\u00e0 originalment publicat en franc\u00e8s i \u00e9s d’Economia.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s el que ha passat amb\u00a0“El capital al segle XX<\/em>I”, Thomas Piketty (Paris, 1971), que aborda l’evoluci\u00f3 de la riquesa i la desigualtat al llarg de la hist\u00f2ria.\u00a0Piketty explica per tel\u00e8fon les seves tesis, que han suscitat l’entusiasme entre alguns referents de l’esquerra.”Les meves conclusions no s\u00f3n importants, l’important \u00e9s que cadasc\u00fa tregui les seves pr\u00f2pies i obrim un debat que ens afecta a tots”.<\/p>\n

Pregunta:<\/strong>\u00a0Per qu\u00e8 creu que el seu llibre ha rebut tanta atenci\u00f3?<\/p>\n

Resposta:<\/strong>\u00a0La desigualtat sempre ha estat un tema de debat per\u00f2 durant molt temps es va abordar des d’una perspectiva ideol\u00f2gica.\u00a0La novetat d’aquest llibre \u00e9s que aporta dades i evid\u00e8ncia hist\u00f2rica sobre l’evoluci\u00f3 de la distribuci\u00f3 de la renda i de la riquesa.\u00a0Hem recollit informaci\u00f3 en gaireb\u00e9 30 pa\u00efsos, fruit d’un treball col\u00b7lectiu.\u00a0El principal objectiu del llibre \u00e9s oferir una interpretaci\u00f3 coherent d’aquesta evid\u00e8ncia hist\u00f2rica i intentar establir lli\u00e7ons per al futur.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0\u00bfPer qu\u00e8 s’ha disparat la desigualtat en aquesta sortida de la crisi?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Les taxes de creixement molt baixes, com les que registra ara Europa, s\u00f3n una for\u00e7a molt poderosa que propicia un augment de la desigualtat perqu\u00e8 aqu\u00ed \u00e9s f\u00e0cil que el rendiment del capital, de la riquesa, tendeixi a ser m\u00e9s gran que la del PIB.\u00a0Per\u00f2 una de les paradoxes, especialment a Europa, \u00e9s que encara que el deute p\u00fablic \u00e9s elevat, mai hi ha hagut una riquesa privada tan gran en l’\u00faltim segle.\u00a0En pa\u00efsos com Fran\u00e7a, Regne Unit, Espanya o It\u00e0lia la riquesa neta del sector privat equival a entre cinc i sis anys de renda nacional, de PIB.\u00a0Cal remuntar-se a 1910 per trobar dades similars.\u00a0La bona not\u00edcia \u00e9s que \u00e9s millor tenir riquesa que deute, encara que els governs siguin pobres i molts ciutadans tamb\u00e9.\u00a0Aix\u00f2 permet observar que els fonaments econ\u00f2mics a Europa s\u00f3n molt millors del que tendim a creure.\u00a0El problema \u00e9s a les nostres institucions, en com ens organitzem.\u00a0Una moneda \u00fanica sense una pol\u00edtica fiscal ni un pressupost com\u00fa \u00e9s un sistema molt complicat i no estic segur que sigui una organitzaci\u00f3 raonable.\u00a0La bona not\u00edcia \u00e9s que aix\u00f2 es pot canviar.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Per\u00f2 aquells nivells de desigualtat van donar pas a una guerra mundial i a la Gran Depressi\u00f3…<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Crec que ho podem fer millor que llavors.\u00a0La distribuci\u00f3 de la riquesa avui \u00e9s menys desigual, comptem amb una classe mitjana que t\u00e9 bona part de la riquesa.\u00a0La pregunta \u00e9s: augmentar\u00e0 aquesta classe mitjana i el proc\u00e9s hist\u00f2ric de redistribuci\u00f3 de la riquesa o provocarem un augment de la desigualtat i de reducci\u00f3 de la classe mitjana?\u00a0\u00c9s un tema seri\u00f3s per\u00f2 encara hi ha temps de corregir-ho. Alguns han qualificat el meu llibre com una visi\u00f3 apocal\u00edptica del futur i jo no em reconec en aquestes acusacions.\u00a0De fet s\u00f3c bastant optimista especialment respecte a Europa a llarg termini.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0\u00bfLa seva tesi funciona tamb\u00e9 per als pa\u00efsos emergents?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Crec que arribat un punt els pa\u00efsos emergents s’enfrontaran a les mateixes q\u00fcestions que ara han d’encarar els pa\u00efsos desenvolupats encara que per ara, els seus problemes s\u00f3n diferents.\u00a0Al final, el principal impacte de l’augment de la desigualtat t\u00e9 a veure amb la relaci\u00f3 entre el rendiment del capital i la taxa de creixement de l’economia.\u00a0A llarg termini hi ha serioses raons per pensar que el ritme de creixement, en particular l’increment de la poblaci\u00f3, alentir\u00e0 a tot el m\u00f3n, inclosos els pa\u00efsos emergents i que el rendiment de la riquesa, especialment per a les grans carteres d’inversi\u00f3, ser\u00e0 molt m\u00e9s gran que el creixement del PIB.\u00a0Aix\u00f2 ja passa a nivell global, incl\u00f2s Xina i els pa\u00efsos emergents.\u00a0La riquesa dels m\u00e9s rics ha crescut dues o tres vegades m\u00e9s que el PIB global durant els darrers 20 o 30 anys.\u00a0\u00c9s un clar reflex del mecanisme que intento explicar en el llibre.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Tamb\u00e9 hi ha hagut per\u00edodes hist\u00f2rics de reducci\u00f3 de la desigualtat.<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Una de les lli\u00e7ons de la nostra investigaci\u00f3 \u00e9s que hi ha diversos futurs possibles, segons el tipus de pol\u00edtiques i institucions que triem.\u00a0Si el llibre t\u00e9 una conclusi\u00f3 fonamental \u00e9s que no hi ha un determinisme econ\u00f2mic que ens porti inevitablement en una direcci\u00f3 o una altra.\u00a0D’alguna manera, tant Marx com Kuznets estaven equivocats.\u00a0Les seves prediccions eren oposades per\u00f2 el nexe com\u00fa \u00e9s que creien que el futur era inexorable i jo no comparteixo aquesta conclusi\u00f3.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Quines mesures caldria adoptar per reduir aquesta desigualtat?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0La forma m\u00e9s racional \u00e9s apostar per la fiscalitat progressiva sobre les rendes i tamb\u00e9 sobre la riquesa neta dels individus.\u00a0D’aquesta forma, redistribu\u00efu d’una forma m\u00e9s equilibrada els guanys de la globalitzaci\u00f3 i la soluci\u00f3 ideal seria fer-ho a nivell global o amb la major coordinaci\u00f3 possible.\u00a0En tot cas, cada pa\u00eds pot modificar el seu sistema fiscal per facilitar una major mobilitat de les rendes i la riquesa.\u00a0Per exemple, en molts pa\u00efsos tenen un impost sobre el patrimoni que generalment \u00e9s proporcional al valor de la propietat. Seria millor eliminar aquest impost i introduir un impost progressiu sobre la riquesa neta.\u00a0Aix\u00f2 reduiria la fiscalitat que suporta la gent que est\u00e0 intentant comprar una propietat i acumular riquesa i augmentaria sobre aquells que ja tenen milions i milions en actius.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0En un m\u00f3n amb paradisos fiscals i enginyeria fiscal, no sembla tan senzill aplicar el seu pla<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Dep\u00e8n de quina part.\u00a0La reducci\u00f3 dels impostos per als que acumulen poca riquesa \u00e9s f\u00e0cil d’aplicar.\u00a0Pel que fa a les grans fortunes, la Uni\u00f3 Europea representa una quarta part del PIB mundial i els Estats Units el mateix.\u00a0I si es proposen de veritat batallar contra els paradisos fiscals i imposar sancions sobre els pa\u00efsos que no cooperin, crec que s\u00f3n prou poderosos per aconseguir-ho.\u00a0EUA va acabar amb el secret bancari dels bancs su\u00efssos, per exemple.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0\u00bfLes seves tesis representen una nova tercera via per als partits d’esquerres?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Crec que hem de repensar completament quin tipus d’institucions fiscals i de pol\u00edtica econ\u00f2mica necessitem per regular el capitalisme modern i una distribuci\u00f3 moderna de les rendes i la riquesa.\u00a0Per\u00f2 el tipus de tercera via que va impulsar Tony Blair en els anys 90 estava en contra de la progressivitat fiscal i crec que va ser un error perqu\u00e8 al final la progressivitat fiscal \u00e9s el tipus de regulaci\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s favorable al funcionament del mercat.\u00a0Si vols preservar l’obertura dels mercats i la globalitzaci\u00f3 crec que \u00e9s millor tenir una fiscalitat progressiva que imposar barreres comercials o controls de capital.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Diguem llavors que reformula la pol\u00edtica econ\u00f2mica de l’esquerra<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0L’objectiu principal d’aquest llibre no \u00e9s arribar a una conclusi\u00f3 pol\u00edtica sin\u00f3 facilitar les eines perqu\u00e8 cadasc\u00fa adopti la seva pr\u00f2pia posici\u00f3.\u00a0Fins i tot si la gent discrepa de les conclusions que jo trasllado de la meva investigaci\u00f3 crec que l’an\u00e0lisi pot ser \u00fatil i interessant per a tothom.\u00a0El meu principal missatge \u00e9s que l’economia no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 reservada als experts sin\u00f3 que \u00e9s una cosa que afecta a tothom.<\/p>\n

Entrevista d’Alicia Gonz\u00e1lez per a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nom\u00e9s en comptades ocasions, un llibre provoca tal revoluci\u00f3 que for\u00e7a a avan\u00e7ar la publicaci\u00f3 de la seva edici\u00f3 en un altre idioma.\u00a0I menys encara si aquest llibre est\u00e0 originalment publicat en franc\u00e8s i \u00e9s d’Economia.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s el que ha passat amb\u00a0“El capital al segle XXI”, Thomas Piketty (Paris, 1971), que aborda l’evoluci\u00f3 de la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,127,1],"tags":[],"class_list":["post-11020","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11020"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11021,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11020\/revisions\/11021"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}